TÍTOL II: NORMES GENERALS DE L’EDIFICACIÓ

CAPÍTOL I: DEFINICIÓ DELS ELEMENTS URBANÍSTICS

NORMA 2.1.01 SOLAR

El sòl urbà, a més de les limitacions específiques que li imposin les presents NN.SS. i el planejament que el desenvolupi, estarà subjecte a la condició de no poder ésser edificat fins que la respectiva parcel·la mereixi la qualificació de solar, llevat que s’asseguri l’execució simultània de la urbanització i de l’edificació per mitjà de les garanties i les previsions, per a cada cas, establertes en els articles 39.1, 40.1, 40.3 i 41 del Reglament de gestió urbanística i a les presents normes urbanístiques.

1.- Tindran la consideració de solar, d’acord amb la Llei 4/2008, de 14 de maig, requisit indispensable per obtenir llicència d’edificació, els terrenys classificats com a sòl urbà que siguin aptes per a l’edificació segons la seva qualificació urbanística i que compleixin els requisits següents:

a).- Estar urbanitzats d’acord amb les determinacions establertes pel planejament urbanístic i que disposin, com a mínim, dels serveis bàsics següents:

- Xarxa viària amb un nivell de consolidació suficient per permetre la conectivitat amb la trama viària bàsica municipal.

- Xarxes d’abastament d’aigua i de sanejament.

- Subministrament d’energia elèctrica.

Els esmentats serveis urbanístics bàsics han de tenir les característiques adequades per a l’ús previst en el planejament urbanístic.

b).- Tenir assenyalades alineacions i rasants.

c).- Ser susceptibles de llicència d’edificació immediata per no estar inclosos en un sector subjecte a un pla especial de millora urbana, ni en un polígon d’actuació urbanística, pendents de desenvolupament.

d).- Per edificar-los, no haver de cedir terrenys per destinar-los a carrers o a vies als efectes de regularitzar alineacions o a completar la xarxa viària.

2.- Quan no existeixi vial enfront de la parcel·la, s’admetrà l’accés des d’un vial per als vianants, una zona pública d’aparcaments o un espai lliure públic. El paviment haurà de complir les condicions següents:

- Ser d’aglomerat o reg asfàltic, formigó de ciment Pòrtland, lloses, llambordes o maons o el que l’Ajuntament pugui estimar segons el cas.

- Tant el ferm com la base d’explanació tindran la capacitat mecànica suficient per resistir el pas de vehicles.

- Vorada al front de l’alineació oficial de la parcel·la si l’Ajuntament tingués previst la construcció de voreres.

3.- Xarxes d’aigua potable i d’aigües residuals.

El dimensionat de les xarxes d’aigua potable i d’aigües residuals hauran de garantir el subministrament i l’evacuació dels habitants als quals donin servei.

4.- Xarxa de distribució d’energia elèctrica en baixa tensió pel límit del vial o espai lliure públics als quals dóna front la parcel·la, amb capacitat suficient per als usos existents o que puguin ésser necessaris, en tota la línia de subministrament, segons el Reglament electrotècnic de baixa tensió i instruccions complementàries. Les xarxes d’energia elèctrica i telefonia hauran d’enterrar-se.

5.- Per autoritzar en sòl urbà l’edificació en terrenys que no tinguin la condició de solar i que no s’incloguin en polígons o unitats d’actuació, el compromís d’urbanitzar comprendrà no només les obres que afectin el front de façana o façanes del terreny sobre el qual es pretengui construir, sinó a totes les infraestructures indispensables perquè es puguin prestar els serveis públics necessaris, tals com abastiment d’aigua, evacuació d’aigües residuals i de pluja, subministrament d’energia elèctrica, enllumenat públic i pavimentació de voreres i calçada, fins el punt d’enllaç amb les xarxes generals i viàries que estiguin en funcionament, d’acord amb les característiques esmentades segons el tipus de zona a la qual es trobi. La dotació d’infraestructura i serveis es durà a terme una vegada obtinguda l’aprovació del projecte d’obres ordinàries o projecte de dotació de serveis.

6.- Els estàndards assenyalats a l’apartat anterior tenen el caràcter de mínims als efectes previstos en el present article, sense que puguin ésser utilitzats a efectes de dimensionament dels serveis urbans.

7.- Els propietaris dels terrenys hauran de formalitzar la cessió dels vials que donen front a la seva façana i, en el cas de solars que donin front a dos o més vials, s’haurà de cedir el sòl de tots els vials, li donin o no la consideració de solar.

8.- A sòl urbà els propietaris de terrenys inclosos en una unitat d’actuació podran, així mateix, sol·licitar llicència d’edificació abans que els esmentats terrenys adquireixin la condició de solar, quan reuneixin els requisits de l’article 41 el Reglament de gestió urbanística i, per tant, s’hagin aprovats els projectes de compensació i d’urbanització.

No obstant això l’anterior, l’execució simultània de la urbanització i edificació, de conformitat amb allò que s’ha establit en el Pla territorial de Mallorca, només podrà autoritzar-se, en el cas d’unitats d’actuació situades en sòl urbà, als efectes de completar la urbanització i adquirir la condició de solar apte per a l’edificació o que s’acrediti que les obres d’urbanització estan en curs d’execució i ja finalitzades, com a mínim, les següents: Moviment de terres, vialitat rodada llevat de la capa de rodament, passos per als vianants amb solera de formigó llevat del paviment final, xarxes de serveis completes incloses les connexions amb les xarxes generals llevat de les àrees exonerades, i també, excepte la seva plantació, les zones verdes. Al sòl urbanitzable, a més del que assenyala anteriorment, es requereix que s’acrediti que s’han costejat i executat les obres necessàries per a l’ampliació dels sistemes generals exteriors a l’actuació.

9.- La dotació d’infraestructures i serveis es durà a terme una vegada obtinguda l’aprovació del projecte d’urbanització que inclourà el desenvolupament de les obres corresponents a l’execució dels vials, abastiment d’aigua, xarxa d’hidrants contra-incendis, evacuació d’aigües residuals i, si escau, de pluja, subministrament d’energia elèctrica, enllumenat públic, amb les característiques esmentades segons el tipus de zona a la qual es trobi, i, si escau, zones verdes i arbrat. Així mateix, si és procedent, xarxa de telefonia, telecomunicacions, subministrament de gas, televisió per cable, etc.

10.- Quan sigui necessària la pavimentació de voreres o calçada, d’acord amb l’article 8.2 de la Llei 3/2005, de 20 d’abril, s’implantaran paviments amb un coeficient de luminància mitjana o grau de lluminositat elevat amb factor especular baix. La instal·lació d’enllumenat públic o la substitució de l’existent haurà de complir amb el que estableix l’esmentada Llei segons allò que s’ha assenyalat en l’article 4.4.01.

NORMA 2.1.02 ALINEACIONS

1.- Alineacions actuals.

Són les línies que fixen el límit entre les vies i els espais lliures públics existents i les parcel·les o solars d’edificació pública o privada.

2.- Alineacions oficials.

Són les línies que es fixen com a tals en els documents de les Normes Subsidiàries o en aquells que les desenvolupin. Poden ser alineacions exteriors i alineacions interiors.

a).- Alineacions exteriors.

Són les que fixen el límit de la parcel·la edificable amb els espais destinats a la xarxa viària o altres àrees lliures públiques.

b).- Alineacions interiors.

Són les que fixen el límit a què han de subjectar-se les façanes interiors o posteriors de l’edificació, en tipologies d’ordenació contínua.

3.- Alineacions de façanes.

Són les línies que assenyalen el límit a partir del qual podran o hauran d’aixecar-se les construccions, segons els casos.

NORMA 2.1.03 RECULADA

És l’ample de la faixa de terreny compresa entre l’alineació oficial de vies, places i espais lliures i la línia de façana. Es podrà fixar també als restants límits de la parcel·la.

NORMA 2.1.04 PROFUNDITAT O FONS EDIFICABLE

Es denomina profunditat o fons edificable a la distància màxima, mesura en el perpendicular a l’eix del carrer, que pot situar-se l’alineació interior.

NORMA 2.1.05 SUPERFÍCIE OCUPADA I OCUPACIÓ MÀXIMA

1.- Superfície ocupada.

És la compresa dins els límits definits per la projecció vertical, sobre un pla horitzontal, de les línies externes de tota construcció, fins i tot la subterrània.

2.- Ocupació màxima.

L’ocupació màxima edificable es fixarà per la relació percentual entre la superfície ocupada i la del solar o parcel·la edificable.

a).- En totes les zones, no comptabilitzaran com a superfície d’ocupació les volades dels normals ràfecs o cornises de les cobertes.

A les zones intensives i semi-intensivas, no comptabilitzaran com a ocupació les corresponents a balcons o terrasses volades sobre la via pública o l’espai de reculada obligatori a via pública o espai lliure públic.

A les zones extensives, els porxes, balcons o terrasses obertes en més de la meitat del seu perímetre, fins una proporció del cinc per cent (5 %) de la superfície de la parcel·la, tampoc comptabilitzaran com a superfície d’ocupació, sense perjudici del compliment del que estableix l’apartat 4.c de la norma 2.1.06.

b).- Les plantes soterrani o semi-soterrani podran ocupar la mateixa superfície en projecció vertical que la planta baixa. En cas d’edificació entre-mitgeres podran ocupar, a més a més, la zona de reculada a l’alineació exterior i si hi ha pati d’illeta tancat, tot el fons del solar. En edificis destinats a allotjaments turístics, les galeries subterrànies de connexió de serveis entre els edificis d’una mateixa parcel·la no computaran com a superfície d’ocupació, sempre que no sobresurtin del nivell natural del terreny i tinguin un ample màxim de dos metres i cinquanta centímetres (2,50).

3.- El coeficient d’ocupació dels equipaments docents definits en l’apartat 3.1.b de la norma 2.2.02 es refereix només a edificacions En els centres docents, amb els porxos, patis, pistes esportives o similars que estiguin cobertes es podrà ocupar fins a un vuitanta per cent (80%) de la parcel·la.

NORMA 2.1.06 SUPERFÍCIE TOTAL EDIFICADA O EDIFICABLE

1.- La suma de les superfícies edificades de cadascuna de les plantes de l’edifici, mesures dins els límits definits per les línies perimetrals de les façanes, tant exteriors com interiors, i, si escau, pel eix de les parets mitgeres, determinarà la superfície total edificada o edificable.

2.- S’entendrà per planta edificada, tot l’espai habitat o practicable a la seva projecció horitzontal limitat pel forjat o solera inferior sobre el sòl o terreny i el seu forjat de sostre, per dos forjats de pisos consecutius o per forjat de pis i coberta.

3.- No es comptabilitzaran, als efectes del càlcul de la superfície edificada o edificable, els soterranis i semi- soterranis, quan estiguin destinats a aparcaments, a magatzem i a instal·lacions per al servei exclusiu de l’edifici (calefacció, condicionament d’aire, maquinària d’ascensors, aljubs, recintes d’escombraries, de comptadors, centres de transformació, serveis auxiliars diversos, equipament complementari de la indústria turística, cuines, bugaderies, etc.).

Quan el parament inferior del forjat del sostre del semi soterrani es trobi a una altura igual o superior a un (1) metre, en qualsevol punt, excepte en una longitud horitzontal de fins a sis (6) metres, per a les rampes d’accés a aparcament, sobre la rasant de la vorera o del terreny en contacte amb l’edificació s’inclourà també com a superfície edificada, sigui quin sigui el seu ús.

4.- Els balcons, terrasses, porxos, galeries o porxes i escales que estiguin coberts per altres elements, formaran part de la superfície edificable o edificada d’acord amb els criteris següents:

a).- Íntegrament, si no estan oberts, almenys, en un terç (1/3) del seu perímetre.

b).- En un cinquanta per cent (50 %), sempre que estiguin oberts en una dimensió compresa entre un terç (1/3) i menys d’un mig (1/2) del seu perímetre.

c).- No comptabilitzaran si estan oberts la meitat (1/2) o més del seu perímetre. S’entén per tancament qualsevol element amb altura superior a un metre i vuitanta centímetres (1,80) sobre el nivell del sòl de la planta respectiva, encara que els tancaments de les obertures de ventilació i il·luminació de les bugaderies formats per gelosies podran superar l’esmentada altura sempre que estiguin situats en la cara interior del mur. A les zones extensives, la superfície dels elements enunciats anteriorment, que excedeixi del quinze per cent (15 %) de la superfície edificable del solar, es computaran íntegrament com a superfície edificada o edificable.

d).- Les pèrgoles computaran a tots els efectes igual que els porxes excepte quan estiguin íntegrament compostes per barres lleugeres i la relació entre la superfície dels buits i dels elements constructius del seu entramat, mesurats ambdues en projecció vertical sobre un pla horitzontal, sigui superior a vint (20).

e).- Als porxes legalment construïts en espais privats de planta baixa dels locals comercials i establiments públics, els tancaments laterals enrotllables de plàstic, tela o un altre material no rígid i de caràcter no permanent no computaran, encara que l’Ajuntament podrà denegar la seva instal·lació per motius estètics o segons el que assenyala l’article 185 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears.

5.- Als efectes del que disposa aquestes normes, s’entendrà per façana tot element de tancament fix, continu o discontinu, sigui quin sigui el seu material, que tingui com a finalitat la separació de recintes entre locals interiors i el medi exterior.

6.- Els patis no formaran part de la superfície edificada, excepte en els casos en què les Normes Subsidiàries ho indiquin.

7.- A les zones comercials (C, E5CO i E5bCO) i en les àrees d’edificació en altura amb edificació reculada de carrer, amb ús comercial extern podrà construir-se un porxe de planta baixa, si compleix les condicions següents:

a).- La profunditat màxima del porxe serà de tres (3) metres, encara que la reculada de l’edificació principal sigui major.

b).- No ocupar la zona de reculada lateral.

c).- Ha de construir-se amb materials adequats: formigó vist o marés als pilars, fusta per a les bigues i teula àrab de color argila per a la coberta, encara que, justificadament, podran proposar-se altres materials que quedin integrats dins l’estètica de la resta de l’edificació i de l’entorn.

d).- La construcció haurà de ser conjunta i seguint el mateix estil per a cada edifici, no permetent-se, per tant, per a una part dels locals d’un edifici.

e).- Es prohibeixen tot tipus de tancaments, encara els de caràcter provisional, i la col·locació de rètols sobre la coberta.

f).- Haurà de presentar-se un projecte tècnic del porxe, incloent la seva part estructural.

g).- No computarà als efectes d’ocupació, ni volum, ni d’aprofitament.

h).- Donat el caràcter excepcional d’aquesta norma i la importància de cuidar l’aspecte estètic resultant, a tota obra que no respecti aquesta norma o incompleixi el projecte aprovat se li incoarà un expedient de disciplina urbanística que, en el cas de disposar de llicència, significarà, de conformitat amb la norma 1.2.08, la immediata declaració municipal de caducitat de la llicència.

NORMA 2.1.07 VOLUM EDIFICAT O EDIFICABLE

4.- En la normativa corresponent es determinen els valors mínims dels paràmetres definits anteriorment, entenent-se per tals els mínims, per sota dels quals es considera el solar inedificable. No obstant això, s’admetrà la seva edificació quan es demostri documentalment que el solar no ha estat segregat d’un altre major amb posterioritat a la data d’aprovació de les NN.SS. de 14.04.87 i també, d’acord amb el que estableix la disposició addicional onzena de la Llei 8/2004, de 23 de desembre, quan la parcel·la complia les condicions de superfície i ample mínims a l’entrada en vigor de les presents NN.SS. i com a conseqüència d’una actuació pública, la parcel·la romanent incomplís els esmentats límits.

5.- Als efectes de la present normativa s’entendrà com a solar la part d’aquest limitada per les alineacions oficials exteriors.

NORMA 2.1.13 SECCIONS VIÀRIES TIPUS

Les seccions viàries tipus que figuren en els plànols d’ordenació del sòl urbà, així com les cotes de les voreres que s’assenyalin, es consideraran indicatives quant a: amplària de voreres, places d’aparcament i calçada, podent-se alterar aquests paràmetres justificadament en els projectes d’obra pública de dotació i millora sempre que no s’alteri l’ample total previst que ve definit per les alineacions i quedi garantit l’ús per als vianants dels mateixos.

En tots els casos, les seccions modificades hauran de complir la normativa vigent sobre accessibilitat, així com adaptar les seccions a la implantació per al seu ús pels ciclistes.

En cas d’afectar-se una secció viària que constitueixi una ruta cultural i paisatgística, incorporada al plànol 7.1 de les NN.SS., s’haurà de justificar el compliment de la norma 5.2.12 i que la intervenció no suposa una alteració dels valors patrimonials i paisatgístics de la mateixa.

CAPÍTOL II: NORMES REGULADORES DELS USOS

NORMA 2.2.01 OBJECTE, APLICACIÓ I ESTRUCTURA GENERAL DELS USOS

1.- Objecte.

Els preceptes reguladors d’aquest Capítol són els que estableixen les diferents utilitzacions del sòl urbà i de les edificacions, fixant els usos que en ells poden desenvolupar-se, segons les distintes categories de sòl que es defineixen en les presents NN.SS.

2.- Aplicació.

A més dels preceptes reguladors dels usos, s’hauran de complir les normes generals de l’edificació i, si escau, les ordenances de zona que corresponguin, en funció de la localització del sòl, edifici o instal·lació.

3.- Estructura general dels usos.

a).- Segons la seva assignació urbanística.

a.1).- Ús global:

És l’establert per les NN.SS. per definir el destí genèric de cada zona. Aquesta categorització d’ús només té efectes en relació amb l’estructura orgànica del territori. Els usos globals poden ésser:

- Usos globals lucratius, és a dir, susceptibles de trànsit jurídic privat.

- Usos globals no lucratius, la característica bàsica dels quals és la de ser usos públics imposats per les necessitats de serveis i d’equipaments per a la comunitat.

a.2).- Ús detallat:

És el contemplat de forma més detallada per les NN.SS. per a la regulació del règim de compatibilitat amb els corresponents usos globals a cada zona.

b).- Segons la seva utilització.

b.1).- Públic:

És el que es desenvolupa sobre un bé de titularitat pública o de titularitat privada gestionat, en aquest cas, en benefici de la comunitat per mitjà dels mecanismes que a l’efecte estableix la llei. A sòl urbà seran d’ús públic els següents: Equipaments, comunicacions i infraestructures i espais lliures (espais lliures públics). També, si escau, ho podran ser els usos següents: Residencial i industrial.

b.2).- Col·lectiu:

És el que es desenvolupa sobre un bé de titularitat privada i al qual s’accedeix per pertinença a una associació, club o organització similar, o per l’abonament d’una quota, entrada, preu o contraprestació anàloga. A sòl urbà podran, si escau, ser d’ús col·lectiu els següents: Equipaments (soci-cultural, docent, assistencial, esportiu, sanitari, religiós, abastiment i recreatiu) i comunicacions i infraestrutures (transports i aparcaments de vehicles).

b.3).- Privat:

És el que es desenvolupa per particulars en béns de titularitat privada i que no té les característiques d’un ús col·lectiu. A sòl urbà seran d’ús privat els següents: Residencial, industrial, serveis i espais lliures (espais lliures privats). També, si escau, ho podran ser els usos següents: Equipaments (soci-cultural, docent, assistencial, esportiu, sanitari, religiós, abastiment i recreatiu) i comunicacions i infraestrutures (instal·lacions i serveis, transports, comunicacions i telecomunicacions i aparcaments de vehicles).

c).- Segons la seva titularitat.

c.1).- Ús de domini públic:

En compliment dels articles 19.1.b i 29.1.d i e del Reglament de planejament urbanístic, les NN.SS. determinen la titularitat pública del domini assignat als usos públics o col·lectius previstos, l’existència dels quals es consideri d’interès públic i social.

Els béns i recursos que integren el patrimoni públic de sòl, d’acord amb l’article 39 del Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la llei de sòl, es destinaran a la construcció d’habitatges subjectes a algun règim de protecció pública i a altres usos d’interès social. Es consideren usos d’interès general, als efectes d’allò que s’ha determinat en l’apartat 3 de l’article 37 de la Llei 8/2004, de 23 de desembre, de mesures tributàries, administratives i de funció pública, modificat per la Llei 6/2007, de 27 de desembre, els següents: Operacions d’iniciativa pública de rehabilitació d’habitatge protegit, conservació, gestió o ampliació dels propis patrimonis públics de sòl, execució de dotacions urbanístiques públiques inclosos els sistemes generals, compensació a propietaris a qui correspongui un aprofitament superior al permès pel planejament, adquisició i rehabilitació de béns immobles declarats d’interès cultural i catalogats i a l’adquisició i millora d’àrees naturals, adopció de mesures de millora i conservació del medi ambient.

c.2).- Ús de domini privat:

En compliment dels articles 19.1.b i 29.1.d del Reglament de planejament urbanístic, les NN.SS. proposen la titularitat privada o patrimonial de la resta dels usos assignats no inclosos a l’anterior apartat.

d).- Segons la seva compatibilitat.

d.1).- Ús permès:

És aquell que s’autoritza per les Nomes Subsidiàries de forma alternativa per a cada una de les zones.

d.2).- Ús condicionat:

És aquell que està subjecte a una autorització prèvia en base al compliment de determinats requisits legals.

d.3).- Ús prohibit:

És aquell la implantació del qual no es permesa pel planejament ni tan sol acollint-se al tràmit d’interès general. Es consideren prohibits també els usos que estiguin així conceptuats per les disposicions estatals o autonòmiques promulgades en matèria de seguretat, salubritat, molèsties o perillositat.

NORMA 2.2.02 CLASSIFICACIÓ I DEFINICIONS DELS USOS GLOBALS I DETALLATS

Per a la fixació dels usos als sòls i per a la seva adequada regulació es defineixen els següents conceptes:

1.- Residencial.

Ús privat que es desenvolupa per particulars o entitats públiques sobre béns de titularitat privada o pública, en tot cas, de caràcter residencial. L’esmentat ús podrà desenvolupar-se en modalitat d’habitatge lliure o en règim de protecció pública o un altre que permeti taxar el preu màxim de venda o lloguer.

1.1.- Habitatge unifamiliar:

És l’ús corresponent a l’allotjament d’una família. És la que, albergant a una sola família en el total d’un edifici, constitueix junt amb la parcel·la una única unitat registral, tenint accés exclusiu des de via pública.

1.2.- Edifici plurifamiliar:

És el format per un conjunt d’habitatges amb accés comunitari des de l’exterior o, quan es tracti d’habitatges adossats, amb accessos independents.

2.- Serveis o terciari.

És l’ús productiu relatiu a les activitats econòmiques corresponents al sector terciari. Se subdivideix en els següents usos detallats:

2.1.- Comercial:

Tenen la consideració d’establiments comercials, d’acord amb la Llei 11/2001, de 15 de juny, d’ordenació de l’activitat comercial a les Illes Balears, reformada mitjançant la Llei 8/2009, de 16 de desembre, els locals i les construccions o instal·lacions ubicats al sòl de manera fixa i permanent, coberts o sense cobrir, exempts o no, exteriors o interiors d’una edificació, amb aparadors o sense, on s’exerceixen regularment activitats comercials de venda de productes a l’engròs o al detall, o de prestació de serveis d’aquesta natura al públic, com també qualssevol altres recintes tancats que rebin aquella qualificació en virtut de disposició legal o reglamentària.

Aquests establiments podran ser individuals o col·lectius i es consideren col·lectius els conformats per un conjunt d’establiments comercials individuals, integrats en un edifici o complex d’edificis, en els que s’exerceixin les activitats respectives de forma empresarialment independent, sempre que comparteixin la utilització d’algun dels elements següents:

- L’existència d’un vial o espai lliure, preexistent o no, públic o privat, l’objectiu principal del qual sigui assegurar la circulació interna entre els distints establiments comercials, per a ús exclusiu dels clients i del personal dels establiments.

- L’existència d’una àrea o àrees d’estacionament comú o contigües als diferents establiments que no prohibeixin la circulació de vianants entre aquestes.

- Estar units per una estructura jurídica comuna, controlada directa o indirectament almenys per un associat o que disposin d’una adreça, de dret o de fet, comú.

- L’existència d’un perímetre comú delimitat.

La densitat comercial màxima del municipi en metres quadrats de superfície construïda per zones o barris, exclosos els establiments de superfície construïda inferior a 150 m2, serà el resultat de multiplicar la població equivalent per un determinat percentatge.

2.2.- Administratiu privat:

Són les activitats destinades a la realització de tasques administratives, tècniques, creatives o monetàries, excepte les incloses en els usos globals d’equipaments comunitaris. S’inclouen, a títol d’exemple, els bancs, oficines, gestories, agències, seus socials o tècniques d’empreses, estudis, despatxos, etc.

2.3.- Turístic:

Són les activitats destinades a l’allotjament ocasional i transitori de transeünts o turistes. Aquest ús, prèviament a l’obtenció de la llicència urbanística, requerirà la declaració responsable d’inici d’activitat turística segons el que preveu la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les Illes Balears.

2.4.- Establiments públics:

Són les activitats integrades en el sector de la restauració i destinades a esplai, expansió, relació i diversió del conjunt de la població. S’inclouen els usos relacionats en el grup IV de l’annex del Reglament de policia d’espectacles públics i activitats recreatives i en el grup XLII de l’annex I del Decret 18/1996, de 8 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament d’activitats classificades, com, per exemple, restaurants, cafès i cafeteries, bars, cafès cantants, cafès teatre, taulats flamencs i similars.

3.- Equipaments.

És l’ús dotacional relacionat amb els serveis públics pel conjunt de la població. Comprèn onze diferents usos detallats:

3.1.- Cultural-docent.

a).- Soci cultural:

Activitats d’ús públic, col·lectiu o privat, destinats a la custòdia, transmissió i conservació dels coneixements, exhibició de les arts i la investigació, les activitats socio-culturals de relació o associació, així com les activitats complementàries de la principal. S’inclouen, a títol d’exemple, cases de cultura, palau de congressos i exposicions, biblioteques, arxius, museus, sales d’exposicions, centres d’associacions veïnals, culturals, agrupacions cíviques, seus de club, etc.

b).- Docent:

Activitats d’ús públic, col·lectiu o privat, destinades a la formació humana i intel·lectual de les persones en els seus diferents nivells. S’inclouen, a títol d’exemple, els centres universitaris (facultats, escoles tècniques i universitàries), ensenyança infantil, primària i secundària, formació professional, guarderies, centres d’idiomes, etc., educació especial, educació per a adults, acadèmies, tallers ocupacionals, conservatoris, escoles d’arts i oficis, centres d’investigació científica i tècnica vinculats a la docència, etc.

3.2.- Sanitari-assistencial:

a).- Sanitari:

Activitats d’ús públic o privat, destinades a la informació, orientació, prevenció, administració i prestació de serveis mèdics o quirúrgics i hospitalaris. No s’inclouen els serveis mèdics que es presten a despatxos professionals, fora dels centres sanitaris, que tenen la mateixa conceptuació que la de la resta de professionals. S’inclouen, a títol d’exemple, hospitals, clíniques, residències de malalts, ambulatoris, dispensaris, centres de salut d’atenció primària i preventiva, cases de socors, consultoris, psiquiàtrics, laboratoris relacionats amb l’activitat sanitària i, en general, tot tipus de centres d’assistència sanitària.

b).- Assistencial:

Activitats d’ús públic, col·lectiu o privat, destinades a la informació, orientació i prestació de serveis o ajudes sobre problemes relacionats amb toxicomanies, malalties o minusvalideses, pobresa extrema i desprotecció jurídica de les persones. Inclou, a títol d’exemple, albergs de transeünts, residències, miniresidències, pisos tutelats o protegits, centres de rehabilitació, centres de dia, centres d’informació i orientació, etc. Ocasionalment cohabita amb usos sanitaris, residencial, formatius, docents, etc.

3.3.- Administratiu-institucional:

Edificacions per al servei de l’administració de l’Estat, la Comunitat Autònoma i el municipi. Inclou, a títol d’exemple, les seus de l’Ajuntament, Govern Balear, conselleries, serveis perifèrics de l’Estat, delegació d’Hisenda, etc.

3.4.- Esportiu:

Activitats d’ús públic, col·lectiu o privat, destinades a la pràctica, ensenyança o exhibició d’especialitats esportives o de cultura física. No inclou activitats lligades física i funcionalment a altre usos, tals com universitaris, docents, etc. S’inclouen en aquesta situació, a títol d’exemple, les instal·lacions esportives a l’aire lliure i les cobertes, gimnasos, poliesportius, així com els continguts en el apartat 2 del grup I i apartat 3 del grup II de l’annex del Reglament de policia d’espectacles públics i activitats recreatives.

3.5.- Seguretat:

Activitats d’ús públic realitzades per cossos o institucions de l’Estat o de la Comunitat Autònoma, destinades a la defensa nacional, de l’ordre públic i dels individus i els béns. S’inclouen també parcs de bombers i similars.

3.6.- Religiós:

Activitats d’ús col·lectiu o privat destinades al culte religiós, així com els lligats a aquest i a les formes de vida associativa religiosa. S’inclouen, a títol d’exemple, comunitats religioses, convents, monestirs, ermites, esglésies i centres parroquials, catedral, capelles, cases rurals o residències religioses, centres de culte de qualsevol confessió, etc.

3.7.- Cementiri:

Activitats d’ús públic, col·lectiu o privat, destinades a serveis funeraris en general, cementiris, tanatoris, etc. d’acord al previst en el Decret 105/1997, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de policia sanitària mortuòria i en el Decret 87/2004, de 15 d’octubre. Aquest ús haurà de trobar-se expressament assenyalat en els plànols d’ordenació.

3.8.- Recreatiu:

Activitats d’ús públic o privat, vinculades amb l’esplai, la vida de relació, el temps lliure i l’esbarjo en general i aquelles similars, no incloses en altres usos. Comprèn els següents tipus:

a).- Que es realitzin en edificis, locals i instal·lacions tals com sales de cine, teatres, sales de concerts, sales de joc, casins, etc.

b).- Que es realitzin en el parcs i jardins. S’inclouen a títol d’exemple, els jardins botànics, parcs recreatius, d’atraccions, zoològics, aquaris i instal·lacions similars a les descrites, amb petites edificacions annexes, com a bars, oficines d’informació al ciutadà o turístiques, etc.

3.9.- Municipal divers:

Reuneix la possibilitat d’ésser destinat a qualsevol ús, de titularitat i domini públic, d’entre els equipaments següents: Soci-cultural, docent, assistencial, administratiu-institucional, esportiu, seguretat, sanitari, religiós i abastiment.

4.- Activitats i instal·lacions complementàries.

4.1.- Abastiment:

Activitats d’ús privat, col·lectiu o públic destinades a la realització de transaccions comercials de mercaderies, serveis personals, administratius i tècnics, com, per exemple, mercats, fires, escorxadors, instal·lacions frigorífiques, etc. Aquests usos hauran de trobar-se expressament assenyalat en els plànols d’ordenació.

4.2.- Magatzems:

És l’ús corresponent al dipòsit, conservació, guarda o distribució d’objetes i/o mercaderies, agències, magatzems, transports distributius, etc., sense servei de venda directa al públic però sí a venedors minoristes.

4.3.- Transports:

Comprèn les activitats que es desenvolupen a les àrees destinades al trànsit i estada de persones, tant de transport públic, privat o col·lectiu. Aquest ús haurà de trobar-se expressament assenyalat en els plànols d’ordenació.

4.4.- Parcs i tallers.

a).- Aparcament de vehicles:

Comprèn els espais d’ús públic, col·lectiu o privat, destinats a l’estacionament de vehicles tipus turisme o motocicletes, ja siguin subterranis, en superfície o en edificis construïts a l’efecte. Així mateix s’inclou en aquest ús el corresponent al dipòsit o guarda de grans vehicles automòbils tals com autobusos i camions, permetent-se, en aquest cas, només en les zones industrials i de serveis.

b).- Estació de serveis:

Comprèn els espais i edificis destinats exclusivament a estació de serveis (benzinera), encara que com a ús annex i vinculat pot permetre’s l’ús comercial. Aquest ús haurà de trobar-se expressament assenyalat en els plànols d’ordenació.

No obstant això, d’acord amb la Llei 11/2013, de 26 de juliol, de modificació de l’article 43.2 de la Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del sector d’hidrocarburs, estarà permesa la instal·lació de, almenys, un punt de subministrament de carburant i combustible per a vehicles en l’àmbit del polígon industrial AS21. Aquestes unitats o estacions de servei, excepte en la parcel·la comercial, no podran disposar de l’ús comercial complementari.

c).- Tallers:

És l’ús corresponent a les activitats de reparació i conservació de maquinària, eines i útils, la producció industrial o artesanal (fusteries, ferreries i similars), així com les arts plàstiques i gràfiques, grans bugaderies, tintoreries i similars

Aquest ús en zona no industrial urbana estarà sotmès a les limitacions següents:

c.1).- En plantes inferiors d’edifici no industrial:

- Sense molèsties per als altres usos.

- Potència mecànica màxima (CV): 2 a la zona CA-1 i 10 a la resta.

- Superfície màxima: 300 m2.

- Decibels màxims: Segons l’ordenança municipal.

c.2).- En plantes pis d’edifici no industrial:

- Sense molèsties per als altres usos.

- Potència mecànica màxima (CV): 1 a la zona CA-1 i 5 a la resta.

- Superfície màxima: 150 m2.

- Decibels màxims: Segons l’ordenança municipal.

4.5.- Instal·lacions infraestructurals:

Correspon a les activitats destinades a les infrastructures i serveis del municipi, tals com grans xarxes i serveis, artèries de reg d’aigua depurada, artèries d’abastiment, col·lectors de sanejament, col·lectors de aigua de pluja i llits de torrents, centres de producció, emmagatzematge i feeders de distribució de gas, dipòsits d’abastiment d’aigua, estacions de depuració d’aigües residuals, centres de recollida, tractament i eliminació de residus sòlids, abocadors, xarxes elèctriques, estacions i subestacions elèctriques, centrals tèrmiques, parcs d’emmagatzematge i poliducte de productes petrolífers, ferralleries, desballestament de vehicles i els semblants a tots els esmentats anteriorment. Aquest ús haurà de trobar-se expressament assenyalat en els plànols d’ordenació.

També comprèn, en particular, les àrees d’infraestructures tècniques a sòl rústic, que es troben representades en el plànol d’estructura general i orgànica del territori, i també el terrenys que, en compliment del Decret 21/2000, de 18 de febrer, pel qual s’aprova definitivament el PDS per a la gestió dels residus sòlids de Mallorca, han estat delimitats per a la ubicació d’una estació de transferència (ET) amb l’objecte d’efectuar la gestió dels residus urbans.

En la zona assenyalada en el plànol d’estructura general i orgànica del territori sota l’epígraf: Captació i dipòsit per a abastiment d’aigua (DA), s’hi permetrà instal·lar els usos següents: Dipòsits de reserva d’aigua, cambres per a allotjar les instal·lacions annexes necessàries per a aquesta activitat, magatzems de material i caseta per a la seva vigilància. El volum total de les construccions tancades i cobertes no superarà els 9.000 m3, es separaran un mínim de cinc (5) metres de les partions i la seva altura reguladora màxima serà de sis (6) metres i la total de vuit (8) metres.

Dins aquests recintes es podran ubicar dotacions o serveis que, per les seves característiques especials (molèstia, perillositat, insalubritat, etc.), sigui aconsellable el seu allunyament de nuclis urbans. Malgrat això, s’haurà de complir la normativa que sigui d’aplicació.

L’execució en domini públic de les xarxes de serveis i les condicions d’ús d’aquestes es regirà pel que disposen les ordenances municipals, per les normes sobre serveis dels ens locals, pels plecs de condicions de la concessió i pel corresponent contracte administratiu, així com pels reglaments sectorials que les regulen.

Les servituds de les línies elèctriques es regularan pels reglaments elèctrics d’alta i baixa tensió i altra normativa aplicable.

A més de l’establert als apartats anteriors, als efectes de servituds, serà preceptiu l’informe de l’empresa subministradora d’energia elèctrica previ a la petició de qualsevol llicència d’edificació o activitat o les seves modificacions en terrenys situats a la zona compresa entre dues línies longitudinals paral·leles, situades una a cada costat de l’eix de la línia elèctrica aèria d’alta tensió, i a una distància de trenta (30) metres d’aquest.

A l’últim, d’acord amb el Decret 96/2005, de 23 de setembre, d’aprovació definitiva de la revisió del Pla director sectorial energètic de les Illes Balears, en el terme municipal es mantenen les instal·lacions actuals de magatzematge de derivats del petroli, és a dir: Alcúdia I i II (combustibles líquids) i Repsol gas (gasos liquats), així com es preveu l’execució del gasoducte entre Son Reus i Alcúdia, evitant els límits del LIC de s’Albufera. A més a més, es declara d’utilitat pública, com a zona d’infraestructures energètiques, l’àrea assenyalada en els plànols de les NN.SS. que comprèn el sectors AS-17, AS-18 i AS-19, així como part dels terrenys confrontants. Aquestes àrees, a més de per les NN.SS., es regularan directament pel que estableix l’esmentat PDS.

4.6.- Comunicacions i telecomunicacions:

Comprèn les activitats que es desenvolupen a les àrees i instal·lacions bàsiques destinades als serveis de comunicacions (correus, telègrafs i telèfons) i telecomunicacions (ràdio, televisió i transmissió de dades). Corresponen, així mateix, a l’ús detallat de telecomunicació les xarxes i instal·lacions radioelèctriques per a les que regiran les determinacions establides en el Decret 22/2006, de 10 de març, pel qual s’aprova el Pla director sectorial de telecomunicacions a les Illes Balears , així com el RDL 1/1998, de 27 de febrer i la seva normativa de desenvolupament, articles 34, 35 i DA 3a de la Llei 12/2012, de 26 de desembre. A més, segons l’article 2 de la Llei 9/2014, de 9 de maig, les telecomunicacions són serveis d’interès general que es presten en règim de lliure competència i, els regulats en l’article 4 d’aquesta Llei, tindran la consideració de servei públic o estaran sotmesos a les obligacions de servei públic.

5.- Industrial o secundari.

És l’ús corresponent a la transformació de primeres matèries i l’elaboració de productes. Pot ser, segons les condicions establertes en la norma 2.2.03, desenvolupat segons les següents categories:

- Categoria 1a: Indústria sense molèsties per a altres usos.

- Categoria 2a: Indústria compatible amb altres usos.

- Categoria 3a: Indústria molesta o incòmoda, admesa contigua a altres usos.

- Categoria 4a: Indústria incompatible amb altres usos.

A més a més, l’ús industrial en zona no industrial urbana estarà sotmès a les mateixes limitacions assenyalades en l’apartat 3.4.c.

6.- Espais lliures.

Comprèn els espais lliures d’edificació, destinats a l’esplai, esbarjo i repòs de la població i a la protecció i aïllament de vies i edificacions, dirigida a la millora de les condicions higièniques, climatològiques i estètiques del municipi. Comprèn els següents tipus:

6.1.- Espais lliures d’ús i domini públics:

Zones d’ús i domini públic, destinades a l’esbarjo i esplai de la població, compatibles amb petites instal·lacions esportives no cobertes i amb els usos establerts en la norma 3.2.14.

6.2.- Espais lliures privats:

Àrees enjardinades de domini privat i ús públic o privat, qualificades per les NN.SS. o resultants del compliment de les determinacions sobre ocupació del sòl en cada ordenança d’edificació.

NORMA 2.2.03 RÈGIM DE COMPATIBILITAT D’USOS A SÒL URBÀ

1.- El règim de compatibilitat dels usos és la concreció per a cada zona de normativa diferenciada de la relació d’usos permesos, així com el nivell de permisivitat de cadascun d’ells.

2.- Les classes o subclasses d’usos permesos o prohibits, així com la seva situació respecte a altres usos i edificis, es recullen en les ordenances particular de les zones. Els usos que no figurin expressament com admesos es troben prohibits.

3.- Els Plans especials de reforma interior, els Plans especials de protecció i conservació i les ordenances específiques d’usos podran regular de forma més restrictiva l’assignació d’usos a sòl urbà, quant al seu àmbit de localització, les categories permeses i la seva distribució a l’interior de les edificacions.

4.- Els Plans especials de reforma interior podran admetre usos no contemplats per les NN.SS. sempre que siguin compatibles amb els assignats per aquestes.

5.- Determinacions particulars dels usos.

5.1.- Residencial.

a).- Situacions de compatibilitat permeses:

- B: A planta baixa amb accés directe des de la via pública o mitjançant accés comunitari.

- P: A planta pis amb accés directe des de la via pública o mitjançant accés comunitari.

b).- Determinacions específiques:

- Es prohibeix l’ús residencial a planta soterrani o semi-soterrani.

- Els edificis d’ús residencial hauran de complir amb l’establert en la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació.

- L’ús residencial destinat a habitatge de protecció pública (VPP) o de preu taxat (VPT) estarà subjecte a un règim de protecció pública que, almenys, permeti establir el seu preu màxim en venda, lloguer o altres formes d’accés a l’habitatge.

5.2.- Serveis o terciari, equipaments i activitats i instal·lacions complementàries.

a).- Situacions permeses.

- D’usos: A planta soterrani (S), a planta baixa (B) i a planta pis (P).

- De compatibilitat: Segons l’apartat 5.3.a.

b).- Determinacions específiques de l’ús comercial:

A més d’allò que s’ha determinat en l’article 2.2.02, es consideren gran establiments comercials, d’acord amb el que estableix la Llei 11/2001, de 15 de juny, d’ordenació de l’activitat comercial a les Illes Balears, reformada per la Llei 8/2009, de 16 de desembre, els comerços a l’engròs o al detall que tinguin una superfície útil per a l’exposició i la venda superior a: 700 m2. Els establiments comercials amb superfície de venda inferior a les assenyalades, oberts al públic amb anterioritat al 17 d’octubre de 2006, que manquin de llicència d’instal·lació i d’obertura i funcionament, sense perjudici del compliment de la normativa aplicable, estaran exempts de la seva obtenció.

En cas de modificació o ampliació, només serà exigible la llicència autonòmica dels establiments comercials qualificats com a gran establiment comercial si l’ampliació supera el 25 % de la superfície útil dedicada a exposició i venda o si canvia l’activitat.

Quan l’objecte de l’establiment sigui l’exposició i la venda de forma exclusiva d’automòbils i vehicles a motor, de maquinària, d’equip industrial, d’embarcacions, d’aeronaus, de mobles de tota mena, de material de construcció i d’elements propis de cuina i bany, tindran la consideració de gran establiment comercial els establiments a l’engròs o al detall que tinguin una superfície útil per a l’exposició i la venda superior a: 2.000 m2.

La sol·licitud de llicència de gran establiment comercial serà d’acord amb el que assenyala l’article 16 i 17 de la Llei 8/2009, de 16 de desembre.

c).- Determinacions específiques de l’ús turístic:

Es prohibeix l’ús d’allotjament turístic a planta soterrani o semi-soterrani.

5.3.- Industrial o secundari.

a).- Situacions de compatibilitat permeses:

- Situació A: A qualsevol planta d’edifici d’ús no exclusiu, excepte les corresponents a categoria 2a.

- Situació B: A planta baixa amb accés directe des de la via pública i/o associada a planta semi-soterrani, soterrani i/o planta primera.

- Situació C: Edifici d’activitat exclusiva de l’ús, adossat a un altre de diferent ús.

- Situació D: Edifici d’activitat exclusiva de l’ús, aïllat d’altres d’usos.

- Situació E: Edifici d’ús exclusiu en zona industrial urbana.

b).- S’haurà de tenir en compte el que estableix el Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el codi tècnic de l’edificació i en particular els documents bàsics relatius a seguretat en cas d’incendi, així com el que estableix el Reial decret 2267/04, de 3 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament de seguretat contra incendis en establiments industrials.

c).- S’haurà de complir en tots els casos amb l’establert a l’article 4 del Decret 20/1987, de 26 de març, per a la protecció del medi ambient contra la contaminació per a l’emissió de renous i vibracions així com amb l’indicat a l’article 6 que estableix la taula de nivells sonors màxims. A més, d’acord amb l’article 17 de la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del renou, les determinacions que es desenvolupin contingudes en aquesta llei.

d).- Per raons de seguretat medi ambientals o sanitàries, l’Ajuntament podrà denegar la llicència d’instal·lació de les activitats insalubres, nocives o perilloses que el seu índex i grau d’intensitat sigui 5 d’acord amb l’Annex II del Decret 18/1996, de 8 de febrer, mitjançant el qual s’aprova el Reglament d’activitats classificades.

6.- Determinacions específiques de les piscines d’ús públic col·lectiu.

Quan algun dels usos definits en la norma 2.2.02 comporti la instal·lació de piscines d’ús públic col·lectiu o aquestes, d’acord amb la norma 3.2.10, estiguin annexes a un establiment d’allotjament turístic d’haurà de complir amb el que estableix el Decret 53/1995, de 18 de maig, relatiu a les condicions higiènic sanitàries.

NORMA 2.2.04 ÍNDEX D’INTENSITAT D’ÚS RESIDENCIAL

L’índex d’intensitat d’ús residencial (Ir) es defineix com la limitació que estableix la superfície mínima en m2 de superfície de sòl per habitatge a cada zonificació.

En el tipus d’edificació segons alineació a vial (zona intesiva i semi intensiva), es refereix a la superfície de sòl inclosa dins de la fondària edificable o, si escau, dins la ocupació màxima. En el tipus d’edificació aïllada (zona extensiva) a la superfície total de la parcel·la.

Aquesta xifra serà el nombre sencer per defecte que s’obté per mitjà de l’operació del producte d’aquest índex per la superfície en metres quadrats, en edificació continua, de la fondària edificable o de l’ocupació màxima i, en edificació aïllada, de la superfície de la parcel·la, segons es defineix en l’apartat anterior. Per aplicació de l’índex corresponent a cada zonificació s’obtindrà el nombre màxim d’habitatges que es possible realitzar en una parcel·la.

El nombre dels habitatges projectats només estarà condicionat per aquesta xifra i les condicions d’higiene i composició interior. Per tant, en el cas que part de l’edificabilitat permesa a cada zona es destini a altres usos distints, encara que admesos del residencial, es podrà esgotar el nombre d’habitatges resultant de l’aplicació de l’índex d’intensitat d’ús residencial a cada parcel·la.

CAPÍTOL III: NORMES GENERALS DE VOLUM

NORMA 2.3.01 ALTURA EDIFICABLE O REGULADORA I ALTURA TOTAL

1.- Tipus d’unitats d’altura.

Per al mesurament d’altures s’estableixen dos tipus d’unitats: Per nombre de plantes i per distància vertical. Quan les normes assenyalin ambdós tipus, hauran de respectar-se els dos.

2.- Mesurament de l’altura en edificació contínua entre mitgeres.

a).- S’entendrà per altura de l’edificació la mesura des de la rasant de la via pública en el punt mitjà de la línia de façana fins a la cara inferior del forjat que forma el sostre de l’última planta.

b).- Si la rasant del carrer a què dóna façana l’edifici, originés en algun punt de la façana una diferència de cota de més de seixanta (60) centímetres sobre la qual correspon al punt mitjà d’aquesta, l’altura de l’edifici es determinarà a partir del pla situat seixanta (60) centímetres sota la rasant del punt més desfavorable, és a dir, el punt la diferència de cota del qual per sobre de la del punt mitjà sigui major.

c).- Si en aplicar la regla anterior s’originessin diferències de cota superiors a tres (3) metres entre punts determinats de la façana, es dividirà aquesta en els trams necessaris, de longitud no inferior al mínim d’amplària de solar, perquè això no succeeixi.

d).- En solars en cantonada, l’altura edificable vindrà definida per la rasant corresponent al carrer amb menor pendent i això fins al límit de la màxima profunditat edificable o la meitat de l’amplària de l’illeta, si aquesta dimensió fos inferior. A aquest respecte, s’entén per amplària de l’illeta la distància entre l’alineació exterior considerada i la seva oposada, mesura en el perpendicular a la primera en el punt mitjà de la façana.

e).- Quan un edifici se situï en un solar en cantonada a dos carrers a què correspongui diferent altura, en raó de les normes d’edificació de la zona, es continuarà l’edificació amb l’altura major per la façana de l’altre carrer fins al límit de la màxima profunditat edificable o la meitat de l’amplària de l’illeta, si aquesta dimensió fos inferior.

f).- En solars amb façanes oposades a dos carrers, en cadascuna de les façanes es prendrà l’altura corresponent al carrer respectiu, podent arribar l’edificació situada a major cota fins a la meitat del fons del solar, sense sobrepassar la profunditat edificable màxima definida per a la zona.

g).- Quan, per aplicació de les ordenances corresponents, resultessin en edificis confrontants parets mitgeres amb una altura descoberta igual o superior a tres (3) metres, l’edifici situat a major cota es recularà de la mitgera un mínim de tres (3) metres a partir de l’altura de l’edifici inferior, havent de tractar el parament reculat com a façana.

h).- Quan a causa de l’existència d’edificis antics o a l’aplicació de les presents normes s’obtinguin o puguin obtenir-se desnivells entre altures d’edificis confrontants, o entre diferents parts d’un mateix edifici, superiors a quatre (4) metres o quan els volums dels edificis situats en zones de topografia accidentada puguin, a criteri de l’Ajuntament, no quedar degudament integrades en la silueta del conjunt en què s’enclaven, aquest podrà adaptar les normes anteriors, per a cada cas particular, amb el fi exclusiu d’obtenir una millor estètica o composició i sempre que no s’augmenti el volum edificable. L’Ajuntament podrà exigir, en tals circumstàncies, la redacció de l’Estudi de detall corresponent.

i).- En l’illeta S1a (*) de Sa Marina la planta situada a nivell del vial no computarà com a planta i aquesta o, si escau, la duna existent definiran la rasant des de la qual mesurar l’altura i el nombre de plantes. L’esmentada planta podrà sobresortir tres (3) metres de l’alineació al vial i sobre aquesta podrà edificar-se un porxe.

3.- Mesurament de l’altura en edificació aïllada.

a).- Per regla general s’entendrà per altura de l’edificació l’existent entre la cota del terreny natural en contacte amb l’edificació i la cara inferior del forjat que forma el sostre de l’última planta.

L’altura màxima haurà de complir-se en qualsevol punt de cadascuna de les façanes de l’edifici i es mesurarà a partir de la cota del terreny natural en l’esmentat punt.

b).- No obstant això, en les edificacions situades en solars sensiblement plans, entenent per tals aquells la diferència de cota dels quals entre els punts mitjans dels límits sigui igual o inferior a un (1) metre, l’altura es mesurarà des de la rasant de la via pública en el punt mitjà de l’alineació exterior la cota del qual sigui inferior.

c).- Quan les normes assenyalin altura total, a més d’altura reguladora màxima, s’entendrà per altura total l’existent entre el nivell superior del forjat de la planta baixa i la màxima altura de coronació de coberta.

d).- Quan, en zones extensives d’ús residencial unifamiliar aïllat, s’agrupin solars fins a aconseguir una superfície superior a una (1) hectàrea i la major edificabilitat només es concentri en un edifici principal, es podran considerar als efectes del còmput de l’altura i nombre màxim de plantes l’existència al seu perímetre de dos punts de referència.

e). En les dependències destinades a sales de reunió, conferències, concerts, gimnasos, piscines cobertes o altres instal·lacions culturals o esportives similars dels establiments turístics no catalogats, situats en sòl urbà i zonificació extensiva, l’altura reguladora màxima podrà computar-se com a total. En aquest cas, l’altura reguladora màxima només podrà superar-se pel gruix del forjat i/o mur de tancament en una altura d’1 metre sobre la total permesa i la seva ocupació no podrà sobrepassar el 10% de l’ocupació màxima establerta en la zonificació.

4.- En els edificis destinats a equipament i ús públic s’admetran justificadament i en funció de l’ús o activitat a desenvolupar, majors altures a les assenyalades per a la zona.

NORMA 2.3.02 NOMBRE DE PLANTES

a).- La planta baixa, encara que sigui diàfana o amb porxos, comptarà com a planta.

b).- Així mateix es comptabilitzarà com a planta el semi-soterrani quan la cara inferior del forjat del sostre es trobi a una altura igual o superior a un (1) metre, en qualsevol punt, sobre la rasant de la vorera o la del terreny en contacte amb l’edificació.

c).- Als efectes del còmput del nombre de plantes s’admetran desnivells de fins a un (1) metre en una mateixa planta, sense que per això es perdi la condició de planta única.

d).- A les urbanitzacions situades en terrenys sensiblement plans, que els vials es trobin elevats respecte del terreny natural, els solars podran reomplir-se fins al nivell de la vorera, en aquest cas, serà el nivell de la vorera, al punt mitjà, el que es tindrà en compte per determinar l’altura de l’edifici i l’altura del forjat de cobriment del semi-soterrani, als efectes del paràgraf anterior. En cas de no reomplir-se el solar, a les urbanitzacions del Polígon 3, sector VI (Sa Punta) i Polígon 1, sector VII (Urbanització Francesos), el mesurament es realitzaria des del terreny natural.

e).- A l’urbanització Porta d’Es Camp (E-2) pel que fa al paràgraf precedent, serà suficient reomplir els tres (3) metres de reculada del carrer. En una mateixa planta s’admetran fins a tres nivells distints amb un desnivell màxim conjunt d’un metre i cinquanta centímetres (1,50).

f).- A les zones intensives i semi-intesives, no es considerarà com a planta l’entresolat, amb altura lliure igual o inferior a dos metres i vint centímetres (2,20), situat dins un volum o ambient major, així com tampoc els espais que no siguin habitables, produïts per falsos sostres i forjats superiors, encara que siguin accessibles o enregistrables.

NORMA 2.3.03 CONSTRUCCIONS PERMESES PER SOBRE DE L’ALTURA REGULADORA MÀXIMA

Per sobre de l’altura màxima, mesura segons les normes anteriors, podran aixecar-se únicament els següents elements constructius:

a).- Les pendents normals de terrats, els seus ampits i baranes de protecció, fins una altura màxima d’un metre i deu centímetres (1,10) sobre el paviment normal del terrat.

b).- Les pendents normals de les cobertes de teulada, amb pendent màxima del trenta-cinc per cent (35 %), fins i tot les golfes o recintes no habitables que permetin les inclinacions de les esmentades cobertes, de manera que la major cota de coronació de les mateixes no superi en més de dos metres i vint centímetres (2,20) l’altura sobre la cara superior de l’últim forjat.

c). En les edificis plurifamiliars o destinats a usos públics no catalogats es permetrà un únic cos de rematada per escala comunitària, que pot comprendre els recintes de màquines d’ascensors, de dipòsits d’aigua i GLP o elements de calefacció i refrigeració i les caixes d’escala, compresos dins el pla a 45º, recolzat en l’aresta definida per la línia de façana a vial o espai lliure públic i la cara superior del forjat de l’última planta, de manera que la major cota de coronació de les mateixes no superi en més de quatre (4) metres l’altura reguladora màxima. L’esmentat únic cos de rematada haurà de tenir les dimensions estrictament necessàries per a l’accés i per albergar els usos anteriorment descrits i haurà de retirar-se tres (3) metres dels paraments de façana a vial o espai lliure públic en edificació continua.

Als edificis d’habitatge unifamiliar i habitatges apariats en zona extesiva, un únic cos de rematada per habitatge, completament integrat sota la coberta inclinada de l’edifici, que només podrà albergar l’escala d’accés al terrat. La seva arrancada i el nivell del forjat de desembarcament no podran sobrepassar l’altura reguladora màxima ni la seva major cota de coronació els dos metres i trenta-cinc centímetres (2,35) mesurats a partir de la cara superior del forjat de la coberta plana. A l’interior d’aquest volum no s’admetrà cap forjat excepte el replanell d’escala necessari per accedir al terrat.

Alternativament, als edificis d’habitatge unifamiliar també s’admetrà un únic cos de rematada per habitatge, de deu (10) m2 de superfície construïda màxima, sense necessitat d’integrar-se sota la coberta inclinada de l’edifici, que pugui albergar l’escala d’accés a la coberta i, justificadament, instal·lacions pròpies de l’edificació (dipòsits d’aigua, maquinària de calefacció i refrigeració, etc.) fins a un màxim de quatre (4) m2 de superfície útil. En aquest cas, la seva altura lliure interior no superarà els dos metres i deu centímetres (2,10) ni la cota d’altura reguladora de l’edifici en més de dos metres i noranta centímetres (2,90).

En ambdòs casos la solució adoptada haurà d’integrarse en l’estètica general de l’edifici.

d).- Les sortides de fums, conductes d’aire, antenes col·lectives, parallamps i similars, tots ells, excepte xemeneies i, quan, des d’un punt de vista tècnic, sigui més idònia una altra ubicació per a la recepció del servei, també les antenes, hauran de situar-se a distància no inferior tres (3) metres de la façana de l’edifici enfront de la via pública.

e).- En aquells edificis representatius i d’interès col·lectiu, podran sobreelevar-se les corresponents torres, cúpules, espadanyes, campanaris, etc., conforme a l’arquitectura tradicional.

f).- En les edificacions entre mitgeres, que les normes ho permetin, es podrà construir un cos superior o planta àtic, amb les condicions següents:

- La construcció haurà d’estar reculada un mínim de tres (3) metres de les façanes de l’edifici a carrer, pas per als vianants i espai lliure públic, i de l’alineació interior, en el cas que el solar estigui ubicat en una illeta en filera. En l’esmentada zona de reculada obligatòria, podrà prolongar-se el sostre de l’àtic amb volada no major d’un (1) metre, però no es permetrà la construcció de pèrgoles o gelosies, ni s’admetrà la col·locació d’envidraments o altres elements, encara que fossin desmuntables o de caràcter provisional.

- La coberta de l’àtic haurà de quedar integrada en la coberta de l’edifici que, en tot cas, haurà de tenir presència obligatòria en les crugies de vora, abocant sobre les façanes.

- Sobre la coberta de l’àtic únicament es permetran els pendents de cobertes que compleixin amb els apartats precedents d’aquesta norma i el recinte de màquines i caixa d’escala, que hauran de trobar-se reculades igualment com l’àtic i per sota del pla de 45º descrit en l’apartat c, justificant-se que tant en planta com en altura tenen les dimensions mínimes que en cada cas permeti la tècnica existent en el mercat.

NORMA 2.3.04 RECULADA D’EDIFICACIONS I PISCINES

1.- Edificacions.

a).- En el tipus d’ordenació en què sigui obligatòria la separació dels límits de la parcel·la o solar, la reculada es mesurarà des dels esmentats límits fins als elements més sortints de l’edifici. Als efectes de la corresponent mesurament s’inclouran les volades i s’exclouran els ràfecs, cornises, jardineres, cobertes i la resta d’elements ornamentals de les edificacions que tinguin vol normal o acostumat, igual o inferior a un (1) metre, i que no siguin practicables.

b).- En els casos d’edificació entre mitgeres, quan l’edificació hagi de recular-se de vies o àrees públiques, la separació es mesurarà fins a l’alineació de façana a exclusió de les volades que sobre la zona de reculada pugui autoritzar l’ordenança corresponent.

c).- Excepte ordenació especial o ordenança específica que ho permeti, les separacions obligatòries dels edificis segons les presents normes, seguiran també i si escau, per sota de la rasant del carrer o del terreny natural.

2.- Piscines.

A les zones d’edificació aïllada, les piscines hauran de respecta una reculada mínima de tres (3) metres respecte a partions i vials. No obstant, quan la pendent del solar sigui inferior a un deu per cent (10 %), l’esmentada separació podrà reduir-se fins a un (1) metre sempre que la piscina no sobresurti del terreny natural més de cinquanta (50) centímetres. La separació mínima es mesurarà a partir del mirall d’aigua.

NORMA 2.3.05 ENTRANTS, SORTINTS I COSSOS VOLATS

1.- Com a norma general, els cossos volats hauran de recular-se de la mitgera una distància mínima igual al vol. Les arestes dels vols hauran de ser rectes, no admetent-se xamfrans ni esquivaments. Els cossos volats, tant tancats com oberts, hauran de distar del límit del solar un mínim de seixanta (60) centímetres, a una altura mínima de la rasant de la via pública de tres metres i cinquanta centímetres (3.50).

2.- Les volades sobre la via pública de cossos tancats, balcons, terrasses i galeries-miradors, quan estiguin permesos i excepte al casc antic de la Ciutat d’Alcúdia que no es permetrà cap cos volat, no podran sobrepassar un desè (1/10) de l’ample de la via pública, amb un màxim d’un metre i cinquanta centímetres (1,50). El pla vertical del vora exterior de la volada quedarà separat almenys cinquanta (50) centímetres del vora exterior de l’encintat de la vorera.

3.- Els sortints, rètols, motius decoratius, anuncis o qualsevol element similar que s’instal·li a la façana haurà de situar-se a una altura superior a dos metres i cinquanta centímetres (2.50), mesura en l’intersecció de la façana amb la vorera i no hauran d’excedir el vol màxim autoritzat per als mateixos.

4.- Als patis d’illeta no es permetrà cap vol que sobrepassi la profunditat màxima edificable o l’ocupació màxima de parcel·la si escau.

5.- Prèvia tramitació de l’oportú Estudi de detall, podran permetre’s:

a).- Els entrants a partir de la rasant de la vorera o terreny i per sota d’aquest (pati anglès), els quals hauran de reunir les condicions que aquestes normes estableixen per a patis oberts. Estaran dotats de tancaments, baranes o proteccions adequades.

b).- La reculada de les construccions de l’alineació oficial, sempre que no deixin mitgeres al descobert mitjançant cossos d’edificació adossats que formin façana o que es decorin amb els mateixos materials i característiques de les façanes existents.

6.- Els muntants de portades i buits podran sobresortir de l’alineació fins a un desè (1/10) de l’ample de la vorera, sense excedir deu (10) centímetres.

7.- Queda prohibit que les portes de la planta baixa obrin cap al carrer. Quan per normes de rang superior a aquesta ordenança sigui obligatori que no obrin cap endins, hauran de quedar reficades a la façana.

8.- Els aparadors, sòcols, reixes i la resta d’elements ornamentals no sobrepassaran la línia de façana.

9.- Es permet el vol de balcons i terrasses tant en zona intensiva com en semi-intensiva amb les limitacions generals exposades en els apartats 1 i 2. En zona semi-intensiva, amb façana reculada respecte a l’alineació del carrer, o d’una zona verda pública, es permetrà un vol d’un metre i cinquanta centímetres (1,50) sobre la zona de reculada.

10.- En tipologia d’edificació contínua o entre-mitgeres, de les zones intensiva i semi-intensiva dels nuclis de la ciutat d’Alcúdia i del Port d’Alcúdia, es permetran cossos volats d’edificació tancada que ocupin com a màxim la tercera part de la longitud total de la façana.

11.- No s’estableixen limitacions per als cossos volats en la tipologia d’edificació aïllada, excepte les derivades de les ordenances d’ocupació i reculades corresponents.

NORMA 2.3.06 XAMFRANS

1.- En cada cantonada d’illeta, en tipologia d’ordenació contínua, en zona intensiva, serà preceptiva la formació d’un xamfrà que, per norma general, vindrà definit pels punts d’intersecció de les línies de façana amb la circumferència que, amb centre en el punt d’intersecció de les mateixes, tingui com a radi la suma de les amplàries de les voreres, amb un màxim de tres metres (3) i un mínim d’un metre i cinquanta centímetres (1,50).

2.- Quan en una cantonada, almenys una de les alineacions de façana tingui establit una reculada respecte del carrer, no haurà de realitzar-se xamfrà.

3.- En el projecte d’obra nova s’inclourà la justificació gràfica del xamfrà, és base a l’apartat anterior, assenyalant l’estat actual i el xamfrà que es proposa.

4.- Mitjançant la tramitació d’un Estudi de detall podrà, quan es justifiqui basant-se en les condicions estètiques de l’edifici i ambientals de la zona, eliminar-se, excepte en planta baixa, el xamfrà obligatori.

CAPÍTOL IV: NORMES GENERALS D’ESTÈTICA I CONDICIONS TÈCNIQUES

NORMA 2.4.01 COMPOSICIÓ DE FAÇANES I EDIFICIS

1.- Totes les construccions s’adaptaran, en el bàsic, a l’àmbit estètic de la zona, procurant no desentonar del conjunt o mig en què estiguessin situades.

2.- Als llocs de paisatge obert i natural, sigui rural o marítim, o en les perspectives que ofereixin els conjunts urbans de característiques històric artístiques, típiques o tradicionals i als voltants de les carreteres i camins de trajecte pintoresc, no es permetrà que la situació, massa, altura dels edificis, murs i tancaments, o la instal·lació d’altres elements, limiti el camp visual per contemplar les belleses naturals, trenqui l’harmonia del paisatge o desfiguri la perspectiva pròpia del mateix.

3.- Es tractaran com a façanes tots els paraments d’un edifici visibles des de la via pública.

4.- Serà lliure la composició de les façanes dels edificis, excepte quan es projecti emplaçar-los en carrers, illetes o conjunts per als que regeixi un model especial obligatori o en llocs en què convingui conservar o establir un caràcter arquitectònic o urbanístic acusat, emprant, a més a més, els materials i sistemes constructius que es determinin. Hauran d’evitar-se , en tot cas, efectes discordants entre les façanes d’una mateixa illeta.

5.- L’Ajuntament podrà denegar la llicència als projectes d’edificis que, per la seva composició, colors o formes estridents, estiguessin, al seu parer, notòriament faltats d’harmonia amb l’ambient en què es pretenen situar.

NORMA 2.4.02 PROTECCIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARTÍSTIC I CULTURAL

1.- D’acord amb la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni històric de les Illes Balears, el Catàleg de protecció del patrimoni històric-artístic del municipi queda incorporat amb caràcter normatiu a les presents Normes Subsidiàries.

2.-Pla especial de protecció de la zona arqueològica de Pollentia.

El Pla especial de protecció de la zona arqueològica de Pollentia té com a objecte el desenvolupament en profunditat del planejament d’acord amb les disposicions contingudes en la Llei del patrimoni històric espanyol, en la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears i en el Títol V del Capítol II del Pla territorial de Mallorca. Mesures cautelars a la zona arqueològica, qualificada de històrico-monumental:

-Qualsevol obra o moviment de terres haurà de ser prèviament autoritzada per l’Administració competent per a la protecció dels esmentats béns i aquesta podrà, abans d’atorgar-la, ordenar la realització de les prospeccions o excavacions arqueològiques que procedeixin de conformitat amb el que estableix la Llei del patrimoni històric.

-No es permetrà la publicitat comercial, ni la instal·lació de cables, antenes i conduccions aparents a la zona arqueològica.

- Pel seu impacte negatiu sobre la zona arqueològica i, sense perjudici d’altres actuacions que legalment puguin prendre’s per a la protecció del BIC, s’estableix un termini de trenta (30) mesos per desmuntar la totalitat d’instal·lacions de la planta de fabricació de formigó situada al costat de la referida zona i l’execució de les actuacions necessàries per a la restauració dels terrenys. El còmput del termini anterior s’iniciarà en el moment en què legalment es pugui concedir llicència d’obres i instal·lació, amb l’ús de planta de fabricació de formigó, al polígon industrial de l’Alcúdia o, si escau, en un altre emplaçament previst pel planejament.

3.-Normes específiques per al conjunt historico-artístic d’Alcúdia.

1.- Les marquesines podran tenir un vol màxim d’un (1) metre i no superior a un desè (1/10) de l’ample de la via pública, a partir de l’alineació oficial del carrer, i només podran col·locar-se a una altura no inferior a dos metres i cinquanta centímetres (2.50), des del seu pla inferior.

No obstant això, a les zones d’edificació aïllada on estigui permès un porxo en la reculada de planta baixa, aquest es podrà substituir per una marquesina o un altre elemente volat de la mateixa amplària i de material lleuger. A les zones comercials aquest element volat podrà ocupar la reculada a vial quan aquest sigui superior a 3 metres.

2.- El seu contorn haurà d’estar situat a distància superior a cinquanta (50) centímetres de qualsevol vertical traçada pel vora exterior de l’encintat de vorera. No podran sobresortir de l’alineació en vies públiques sense vorera, excepte en el cas de passos per als vianants, que s’estarà a allò que s’ha estipulat en l’apartat anterior.

NORMA 2.4.05 TENDALS

1.- Els tendals plegables o enrotllables, tant si són fixos com desmuntables, no podran instal·lar-se en façanes de planta baixa, tocant a vies públiques en què no existeixi vorera.

2.- Els que s’instal·lin en façanes de planta baixa, tocant a vies públiques en què existeixi vorera, podran tenir un vol màxim que, en qualsevol de les seves posicions, no sigui superior a un metre i cinquanta centímetres (1,50), no excedeixi d’un desè (1/10) de l’ample de la via pública ni pugui resultar situat a distància inferior a cinquanta (50) centímetres de la vertical traçada pel vora exterior de l’encintat de la vorera. Qualsevol dels seus elements de subjecció, fixos o mòbils, que sobresurtin de la paret de façana de l’edifici, ni tampoc els seus suplements de cortina o penjats en general, podran resultar situats a altura inferior a dos metres i cinquanta centímetres (2,50) sobre la vorera, en qualsevol de les seves posicions.

3.- Els que s’instal·lin en façanes de plantes pisos no podran excedir, en el seu vol, més de vint (20) centímetres de les volades permeses.

4.- En l’obligatòria petició de llicència municipal per a la seva instal·lació, hauran d’aportar-se els documents necessaris, subscrits pel propietari o comunitat de propietaris de l’edifici, que garanteixin la simultània col·locació sobre les volades de balcons, terrasses o finestres de l’edifici de què es tracti i l’adopció d’uniformitat del sistema de col·locació, de colorits i dibuixos.

5.- A la zona CA-1, fins l’aprovació del Pla especial de protecció que els reguli, estaran prohibits els tendals adossats a les façanes de les edificacions. El termini per a l’aprovació inicial del PEP serà d’1 any des de l’aprovació definitiva d’aquesta modificació. Transcorregut aquest termini sense que la mateixa s’hagi produït, aquesta suspensió, excepte para els edificis catalogats, deixarà de tenir efecte.

NORMA 2.4.06 TANCA DE SOLARS NO EDIFICATS EN SÒL URBÀ

1.- Els solars no edificats hauran de tancar-se, en tot el perímetre que límit amb la via pública, amb un tancament de material resistent, incombustible i amb un acabat adaptat a l’entorn ambiental en què s’ubiquin. Els seus propietaris estaran obligats a mantenir-los nets d’escombraries o altres elements que puguin atemptar contra la salubritat i l’ornament públics.

2.- El tancament haurà de situar-se en l’alineació oficial.

3.- En produir-se l’obertura de noves vies, els propietaris de solars tindran obligació d’efectuar el tancament en el termini de dos mesos a partir de la terminació de les obres de col·locació de les vorades i pavimentació.

4.- Quan es produeixi l’enderrocament de qualsevol finca, sense que es prevegi una construcció immediata, serà obligatori que, en un termini no superior a sis (6) mesos, s’efectuï el tancament complet del seu perímetre. L’esmentat mur de tancament haurà de ser coincident amb l’alineació oficial.

5.- Podran exceptuar-se de la condició de tanca obligatòria els solars o parcel·les no edificades en àrees en què l’alçament de les tanques pogués incidir negativament en el caràcter ambiental de les mateixes, segons el parer de la Corporació.

NORMA 2.4.07 PARETS MITGERES

a).- Serà obligatòria la reserva d’espai destinat a aparcament quan en l’àrea edificable, sobre o sota rasant, del solar es pugui inscriure un cercle de catorze (14) metres de diàmetre i tingui una superfície igual o superior a tres-cents setanta (370) m2 o bé quan a més de ser inscriptible l’esmentat cercle de catorze (14) metres de diàmetre, l’àrea edificable del solar sigui superior a (A) i inferior o igual a (B) i la relació (K), entre la superfície de la part edificable del solar i la superfície del major cercle inscriptible en l’esmentada part edificable, sigui igual o superior a les quantitats que figurin en la relació següent: A-B-K: 300-310-1,85; 310-320-1,80; 320-330-1,75; 330-340-1,70; 340-350-1,65; 350-360-1,60 i 360-370-1,55.

b).- Els aparcaments es constituiran en el mateix edifici o en àrea edificable del solar. En el tipus d’ordenació segons regulació de parcel·la i, en general, en les edificacions unifamiliars.

c).- Les places d’aparcament es podran situar en àrees no edificables (a l’aire lliure) sense arribar a ocupar un trenta per cent (30 %) de l’àrea no ocupada per l’edificació.

d).- A les zones intensives, sempre que sigui obligatòria en un solar la reserva d’aparcament, es podrà substituir el nombre de places previstes segons aquestes normes per un nombre igual de places en un altre edifici en el mateix entorn on existeixin places sobrants. Aquest intercanvi de places d’aparcament només s’autoritzarà, en aparcaments de menys de dotze (12) places obligatòries, quan es garanteixi que les places es troben vinculades al nou edifici i que les restants compleixen amb el nombre mínim exigible segons la qualificació de zona.

2.4.- Obres d’ampliació:

Quan la superfície a ampliar en un edifici fos superior al vint per cent (20 %) de la que tingués en el moment de la vigència de les presents Normes Subsidiàries, serà obligatòria la reserva d’espai destinat a aparcaments en el propi solar quan aquest compleixi les condicions de l’apartat 2.3 de la present norma, computant-se la totalitat de superfície edificable. El nombre de places i d’aparcament a reservar es referirà a la suma de la superfície construïda existent i la projectada.

2.5.- Canvi d’ús i reformes conduents al canvi d’ús de l’edifici:

Quan resulti l’obligatorietat de reservar més de deu places d’aparcament, s’aplicarà allò que s’ha establit en l’apartat 2.3 de la present norma.

2.6.- Dispenses de l’obligatorietat de reserva d’aparcament:

Es consideren exemptes de l’obligació de dotació d’aparcaments interiors a les parcel·les, les edificacions compreses en els casos següents:

a).- Les situades a les zones d’ambientació urbana tradicional, nucli antic de la ciutat d’Alcúdia, que es prohibeixen expressament, excepte per a la conservació d’usos existents o que mereixin l’aprovació de la Comissió insular del patrimoni artístic.

b).- Les que donen a carrers que les Normes Subsidiàries contemplin com de vianants, no tenint alguna altra façana a via de circulació rodada.

c).- Tenir el nivell freàtic a una cota igual o menor de dos metres i trenta centímetres (2,30) per sota del nivell de la vorera en la seva cota mitjana.

d).- En els casos en què l’edifici resultés exempt de l’obligació de l’aparcament per causa del nivell freàtic i el pati d’illeta fos edificable en planta baixa, serà obligatori construir-lo i destinar-lo a aparcament quan en ell pugui inscriure’s un cercle de diàmetre igual o major de quinze metres i cinquanta centímetres (15,50).

e).- En edificació aïllada, quan el nivell freàtic es trobi a una cota inferior a dos metres i trenta centímetres (2,30) per sota del nivell mitjà de la vorera, haurà de fer-se una reserva mínima d’aparcaments en el propi solar, igual o major al cinquanta per cent (50 %) de les places que li correspondria si no resultessin afectades pel nivell freàtic. Les esmentades places podran situar-se a la zona no edificada del solar.

3.- Nombre de places a reservar.

3.1.- Amb caràcter genèric, s’estableix l’obligatorietat de disposar de places d’aparcament interiors a les parcel·les, especificant-se, a les fitxes annexes a les normes urbanístiques, el nombre mínim de places a reservar en cada zona concreta.

3.2.- En el cas en què en un mateix edifici existeixin diversos usos, per trobar el nombre de places a reservar se sumaran el nombre de places que resultin de cada ús inclosos els respectius decimals.

3.3.- Totes les referències a superfícies contingudes en aquesta norma han d’entendre’s com a superfícies construïdes.

3.4.-Per a cada ús s’inclouran no sols les superfícies ocupades per l’activitat sinó així mateix la totalitat de les annexes a la mateixa: serveis, magatzems, espais de circulació, porxes.

4.- Determinacions de disseny.

4.1.- Places d’aparcament.

a).- Es denomina plaça d’aparcament a l’espai rectangular destinat a aparcament d’un vehicle. La seva longitud o fons mínim serà de quatre metres i cinquanta centímetres (4,50) i la seva amplària de dos metres i cinquanta centímetres (2,50). En garatges d’una sola plaça la longitud i amplària mínima seran de quatre metres i vuitanta centímetres (4,80) i dos metres i cinquanta centímetre (2,50).

b).- Els vehicles a situar en cada plaça no podran sobresortir dels límits del citat rectangle. En el rectangle de cada plaça no s’admetran minves de la seva superfície.

4.2.- Disposicions de les places.

a).- El disseny del garatge es realitzarà de forma tal que permeti evacuar qualsevol vehicle aparcat amb un màxim de tres (3) maniobres o moviments.

b).- En bateria: Es considerarà que una plaça està en bateria quan l’angle que forma l’eix de la mateixa amb el carril de maniobra sigui igual o superior a seixanta (60) graus sexagesimals.

c).- En diagonal: Es considerarà que una plaça està en diagonal quan l’angle que forma l’eix de la mateixa amb el del carril de maniobra estigui comprès entre cinquanta (50) graus sexagesimals i trenta (30) graus sexagesimals.

d).- En cordó: Es considerarà que una plaça està en cordó quan l’angle que forma l’eix de la mateixa amb el del carril de maniobra sigui inferior a trenta (30) graus sexagesimals.

En aquesta disposició, les places hauran de distanciar-se en el sentit del seu eix longitudinal, cinquanta (50) centímetres entre si o respecte a elements constructius.

4.3.- Portes d’accés de vehicles.

a).- La porta del garatge, excepte als aparcaments de menys d’onze (11) places la porta dels quals estigui proveïda d’un procediment d’obertura mecànica i comandament a distància, se situarà a una distància igual o major a quatre metres i cinquanta centímetres (4,50).

No es permetran, excepte en edificis d’ús exclusiu aparcaments, el sistema mecànic d’eleva cotxes com a solució única d’accés de vehicles. En cas de construir-se, la seva porta d’accés haurà de complir la mateixa distància de l’alineació oficial assenyalada en l’apartat anterior i les seves dimensions, excepte justificació tècnica, hauran de ser iguals o superiors a dos metres i vuitanta-cinc centímetres (2,85) per cinc metres i seixanta centímetres (5,60).

b).- Si els aparcaments s’instal·lessin en edificis amb façana a més d’una via pública, els seus accessos, tant d’entrada com de sortida, s’hauran de projectar de forma que resulti la solució més adequada atesa la circulació rodada existent a cadascuna de les esmentades vies públiques. La solució que es proposi haurà de contenir un estudi raonable basat en la naturalesa i l’intensitat del trànsit en aquelles.

4.4.- Rampes.

a).- La pendent màxima serà del vint per cent (20 %). Entre plans de distint pendent hauran de realitzar-se corbes d’acord, les generatrius del qual estiguin constituïdes per plans reglats la directriu de les quals sigui un segment circular de longitud igual o superior a quatre (4) metres.

b).- Quan s’accedeixi a l’aparcament des de la via pública mitjançant rampa haurà d’haver-hi un replanell de connexió d’aquesta amb la via pública amb una pendent màxima del quatre per cent (4 %) i un fons mínim de quatre metres i cinquanta centímetres (4,50).

c).- Quan l’edifici destini la seva activitat exclusiva a aparcament de vehicles, es podran substituir les rampes interiors d’accés de vehicles entre plantes del mateix edifici per algun sistema mecànic d’eleva-cotxes, sempre que es justifiqui i garanteixi degudament el seu ús, manteniment i compliment de la normativa vigent en la matèria. En el cas de no existir cap rampa i destinar-se l’edifici a explotació externa de les places d’aparcament, almenys, s’hauran d’instal·lar dos eleva-cotxes que cobreixin tot el recorregut de l’edifici.

4.5.- Carrils de circulació.

Són aquells espais destinats únicament a la circulació, sense que des d’ells s’accedeixi a cap plaça. La seva amplària mínima serà de dos metres i vuitanta-cinc centímetres (2,85) per a sentit únic i quatre metres i cinquanta centímetres (4,50) per a doble sentit. Es permetran carrils de circulació per a doble sentit amb ample mínim corresponent a un només sentit si aquests estan regulats mitjançant semàfors, sempre que la longitud del dit carril no excedeixi de quaranta (40) metres.

4.6.- Carrils de maniobra.

a).- Són aquells espais que, a més de permetre la circulació, donen accés a una o diverses places d’aparcaments, hauran de complir les limitacions corresponents als carrils de circulació.

b).- Quan els carrils de maniobra acabin en fons de sac i tinguin una longitud major de vint-i-cinc (25) metres serà obligatori deixar en l’esmentat fons l’espai suficient per realitzar les maniobres de canvi de sentit.

c).- Amplària mínima en metres dels carrils i les places.

- Quan donin accés a places en bateria de longitud no superior a quatre metres i cinquanta centímetres (4,50) l’amplària mínima del carril serà de quatre (4) metres.

- Quan donin accés a una o diverses places de longitud superior a quatre metres i cinquanta centímetres (4,50) la relació entre l’amplària del carril i de la plaça serà la següent: 5/2,50; 4,75/2,60; 4,50/2,70 i 4,25/2,80.

- L’ample dels carrils quan doni accés a places en bateria haurà de mantenir-se constant en els trams rectes.

- Quan donin accés a plaça en diagonal o en cordó el carril de maniobra tindrà una amplària mínima de dos metres i vuitanta-cinc centímetres (2,85).

4.7.- Corbes.

Tant els carrils de circulació com els de maniobres tindran en els trams corbs un radi interior mínim de tres metres i noranta centímetres (3,90) i un ample mínim de dos metres i vuitanta-cinc centímetres (2,85) als carrils d’un sol sentit i quatre metres i noranta centímetres (4,90) en els de doble sentit.

4.8.- Compatibilitat entre espai i elements constructius.

a).- Els espais destinats a places d’aparcament no podran superposar-se amb els destinats a carrils de circulació i maniobra. No es permet la ubicació de cap element constructiu tal com pilars, abaixen-te, murs, etc. als carrils de circulació i maniobra.

b).- En cap de les tres disposicions es podran situar elements fixos entre la plaça d’aparcament i el carril de maniobra als efectes de no entrebancar el fàcil accés del vehicle a la plaça. Conseqüentment, els elements constructius verticals es col·locaran preferentment entre les places.

4.9.- Altura lliure.

a).- L’altura mínima entre paviments i sostres horitzontals serà de dos metres i vint centímetres (2,20) que no es podrà reduir a menys de dos (2) metres en cap punt per canalitzacions, elements estructurals o qualsevol altres elements fixos, excepte en els fons de les places que podrà reduir-se a un metre i setanta-cinc centímetres (1,75) d’altura, amb un ample, màxim de seixanta (60) centímetres.

b).- L’altura lliure vertical de les rampes serà com a mínim de dos metres i vint centímetres (2,20) en tots els seus punts.

4.10.- Senyalització.

a).- L’entrada i sortida d’un aparcament estarà senyalitzada amb una llum ambre intermitent que haurà de ser visible des d’ambdós costats de la calçada i vorera pròxima. Aquesta llum haurà de funcionar sempre que estigui oberta la porta de l’aparcament. Quan un carril de circulació serveixi d’entrada i sortida i tingui menys de quatre metres i cinquanta centímetres (4,50) hauran de situar-se semàfors en ambdós extrems per a la seva utilització correcta alternativa.

b).- Els locals estaran dotats d’enllumenat de senyalització per indicar la situació de les sortides. Si la superfície és major de sis-cents (600) metres quadrats, estaran dotats d’enllumenat d’emergència amb instal·lació independent de la de l’enllumenat general. Els esmentats enllumenats en cada cas hauran d’instal·lar-se també en les escales i en els vestíbuls.

c).- Hauran de col·locar-se en llocs ben visibles rètols llegibles com a mínim a deu (10) metres de distància indicant: perill d’incendi, prohibit fumar i fer foc i obligatori aparcar en sentit de la més ràpida sortida.

d).- A la porta d’entrada exterior s’indicarà l’altura màxima dels vehicles que puguin penetrar, que serà inferior a trenta (30) centímetres a l’altura lliure més petita del local.

e).- Els límits dels carrils i de les places hauran de senyalitzar-se sobre el paviment.

4.11.- Accessos de vehicles.

a).- L’amplària mínima dels accessos per a un només sentit de circulació, que donin a carrers de menys de vuit (8) metres d’ample, serà de quatre (4) metres. A aquests efectes, l’amplària dels accessos es referirà no només al llindar, sinó també als quatre (4) primers metres de profunditat a partir d’aquest.

b).- En tots els altres casos els accessos tindran amplària suficient per permetre l’entrada i sortida de vehicles sense produir conflicte amb els sentits de circulació establits, no podent en cap cas tenir amplària inferior a dos metres i vuitanta-cinc centímetres (2,85), ni superior a sis (6) metres.

c).- Els locals la capacitat dels quals excedeixi de cinquanta (50) vehicles o mil cinc-cents (1.500) m2 de superfície total, o bé aquells el tram d’accés dels quals a la zona d’estacionament de vehicles tingui una longitud superior a quaranta (40) metres hauran de tenir com a mínim dos accessos de dos metres i vuitanta-cinc centímetres (2,85) d’ample mínim cadascú, senyalitzats o abalisats de manera que en cadascú s’estableixi un sentit únic de circulació o bé un només accés d’un ample no inferior a cinc (5) metres per a la circulació en doble sentit.

4.12.- Accessos de vianants.

Independentment de l’obligat compliment del Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el codi tècnic de l’edificació i en particular dels documents bàsics relatius a seguretat en cas d’incendi, quan la superfície sigui igual o superior als sis-cents (600) m2, hauran de disposar d’accessos independents per als vianants, de manera que:

a).-En cada planta cap punt del recinte o local haurà de quedar situat en més de cinquanta (50) metres d’un accés per als vianants, d’ample no menor de vuitanta (80) centímetres.

b).- L’àrea servida per cada accés de vianants no podrà superar els dos mil cinc-cents (2.500) m2.

c).- Els accessos per als vianants s’efectuaran a través de locals o passos destinats exclusivament a tal finalitat.

d).- Les escales hauran de tenir un ample no menor de vuitanta (80) centímetres, seran sectors d’incendis als què en cada planta s’accedirà a través de vestíbuls d’independència dotats de dues portes estanques al fum amb dispositius de tancament automàtic i amb obertura manual fàcil i obrint lliurement en el sentit de sortida o evacuació del local. Els esmentats vestíbuls hauran de dotar-se sistemes o mitjans de ventilació.

e).- En locals d’aparcament sobre rasant, amb un només nivell la superfície del qual sigui inferior a mil (1.000) m2 i les façanes de la qual disposin de més del cinquanta per cent (50 %) de la seva superfície sense tancament, es podrà considerar suficient les rampes de vehicles als efectes d’evacuació sempre que disposin d’una vorera de vuitanta (80) centímetres d’ample com a mínim.

4.13.- Sistema de ventilació.

a).- Els sistemes de ventilació estaran projectats i es realitzaran amb amplitud suficient per impedir l’acumulació de gasos nocius en proporció capaç de produir accidents. La superfície de ventilació natural, i directa a través de les obertures que pugui tenir el local, serà com a mínim d’un cinc per cent (5 %) de la superfície total d’aquest quan les esmentades obertures es trobin en façanes oposades que assegurin l’escombrat de l’aire de l’interior del local. Si les obertures es troben en una mateixa façana, les esmentades superfícies de ventilació hauran de ser com a mínim d’un vuit per cent (8 %).

b).- Als efectes del dimensionat de buits, els patis a badius tindran la mateixa consideració que façana. La secció d’aquests haurà de ser igual o superior a la dels buits que a ell ventilin.

c).- Si als garatges s’obren buits o finestres a façanes i sobre aquests existissin obertures d’habitacions alienes a l’activitat a menys de sis (6) metres, mesurats entre els punts més pròxims de buits, les finestres del garatge s’hauran de protegir amb teuladells continus de EI-60 com a mínim, que sobresurtin més d’un (1) metre de la façana o bé altres mitjos que garanteixin la ventilació i impedeixin la sortida de la flama. En soterrani i semi-soterrani s’admetrà que els dits teuladells ocupin part de la superfície del pati.

d).- En cas que no sigui possible la ventilació natural, s’haurà d’instal·lar un sistema de ventilació forçada que haurà d’assegurar una renovació mínima d’aire de quinze (15) metres cúbics, per hora i per m2 de superfície del local.

e).- Els garatges, així mateix, hauran de disposar d’un conducte independent per a cada planta o local a raó d’un (1) m2 per cada cinc-cents (500) m2 de superfície d’aparcament en planta, excepte norma de rang superior i de major exigència.

Els esmentats conductes estaran proveïts de comportes i altres dispositius especials de tancament i d’un sistema que, manual o automàticament, provoqui la seva obertura en cas d’incendi. Aquest conducte s’entendrà, en principi, independent del sistema de ventilació forçada o directa que pugui tenir la planta o local en qüestió. Si el local hagués d’estar dotat de sistema de ventilació forçada per a la descàrrega d’aire a l’atmosfera, es podrà utilitzar el mateix conducte a què es refereix l’apartat anterior, però en aquest cas hauran de projectar-se els mecanismes adequats perquè el sistema d’evacuació natural de fums i gasos funcionin com a tal en cas d’incendi.

En tot cas, tant els conductes d’evacuació d’aire de ventilació forçada, com el de fums i els gasos, hauran d’efectuar la descàrrega a l’atmosfera un (1) metre per sobre de la part superior de qualsevol buit de ventilació d’una habitació situat a una distància inferior a vuit (8) metres, ja sigui del propi edifici com d’un veí.

4.14.- Evacuació de líquids.

En cada local o planta d’aparcament s’hauran d’instal·lar els necessaris claveguerons que garanteixin la correcta evacuació d’aigua i líquids.

4.15.- Il·luminació.

El nivell d’intensitat d’il·luminació mitja en qualsevol punt del local per a aparcaments serà superior a quinze (15) lux. Als accessos i carrils el dit nivell serà superior a cinquanta (50) lux.

4.16.- Usos annexos.

a).- Es podran instal·lar tallers quan estiguin separats de la resta del local mitjançant murs de EI-120 com a mínim, amb una porta de comunicació i una sortida d’emergència ambdues de EI-60.

b).- Només s’admetrà l’aparcament de vehicles que utilitzin com a carburant gasos liquats del petroli (GLP) i la instal·lació o ús de màquines que els utilitzin quan es compleixis simultàniament les condicions següents:

- Les obertures de ventilació arribin a nivell del paviment i tinguin una superfície superior a un quinzè (1/15) de la superfície del local.

- El nivell del paviment no estigui més sota que el nivell del carrer.

4.17.- Insonorització.

Serà d’obligat compliment el Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el codi tècnic de l’edificació i en particular els documents bàsics relatius a la potecció enfront del renou.

4.18.- Instal·lació elèctrica.

Haurà de complir al que disposa el vigent Reglament electrotècnic per a baix tensió i instruccions complementàries del mateix.

4.19.- Protecció contra incendis.

Serà d’obligat compliment el Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el codi tècnic de l’edificació i en particular els documents bàsics relatius a seguretat en cas d’incendi.

4.20.- Paviments.

El paviment serà resistent, impermeable, antilliscant i continu. En cas d’existir juntes, aquestes estaran perfectament segellades.

5.- Accés mancomunat i tractament d’accessos.

a).- Quan procedeixi, haurà d’habilitar-se l’oportú accés per als aparcaments a través de l’edificació. No obstant això, si hagués algun accés adjacent, podrà utilitzar-se aquest, amb justificació prèvia fefaent de l’autorització del propietari del mateix i de la inscripció registral d’aquest dret.

Els passos per a entrada de vehicles en edificis o solars, a través de les voreres, es realitzaran rebaixant la vorada i la vorera amb un pendent màxima del vint per cent (20 %) i donant a la mateixa la forma de gual convenient.

b).- Es prohibeix expressament reomplir, d’una manera permanent, de formigó o un altre material, el rierol de la calçada en forma de pla inclinat que salve el desnivell entre la vorada i calçada, encara que es prevegi la circulació de les aigües pluvials mitjançant tubs o altres sistemes.

c).- L’entrada des del carrer als aparcaments situats en edificació aïllada utilitzarà un màxim de dos (2) accessos de quatre (4) metres d’amplària i les zones pavimentades destinades a aparcament o circulació de vehicles no podran minvar les superfícies mínimes d’enjardinament del solar excepte el que disposa l’apartat relatiu a exempcions.

6.- Càrrega i descàrrega.

6.1.- Els projectes d’edificis de nova construcció per a activitats en què es necessiti càrrega i descàrrega, hauran de consignar entre els seus documents un estudi i plans relatius a les zones i maniobres precises per a això.

6.2.- Quan procedeixi, segons el parer dels Serveis tècnics municipals, en funció de les característiques, grandària i situació de l’activitat, serà preceptiu destinar una zona interior per a càrrega i descàrrega suficientment dimensionada, havent de considerar-se, en particular, en els casos següents:

a).- Hotels, centres sanitaris, col·legis i activitats similars.

b).- Activitats comercials i industrials, a partir de sis-cents (600) m2 de superfície edificada.

7.- Lloguer de vehicles.

Tot establiment de lloguer de vehicles ha d’acreditar fefaentment la seva capacitat de comprendre en local propi tots els vehicles de la seva flota. Queda prohibit usar la via pública o els aparcaments públics com a lloc per al seu estacionament, ni tan sols en el punt de lloguer.

8.- Documentació.

8.1.- S’haurà d’incloure en el projecte de qualsevol garatge, l’explicació gràfica i escrita del compliment de la present norma relativa a aparcaments.

8.2.- En la memòria haurà d’explicar-se si l’aparcament és obligatori o voluntari, el càlcul del nombre de places i dimensions de les mateixes.

8.3.- En els plànols hauran de quedar dibuixats en forma clara i separats d’elements constructius els carrils de maniobra i les places.

9.- Aparcaments a l’aire lliure en solars no edificats.

En tot solar no edificat provisionalment i sense perjudici d’allò que s’ha previst en el Reglament d’edificació forçosa, es permetrà la instal·lació i usos d’aparcaments a l’aire lliure, complint les condicions següents:

a).- Hauran de complir les condicions de disseny que s’expressen en aquesta norma excepte en aquelles matèries (ventilació, etc.) que per les característiques de l’activitat no s’apliquen.

b).- Ha de reduir-se l’impacte estètic de l’aparcament mitjançant la disposició d’arbratge entre les places, amb un mínim d’un (1) arbre cada dos (2) vehicles.

c).- Els terrenys del solar destinats a aparcaments, hauran de dotar-se de paviment d’adequades condicions de resistència i antilliscament, així com d’adequades instal·lacions per a recollida i evacuació de les aigües pluvials, de manera que quedi garantit que no es produiran entollades.

d).- El recinte d’aparcament haurà de dotar-se d’instal·lacions d’enllumenat normal que proporcioni una intensitat mitja d’il·luminació de l’ordre dels quinze (15) lux. amb una uniformitat de l’ordre de zero coma tres (0,3) i d’un enllumenat guia o de senyalització que proporcioni en els aqueixos dels carrils una intensitat mitja d’il·luminació de l’ordre de cinc (5) lux.

e).- Quant a mitjans per prevenir incendis, combatre’ls i evitar la seva propagació, serà d’obligat compliment el Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el codi tècnic de l’edificació i en particular els documents bàsics relatius a seguretat en cas d’incendi.

f).- Haurà de complir-se el que quant a documentació estableix l’apartat 8 d’aquesta norma.

g).- Els solars hauran d’estar degudament tanques de conformitat amb allò que s’ha previst en el present normativa.

10.- Mesures de foment per a la creació de places d’aparcament al Port d’Alcúdia.

a).- Edificis mixtos en zones intensives i semi-intensivas.

- Es permet augmentar el nombre de plantes edificables per destinar-los a aparcaments de vehicles, amb caràcter general, de tal forma que no representi augment de volum edificable de la zona.

- Amb aquest fi s’estableix que en l’espai delimitado per les plantes soterrani i baixa edificables, el nombre de plantes edificables, destinades a aparcament de vehicles, vindrà únicament limitat per l’altura màxima de la planta baixa, sobre la rasant del carrer.

- Les anteriors mesures també s’aplicaran a la zona de serveis (SS) del Polígon 3, sector VII del PGOU de 1969, quan l’edifici es destini com a ús exclusiu a aparcaments de vehicles. En aquests edificis, se suprimeix el còmput del nombre de plantes, quedant aquestes limitades per l’altura reguladora màxima de la zona i per l’altura lliure útil mínima de dos metres i vint centímetres (2,20) de cada planta.

b).- Edificis d’aparcaments en zona intensiva i semi-intensiva.

Als edificis destinats totalment a l’ús d’aparcament de vehicles de turisme, se suprimeix el còmput del nombre de plantes, quedant aquestes limitades per l’altura reguladora màxima de la zona i per l’altura lliure útil mínima de dos metres i vint centímetres (2,20) de cada planta.

c).- Edificis d’aparcaments en zona intensiva i semi-intensiva regulades per ocupació de parcel·la,

En les illetes tancades de les zones intensiva i semi-intensiva regulades per ocupació de parcel·la, (l’àmbit de les quals està delimitat en el plànol núm. 5.5), per al foment de la creació de places d’aparcaments, es permetrà la construcció d’edificis totalment destinats a aparcaments de vehicles de turisme amb les condicions següents:

- El nombre de plantes, queda limitat per l’altura reguladora de la zona i per l’altura lliure útil mínima de dos metres i vint centímetres (2,20) de cada planta.

- S’admet, excepte a les zones de reculada a carrer, una ocupació del cent per cent (100 %) del solar en totes les seves plantes.

- Es permet destinar la planta cobertes de l’edifici a aparcament descobert sempre que s’acrediti complir la normativa de protecció contra incendis, en relació amb el seu entorn.

- El projecte d’obra i d’activitat hauran de tramitar-se simultàniament.

d).- Per a l’aplicació d’aquesta norma (apartat c) serà preceptiu que l’emplaçament de l’edifici estigui expressament previst en el planejament (plànol núm. 5.5) o, alternativament, que es tràmit un Estudi de detall d’ordenació de volums. En els tres casos previstos anteriorment: a, b i c, haurà d’inscriure’s la vinculació registral de l’edifici a l’ús d’aparcament de vehicles tipus turisme.

11.- Aparcaments d’ús públic.

Per als aparcaments de vehicles de turisme d’ús públic hauran de complir-se les condicions de seguretat i protecció contra incendis que resultin d’aplicació de la normativa general específica.

NORMES 2.4.10 DIPÒSITS DE GAS: NORMES D’ESTÈTICA

1.- Quan es prevegin dipòsits de gas, ubicats completament enterrats al terreny natural, o integrats en el volum edificable tancat de l’edificació, sense resultar visibles des de l’entorn exterior de la parcel·la, es consideraran aconseguits els objectius d’ordenació estètica d’aquests dipòsits.

2.- Els dipòsits situats en sòl urbà o en sòl no urbanitzable, que no estiguin completament enterrats o integrats en el volum edificable tancat, hauran de complir les següents condicions als efectes de la seva integració estètica: Estar envoltats per un tancament d’altura igual a la del dipòsit, que compleixi amb les condicions generals de reculada a vials i la resta de límits de la parcel·la i que compleixi les condicions d’estètica dels tancaments de parcel·la de la zona en què s’emplaci.

3.- Quan els dipòsits se situïn en la coberta de les edificacions, s’hauran d’integrar dins el cos de rematada de sortida a la coberta o sota la pendent de teula. En cas contrari i sempre que l’ordenança particular de la zona ho permeti, podrà situar-se al terrat envoltat d’un tancament opac o translúcid que impedeixi totalment la seva visió des del carrer o espai lliure públic i que incorpori estèticament el seu volum al de l’edificació.

CAPÍTOL V: NORMES GENERALS D’HIGIENE I COMPOSICIÓ INTERIOR

NORMA 2.5.01 CONDICIONS DELS HABITATGES

1.- Sense perjudici del compliment del Decret 145/1997, de 21 de novembre, o normativa autonòmica que el substitueixi, tot habitatge, segons classificació i definició de la norma 2.2.02, es compondrà, com a mínim, de les següents dependències i superfícies útils mínimes:

- Cuina de 8 m2

- Estar-menjador de 16 m2

- Un dormitori doble de 10 m2 i un altre senzill de 6 m2

- Bugaderia de 3 m2

- Bany de 4 m2

La cuina i l’estar-menjador podran canviar-se per cuina-menjador de 12 m2 i estar de 12 m2 o estar-menjador-cuina de 24 m2, reservant a la zona de cuina una superfície útil mínima de 8 m2. Quan l’habitatge tingui quatre (4) dormitoris o més haurà d’afegir-se almenys un lavabo.

La cuina podrà agrupar-se amb la bugaderia i llavors haurà de tenir una superfície mínima d’11 m2, havent de complir amb les condicions de ventilació exigibles a ambdós en funció de l’ús i de les instal·lacions que alberguin. La dependència agrupada de cuina-menjador-bugaderia, tindrà una superfície útil mínima de 15 m2 i, en aquest cas, no es podrà agrupar en estar.

b).- Quan una parcel·la, per les seves dimensions o superfície edificable, no permeti distribuir en una planta un habitatge completa amb el programa mínim s’admetrà suprimir el dormitori d’un llit, reduir la bugaderia a 2 m2 i el bany a 3,50 m2.

c).- En tota obra de nova planta o ampliació, independentment de les dimensions o superfície edificable de les plantes, s’admetrà que un cinc per cent (5 %) del total dels habitatges tinguin el programa mínim reduït descrit en el paràgraf anterior. La part decimal del nombre d’habitatges resultant es completarà per excés.

d).- En una mateixa obra només es permet una de les dues regulacions previstes en els apartats b i c, és a dir que no són acumulatives.

2.- Ocupants.

El nombre d’ocupants d’un habitatge es determinarà d’acord amb els criteris següents:

a).- Serà igual a la totalitat de places ubicades als dormitoris que compleixin les condicions establides en l’apartat b.

b).- Es computaran dues (2) places per als dormitoris de superfície útil igual o major a deu (10) m2 i una (1) plaça per als dormitoris de superfície útil igual o major a sis (6) m2 i menor a deu (10) m2, en obres de nova planta. En edificacions existents es comptabilitzaran dues (2) places per als dormitoris de superfície útil igual o major a vuit (8) m2 i una (1) plaça per als dormitoris de superfície útil igual o major de sis (6) m2 i menor de vuit (8) m2.

3.- Condicions.

a).- Tots els habitatges hauran de tenir façana a la via pública, a pati central d’illeta o a espai lliure, en ordenacions de blocs aïllats.

b).- Queda prohibida la construcció d’habitatges en l’àrea del pati central d’illeta.

c).- Els murs exteriors, ja siguin de tancament o de càrrega, hauran de tenir un gruix mínim de vint (20) centímetres i complir amb el Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el codi tècnic de l’edificació.

d).- No es permetrà la construcció d’habitatges en soterranis ni semi-soterrani, devent aquests elements tenir, en tot cas, ventilació suficient.

e).- La distribució interior dels habitatges haurà de ser tal que totes les peces habitables tinguin llum i ventilació directes, que prendran de la via pública, pati d’illeta, patis de parcel·la o espais lliures en ordenacions de blocs aïllats, a excepció dels lavabos o del bany, que podran ventilar-se per sistemes no directes i no tenir il·luminació natural.

Les habitacions seran independents entre si, de manera que cap utilitzi, com a únic pas possible, un dormitori. L’accés del bany o lavabo col·lectiu quedarà independitzat mitjançant un distribuïdor d’un (1) m2 com a mínim, excepte en habitatge en què hi hagi un segon bany o lavabo, que aquest podrà estar annex a un dormitori o accedir-se a ell a través de la bugaderia o terrassa que no doni a espai públic.

f).- Amb independència d’allò que s’ha determinat en els apartats anteriors, les distintes dependències d’un habitatge compliran, quant a superfície útil en planta, diàmetre del cercle mínim inscriptible i altura lliure mínima les condicions establertes en el Decret 145/1997, de 21 de novembre. No obstant això, la superfície útil mínima de l’habitatge s’estableix en 47 m2.

g).- Les distintes dependències hauran també de complir amb la superfície mínima d’il·luminació natural i de ventilació establertes en el citat Decret i en el Decret 22/2007, de 30 de març, així com amb les amplàries útils mínimes de portes d’accés i pas entre les dependències.

h).- Cada habitatge independent posseirà, com a mínim, un bany, compost per banyera, lavabo i inodor, al què s’accedirà com s’ha indicat anteriorment. Tots els inodors estaran dotats de sifó hidràulic amb la corresponent ventilació exterior i disposaran de descàrrega automàtica amb dispositiu estalviador d’aigua.

i).- Tota dependència amb funció de cuina o de recinte higiènic hi haurà de tenir ventilació a l’aire lliure directa mitjançant una obertura de 0,25 m2 de superfície mínima o a través d’un conducte de 112 cm2 de secció mínima, en el qual s’activi mecànicament la ventilació. Si el conducte és vertical podrà ser activada estàticament mitjançant sistemes homologats. A les cuines haurà de preveure’s extracció de fums, amb capacitat mínima de 300 m3/hora. En cas de tenir aquestes ventilació forçada, l’extracció de fums haurà de ser independent d’aquesta última.

NORMA 2.5.02 ALTURES INTERIORS DE L’EDIFICACIÓ, CONDICIONS DELS LOCALS I MESURES DE SEGURETAT

1.- Altura interior mínima.

Les altures útils mínimes exigibles, mesures verticalment entre paviment i sostre o cel ras acabats, seran les següents:

- Habitatge i ús residencial (m): 2,50, amb les excepcions del Decret 145/1997, de 21 de novembre.

- Local comercial en planta baixa (m): 3

- Local comercial en altres plantes (m): 2,50

- Oficines en planta baixa i altres plantes (m): 2,50

- Soterranis, locals d’ús aparcament i peces no habitables (m): 2,10

2.- Altura lliure en planta baixa.

L’altura lliure de planta baixa en edificació en ordenació contínua serà com a mínim de tres (3) metres i com a màxim de quatre metres i cinquanta centímetres (4,50), excepte en casos excepcionals justificats per raons de composició estètica en entorns urbans tradicionals o per raons derivades de l’ús industrial permès en la mateixa. Les volades sobre la via pública han d’estar situats a una altura mínima de tres metres i cinquanta centímetres (3,50) sobre el nivell de la vorera.

La planta baixa de les edificacions situades en zona intensiva i semi-intensiva, quan es destini a ús no residencial, podrà dividir-se mitjançant una planta entresòl, sense accés des de l’exterior. L’esmentada planta haurà de separar-se un mínim de tres (3) metres de la façana principal d’accés a l’edifici i la seva altura màxima lliure no podrà superar els dos metres i vint centímetres (2,20).

3.- Condicions dels locals.

a).- Tots els edificis i instal·lacions d’ús públic de nova planta i de titularitat privada hauran de ser practicables a les zones comunes, permetent la seva utilització de manera autònoma per persones amb mobilitat reduïda, de conformitat amb el que estableix el Decret 110/2010, de 15 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament per a la millora de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques.

Almenys un dels accessos a l’interior del local d’ús indeterminat per cada 200 m2 de superfície construïda com a mínim haurà d’estar desproveït de barreres arquitectòniques que impedeixin o dificultin l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda. En el cas d’un conjunt d’edificis o instal·lacions, u, com a mínim, dels itineraris per a vianants que els uneixen entre si i amb la via pública complirà les condicions del Decret 110/2010, de 15 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament per a la millora de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques.

b).- Igualment compliran les prescripcions dels apartats anteriors els edificis que sol·licitin llicència de reforma integral o ampliació que superi el cinquanta per cent (50 %) de la superfície edificada existent.

c).- Els locals de planta baixa, situats en zona que estigui permès l’ús comercial, construïts amb anterioritat a l’aprovació inicial de les Normes Subsidiàries adaptades al POOT i a la LEN o amb llicència municipal vigent anterior a l’esmentada aprovació, l’altura de la qual, mesura segons s’indica en l’apartat 1r, sigui major o igual a dos metres i cinquanta centímetres (2,50) quedaran integrats en el planejament, als efectes d’altura mínima per a ús comercial.

4.- Superfície útil mínima de locals i oficines.

La superfície mínima de locals comercials i oficines, fins i tot en el cas que no s’especifiqui l’ús, serà de trenta-cinc (35) m2 de superfície útil tancada. En usos concrets podrà exigir-se que aquesta superfície sigui major per fer complir la normativa específica que reguli l’ús sol·licitat.

5.- Condicions de seguretat.

a).- Els buits de finestra, l’ampit dels quals tingui una altura sobre el paviment inferior a un (1) metre, estaran protegits per baranes, panells o vidre armat o de seguretat, fins una altura de, al menys, un (1) metre i d’un metre i deu centímetres (1,10) quan protegeixin una altura de caiguda superior a 6 m., mesurats des del paviment.

b).- Als balcons, terrasses, espais amb desnivells bruscos d’altura superior a cinquanta-cinc (55) centímetres, escales, rampes, etc. estaran protegits per baranes d’un (1) metre d’altura i d’un metre i deu centímetres (1,10) quan protegeixin una altura de caiguda superior a 6 m., mesurats en el vertical de l’aresta exterior de l’empremta.

NORMA 2.5.03 ESCALES I RAMPES

1.- L’amplària útil mínima interior de les escales comunes d’accés a diferents habitatges o susceptibles de la seva utilització pel públic serà, en edificis de fins a quatre (4) plantes d’altura, d’un (1) metre i d’un metre i deu centímetres (1,10) en edificis de més de quatre (4) plantes.

Al replanell, situat enfront de la porta de sortida de l’ascensor, haurà de ser inscriptible un cercle d’un metre i cinquanta centímetres (1,50) de diàmetre i el que doni accés a algun habitatge tindrà un ample útil mínim en tota la seva longitud d’un metre i vint centímetres (1,20).

2.- En edificis de més de quatre (4) altures, les escales tindran llum i ventilació natural, directa al carrer o pati, amb buit d’un (1) m2 de superfície mínima en cada planta, podent exceptuar-se la baixa.

3.- En edificis de fins a quatre (4) plantes, es permetrà la il·luminació i ventilació zenitals de les escales per mitjà de lluernaris que tinguin, almenys, una superfície en planta dels dos terços (2/3) de la superfície de la caixa d’escala. La dimensió mínima del buit lliure serà de vuitanta (80) centímetres i restarà lliure de qualsevol element en tota la seva longitud del tram o trams d’escala.

4.- Condicions de les escales.

a).- Relatives als escalons:

- Amplària mínima de l’empremta (m): 0,28, excepte en escales corbes que tindran com a mínim una línia d’empremta de 0,28 m. mesurada a 0,50 m. de la línia interior útil i a 0,44 m. com a màxim de l’exterior útil.

- Contrapetja màxima i mínima (m): 0,185 i 0,130

- Ample mínim (m): 1, excepte en escales corbes que serà de 1,20 m.

b).- Condicions de cada tram:

- Nombre màxim d’escalons o altures: 16

- Altura màxima a salvar (m): 3,20

c).- Longitud mínima de replanell (m): 1, amb un fons mínim, en tota la seva amplària, igual a la longitud de l’escaló i mai inferior a 1,20 m. en aquells que donen accés a habitatges o locals. Es prohibeix partir la meseta.

d).- Altura mínima de les baranes de protecció (m): 1, mesurat en l’aresta exterior de l’empremta i 1,10 quan protegeixin una altura de caiguda superior a 6 m.

e).- Els buits d’accés a habitatges o a ascensor estaran a una distància mínima de quaranta (40) centímetres de l’arrancada o entrega de l’escala.

f).- Les rampes que es realitzin als exteriors i interiors dels edificis deuran, de conformitat amb el Decret 110/2010, de 15 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament per a la millora de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques, complir amb les condicions d’accés per a persones amb mobilitat reduïda.

Interpretació de la norma 2.5.03 de les NNSS que regula a les escales interiors dels habitatges unifamiliars aprobada Ple de l'Ajuntament d'Alcúdia de 28 d'abril de 2014.

D’acord amb la norma 1.1.03 “Interpretació de les normes” de les vigents NNSS., interpretar que la regulació continguda a la norma 2.5.03 “Escales i rampes” de les vigents NNSS. no és d’aplicació a les escales interiors dels habitatges unifamiliars, excepte en el cas, que aquets comuniquin o serveixin d’accés a l’habitatge des de l’exterior.

NORMA 2.5.04 PORTALS

1.- El portal tindrà una dimensió mínima, en tots els sentits, de dos (2) metres, excepte en edificis d’habitatge unifamiliar. L’esmentada dimensió, en el cas que l’hagués, s’entendrà també com a mínima fins a l’ascensor.

2.- El buit d’entrada, excepte en el cas citat, no tindrà menys d’un metre i trenta centímetres (1,30) de llum.

3.- Serà obligatòria, en els vestíbuls comuns d’entrada de planta baixa de tots els edificis, la col·locació de casellers per a l’entrega de la correspondència.

4.- Tot accés haurà d’estar convenientment senyalitzat amb el número o números que li corresponguin, de la via en què estigui situat, perfectament visibles de dia i de nit.

5.- Perquè puguin ser detectades per persones amb visibilitat reduïda, les portes de vidre hauran d’estar dotades, a una altura d’un metre i seixanta centímetres (1,60), d’alguna marca que les identifiqui com a tals.

NORMA 2.5.05 IL·LUMINACIÓ I VENTILACIÓ

1.- S’entén per llum i ventilació directa, les que es prenguin de la via pública, espais lliures públics, espais lliures en ordenació d’edificis aïllats i patis que compleixin les condicions que es defineixen en les normes corresponents.

2.- No s’acceptarà com a il·luminació i ventilació directa, la que es prengui de caixes d’escala ni de galeries o terrasses cobertes que no estiguin obertes almenys en un terç (1/3) del seu perímetre.

3.- Podrà substituir-se la ventilació directa mitjançant un sistema que reuneixi condicions suficients per renovar l’aire de qualsevol dependència en menys de quinze (15) minuts.

NORMA 2.5.06 PATIS OBERTS

Els patis oberts a façanes, a espai públic, a pati d’illeta en edificació en filera o a pati d’illeta que sigui espai lliure públic, tindran un ample mínim de sis (6) metres i el seu fons no serà superior a vegada i mitja el seu ample. Quan l’altura excedeixi de cinc (5) plantes, es fixa l’ample mínim en nou (9) metres.

NORMA 2.5.07 PATIS INTERIORS O DE PARCEL·LA

1.- Les superfícies destinades a patis, en edificis l’ús de les quals sigui habitatge, s’ajustaran a les condicions següents:

a).- Patis de 1a categoria:

- Diàmetre mínim del cercle inscriptible fins a quatre (4) plantes (m): 3, amb un mínim d’1/4 de la seva altura i superfície mínima (m2): 12.

- Diàmetre mínim del cercle inscriptible fins a cinc (5) plantes (m): 3,5, amb un mínim d’1/4 de la seva altura i superfície mínima (m2): 14.

- Diàmetre mínim del cercle inscriptible a partir de sis (6) plantes o més (m): 4, amb un mínim d’1/4 de la seva altura i superfície mínima (m2): 18.

Podran rebre il·luminació i ventilació directa des d’un pati de 1a categoria qualsevol dependència de l’habitatge.

b).- Patis de 2a categoria:

Als patis de 2a categoria s’haurà de poder inscriure un cercle d’un diàmetre no inferior a dos (2) metres i la superfície mínima del pati serà de sis (6) m2.

Podran rebre il·luminació i ventilació directa des d’un pati de 2a categoria exclusivament les següents dependències: Vestíbul, rebost, cambres higièniques i les dependències auxiliars, excepte la bugaderia, així com l’escala comuna d’accès a diversos habitatges

2.- No es permet reduir la superfície mínima dels patis amb galeries, terrasses en volada o qualsevol element sortint, ni realitzar la descàrrega d’aire d’aparells d’aire condicionat o unitats condensadores.

3.- Els patis situats entre mitgeres dels edificis compliran les condicions anteriors, encara que podran fer-lo mancomunadament. En aquest cas hauran de subscriure escriptura pública constitutiva del dret real per a l’edificació que es construeixi posteriorment i que haurà d’inscriure’s en el Registre de la propietat respecte a ambdues finques L’esmentat document públic s’haurà de presentar davant l’Ajuntament com a requisit previ a la llicència.

4.- El paviment dels patis estarà situat a l’altura o per sota del paviment de la primera planta d’habitatge que a l’esmentat pati ventili, tolerant-se una cota no superior a vint-i-cinc (25) centímetres. Estarà dotat de fàcil accés per a la seva inspecció i neteja i d’un desguàs o sifó hidràulic per a recollida d’aigües pluvials.

5.- Els paràmetres estaran impermeabilitzats, sent obligació inexcusable dels propietaris de les finques mantenir-los nets i amb bon aspecte. A aquest efecte hauran d’executar les obres de conservació que siguin necessàries.

6.- L’altura dels patis es comptarà des del paviment del pati fins al vora de la cornisa, ampit o rematada massissa del parament que defineixi almenys la seva meitat. En el cas que l’esmentat perímetre sigui definit per dues meitats afectades per sengles altures, es tindrà en compte la més desfavorable, és a dir, l’altura de major cota.

7.- Als efectes d’il·luminació i ventilació de dependències, es tindrà en compte:

a).- Als patis, sigui quin sigui la seva definició o categoria, no es permetran estrangulacions a la seva planta que donen lloc a dimensions inferiors a un (1) metre, preses perpendicularment a qualsevol de les cares del mateix.

b).- La zona de penetració de patis cap a l’edificació haurà de complir amb la relació, entre la dimensió comuna (a) i la profunditat de penetració (p), igual o major a la unitat (a /p > ‘1). En cas contrari, ambdues zones, la de penetració i la general del pati, es consideraran com dos patis independents als efectes del compliment de les condicions higièniques mínimes.

NORMA 2.5.08 PATIS D’ILLETA

1.- En les illetes d’edificació contínua entre mitgeres en què s’apliqui la tipologia de pati d’illeta, hauran de respectar-se les alineacions oficials interiors que figurin en els plànols d’ordenació d’illetes.

2.- Quan no s’hagin assenyalat alineacions interiors, d’acord amb les condicions anteriors, s’haurà de deixar, en cada parcel·la i al fons d’aquesta, un pati que ocupi tot l’ample de la parcel·la, havent de complir amb les prescripcions que per a patis de parcel·la fixa l’ordenança corresponent. En l’esmentat cas, la condició d’ocupació màxima regirà a nivell de cada parcel·la.

3.- Per poder obrir llums al pati d’illeta, la superfície de l’esmentat pati, de propietat del promotor de l’edifici, haurà de complir les condicions establides en el Codi Civil, de tal forma que les llums rectes quedin a una distància mínima de dos (2) o més metres del veí. Si el pati d’illeta es troba ocupat per edificacions que sobrepassin la profunditat edificable, hauran de complir-se, com a mínim, les condicions establides per als patis de parcel·la, podent-se comptar, en aquest cas, amb la superfície de les parcel·les confrontants no edificades.

NORMA 2.5.09 APARELLS ELEVADORS

1.- La instal·lació i ús d’ascensors, muntacàrregues, escales mecàniques i la resta d’aparells elevadors requeriran, sense perjudici del compliment de la reglamentació vigent per a la construcció i instal·lació dels esmentats aparells, llicència municipal prèvia.

2.- En la memòria i en els plànols que acompanyin la sol·licitud es farà constar, a més de les dades tècniques de la instal·lació, l’ús a què es destina l’elevador, nombre de plantes i habitatges que atendrà, superfície i destí dels locals a què vingui a prestar servei, superfície útil del cambril o ample de l’escala mecànica i velocitat d’elevació.

3.- La concessió del permís municipal es refereix únicament a l’emplaçament i instal·lació dels aparells i s’entendrà sense efecte fins que el peticionari no es trobi en possessió de la corresponent autorització dels organismes amb competència en la matèria.

4.- Ni les guies, ni els elements de sustentació, podran ser fixats en parets mitgeres.

5.- El mecanisme elevador podrà estar fixat en el part superior o inferior del recorregut, encara que en la mateixa planta i tocant al recintes de màquines no podran coexistir, excepte que s’insonoritzin, habitatges.

6.- S’exigirà, d’acord amb el Decret 20/2007, de 23 de març, pel qual es modifica el Decret 145/1997, de 21 de novembre, la instal·lació d’ascensor als edificis comunitaris on l’altura entre la cota del llindar del portal d’accés exterior de l’edifici i el nivell del paviment de l’última planta d’accés a habitatges o a locals sigui superior set metres i cinquanta centímetres (7,50). També quan l’esmentada altura es compleixi entre el nivell del paviment de l’última planta d’accés a habitatges o locals situada per sota i per sobre de la cota del llindar del portal d’accés exterior de l’edifici.

7.- La capacitat mínima de transport dels ascensors serà igual al nombre que resulta de sumar el nombre de plantes pis de l’edifici, amb el nombre d’habitatges per planta (a les plantes tipus) menys dos i amb les dimensions mínimes establertes en el Decret 110/2010, de 15 d’octubre. Si l’ascensor resulta d’una capacitat superior a sis (6) places serà necessari instal·lar almenys dos ascensors independents.

8.- Condicions d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

a).- Quan sigui obligatòria la instal·lació d’ascensor, ja sigui en edificis d’habitatges de nova planta i en els existents que realitzin obres de rehabilitació integral, obres d’ampliació quant a la part ampliada i en els que es modifiqui l’ús, s’haurà de complir amb les condicions següents:

- Seran practicables, permetent la seva utilització de manera autònoma per persones amb mobilitat reduïda, de conformitat amb el que estableix el Decret 110/2010, de 15 d’octubre.

- Les portes hauran de ser automàtiques i tenir, com a mínim, vuitanta (80) centímetres d’amplària.

- La cabina haurà de tenir, com a mínim, unes dimensions d’un metre i vint centímetres (1,20) de fons per noranta (90) centímetres d’ample i una superfície mínima de 1,20 m2.

b).- Les condicions assenyalades en l’apartat anterior també les compliran els establiments comercials o de serveis i els despatxos de professionals situats en edificis d’habitatges.

NORMA 2.5.10 CALEFACCIÓ, AIRE CONDICIONAT, AIGUA CALENTA, GAS, TELÈFON, ANTENA DE TELEVISIÓ, ETC.

1.- Aquestes instal·lacions i els accessoris, dipòsits de combustible, tancs, comptadors, etc., hauran de complir amb les disposicions vigents i en cap cas podran constituir perill o molèsties per als veïns.

2.- Podran permetre’s troneres o tremuges a les façanes o portals dels edificis, quan es prevegi la instal·lació de calefacció central, sense afectar els espais lliures d’ús públic. Les instal·lacions de calefacció, climatització i aigua calenta sanitàries hauran de complir amb el Reial Decret 1751/98, de 31 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament d’instal·lacions tèrmiques als edificis i instruccions tècniques complementàries.

3.- Els aparells d’aire condicionat en plantes baixes ventilaran obligatòriament a patis interiors o mitjançant xemeneies. La ventilació directa a pati es farà en la proporció màxima de vint (20) m3 de local per cada m2 de pati. Quan sigui totalment impossible complir aquesta condició, haurà de justificar-se i presentar-se un Estudi detallat de la resolució del mateix en façana, de manera que quedin ocults a l’exterior o es disposin enrasats amb el parament de façana de manera que no produeixin molèsties als transeünts, per aire, gotes d’aigua, elements sortints, etc., no es causin perjudicis estètics i qualsevol un altre efecte que pugui estimar-se. Aquests aparells, en tot cas, estaran situats almenys a tres (3) metres sobre la rasant.

4.- A més dels establit en el Reglament d’indústries nocives, insalubres, molestes i perilloses, els extractors de fums hauran de constar de filtre o altres mitjos suficients que evitin la sortida de greix i olors i estaran situades tal com s’estableix en la norma 2.5.11.

5.- Les antenes de televisió i de ràdio seran col·lectives i s’instal·laran en la coberta dels edificis. Els edificis acollits al règim de propietat horitzontal deuran, de conformitat amb el Reial decret llei 1/1998, de 27 de febrer, i Reial decret 279/1999, de 22 de febrer, ser objecte d’un projecte independent i específic sobre les infraestructures comunes per a l’accés als serveis de telecomunicació, així com de les instal·lacions necessàries per garantir els esmentats serveis.

NORMA 2.5.11 SORTIDA DE FUMS

1.- Es prohibeix, encara que tingui caràcter provisional, la sortida lliure de fums per façanes, patis comuns, balcons i finestres.

2.- Tot tub o conducte de xemeneia estarà proveït d’aïllament i revestiment suficients per evitar que la radiació de la calor es transmeti a les propietats contigües i que el pas i sortida de fums causi molèsties o perjudicis a tercers.

3.- Els conductes s’elevaran, com a mínim, un (1) metre per sobre de la coberta més alta de l’edificació, excepte casos excepcionals i degudament justificats, que requeriran l’informe favorable dels serveis tècnics municipals, havent de situar a una distància mínima de vuit (8) metres, en projecció horitzontal, de les finestres de les zones habitables.

4.- És preceptiu l’ocupació de depuradors a les sortides de fums de xemeneies industrials, instal·lacions col·lectives de calefacció i sortides de fums i bafs de cuines de col·lectivitats, hotels, restaurants o cafeteries, complimentant la normativa d’aplicació en cada cas.

5.- L’Ajuntament podrà imposar les mesures correctores que estimi pertinents quan una sortida de fums, al seu parer, pugui causar molèsties o perjudicis.

NORMA 2.5.12 AÏLLAMENTS

S’estarà a l’establert a l’article 7.c de l’annex I i 6.c de l’annex II del Decret 145/1997, de 21 novembre, pel qual es regulen les condiciones de dimensionament, d’higiene i d’instal·lacions per al disseny i l’habitabilitat d’habitatges així com l’expedició de cèdules d’habitabilitat o disposicions que el substitueixin o modifiquin. En cap cas, les aigües residuals podran ésser abocades a pous negres o vasses filtrants i serà obligatori l’ús d’estacions depuradores.

1.- Control d’abocaments.

a).- Les activitats que es relacionen en l’annex I del Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats requeriran per a la seva instal·lació, ampliació, modificació o trasllat, la amb l’autorització prèvia de l’administració competent i de l’Ajuntament de l’adopció de les mesures correctores adequades, així com dels tractaments previs necessaris per descarregar els seus abocaments. La instal·lació i manteniment de les esmentades mesures seran per conta del responsable de l’activitat i el seu control i inspecció competència de l’Ajuntament.

b).- Les aigües residuals procedents de les activitats classificades, abocades a la xarxa de col·lectors municipals per ésser tractades a les plantes d’aigües residuals municipals, seran subjectes a un règim previ a l’abocament que garanteixi:

- La protecció de la salut del personal de manteniment dels col·lectors i plantes de tractament.

- Que no es deteriorin els col·lectors, plantes de tractament i equips associats.

- Que no s’obstaculitzi el funcionament de les plantes de tractament.

- Que els abocaments no tinguin efectes negatius sobre el medi ambient i s’acompleixin les disposicions legislatives en vigència.

- Que permeti l’evacuació o reciclatge de llots de les plantes de tractament d’aigües residuals.

2.- Autorització d’abocaments.

a).- Totes les activitats del terme municipal, qualsevulla que siguin les seves característiques, han de tenir resolt el sistema d’abocaments de les seves aigües residuals de tal manera que s’eviti la contaminació del medi ambient. Les activitats classificades que optin per abocar als col·lectors municipals estan obligades a sol·licitar de l’Ajuntament el permís exprés d’abocaments a la xarxa de sanejament, sense perjudici de les autoritzacions o llicències que hagin de concedir altres organismes competents en la matèria.

b).- Els abocaments a les xarxes generals de sanejament provenents de les activitats classificades i qualsevulla altres susceptibles d’alterar el medi ambient només s’autoritzaran si són assimilables als de natura urbana.

c).- La resta d’abocaments, compresos a algun dels supòsits següents, hauran de presentar un projecte alternatiu de mesures preventives i correctors amb caràcter previ a l’autorització:

- Els que per les seves característiques corrosives, per la concentració de materials sòlids viscossos, per la seva natura inflamable o explosiva o per produir fortes oscil·lacions en el cabal de l’abocament, suposin algun tipus de risc per a la xarxa general.

- Els que, per sí mateix o en combinació amb altres abocaments, incideixin significativament a l’eficàcia del funcionament de l’estació depuradora.

- Els que continguin contaminants tòxics que suposin una amenaça per a la qualitat de les aigües receptores de l’abocament.

d).- Les autoritzacions d’abocaments es concediran específicament i segons el tipus d’activitat, procés i/o característiques del corresponent abocament, conforme amb el Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la llei d’aigües o norma que el substitueixi o modifiqui.

e).- La sol·licitud del permís d’abocament haurà d’incloure les següents dades i documents:

- Nom i domicili social del titular de l’establiment o activitat.

- Ubicació i característiques de la instal·lació o activitat.

- Descripció de les activitats i processos generadors dels abocaments.

- Matèries primes o productes utilitzats indicant les quantitats en unitats usuals.

- Les escomeses a la xarxa que no siguin independents per a cada indústria. Quan això no sigui possible, s’haurà de proposar com a alternativa una solució tècnicament adient que permeti diferenciar els abocaments.

- L’Ajuntament podrà exigir, en cas de que distints usuaris aboquin a una mateixa claveguera, la instal·lació d’equips de control separats si les condicions d’abocament ho aconsellin. Les instal·lacions de vigilància i control es construiran d’acord amb els requisits imposats per l’Ajuntament.

- La descàrrega a una xarxa de clavegueram que estigui fora de servei.

- La utilització d’aigües procedents de canals públics o de la xarxa amb la única finalitat de diluir les aigües residuals.

i).- Els titulars d’abocaments d’aigües residuals hauran de satisfer la taxa de sanejament de conformitat, si s’escau, amb l’establert a l’ordenança fiscal corresponent.

3.- Limitacions als abocaments.

Queda prohibit abocar, directa o indirectament, a la xarxa de col·lectors municipals qualsevol producte, la composició química o transmissió bacteriològica del qual pugui contaminar les aigües, ocasionant dany a la salut pública, aprofitaments subterranis o de recursos en general i es realitzin mitjançant evacuació, injecció o dipòsit.

4.- Mostrari i anàlisi

a).- Les instal·lacions productores d’aigües residuals hauran de comptar necessàriament amb els dispositius, registres, arquetes i altres utensilis pertinents que facin possible la realització de mesuraments i presa de mostres representatives.

b).- Tota instal·lació que produeixi abocaments d’aigües residuals no domèstiques disposarà d’una única arqueta de registre situada en el darrer abocament i accessible per a la presa de mostres.

c).- Les mostres es prendran de mode que s’asseguri la seva representativitat i en quantitat suficient per poder separar tres porcions iguals per a les operacions que s’hagin de realitzar a laboratori.

d).- Les mostres s’introduiran en recipients adients, convenientment segellats i etiquetats, per impedir la seva manipulació.

5.- En el cas d’un habitatge unifamiliar o altres usos no residencials permesos, on per norma legal es permeti l’evacuació mitjançant fossa sèptica o depuradora, aquestes hauran de complir les condicions següents:

a).- El projecte de sol·licitud de llicència haurà de justificar i incorporar la construcció de la depuradora o fossa sèptica homologada del tipus individual.

b).- La fossa sèptica o depuradora s’haurà de construir amb desbast de filtres o reixes netejables i com a mínim de tres cambres (anaeròbia, aeròbia i dipòsit d’aigües tractades), amb rendiment al voltant del vuitanta per cent (80 %) i quan estiguin situades a menys de 300 metres de la línia de costa, canals públics, canaletes, llacs i semblants haurà d’impermeabilitzar-se les seves parets fins a la cota d’un metre i cinquanta centímetres (1,50) per sota del nivell lliure del nivell d’aigua.

c).- Els dipòsits que continguin aigües residuals s’hauran de separar com a mínim deu (10) metres dels aljubs d’aigua potable i piscines, cinc (5) metres dels límits de la parcel·la i situar-se en el part més baixa dels terrenys amb pendent.

d).- Quan es localitzi en una zona de possible risc (ZPR) de contaminació d’aqüífers de risc:

- Baix: L’efluent líquid de la fossa es podrà eliminar mitjançant un sistema de reg subsuperficial en espina de peix (filtre verd) sempre que es disposi de 100 m2 de terreny per cada habitant potencial.

- Moderat: L’efluent líquid de la fossa es podrà eliminar mitjançant un sistema de reg subsuperficial en espina de peix (filtre verd) sempre que es disposi de 200 m2 de terreny per cada habitant potencial.

- Alt o en una zona afectada per un perímetre de restriccions moderades d’un pou d’abastament urbà: Es requerirà un informe favorable de la DGRH de la Conselleria de Medi Ambient i, en tot cas, les fosses sèptiques seran completament estanques amb capacitat mínima per a deu dies.

- Si no es disposa de suficient àrea, l’efluent líquid haurà de ser gestionat per un gestor autoritzat.

e).- En els casos que es localitzi dins un perímetre de restriccions màximes d’un pou d’abastament urbà, d’acord amb els articles 65, 66 i 67 del Pla hidrològic de les Illes Balears, no es podrà evacuar a fossa sèptica.

NORMA 2.5.16 REPOSICIÓ, AMPLIACIÓ I PROLONGACIÓ DE XARXES

1.- Les obres de reposició, ampliació i prolongació de xarxes i conduccions d’electricitat, telefonia, aigua potable i sanejament situades en vials, voreres i zones públiques dels nuclis urbans i àrees de natura turística, hauran d’executar-se necessàriament en el període comprès entre l’1 d’octubre i el 30 d’abril de cada any.

2.- Només podran executar-se obres d’aquesta natura fora del període indicat quan es justifiquessin raons de salubritat pública i interès general.

3.- Les xarxes i conduccions d’electricitat, telefonia i, si escau, televisió per cable, en àrees de sòl urbà, han de ser subterrànies.

CAPÍTOL VI: NORMES DE SEGURETAT

NORMA 2.6.01 NORMES GENERALS DE L’EDIFICACIÓ1.- Els edificis hauran de reunir, amb subjecció a les disposicions legals vigents, les condicions de solidesa que l’estàtica requereix, sota la responsabilitat del director facultatiu de l’obra així com del constructor o empresa que tingui a càrrec seu la realització d’aquesta.

2.- L’Ajuntament podrà comprovar en tot moment les indicades condicions de solidesa i ordenar totes les mesures estimi convenient que per a la seva efectivitat sense que això representi obligació ni cap responsabilitat per a aquest.

3.- El front de la casa o solar en què es realitzin obres es tancarà amb una tanca de protecció com s’especifica en aquestes normes.

4.- Tant els enderrocs com els materials a emprar en les obres no ocuparan la via pública ni les voreres, tampoc es recolzaran en les tanques o murs de tancament. En casos excepcionals podrà autoritzar-lo l’Ajuntament amb el condicionat que estimi convenient i prèvia petició de l’interessat i abonament dels drets corresponents.

5.- El constructor i, si escau, el director facultatiu de les obres seran responsables de l’incompliment i dels danys causats per no ajustar-se a la Reglamentació d’higiene i seguretat del treball i la resta de disposicions que regulin la matèria, així com a les presents Normes Subsidiàries.

6.- A les zones afectades pel pas de línies d’alta tensió o per altres conduccions, hauran de respectar-se les separacions de les línies que s’apliquin, havent d’obtenir prèviament les autoritzacions dels organismes amb competència en l’esmentada matèria.

7.- Respecte als edificis ruïnosos s’aplicarà la legislació i reglamentació a l’efecte.

8.- En enderrocar un edifici es procurarà fer-lo en hores de poc trànsit de vehicles i persones, el més ràpid possible i prenent tota mena de precaucions. Especialment es disposaran mitjans que evitin la producció de pols. Es tindrà molt en compte evitar danys a les propietats confrontants la reparació o de les quals indemnització, en tot cas, serien a càrrec de què enderroqui.

Quan pugui existir perill per als transeünts, difícilment evitable mitjançant tanques o altres elements de protecció, el propietari o propietaris de l’immoble a demolir, hauran de sol·licitar i obtenir prèviament de l’Alcaldia, la prohibició de trànsit per les vies immediates i l’adequada senyalització.

Quan la ruïna o perill siguin imminents, la direcció facultativa de les obres o els Serveis tècnics municipals, podran ordenar el tancament del trànsit pels carrers immediats i prendre precaucions que considerin convenients havent de donar compte d’això, sense demora, a l’Autoritat municipal.

9.- Les obres no podran iniciar-se fins a l’obtenció de la llicència corresponent, sempre que es compleixin les condicions assenyalades en aquestes Normes Subsidiàries i les que, si escau, es prescriguin en el propi document d’atorgament.

NORMA 2.6.02 TANCA I SENYALITZACIÓ D’OBRES

1.- En tota obra de nova planta o enderrocament i en les de reforma o conservació que afectin les façanes, haurà de col·locar-se una tanca de protecció de dos (2) metres d’altura, com a mínim, de materials que ofereixin seguretat i conservació decorosa i situada a la distància màxima de dos (2) metres de l’alineació oficial.

2.- Quan, per circumstàncies especials no es faci aconsellable, l’aplicació de les esmentades normes, el Tècnic municipal corresponent fixarà les característiques de la tanca, podent ordenar la seva desaparició total en el moment en què acabin els treballs indispensables en planta baixa, continuant les obres a les plantes superiors, prèvia la col·locació d’un bastiment de protecció que permeti el trànsit per la vorera i ofereixi les degudes seguretats per a la circulació a la via pública.

3.- Quan les obres o instal·lacions puguin suposar, en si mateixes o en el seu muntatge, un perill per als vianants, s’exigirà, durant les hores de treball, la col·locació al carrer d’una corda o recinte amb un operari que adverteixi el perill. Quan les característiques de trànsit l’aconsellin, podrà limitar-se el treball a determinades hores.

4.- A les zones en què sigui obligatori la reculada, la tanca es col·locarà en l’alineació oficial. No serà obligatòria quan estigui construït el tancament definitiu, o en les circumstàncies assenyalades en la norma 1.2.12.

5.- La instal·lació de tanques s’entén sempre amb caràcter provisional, mentre duri l’obra. Per això, des del moment que transcorri un mes sense donar començament les obres, o estiguin interrompudes, haurà de suprimir-se la tanca i deixar lliure la vorera al trànsit públic.

6.- En la sol·licitud de llicència d’obres s’acompanyarà un plànol, a escala 1/100, dibuixant la vorera i la proposta de tanca. Serà informada pels Serveis tècnics municipals, determinant, si escau, les modificacions a introduir en la proposta presentada.

7.- Quan amb motiu de qualsevol obra, amb tanca o sense, s’ocupi alguna part de la via pública, aquesta haurà de quedar senyalitzada i abalisada en condicions de seguretat, segons el parer dels Serveis tècnics municipals, tant de dia com de nit, sent responsable el contractista de l’obra dels accidents que puguin ocórrer, per culpa d’una inadequada senyalització i protecció, als vianants i vehicles.

NORMA 2.6.03 BASTIMENTS I ELEMENTS AUXILIARS

1.- Tots els bastiments auxiliars de la construcció hauran d’executar-se sota direcció facultativa competent i li ls dotarà de les precaucions necessàries per evitar que els materials i eines de treball puguin caure al carrer, en la que es col·locaran els senyals de precaució que en cada cas siguin convenients.

2.- En tota mena de construcció, així com en l’ús de la maquinària o elements auxiliars d’aquesta, es guardaran les precaucions de seguretat en el treball exigides per la reglamentació oficial vigent en cada moment sobre la matèria.

NORMA 2.6.04 OBRES DE CONSERVACIÓ D’EDIFICIS

1.- Les façanes dels edificis públics i privats, així com les seves parets mitgeres i parets contigües al descobert, encara que no siguin visibles des de la via pública, hauran de conservar-se en les degudes condicions d’higiene i ornament.

2.- S’obligarà als propietaris de qualsevol classe d’edificacions a conservar totes les parts de la construcció en perfecte estat de solidesa, a fi que no puguin comprometre a la seguretat pública.

3.- Quan correspongui, amb un informe previ dels Serveis tècnics municipals, l’Alcaldia podrà dictar ordres de reparació i/o condicionament als propietaris dels immobles que ho requereixin. En el cas que les incomplissin en el termini que es fixi per l’Ajuntament, aquest podrà portar-les a cap, a costa de la propietat de la finca, devent aquesta facilitar la seva execució.

CAPÍTOL VII: RÈGIM URBANÍSTIC DELS EDIFICIS EXISTENTS

NORMA 2.7.01 EDIFICIS FORA D’ORDENACIÓ

1.- Es consideraran exclusivament fora d’ordenació d’acord amb l’article 3 la Llei 8/1988, d’1 de juny, modificat per l’article 14 de Llei 10/2010, de 27 de juliol:

a).- Les edificacions que de conformitat amb el planejament vigent quedin subjectes a expropiació, cessió obligatòria i gratuïta o enderrocament. No obstant això, no es considerarà a aquests efectes les edificacions afectades per un xamfrà obligatori.

b).- Les edificacions o construccions executades sense llicència o amb llicència anul·lada encara que hagi transcorregut el termini de prescripció de la demolició aplicable en cada cas.

c).- Les edificacions o construccions implantades legalment en les que s’hagin executat obres d’ampliació i de reforma sense comptar amb llicència o amb llicència que hagi estat anul·lada.

2.- En les edificacions o instal·lacions que es trobin en situació de fora d’ordenació en virtut de l’apartat1.a d’aquest article, no es poden autoritzar obres de consolidació, d’augment de volum ni de modernització. No obstant això, seran autoritzables, excepcional i motivadament, amb renúncia expressa al seu possible increment del valor d’expropiació, les reparacions que exigeixi la salubritat pública, la seguretat i la higiene de les persones que resideixin o ocupin les citades edificacions.

3.- En les edificacions o instal·lacions que es trobin en situació de fora d’ordenació, en virtut de l’apartat 1.b d’aquest article, no podrà realitzar-se cap tipus d’obra. A més a més, en el cas que aquestes edificacions s’hagin executat amb posterioritat a l’1 de març de 1987, tampoc es podrà obtenir la contractació de serveis de subministrament d’energia elèctrica, gas, aigua, clavegueram, telèfon, telecomunicacions o de semblant natura. Aquest règim serà aplicable mentre no s’obtingui la legalització de les construccions o edificacions d’acord amb la legislació i el planejament en vigor.

4.- En les edificacions o instal·lacions que es trobin en situació de fora d’ordenació, en virtut de l’apartat 1.c d’aquest article, són autoritzables les obres de salubritat, seguretat, higiene, reparacions, consolidacions i també les reformes, sempre que no afectin la part de l’edificació o construcció realitzada il·legalment.

També s’autoritzaran les obres necessàries per al compliment de les normes de prevenció d’incendis, instal·lacions d’infraestructures pròpies de l’edificació, instal·lacions per al compliment del Codi Tècnic de l’Edificació i les d’adaptació al Reglament de supressió de barreres arquitectòniques.

No obstant això, mentre no s’obtingui la legalització de les construccions o edificacions, en el part il·legal no podrà realitzar-se cap tipus d’obra.

En cap cas la situació de fora d’ordenació d’una edificació o instal·lació vincularà a la parcel·la als efectes de poder exhaurir els paràmetres urbanístics fixats en el planejament.

5.- En qualsevol cas, en els establiments turístics existents, amb un informe previ preceptiu i vinculant de l’administració turística, es permetran les obres de millora assenyalades en l’article 17 de la Llei 4/2010, de 16 de juny.

NORMA 2.7.02 EDIFICIS CONSTRUÏTS A L’EMPARA DE LA NORMATIVA ANTERIOR DISCONFORMES AMB LES NN.SS.

En els edificis existents, construïts a l’empara de l’anterior normativa i sempre que no es trobin en cap dels supòsits previstos a la norma anterior, es podran realitzar les obres regulades a continuació, per a cada una de les següents situacions:

1.- Situació 1a.

Edificis la superfície edificada dels quals excedeixi de la permesa per les ordenances de cada zona, encara que incomplissin alguna o diverses de les restants limitacions. En aquests edificis es permetran els següents tipus d’obres:

a).- Obres de reforma i canvi d’ús entre els permesos a les ordenances particulars de cada zona.

b).- En casos degudament justificats es podrà ampliar l’edifici existent fins a un deu per cent (10 %) de la superfície edificada, exceptuant soterranis, compensant aquesta ampliació amb la demolició de una superfície igual a l’ampliada i sempre que l’esmentada ampliació s’ajusti a la resta dels paràmetres de la zona.

c).- També s’autoritzaran les obres que permetin adequar l’edificació a la situació següent.

2.- Situació 2a.

Els edificis, la superfície edificada dels quals no excedeixi de la permesa per les ordenances de cada zona, encara que incompleix algun altre paràmetre de zona o bé a l’edificació no existeix el xamfrà preceptiu, es permetran les obres referides a l’apartat corresponent a la regulació de la situació 1a, les que permetin subsanar els incompliments de paràmetres de zona i, així mateix, les següents:

a).- Reformes i canvi d’ús, dins els permesos a la zona, i ampliacions fins a exhaurir l’edificabilitat permesa a la zona. L’ampliació s’haurà d’ajustar als altres paràmetres de la zona, si bé en els casos en què en l’edificació no existeixi el xamfrà preceptiu, a les obres d’ampliació no s’haurà de preveure aquest.

b).- No es considerarà incompliment de paràmetres de zona, a efectes de les obres contemplades en aquesta norma, les dimensions dels voladissos en façanes de vials i espais lliures públics.

c).- En els edificis existents destinats a l’ús d’equipament comunitari que superin l’altura màxima permesa, sense trobar-se en el supòsit de l’apartat 1.e de la norma anterior, o incompleixin les separacions mínimes a partions, es podran realitzar ampliacions de forma que el conjunt de l’existent i l’ampliació no superi l’edificabilitat màxima permesa, havent-se d’ajustar, així mateix, la part ampliada a la resta de paràmetres de la zona, si bé en el segon cas es podran no complir les separacions mínimes a partions, sempre que es tingui en compte una integració correcta en l’entorn.

d).- En els edificis existents, situats en zones d’ús principal residencial i destinats actualment a usos distints a aquest ús, quan es realitzin obres de reforma per destinar-los a aquell, el número màxim d’habitatges permès serà el que resulti de l’aplicació de l’índex d’intensitat d’ús residencial a la superfície de la parcel·la on estiguin construïts, havent-se de destinar, si s’escau, la superfície edificable restant a la resta d’usos compatibles amb les ordenances.

e).- En edificis actualment destinats a habitatges que superin el número màxim que resulti de l’aplicació de l’índex d’intensitat d’ús residencial, es podrà mantenir o reduir el nombre d’habitatges existent, però en cap cas es podrà augmentar.

f).- En edificis que no el superin, es podrà esgotar aquell nombre màxim.

3.- A les situacions 1a i 2a es podran realitzar les obres necessàries amb la finalitat exclusiva de donar compliment a les normes de prevenció d’incendis, instal·lacions d’infraestructures segons normativa específica (estació transformadora, armaris comptadors, CGP, telecomunicacions, etc.), les derivades del compliment del codi tècnic de l’edificació i les d’adaptació al reglament de supressió de barreres arquitectòniques, necessàries per a l’edificació, prèvia tramitació d’un Estudi de detall, fins i tot en el cas de que les esmentades obres suposin increment de la superfície màxima edificable o dels paràmetres d’ocupació, separacions i altura.

4.- Totes les obres d’ampliació s’hauran de realitzar amb adequació a la tipologia de la resta de l’edifici i a la correcta integració d’aquest al seu entorn, sense perjudici de les normes específiques especials de protecció aplicables als edificis inclosos en un Pla especial o Catàleg.

5.- Als edificis inclosos dins un Pla especial o Catàleg no les seran d’aplicació les normes anteriors i es regularan per les determinacions de la seva fitxa particularitzada.