Corresponen a les grans àrees en què es divideix el medi urbanitzat a urbanitzar per a les que es defineixen unes característiques estètiques diferenciades que s’exposen en el títol III del capítol III. Es distingeixen, a aquests efectes, les zones següents:

Ciutat de l’Alcúdia, que comprèn el nucli antic i zones d’extensió d’aquest.

Port de l’Alcúdia, que comprèn les zones intensiva i semi-intensiva del nucli urbà del Port (plànol núm. 5.5).

L’Alcúdia nord i nucli de Torremajor-Alcanada.

Platja de l’Alcúdia.

CAPÍTOL II: NORMES PARTICULARS DE PARCEL·LACIÓ, ÚS I VOLUM

NORMA 3.2.01 NUCLI ANTIC DE LA CIUTAT D’ALCÚDIA

1.- Definició.

Correspon al nucli antic de la ciutat d’Alcúdia, delimitat en el plànol núm. 5.1 (Ordenació del sòl urbà) i està subjecte a un règim de conservació de l’estructura urbana, de les tipologies arquitectòniques i dels usos i ambients tradicionals. El seu àmbit és l’ocupat per l’espai definit pel perímetre exterior de muralles.

2.- Tipus d’ordenació dominant.

Edificació contínua entre mitgeres, amb manteniment de les alineacions existents, amb patis de parcel·la interiors, formant illeta tancada.

3.- Condicions d’aplicació a la zona.

a).- Els edificis no inclosos en el Catàleg de protecció del patrimoni històric hauran de complir, a més de amb el que estableix la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, amb la normativa específica i amb les mesures cautelars assenyalades en aquestes normes, així com amb la resta de normativa d’aplicació tant per als monuments com als conjunts històrics previstos en l’esmentada Llei 12/1998.

b).- Als solars sense edificar i edificacions no inventariades els s’aplicarà l’últim paràgraf de l’apartat 3 de la norma 2.4.02 sobre mesures específiques i, a més a més, a la zona CA-1 les següents:

- No es permetran alineacions noves, altures superiors a la mitjana del tram de carrer en què es trobi, amb un màxim de soterrani, planta baixa i dues plantes pis, una ocupació màxima del 60 % de la parcel·la i un volum màxim de 2 m2/m2.

- Amb independència de l’ocupació, es permetrà edificar amb una profunditat edificable de dotze (12) metres. L’esmentada profunditat serà obligatòria quan així ho determinin les NN.SS.

- En planta baixa i amb una profunditat màxima de trenta (30) metres, es podrà permetre l’edificació del pati d’illeta per a ús d’aparcament (en els casos en què es permeti), indústria compatible a la zona, locals d’espectacle, sales de reunió i locals comercials, excepte limitacions imposades per les condicions particulars d’ús. No es computarà el volum de la part edificada que ocupi el pati d’illeta.

c). En aquesta zona es compliran les determinacions establides en el Decret 22/2006, de 10 de març, pel qual s’aprova el Pla director sectorial de telecomunicacions a les Illes Balears.

4.- Pla d’usos.

Als efectes de conservar els usos tradicionals i mantenir una densitat i distribució de l’ús d’establiments públics (bars i restaurants) i comercials d’acord amb els usos residencials, en l’àmbit del casc històric delimitat per les muralles (CA-1) regirà la distribució d’usos incorporada al plànol 5.1 d’aquestes NN.SS. amb la següent limitació en la distribució d’usos: Zona d’ús comercial i d’establiments públics admesos, zona d’ús comercial admès i zona exclosa d’usos comercials i d’establiments públics.

Als efectes de l’aplicació dels usos detallats, segons la norma 2.2.02 i 2.2.03, així com el règim d’usos admesos al casc antic, de conformitat amb la distribució per zones, regirà el criteri següent:

Els usos admesos en una dels carrers o passos per les persones vianants afecten a tota la parcel·la encara quan formi cantonada o tingui façana a un altre vial amb aquest ús prohibit. No obstant això, en aquest cas, els locals no podran tenir accés o ventilació directa a través d’un vial on l’ús estigui prohibit. Els usos ja existents, encara que siguin incompatibles amb els establerts, queden amb caràcter general integrats en l’ordenació d’usos admesos en el pla.

NORMA 3.2.02 NUCLI ANTIC D’ALCANADA

Correspon al nucli antic d’Alcanada. En aquesta zona es pretén la conservació de la seva tipologia edificatòria i per això, a les àrees assenyalades en els plànols com a casc antic d’Alcanada (CAA), només es permetran les obres de reforma interior o restauració i, en el cas de que l’edifici obtingués la declaració de ruïna, la construcció d’un nou edifici que conservi els elements tradicionals de l’anterior, així com les mateixes condicions de volum, ocupació, altura i reculades. No obstant l’anterior, als edificis existents s’admetran petites ampliacions de volum amb l’exclusiva finalitat d’adaptar-los al Decret 145/1997, de 21 de novembre, pel qual es regulen les condiciones de dimensionament, d’higiene i d’instal·lacions per al disseny i l’habitabilitat de vivendes així com l’expedició de cèdules d’habitabilitat.

En CAA (*) l’ocupació en planta baixa serà del 100 % i l’edificació haurà de complir en aquesta planta la condició d’entre-mitgeres. En planta pis, amb la finalitat de mantenir la tipologia de la zona, s’haurà de respectar una reculada mínima de tres (3) metres a vial i dos (2) a límits, excepte al límit de la zona de servitud de trànsit. L’altura màxima serà de set metres i cinquanta centímetres (7,50), mesurats des del punt més baix de contacte de l’edificació amb el terreny natural, fins a l’intradós de l’últim forjat i el nombre total de plantes serà: B+1P.

Les condicions per a la construcció de piscines seran les mateixes que les definides per al nucli antic de la ciutat d’Alcúdia (norma 3.3.01), encara que en aquesta zona s’admetrà l’acabament interior en blau turquesa.

NORMA 3.2.03 NUCLI ANTIC D’ES BARCARÈS

Es consideraran tres tipologies diferents que s’assenyalen en el plànol d’ordenació:

a).- Illetes tipus 1

- La zona (J) serà inedificable i en ella s’haurà d’ajardinar i mantenir l’arborat existent.

- A la zona (P), assenyalada en els plànols amb traç continu, s’haurà de construir un porxo en planta baixa.

- A la zona (P), assenyalada en els plànols amb traç discontinu, es permet un porxo optatiu en planta baixa.

- La franja assenyalada amb trama en els plànols es podrà edificar amb tipologia entre mitgeres i amb façana a la mar segons el límit de la trama coincident amb les actuals edificacions. L’ocupació màxima serà del setanta-cinc per cent (75 %) de la franja. Es podrà aconseguir el límit del carrer amb un cos d’edificació de tres (3) metres d’amplada mínima que podrà arribar als quatre (4) metres si queda lliure una amplada de façana de al menys cinc (5) metres. Els patis o àrees lliures, que no reuneixin els anteriors requisits, computaran com a ocupació i no s’admetrà, a l’interior de l’esmentada franja, cap bonificació a l’ocupació que superi el setanta-cinc per cent (75 %). L’altura màxima serà de planta baixa i una planta pis (B+1P).

b).- Illetes tipus 2

- L’edificació haurà de mantenir-se a l’interior de l’àrea tramada del plànol n. 5.4.4.

- Ocupació màxima: 55 % de la parce·la. Els terrenys demanials no formaran part de la parcel·la i no s’admetran bonificacions a l’ocupació per terrasses obertes.

- L’alineació del costat de la mar té caràcter obligatori. La zona sense edificar haurà de quedar situada en el costat del carrer, complint un front mínim de quatre (4) metres i planta rectangular.

- Altura màxima: B+1P.

- La zona (J) de la parcel·la s’haurà de mantenir ajardinada.

c).- Illetes tipus 3.

- La zona (J) de la parcel·la s’haurà de mantenir ajardinada.

- A la zona (P) de les parcel·les es podrà construir un porxo en planta baixa.

- La zona de les parcel·les assenyaladas en els plànols com a (B+1) es podrà construir i ocupar amb planta baixa i una planta pis.

d).- Les condicions per a la construcció de piscines seran les mateixes que les definides per al nucli antic de la ciutat d’Alcúdia (norma 3.3.01), encara que en aquesta zona s’admetrà l’acabament interior en blau turquesa.

e).- Índex d’intensitat d’ús residencial (habitatge/m2 solar): 1/parcel·la.

NORMA 3.2.04 NUCLI ANTIC D’ES MORÈ VERMELL

En aquesta zona es pretén la conservació de l’actual tipologia edificatòria.El tipus d’edificació serà entre mitgeres amb les següents condicions d’edificació:

- A la zona (P) es podrà realitzar un porxo optatiu en planta baixa. L’esmentat porxo es podrà situar també en planta pis quan així ho determini l’estudi de detall establert en la norma 1.3.01 per ser la tipologia predominant al tram homogeni assenyalat en els plànols d’ordenació.

- Nombre màxim de plantes: B+1P.

- La franja que figura com a trama en el plànol d’ordenació es podrà edificar amb tipologia entre mitgeres i amb manteniment de l’alineació de les façanes a la mar. L’ocupació màxima serà del setanta-cinc per cent (75 %) de l’esmentada franja, exclosa la zona de porxo. S’admet aconseguir el límit del carrer amb un cos d’edificació de tres (3) metres d’amplada mínima o de quatre (4) metres si l’amplada mínima lliure de façana és de cinc (5) metres. Computaran íntegrament com a ocupació els patis o àrees lliures que no reuneixin aquests requisits i no s’admetran bonificacions que superin l’ocupació màxima a l’interior d’aquesta franja.

- Les condicions per a la construcció de piscines seran les mateixes que les definides per al nucli antic de la ciutat d’Alcúdia (norma 3.3.01), encara que en aquesta zona s’admetrà l’acabament interior en blau turquesa.

NORMA 3.2.05 ZONA RESIDENCIAL INTENSIVA

1.- Definició i tipologia d’ordenació.

Correspon a les àrees d’intens desenvolupament urbà i alt grau de consolidació localitzades en el nucli original del Port d’Alcúdia i zones d’extensió del nucli antic de la ciutat d’Alcúdia, ordenades segons una tipologia d’edificació contínua entre mitgeres, segons alineació a vial, formant illetes tancades amb pati d’illeta interior.

2.- Condicions de parcel·lació, ús i edificació.

En aquesta es distingeixen tres subzones: Baixa (I1), mitja (I2) i alta (I3), que responen a altres tants nivells d’aprofitament, regulades de forma genèrica, per l’altura i ocupació màximes, segons s’especifica a les fitxes annexes a les normes urbanístiques.

En els plànols corresponents s’especifica l’ordenació de cada illeta, que pot ser per profunditat edificable o per ocupació de solar. En aquest últim cas, independentment de l’ocupació, es permet edificar amb una profunditat edificable de dotze (12) metres, no obligatòria, excepte en les circumstàncies que s’exposen en les pròpies Normes Subsidiàries.

S’autoritza l’edificació del pati d’illeta en planta baixa per a ús d’aparcament, indústries compatibles a la zona, locals d’espectacles, sales de reunió i locals comercials, excepte limitacions imposades per les condicions particulars d’ús, amb una profunditat màxima de trenta (30) metres, des de l’alineació de façana a carrer. S’exclouen expressament d’aquesta possibilitat aquelles parcel·les que posteriorment afrontin amb una zona verda pública.

NORMA 3.2.06 ZONA RESIDENCIAL SEMI-INTENSIVA

1.- Definició i tipologia d’ordenació.

Comprèn les situacions urbanes següents:

a).- Nuclis antics de caràcter turistic-residencial (Alcanada, Es Barcarès, Sa Marina), en els que hi ha un tipus arquitectònic d’habitatge unifamiliar en filera i entre mitgeres, amb un porxe, terrassa o jardí davanter.

b).- Àrees de nova ordenació (extensió del Port d’Alcúdia i de la ciutat d’Alcúdia), en els que s’ha aplicat una ordenança d’edificació contínua, entre mitgeres, amb l’alineació de façana retardada respecte a l’alineació del carrer. L’ordenació de l’esmentada zona respon al tipus d’edificació contínua, entre mitgeres, amb una reculada obligatòria i uniforme de la façana amb relació a l’alineació oficial. A l’urbanització Sa Torreta (S4), serà obligatòria la construcció d’un porxe privat en planta baixa, el qual haurà de tenir continuïtat de nivells, a fi de permetre el trànsit per als vianants, estant prohibit, a l’efecte, establir en ell elements de separació amb els veïns. El porxe ha de cobrir-se amb una terrassa descoberta a nivell del pis primer. En la resta de l’àrea semi-intensiva no es permet l’esmentat porxe.

c).- Quan el pati d’illeta sigui un espai lliure públic d’alineació interior, tindrà el caràcter de façana, amb alineació obligatòria i, si en ella es volen deixar patis o reculades, hauran de complir les condicions que s’estableixen per a aquests casos a les façanes. El tancament de parcel·la tindrà una altura màxima d’un (1) metre, podent aconseguir els dos (2) metres amb tanques vius o reixa metàl·lica. La volada màxima de balcons serà d’un metre i cinquanta centímetres (1,50).

2.- Condicions de parcel·lació, ús i edificació.

a).- Es distingeixen cinc subzones: Baixa (S1), baixa A (S1-A), mitja (S2), alta (S3) i especial (S4), que responen a altres tants nivells d’aprofitament, segons s’especifica a les fitxes annexes a les normes urbanístiques.

b).- En els plànols corresponents s’especifica l’ordenació de cada illeta, que pot ser per profunditat edificable o per ocupació del solar. En aquest últim cas, independentment de l’ocupació, es permet edificar amb una profunditat edificable de dotze (12) metres, que no serà obligatòria, excepte en les circumstàncies que s’exposen en les pròpies Normes Subsidiàries.

c).- S’autoritza l’edificació del pati d’illeta en planta baixa per a ús d’aparcament, indústries compatibles a la zona, locals d’espectacles, sales de reunió i locals comercials, excepte limitacions imposades per les condicions particulars d’ús, amb una profunditat màxima de trenta (30) metres des de l’alineació de façana a carrer. S’exclouen expressament d’aquesta possibilitat aquelles parcel·les que posteriorment afrontin amb una zona verda pública.

NORMA 3.2.07 ZONA RESIDENCIAL EXTENSIVA

1.- Definició i tipologia d’ordenació.

Correspon, de forma general, a les àrees situades en nuclis urbans de caràcter turístic, destinats predominantment a l’ús residencial privat de temporada, ja sigui en la forma d’habitatges unifamiliars, de dues habitatges per parcel·la, o plurifamiliars.

La tipologia d’ordenació ve definida per edificacions aïllades, de baixa densitat, envoltades d’espais lliures enjardinats. També correspon a àrees d’extensió urbana de nuclis de població permanent que adopten aquesta tipologia d’ordenació.

2.- Condicions de parcel·lació, ús i edificació.

Es distingeixen les subzones següents: Extensiva (E i EA), extensiva especial (EO i E01), extensiva baixa (E1, E1-1, E1a, E1b, E1c, E1d i E1e), extensiva mitja (E2, E2-1, E2a, E2b i E2c), extensiva alta (E3 i E3a), extensiva club (E4 i E4CO) i extensiva mixta (E5, E5CO, E5a, E5b, E5bCO i E5c), que responen a altres tantes situacions d’aprofitament i ús, segons s’especifica a les fitxes annexes a les normes urbanístiques.

3.- Condicions dels murs de tancaments de parcel·les.

Els murs de tancament a carrer i límits de les parcel·les compliran les condicions de l’apartat 3 de la norma 3.3.03. Els murs construïts a l’interior de les parcel·les hauran de complir amb les mateixes condicions que els murs de tancament dels límits i sobre ells no es permetrà la col·locació de cap element, excepte els diàfans

4.- Ús unifamiliar.

a).- Es permet l’agrupació de parcel·les amb la finalitat de construir un únic habitatge en la parcel·la resultant.

b).- El volum màxim per edifici aplicable en el cas d’agrupar dues o més parcel·les amb la finalitat de construir un únic habitatge, serà el corresponent al doble del volum edificable de la parcel·la mínima. Per poder construir un edifici unifamiliar amb major volum que el descrit, l’edificablitat del solar resultant quedarà reduïda en un vint per cent (20 %) sobre la qual permeten les normes generals de la zona, amb un límit màxim de 3.000 m3. L’esmentat límit no s’aplicarà en l’edificació principal dels solars definits en la norma 2.3.01.3.d.

c).- En l’ús unifamiliar s’admeten edificacions annexes sempre que la seva superfície construïda no superi el trenta per cent (30 %) de la superfície de l’edificació principal. No obstant això, només s’admetrà una cuina per habitatge i no s’admetrà, com a ús annex a l’habitatge principal, l’habitatge del guarda que, si escau, haurà d’ubicar-se en parcel·la urbanísticament independent. Quan els Serveis tècnics municipals considerin que el projecte encobreix un ús plurifamiliar hauran d’informar-lo negativament.

d).- Serà preceptiu, abans d’iniciar-se les obres, que s’hagi presentat en el Registre general de l’Ajuntament el certificat registral que acrediti haver-se inscrit la indivisibilitat de la parcel·la. Aquesta no serà revisable en funció del fet de no haver exhaurit l’aprofitament suma del de les parcel·les agrupades amb la finalitat de construir l’habitatge autoritzat.

e).- Als edificis unifamiliars autoritzats i construïts a l’empara de la normativa corresponent a la modificació puntual de les Normes Subsidiàries de 1987, aprovades per la CIU el 19.07.91, els s’aplicarà el règim previst en l’esmentada modificació.

f).- A la zona E4CO d’Avgda. Pere Mas i Reus es restringeixen els usos al comercial.

NORMA 3.2.07 BIS ZONA RESIDENCIAL O D’EDIFICACIÓ EN ALTURA

1.- Definició i tipologia d’ordenació.

Correspon, de forma predominant, a les àrees situades en nuclis de caràcter turístic mixt, en les seves distintes variants d’habitatge plurifamiliar, apartaments i hotels, així com usos públics propis del sector. Aquesta zona la constitueixen aquelles edificacions residencials procedents de les denominades hoteleres altes que s’han destinat directament a l’ús residencial, o que per un procés de canvi d’ús ara són residencials.

La tipologia d’ordenació ve definida per edificacions aïllades, de mitja i alta densitat, envoltades d’espais lliures enjardinats.

2.- Condicions de parcel·lació, ús i edificació:

Es distingeixen les subzones següents: Residencial (H2B i RH2B), residencial (H3 i RH3) i residencial (H3a i RH3a), que corresponen a altres tants nivells d’aprofitament, segons s’especifica a les fitxes annexes a les normes urbanístiques.

NORMA 3.2.08 ZONA HOTELERA O D’EDIFICACIÓ EN ALTURA

1.- Definició i tipologia de l’ordenació.

Correspon, de forma predominant, a les àrees situades en nuclis urbans de caràcter turístic mixt, susceptibles d’albergar usos turístics de tota mena, en les seves distintes variants d’habitatge plurifamiliar, apartaments i hotels, així com usos públics propis del sector. La tipologia d’ordenació ve definida per edificacions aïllades, de mitja i alta densitat, envoltades d’espais lliures enjardinats.

2.- Condicions de parcel·lació, ús i edificació.

Es distingeixen les subzones següents: Baixa (H1, H1P i H1A), mitja (H2, H2P, H2A i H2B) i alta (H3, H3a, H3b1, H3b2, H3c i H3c1), que responen a altres tants nivells d’aprofitament, segons s’especifica a les fitxes annexes a les normes urbanístiques.

NORMA 3.2.09 ZONA EXTENSIVA TURÍSTICA

1.- Definició i tipologia de l’ordenació.

Correspon, a les zones turístiques situades en les àrees dels nuclis urbans de caràcter predominantment residencial privat de temporada. La tipologia d’ordenació ve definida per edificacions aïllades, de baixa densitat, envoltades d’espais lliures enjardinats.

2.- Condicions de parcel·lació, ús i edificació.

Es distingeixen les subzones següents: Extensiva (EAT), extensiva baixa (E1T), extensiva alta (E3T) i extensiva mixta (E5T, E5aT, E5bT, E5cT, E5d1, E5d2 i E5d3), que corresponen a altres tantes situacions d’aprofitament i ús, segons s’especifica a les fitxes annexes a les normes urbanístiques.

NORMA 3.2.10 ORDENACIÓ DELS ESTABLIMENTS D’ALLOTJAMENT TURÍSTIC

1.- Condicions generals.

1.1.- L’autorització sectorial turística única d’acord amb el que preveu la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les Illes Balears que remet al sistema de declaració responsable d’inici d’activitat turística.

1.2.- El còmput del nombre de places per a les quals es sol·licitin autorització s’efectuarà, d’acord amb la legislació turística vigent, de la manera següent:

a).- Allotjaments turístics d’apartaments:

- Estudis: 2 places.

- Apartaments: 3 places quan és d’un dormitori i 2 places més per cada dormitori suplementari.

b).- Establiments hotelers i similars:

- Habitacions dobles: 2 places.

- Habitacions individuals: 1 plaça (màxim: 10 % del total).

- Les habitacions amb saló computaran com a 2 places per cada bany del que disposin.

1.3.- La superfìcie de terreny que figuri a l’escriptura del solar i en el projecte, en base a la qual s’hagi atorgat l’autorització, quedarà exclusivament afectada a l’esmentat ús turístic i no podrà allotjar més instal·lacions o construccions que les estrictament lligades a l’explotació turística.

1.4.- La utilització del solar afectat per a una finalitat diferent a la contemplada en el projecte autoritzat, donarà lloc a la revocació, prèvia instrucció del corresponent expedient amb audiència de l’interessat, de l’autorització concedida.

2.- Condicions específiques per a establiments de nova creació en l’àmbit de les unitats d’actuació: UA-1, UA-2, UA-3 i UA-4.

2.1.- Categoria mínima per a cada tipus d’establiment.

- Zona turística 14 i 15.1: Hotels (4 estrelles) i apartaments turístics (3 claus).

2.2.- Intensitat d’ús turístic (places/m2 de solar), sense perjudici de les variacions a la intensitat d’ús per aplicació dels articles 20 i 21 de les normes generals del POOT relatius a la reconversió d’establiments turístics: 1/60.

2.3.- Diàmetre màxim del cercle inscriptible a la planta de l’edifici: 60 metres. No obstant, s’admetran passadissos de connexió entre edificis, en planta soterrani i en planta baixa. Les connexions en planta baixa podran tancar-se mitjançant materials translúcids.

2.4.- Superfície mínima de parcel·la: 15.000 m2.

2.5.- Paràmetres generals de l’edificació:

a).- Altura màxima (nombre de plantes):

- Zona H1P: B+2P

- Zona H2P: B+3P

b).- Coeficient d’edificabilitat neta: 0,50 a 0,80 m2/m2. Els allotjaments turístics sense serveis hotelers serà entre 0,50 i 0,65 m2/m2 de forma proporcional a la intensitat d’ús (a 1/60 li correspon 0,50 m2/m2) i els allotjaments turístics amb serveis hotelers serà entre 0,65 i 0,80 m2/m2 de forma proporcional a la intensitat d’ús (a 1/60 li correspon 0,65 m2/m2).

c).- Volum màxim per edifici sobre rasant:

- Zona H1P: 20.000 m3 (zona turística 14) i 30.000 m3 (zona turística 15.1).

- Zona H2P: 30.000 m3 (zona turística 15.1).

d).- Superfície mínima d’aparcaments privats destinats a autocars i turismes: 3 m2/plaça, incloent la part proporcional d’accessos i carrils de circulació.

e).- Superfície mínima de parcel·la destinada a equipament esportiu privat:

- Zona turística 14: 9,5 m2/plaça.

- Zona turística 15.1: 7 m2/plaça.

f).- Condicions de les piscines:

- Superfície mínima de mirall d’aigua: 1,5 m2/plaça (superfície mínima: 50 m2).

- Volum mínim: 1,2 m3 d’aigua per m2 projectat de mirall d’aigua.

- S’haurà de complir, a més, amb l’establert en el Decret 53/1995, de 18 de maig, relatiu a les condicions higiènic-sanitàries.

g).- Superfície mínima de terrasses destinades a solàrium: 4,5 m2/plaça.

h).- Superfície mínima destinada a zones verdes enjardinades d’ús privat: Resta de la parcel·la.

3.- Establiments de nova creació no inclosos en l’àmbit de l’epígraf anterior.

Resultaran d’aplicació, d’acord amb l’article 2 de les normes generals del POOT, l’adaptació a les determinacions de l’epígraf anterior i les que es recullen a les normes urbanístiques relatives a les normes de zonificació, parcel·lació, usos i edificació.

4.- Queden exonerats del compliment de les condicions determinades a l’apartat 2n d’aquesta norma, havent, en tot cas, de complir amb la normativa turística específica de l’activitat, els establiments següents:

4.1.- Els que s’ubiquin a zona de casc antic (CA).

4.2.- Els que es situïn a edificis empararts per la Llei del patrimoni històric o que estiguin catalogats pel planejament.

4.3.- Els que es projectin d’acord amb el que disposa la legislació i normativa autonòmica per la qual es regula la prestació de serveis turístics en el medi rural.

5.- Intercanvi d’aprofitament i reconversió.

Conjunt d’actuacions i mesures que el POOT estableix en l’article 20 amb la finalitat d’eliminar o substituir els establiments d’allotjaments turístics obsolets i millorar el nivell de les dotacions d’espais lliures públics i d’equipaments de les zones turístiques. Aquestes actuacions es desenvoluparan d’acord amb l’establert en l’article 51 de la Llei 2/1999, de 24 de maig, general turística i en el Pla territorial de Mallorca.

6.- Els usos turístics assentats en edificis distribuits en mòduls de habitatge mínim, segons les NN.SS. de 1987, podran tramitar la seva transformació en els mòduls turístics que resultin d’aplicació a la zona. Per tramitar l’esmentada modificació s’haurà de complir amb les regles generals sobre intensitat de l’ús turístic aplicable i amb la documentació acreditativa de les corresponents autoritzacions de l’administració turística competent o, si escau, amb la declaració responsable d’inici d’activitat turística segons el que preveu la Llei 4/2010, de 16 de juny.

7.- Mesures per a la millora de les condicions de superfície de parcel·la en els establiments turístics existents amb anterioritat a l’adaptació al POOT.

7.1.- Condicions per a l’agrupació de diverses parcel·les:

Els solars, l’ús del qual previst no sigui el d’equipament, excepte espai lliure privat o zona esportiva privada, amb un confrontament mínim de sis (6) metres o no confrontants amb una proximitat inferior a dos-cents (200) metres a aquells que tinguin assignat en el planejament l’ús d’allotjament turístic, es podran agrupar amb la finalitat d’augmentar el tamany de la parcel·la turística. Es requerià per això la prèvia inscripció en el Registre de la Propietat de l’agrupació de les parcel·les i de la unitat d’explotació indivisible, sempre que aquesta no es trobi afectada per altres usos més que pels previstos en el projecte autoritzat per l’administració turística competent o, si escau, amb la declaració responsable d’inici d’activitat turística segons el que preveu la Llei 4/2010, de 16 de juny.

7.2.- Condicions d’edificació de la parcel·la agregada:

- Edificabilitat màxima (m3/m2): 0,3

- Ocupació màxima (%): 20

- Altura reguladora màxima (m): 7

- Altura total (m): 9

- Nombre màxim de plantes: B+1P

- Reculada mínima a vials, àrees públiques i partions (m): 5

- Volum màxim per edifici a la zona que s’agrega: El màxim permès per l’ordenança de la zona.

- Si la parcel·la tingués la qualificació d’espai lliure privat o zona esportiva privada es mantindran les condicions d’edificació pròpies d’aquestes qualificacions.

- L’ordenació de la parcel·la resultant es farà procurant una racional disposició dels espais lliures.

7.3.- Condicions d’ús:

a).- Usos admesos en els solars agregats: Àrees enjardinades, piscina, solàrium, instal·lacions esportives i edificis d’allotjament, excloent, salons, menjadors, cuines, restaurants, bars, quioscos i qualsevol altre activitat pròpia dels establiments turístics.

b).- Quan la parcel·la agregada no tingui cap partió comú amb una zona residencial s’admetrà que s’hi ubiquin tots els usos permesos a la parcel·la principal.

c).- Quan la parcel·la agregada estigui qualificada com a espai lliure privat o zona esportiva privada, els usos admesos són els propis d’aquestes qualificacions, podent-se dedicar també a serveis, habitacions de personal, bar i tenda d’efectes esportius d’ús exclusiu de l’establiment turístic o instal·lacions pròpies de l’edifici que formi la unitat d’explotació turística, sempre que estiguin prèviament autoritzats per l’administració turística competent o, si escau, amb la declaració responsable d’inici d’activitat turística segons el que preveu la Llei 4/2010, de 16 de juny.

7.4.- Índex d’intensitat de l’ús turístic (It):

a).- Índex d’intensitat de l’ús turístic de la parcel·la agregada (plaça/m2 solar): 1/60. No obstant, quan la parcel·la agregada sigui d’ús residencial s’haurà d’aplicar l’índex d’aquesta zona (Ir) si d’això resultés una població menor.

b).- A les operacions de reconversió, intercanvi d’aprofitament i a les legalitzacions, s’admetran les intensitats d’ús que determinin les normes generals del POOT i les autoritzacions vigents concedides per l’administració turística competent.

8.- Mesures per a la millora de les condicions d’ús i de modernització dels establiments turístics existents amb anterioritat a l’adaptació al POOT.

A les edificacions turístiques existents abans de l’adaptació de les NN.SS. al POOT es permetrà descomptar del còmput d’edificabilitat les superfícies destinades a serveis propis de l’explotació turística (magatzems, casetes de maquinària, calefacció o refrigeració, cuina, bugaderia, etc.) quan aquests es trobin situats en planta baixa, fins un màxim del quinze per cent (15 %) de l’edificabilitat permesa per a la zona i el seu equivalent en el còmput de l’ocupació a planta baixa a l’únic objecte d’incrementar les superfícies de les zones d’ús públic del establiment (menjador, salons, recepció, sala de conferències, etc.), sempre que això suposi la regularització de la situació urbanística i la millora de la qualitat turística de l’establiment.

En aquests edificis també es podrà, justificadament i mitjançant la tramitació prèvia d’un Estudi de detall excepcionar-se la reculada obligatòria de les edificacions situades només en planta soterrani i en planta baixa, que no superin els tres (3) metres d’altura reguladora màxima i els quatre (4) metres d’altura total, amb una ocupació màxima del quinze per cent (15 %), sempre que els seus usos siguin destinats a serveis necessaris de l’edificació i s’integrin arquitectònicament a l’edifici principal.

9.- Per a l’atorgament de les llicències urbanístiques dels projectes de construcció de nova planta d’edificacions destinades a allotjament turístic, canvis d’ús per a l’esmentada finalitat i ampliacions dels existents que suposin augment del nombre de places, s’haurà d’aportar la declaració responsable d’inici d’activitat turística d’acord amb el que preveu la Llei 4/2010, de 16 de juny, que, d’acord amb el Pla territorial de Mallorca, estarà subjecta al règim següent:

a).- L’establiment d’allotjament turístic del que provinguin les places donades de baixa definitiva haurà de demolir-se totalment i la parcel·la de la seva situació passarà a formar part del sistema d’espais lliures públics o d’equipaments públics. Amb aquest fi, l’efectivitat de la concessió de la llicència municipal d’obres quedarà condicionada a l’execució de la demolició de l’establiment donat de baixa definitiva i que, dins el termini màxim de 2 mesos, el seu titular procedeixi a formalitzar en document públic la cessió de l’esmentada parcel·la resultant a favor de l’Ajuntament en el terme de la qual s’ubiqui la mateixa, lliure de càrregues, gravàmens, arrendaments i ocupants i al corrent de pagament d’impostos, contribucions i arbitris.

No serà exigible la demolició de l’establiment donat de baixa definitiva:

- Quan sigui una edificació integrant del patrimoni històric en qualsevol de les seves categories, quan es tracti d’un edifici inclòs en el catàleg municipal referit en la norma 47 del PTI.

-Quan per raons d’interès públic, manifestat mitjançant acord plenari, interessi a l’Ajuntament que no sigui demolit. En tot cas passarà al domini públic municipal, del lloc on caigui, per ser destinat a ús públic dotacional. Igual que en el cas anterior, l’efectivitat de la llicència municipal d’obres queda condicionada que, en el termini màxim de 2 mesos, el seu titular procedeixi a formalitzar en document públic la cessió a l’Ajuntament de l’immoble donat de baixa definitiva en les condicions expressades en el paràgraf anterior.

- Quan sigui un establiment ubicat en un edifici que, a més del turístic donat de baixa definitiva, estigui destinat legalment a altres usos que hauran d’ocupar almenys el 50 % de la seva superfície edificada i formi tot ell només una unitat predial físicament i arquitectònicament dependent. No es considerarà que hi ha unitat predial i arquitectònica quan l’edifici presenti cossos distints amb una funcionalitat estructural que permeti, sense minva de la funcionalitat de la resta de l’edificació, la demolició parcial autònoma de la part ocupada per l’establiment turístic donat de baixa definitiva, que, en aquest cas, aquest haurà de seguir el règim establert en els apartats 1er i 2n anteriors.

- Si les places turístiques provenen de l’organisme gestor determinat a l’article 54 de la Llei 2/1999, de 24 de març, General Turística de les Illes Balears, atesa la seva desvinculació en el moment de la baixa definitiva, no serà exigible la demolició i/o pas al domini públic de l’edifici on es donen de baixa definitiva les places turístiques.

- En cas de la seva reconstrucció, reforma o canvi d’ús s’haurà d’adaptar a les determinacions del planejament vigent per als edificis de nova planta.

b).- No seran exigibles els requisits establerts a l’apartat anterior i es permetrà el canvi d’ús de l’establiment d’allotjament turístic donat de baixa a ús residencial en les operacions d’intercanvi incloses dins de l’àmbit d’un PERI, delimitat per planejament adaptat al POOT i al PTI, sempre després de l’execució d’aquell. Les places donades de baixa s’han d’utilitzar dins el mateix àmbit d’actuació, que pot ser discontinu i que contingui l’àrea territorial subjecta a la reconversió i altres sòls de futur desenvolupament urbà.

NORMA 3.2.11 ZONA COMERCIAL

1.- Definició i tipologia d’ordenació.

Correspon a les àrees situades en els nuclis urbans, de caràcter tant turístic residencial com turístic mixt, susceptibles de concentrar l’equipament terciari, de domini fonamentalment privat, al servei dels mateixos. La tipologia d’ordenació ve definida per edificacions aïllades, de mitja densitat, envoltades d’espais lliures enjardinats.

2.- Condicions de parcel·lació, ús i edificació.

Es distingeixen quatre subzones: Baixa (C1 i C1a), mitja (C2) i alta (C3), que responen a altres tants nivells d’aprofitament, segons s’especifica a les fitxes annexes a les normes urbanístiques.

3.- A les zones qualificades com comercial, en les seves tres categories: Baixa, mitja i alta, podran formular-se projectes que ocupin diverses parcel·les distintes, respectant les condicions d’edificació corresponents al conjunt de les parcel·les, però sense haver de respectar la separació de límits de les parcel·les integrades en l’actuació; amb les condicions següents:

a).- Que la tipologia del projecte global sigui aïllada respecte de les parcel·les no afectades per l’actuació.

b).- Que el projecte arquitectònic del complex comercial es desenvolupi en un únic projecte arquitectònic, havent de respectar sempre la unitat formal de l’edifici.

c).- Que les condicions d’ús de les zones lliures d’edificació figurin en el projecte autoritzat, en la declaració d’obra nova i divisió horitzontal, en les contractes d’arrendament, i en el Registre de la Propietat.

d).- La inscripció en el Registre de la Propietat de la indivisibilitat resultant de l’aplicació de la legislació urbanística vigent per edificabilitat materialitzada i usos vinculats.

NORMA 3.2.12 ZONA INDUSTRIAL

1.- Definició i tipologia d’ordenació.

Correspon a les àrees ordenades o a ordenar, si escau, amb destí específic a la implantació d’usos o instal·lacions industrials.

La tipologia ve definida per edificacions aïllades, envoltades d’espais lliures.

2.- Condicions de parcel·lació, ús i edificació.

Es consignen a les fitxes annexes a les normes urbanístiques, distingint-se les subzones següents:

Industrial (Z1), industrial Murterar (Z1-M), industrial A (ZI-A) i industrial B (ZI-B).

3.- Condicions del tancament de parcel·la:

Els tancaments de la parcel·la a carrer o àrea pública només podran ser opacs fins una altura d’un metre i seixanta centímetres (1,60) sobre la rasant del carrer, havent de construir-se amb materials i acabats acords amb els de la zona. Sobre l’esmentada altura s’admetran únicament elements diàfans, fins l’altura total de dos metres i vint centímetres (2,20), quedant prohibida la utilització de filferro d’arços.

NORMA 3.2.13 ZONA D’EQUIPAMENTS I D’ACTIVITATS I INSTAL·LACIONS COMPLEMENTÀRIES

1.- Definició.

L’ordenació de la zona d’equipaments i serveis en sòl urbà comprèn una doble determinació:

a).- L’assignació d’usos públics, existents o previstos de domini públic o privat, a determinats espais urbans.

b).- L’assignació d’una unitat específica de normativa urbanística per a l’ordenació dels equipaments comunitaris i per a la dels centres d’activitats i instal·lacions complementàries per al desplegament del servei urbà.

2.- Ordenació dels usos detallats.

La determinació 1a, d’assignació de l’ús públic a cadascun dels espais ordenats a la zona, s’expressa de forma detallada en els plànols d’ordenació mitjançant el codi del tipus d’ús adscrit al mateix.

El codi M (municipal divers), expressat en els plànols d’ordenació es refereix a les instal·lacions i parcel·les susceptibles d’utilització pública diversa: Centres administratius, d’abastament, parcs i dipòsits municipals, serveis culturals, assistencials, etc.

3.- Ordenació de les condicions d’edificació.

La determinació 2a és la que es defineix en les fitxes annexes a les normes urbanístiques i es considerarà d’aplicació a les zones susceptibles d’edificació segons la tipologia d’ordenació aïllada o entre mitgeres.

L’ordenació i condicions d’edificació de la zona d’equipaments comunitaris es regulen mitjançant la fitxa detallada de serveis generals (SG) i els seus usos es troben senyalitzats amb trama en els plànols amb les especificacions: E, K, D, A, S, I, M, C i AI que, excepte la D i la C, també admeten les condicions d’edificació i usos de la zona en què es trobin.

L’ordenació i condicions d’edificació de la zona d’activitats i instal·lacions complementàries es regulen mitjançant les fitxes detallades següents: SS, SS (PE), SS1 i ES.

4.- Condicions particulars del sistema local d’equipament esportiu públic situat entre l’Av del Canal Gran i el carrer Bèlgica.

- S’haurà de mantenir el tamarell existent en la parcel·la i el major nombre de pins existents sobretot a la zona perimetral.

- Els projectes que es realitzin hauran d’incorporar un pla de vigilància i seguiment ambiental.

- Els moviments de terres hauran de fer-se amb control arqueològic i prèvia autorització de la Comissió Insular de Patrimoni Històric.

NORMA 3.2.14 NORMES URBANÍSTIQUES DELS ESPAIS LLIURES PÚBLICS

1.- Zones verdes publiques.

a).- Definició.

Correspon a les zones de domini i ús públic destinades, bé a l’ús de parc o jardí, bé a la funció de protecció de determinats mitjans naturals o urbanístics, definits com a zones verdes públiques en els plànols d’ordenació.

b).- Condicions d’edificabilitat.

Les condicions d’edificabilitat permesa es limitarà a la necessària per materialitzar els usos recreatius propis de les zones verdes públiques, compatibles amb les seves altres funcions, (ornamental, de protecció, etc.), d’acord amb els següents paràmetres màxims d’edificabilitat:

- Altura reguladora màxima (m): 4

- Nombre màxim de plantes: B

- Coeficient d’edificabilitat neta (m2/m2): 0,033

- Tractament del sòl: Serà el disposat en l’ordenació de zones verdes públiques i vegetació a les vies públiques.

- Per a les superfícies menors de mil (1.000) m2, així com per a les places situades en el conjunt històric-artístic de la ciutat d’Alcúdia, no regeixen aquestes condicions de tractament del sòl.

c).- Condicions d’ús:

Es permeten exclusivament els usos amb caràcter d’esbarjo propis de les zones verdes:

- Els usos esportius només s’admeten a les zones verdes públiques quan aquestes siguin annexes a l’ús docent cultural de domini i ús públic i resulti necessari per a l’interès general de la zona en què s’emplaça la zona verda. - En aquest cas, els paràmetres d’aplicació seran els corresponents a la zona 2 de l’article 3.2.15.

- En el subsòl de les zones verdes públiques podran construir-se estacionaments de vehicles, sempre que es respectin les condicions mínimes de tractament del sòl i no ocupin àrees en què existeixin elements naturals, artístics, ambientals, etc., que hagin de ser protegits. També s’admetran a la seva superfície, quan compleixin les condicions de disseny i nombre mínim de places per a persones amb mobilitat reduïda, estiguin al servei d’aquesta i la seva ocupació no superi el trenta cent (30 %).

- Les edificacions tindran l’ús recreatiu limitat només a construir un bar de petites dimensions i a altres edificacions, ocupant l’espai estrictament necessari, al servei d’aquest ús, com a lavabos públics, caseta d’útils de jardineria i similars.

2.- Llacs i canals.

Els espais així ordenats són inedificables i només admeten obres de condicionament i millora, pròpies de la funció recreativa i ornamental dels mateixos.

NORMA 3.2.15 ESPAIS LLIURES PRIVATS

1.- Definició.

Correspon als espais lliures, de domini privat i ús públic restringit, ordenats específicament com a tals en els plànols d’ordenació i en aquestes Normes Subsidiàries.

2.- Condicions de parcel·lació, ús i edificació.

Es tractaran, fonamentalment, com a espais enjardinats, si bé són susceptibles d’albergar edificacions, de tipologia aïllada, pròpiament esportives, com a piscines, pistes o pistes de joc, etc., pavellons de dutxes i cabines. Per a la instal·lació d’un edifici social serà condició indispensable que es garanteixi prèviament la construcció del complex esportiu i aquest no podrà entrar en ús ni mantenir-lo mentre no estiguin en ús les instal·lacions esportives. Al centre social es permetrà l’ús de bar i restaurant si es justifica la seva capacitat en relació amb la de les instal·lacions esportives i que el seu emplaçament no afecti la bona planificació esportiva. També podrà instal·lar-se un comerç d’efectes esportius, amb les mateixes condicions que el bar i el restaurant. Com a habitatge, únicament es permetrà la del guarda. La llicència d’activitat estarà condicionada al manteniment en servei de les instal·lacions esportives.

3.- Cubrició d’instal·lacions esportives.

D’aplicació tant en zona esportiva com en espai lliure privat.

a).- Classificació:

a.1).- Zona 1 (*):

En ella s’inclouen les parcel·les següents: Parcel·les menors de 1.700 m2, les que pel seu emplaçament singular amb fort impacte sobre el paisatge o edificis importants, l’Illa en Llac Menor, els Patos, Ciutat Blanca, UNI i Bonaire.

a.2).- Zona 2 (**):

Són aquelles en què han de limitar-se l’edificació per tenir un impacte sobre l’entorn, emplaçar-se en primera línia del mar, llac o albufera, emplaçar-se en llocs destacats de la geografia o estar incloses en parcel·les d’allotjaments turístics.

a.3).- Zona 3 (***):

Són aquelles en què l’impacte paisatgístic és menor i no estan incloses en les anteriors classificacions.

Totes les parcel·les vénen assenyalades sobre els plànols d’ordenació amb un, dos o tres asteriscos segons la classificació que els correspongui.

b).- Condicions d’edificació:

Les condicions d’edificació per als lavabos, vestidors, centre social, bar-restaurant, botiga d’efectes esportius i fins i tot, si escau, l’habitatge del guarda, amb un aprofitament màxim del 0,10 m2/m2 i una ocupació màxima del 15 % , etc. que vénen reflectides al quadre de normes d’edificació, s’admeten en totes les zones sempre que ho permeti tota la legislació aplicable (costes, carreteres, etc).

b.1).- Zona 1 (*):

En elles només s’admeten les condicions generals d’edificació que recullen el quadre de normes d’edificació a què es refereix el paràgraf anterior.

b.2).- Zona 2 (**) i Zona 3 (***):

A més de les edificacions permeses al quadre de normes d’edificació, s’admet que les piscines, pistes i pistes esportives puguin cobrir-se i tancar-se d’acord amb les condicions següents:

- Ocupació màxima (%): 15 (zona 2) i 25 (zona 3).

- Edificabilitat màxima (m2/m2): 0,15 (zona 2) i 0,25 (zona 3).

- Enjardinament mínim (%): 40 (zona 2) i 20 (zona 3).

- Reculades mínimes (m): 5 (zona 2) i 3 (zona 3).

- Separació mínima entre edificis en la mateixa parcel·la (m): 6

- Altura màxima i nombre màxim de plantes: Per a l’ús de coberta d’instal·lacions esportives només s’admet una planta sobre el terreny. L’altura reguladora màxima es mesurarà fins a l’arrancada de coberta i serà la que figura al quadre de normes d’edificació: Quatre (4) metres en espais lliures privats i set (7) metres en zona esportiva, tret que per les característiques tècniques de l’especialitat esportiva que es cobreixi es requereixin majors altures degudament justificades.

- Enjardinament: La vegetació ha d’usar-se profusament; El projecte d’enjardinament ha de figurar com annex del projecte d’obres, amb tots els documents (memòries, estat de mesuraments, pressupost, plec de condicions i plans de projecte). En aquest cas no podran computar com a superfície enjardinada les instal·lacions esportives descobertes.

- Estil: Per tractar-se d’edificis singulars que constitueixen fites en la trama urbana s’exigirà un alt nivell de qualitat en el disseny que serà una clara expressió formal de l’ús que alberga. Es permetran tècniques d’avantguarda en el sector de la construcció esportiva. Quan hagi de realitzar-se desmuntis es procurarà dissimular al màxim les edificacions, per a això les zones d’excavació seran anàlogues a les omplides, els murs de contenció aniran folrats de maçoneria tradicional. El colorit de l’edificació procurarà ser mimètica amb l’entorn usant-se preferentment colors terra, complementant l’efecte mimètic amb masses d’arbratge de gran port.

- Aïllament tèrmic i acústic: Han de complir-se les condicions del Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el codi tècnic de l’edificació.

- Particularitats: Quan una instal·lació esportiva tipus 3 (***) es trobi en una zona amb ordenació entre mitgeres s’admetrà que les condicions d’edificació siguin anàlogues a les dels locals de planta baixa de la zona amb una edificabilitat màxima d’1 m2/m2 i respectant les reculades a vials existents a la zona.

Les instal·lacions esportives existents a l’aprovació inicial de la corresponent modificació puntual de les Normes Subsidiàries per la qual s’establia aquesta norma podran cobrir-se, amb les reculades que permetin les actuals instal·lacions autoritzades. Si la disposició actual no permetés complir amb el vint per cent (20 %) d’enjardinament, s’ordenarà el major percentatge possible, incloent arbratge i millorant l’aspecte estètic del complex, disposant tanques vius al costat dels tancaments de les instal·lacions cobertes i de la parcel·la.

A les zones 2 i 3 també es permetrà dedicar l’edificabilitat destinada al centre social, bar i botiga d’efectes esportius per cobrir les instal·lacions esportives. Serà inexcusable realitzar vestidors i lavabo.

NORMA 3.2.16 SÒL URBÀ AMB PLA PARCIAL INTEGRAT EN LES NORMES SUBSIDIÀRIES

1.- Correspon a les àrees dels nuclis urbans o part dels mateixos, segons la delimitació assenyalada en els plànols d’ordenació del sòl urbà, el desenvolupament urbanístic del qual va ésser realitzat mitjançant un Pla parcial aprovat i la seva ordenació es troba plenament integrada a les Normes Subsidiàries. La normativa d’aplicació en aquestes àrees, tant de caràcter general com a particular, serà la que figura en aquestes normes.

2.- La parcel·lació assenyalada en els plànols corresponents és de caràcter indicatiu, mantenint, si s’escau, la seva vigència les llicències municipals de parcel·lació fins i tot quant a les parcel·les que no aconsegueixen la superfície mínima assenyalada per a les noves parcel·les.

CAPÍTOL III: NORMES PARTICULARS D’ESTÈTICA

NORMA 3.3.01 NORMES PARTICULARS D’ESTÈTICA A LA CIUTAT D’ALCÚDIA

1.- Condició general.

L’edificació s’ajustarà a l’estil general tradicional de la població, no trobant-se aquesta condició en contradicció amb les normes de l’arquitectura actual. En cap cas es podran utilitzar elements o formes constructives pròpies d’una altra regió. En nucli antic es complirà, a més a més, amb el que estableix la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears i, en el seu entorn exterior, es tindrà rigorosament en compte el fet que l’edifici, ni per les seves característiques arquitectòniques ni pels seus colors, perjudiqui la unitat del paisatge o del conjunt urbà, contemplat des de qualsevol punt de vista.

2.- Materials de façana.

Segons els corrents a la localitat, amb preferència la pedra natural de la comarca, peçes de marès o pedra calcària, admetent-se els esquerdejats naturals o pintats color ocre clar o mitjà.

Es prohibeixen els revestiments ceràmics o semblants, així com els prefabricats de formigó en les seves diverses modalitats (no es prohibeix el formigó vist tractat a aquest fi i fabricat in situ), marbres polits i elements anàlegs. No es prohibeix, de forma puntual, el formigó vist tractat a aquest fi i fabricat in situ, ni, també de forma puntual, els tractaments amb acer “cortén” o similars.

Els canalons i bajantes de recollida d’aigües pluvials, quan siguin vistos, seran de ceràmica o zinc en àrea de nucli antic.

3.- Buits.

Els buits (portals, balcons, finestres) es proporcionaran d’acord amb els mòduls tradicionals de la localitat, prohibint-se a la zona CA-1 obertures en façana de més de tres (3) metres i les tancades amb tancaments metàl·lics, siguin enrotllables o no, i sigui quin sigui la seva dimensió, a excepció de portells que, per raons de seguretat, reglamentàriament es requereixi aquest tipus de tancament.

4.- Fusteria exterior.

Serà de fusta natural, fins i tot les portes de cotxeres o garatges. Els elements de protecció de les obertures seran del tipus de llibret (persiana mallorquina) i es permetran les reixes de protecció de ferro quan el seu disseny obeeixi al propi del país o siguin d’una gran senzillesa.

En l’àrea exterior a la zona CA-1 es permet la tancaments metàl·lics, sempre que el seu acabat sigui en colors blanc, marró, verd fosc o gris. Es prohibeixen els tons metal·litzats, així com les persianes pintades en aquests colors.

5.- Volades, baranes, baranes.

A la zona CA-1 es prohibeixen les tribunes tancades i els balcons volats. Els balcons existents es protegiran mitjançant baranes de fusta o metàl·liques, disposant els barrots en sentit vertical prevalent sempre la senzillesa en el seu disseny. Per a l’acabat de fusteria, s’estarà a les disposicions contingudes en l’apartat 4 sobre fusteria exterior.

6.- Gelosies.

A la zona CA-1 únicament es permeten les gelosies de fusta. En la resta de la ciutat d’Alcúdia es permeten les de ceràmiques o de formigó. No obstant això, en ambdós casos, el seu disseny haurà d’obeir a formes geomètriques elementals, prohibint-se la utilització d’aquelles que presentin temes figuratius impropis del caràcter ambiental de la zona.

7.- Voreres.

A la zona CA-1, les vorades de vorera seran de pedra calcària. La pavimentació serà també de pedra calcària o de formigó de cantell rodat, establint-se de forma uniforme per a cada àrea de la ciutat. Es prohibeixen altres tipus, procurant l’Ajuntament la progressiva substitució dels existents que no compleixin aquesta norma.

8.- Coberta.

Es cuidarà l’aspecte de les cobertes en quant influeix al paisatge urbà, figurant en els plànols, en detall, la disposició d’aquestes. Sempre serà de teula àrab pròpia del país o, excepte en les cobertes de les façanes de les edificacions situades dins la zona CA-1, amb pendent compresa entre el vint (20) i el trenta (30) per cent. Es prohibeixen de forma absoluta les d’un altre color, així com les de formigó o fibrociment.

A la zona CA-1, es permeten els terrats, sempre que no ocupin més d’un terç (1/3) de la superfície de la coberta i es trobin integrades en la coberta general de l’edifici, presentant en tots els seus costats zones de coberta inclinada de teula, amb una dimensió mínima de quatre (4) metres a carrer i de dos (2) metres a la resta.

A la resta de ciutat d’Alcúdia es permeten els terrats sempre que la coberta inclinada de teula presenti una dimensió mínima de quatre (4) metres a carrer i espai lliure públic i de dos (2) metres als fons.

Tots els elements situats sobre la coberta se separaran un mínim de tres (3) metres de les façanes i es tractaran arquitectònicament, prohibint-se de manera especial els dipòsits de fibrociment al descobert i els anuncis publicitaris per sobre d’aquestes.

Excepte en el cas de manteniment de les cobertes existents, la disposició de les cobertes serà tal que mantinguin l’arrancada de pendents de la coberta al llarg de totes les façanes de l’edifici i al nivell del forjat de coberta de l’última planta, sense perjudici de la mínima elevació exigida per a la construcció dels normals ràfecs.

9.- Paredes mitgeres.

Les parets mitgeres que quedin al descobert, encara que només sigui temporalment es tractaran com les de façanes.

10.- Piscines en CA-1.

a).- Les piscines seran de planta sensiblement rectangular i, excepte les integrades en equipaments públics, de dimensions màximes de la làmina de mirall d’aigua de vuit (8) per cinc (5) metres.

b).- Les construccions a les quals s’hi ubiquin les instal·lacions i maquinaria d’aquestes, quan sobrepassin la rasant del terreny, hauran de complir les mateixes condicions estètiques que les edificacions.

11.- Establiments comercials, rètols i anuncis en CA-1.

La decoració publicitària dels establiments comercials (aparadors, vidrieres, rètols), s’enquadrarà als límits de l’espai interior dels buits de la planta baixa, deixant lliure i sense superposició d’un altre material que els propis del conjunt de la façana, els muntants entre aquests i les llindes o arcs. Es podran col·locar únicament discrets rètols de lletres soltes en ferro forjat, llautó o un altre material de qualitat i en cap cas de neó, plàstic, etc. En aquests sectors queden prohibits els anuncis lluminosos en color. S’exceptuen els rètols d’estricta utilitat pública, com a farmàcies, clíniques, llocs de socors, etc., d’acord amb allò que s’ha previst per al conjunt històric per la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears.

12.- Condicions específiques al sector CA-5.

L’espai assenyalat en el plànols amb la trama de porxo en planta baixa haurà de ser objecte d’un estudi de detall que determini les seves condicions estètiques i d’integració en l’entorn. L’esmentat espai cobert serà de propietat privada i d’ús públic, no podent-se, amb elements provisionals o permanents, tancar o impedir la seva lliure circulació. No obstant l’anterior, podran, prèvia autorització de l’Ajuntament col·locar-se taules, cadires o taurells provisionals que no ocupin més del seixanta per cent (60 %) de la seva superfície i deixin una franja lliure en sentit lineal. L’espai sobre el porxe a nivell de planta pis primer podrà ser d’ús privat. La planta soterrani podrà ocupar la projecció assenyalada en el plànol d’ordenació.

NORMA 3.3.02 NORMES PARTICULARS D’ESTÈTICA AL PORT D’ALCÚDIA

1.- Com a regla general, s’estarà a les estipulacions exposades en la norma 3.3.01 amb les matisacions i excepcions que formalment obliga la tipologia de les edificacions, la qual serà, en termes globals, més senzilla.

2.- Es permeten els aplacats de façanes amb pedra arenosa i els sòcols en pedra arenosa o calcària, encara que també s’admetrà la utilització d’altres materials que quedin integrats en l’edificació i en l’entorn. Les façanes pintades seran en color blanc o en colors dins els tons dominants a la zona.

3.- La fusteria exterior podrà ser de fusta, alumini o un altre material sempre que el tractament de la façana sigui homogeni i els colors harmonitzin amb els tons de la façana.

NORMA 3.3.03 NORMES PARTICULARS D’ESTÈTICA EN ALCÚDIA NORD, TORREMAJOR I ALCANADA

1.- Adaptació a l’ambient.

Les edificacions hauran d’adaptar-se bàsicament a l’ambient de la zona i al paisatge, seguint l’estil mediterrani en el seu aspecte exterior, amb façanes de gran simplicitat. Haurà de sol·licitar-se llicència per a la la tala d’arbres. En el plànol del solar hauran d’indicar-se tots els existents, indicant l’espècie, altura i perímetre del tronc a un (1) metre sobre el terreny, no podent autoritzar-se més que la tala de 3 uds/100 m2 dels que tinguin altura major o igual a 8 m. i 0,80 m. de perímetre del tronc al nivell indicat.

2.- Moviments de terres.

Es prohibeix el buidatge del terreny al voltant de l’edificació que haurà de quedar bàsicament adaptada a aquest, encara que s’admetran, amb la finalitat d’aconseguir el seu aïllament i habitabilitat, rebaixos no substancials del terreny perimetral en contacte amb l’edificació. El moviment de terres a l’interior de les parcel·les, d’efectuar-se, haurà de disposar el terreny en plataformes afeixades, segons el model del país. Les fàbriques de contenció de terres mostraran un acabat exterior integrat en l’entorn natural, amb una concepció conjunta del projecte arquitectònic.

L’altura màxima dels murs de contenció, bancals o ompliments no sobrepassarà l’altura d’un metre i seixanta centímetres (1,60) sobre el terreny natural, excepte una zona que no superi el deu per cent (10 %) de la superfície del solar i es trobi, excepte als solars definits en la norma 2.3.01.3.d, a una distància igual o major de tres (3) metres dels límits. En aquesta zona es permetrà situar la piscina, terrasses i els porxes frontals de l’edificació.

En cas de solars amb cota inferior a la del carrer, podrà reomplir-se la zona d’accés a l’edificació o es podrà realitzar a l’espai de reculada una passarel·la descoberta per solar, amb una cota del paviment la diferencia de la qual respecte a la de la voravia sigui com a màxim d’un (1) metre, i que permeti l’accés directe a l’edifici a través d’una planta superior a la baixa. L’ample màxim d’aquestes passarel·les serà de un metre i vint centímetres (1,20) i sota aquestes no es permetrà la ubicació de pilars ni de cap element d’obra, havent de quedar totalment obertes lateralment, així com mantenir-se el terreny natural sota elles, excepte, si escau, el pas de la rampa d’accés a l’aparcament amb una amplària màxima de tres (3) metres.

3.- Tancament de la parcel·la.

Els tancaments de la parcel·la a carrer o àrea pública només podran ser opacs fins una altura d’un (1) metre sobre la rasant del carrer, havent de construir-se amb materials i acabats acords amb els de la zona. Sobre l’esmentada altura s’admetran únicament elements diàfans, fins una altura màxima d’un metre i seixanta centímetres (1,60), quedant prohibida la utilització de filferro d’arços. Els esmentats tancaments podran completar-se, per l’interior, amb tanques de plantes vives fins una altura màxima de dos (2) metres. No s’admetrà l’ocupació de gelosies sobre l’altura d’un (1) metre.

Quan a causa de la configuració del terreny, per ser aquest més alt que la rasant del carrer, sigui necessari construir un mur de contenció de les terres, es podrà augmentar l’altura del tancament opac fins a un màxim de dos (2) metres sobre la rasant del carrer. En el cas que el mur de contenció hagi de tenir major altura, es recularà un mínim de tres (3) metres de l’alineació oficial del solar.

Quan el terreny quedi a una cota inferior a la del carrer, serà obligatòria la construcció d’un mur de tancament d’un (1) metre d’altura sobre la rasant del carrer.

Els tancaments entre parcel·les seran tractats de la mateixa manera que els tancaments a carrer o àrea pública, podent ser opacs fins una altura màxima d’un (1) metre sobre la cota del terreny en cada punt. En el cas de disposar plataformes o bancals, segons es regula en l’apartat 2n, l’altura màxima del tancament sobre el bancal serà d’un (1) metre.

4.- Coberta.

Quan la coberta sigui de teula, aquesta haurà de ser de color ocre i el pendent màxima admesa serà del trenta-cinc per cent (35 %).

Les cobertes de les edificacions situades en els sectors AN-1, AN-2, AN-3 i AN-4 hauran de ser de teula ceràmica àrab fins una superfície mínima del cinquanta per cent (50 %) de la totalitat de les cobertes. La coberta plana no podrà en cap cas ocupar més d’un 25 % de la coberta de la planta pis.

5.- Façana.

Es permetran els revestiments de pedra sempre que obeeixin, quant a la seva qualitat i disposició, a maçoneries pròpies del país. Els acabats de pintura seran de color blanc o ocre clar o mitjà.

6.- Baranes.

El disseny d’aquestes hauran d’atendre a criteris de senzillesa, sense que s’estableixi cap altra limitació, excepte les de seguretat (norma 2.5.02.5).

7.- Fusteria exterior i gelosies.

La fusteria exterior i gelosies podran ser de fusta, alumini o un altre material sempre que harmonitzin amb els tons de la façana.

8.- Pistes de tennis en zona residencial.

En zona residencial, que no admeti l’ús públic esportiu, s’admeten les pistes de tennis com annexes a aquest ús amb les condicions següents:

a).- La unitat registral i indivisible de les parcel·les.

b).-L’existència o simultània construcció de l’ús residencial a què resulta annexa.

c).- Projecte complet per acreditar l’adaptació de les obres al terreny i el seu enjardinament, condicions estètiques i tècniques.

d).- Els tancaments de les pistes de tennis hauran de complir les mateixes reculades a límits que les edificacions i separar-se tres (3) metres de la resta d’edificis situats al solar, excepte el que, si escau, complementi l’ús de la pista de tennis.

NORMA 3.3.04 NORMES PARTICULARS D’ESTÈTICA A LA PLATJA D’ALCÚDIA

1.- A títol general, es prescriu una total llibertat per a la composició arquitectònica, amb l’única condició de la seva adaptació o inspiració en les formes i textures pròpies de l’arquitectura mediterrània.

2.- Quan l’acabat de façana es realitzi mitjançant pintura, aquesta serà predominantment de color blanc, podent-se utilitzar un altre color en elements aïllats d’aquesta o en paraments que per la seva extensió no siguin rellevants amb relació al conjunt.

3.- Per als tancaments de parcel·la s’estarà a les disposicions exposades en l’apartat 3 de la norma 3.3.03.

4.- En el cas que s’utilitzin gelosies ceràmiques o de formigó, el seu disseny haurà d’obeir a formes geomètriques elementals, prohibint-se els temes figuratius del tipus d’estrelles, flors o semblants.

NORMA 3.3.05 NORMES PARTICULARS D’ESTÈTICA A LA URBANITZACIÓ SA PUNTA

En l’àmbit de la urbanització Sa Punta (antiga UA-5), situada entre els carrers Mar, Sa Punta, Antoni Maria Alcover, i vial de serveis, en el sector AS-8, regiran les condicions d’estètica i règim d’usos annexes a l’Estudi de detall aprovat.