ANNEX I. PROTECCIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC-ARTÍSTIC I CULTURAL
1.- En el
Catàleg de protecció del patrimoni històric es relacionen i cataloguen els
edificis, elements i zones d’interès historicoartístic i cultural del municipi
d’Alcúdia, la protecció dels quals queda incorporada a les presents NNSS.
2.- Normes de
protecció.
a).- Els llocs
arqueològics són declarats monuments històric-artístics mitjançant el Decret
2563/1966, de 10 de setembre. Aquests béns tenen la consideració de BIC i els
és aplicable la seva normativa específica d’acord amb la disposició addicional
1a de
b).- Els
monuments d’arquitectura militar, l’inventari dels quals es va publicar el
27.07.68, tenen la consideració de BIC i els és aplicable la seva normativa
específica d’acord amb la disposició addicional 1a de
c).- El nucli
antic de la ciutat d’Alcúdia ha estat declarat conjunt històric-artístic pel
Decret 2141/1974, de 20 de juliol, i aprovada la seva delimitació mitjançant
acord de 6 de febrer de 2006 del Ple del Consell de Mallorca (BOIB n. 36, de
11.03.06).
En 1995 s’aproven
les NN.SS. com a instrument de planejament alternatiu al Pla especial de
protecció que, no obstant això i per la seva remissió, és preceptiva l’autorització
de
3.-
Desenvolupament de la normativa urbanística d’ordenació i protecció de la
ciutat d’Alcúdia i la zona arqueològica de Pollentia.
L’ordenament
del conjunt històric artístic d’Alcúdia s’escomet, d’acord amb la legislació
estatal i autonòmica sobre patrimoni històric artístic, mitjançant les presents
NN.SS. de planejament i el Catàleg de protecció del patrimoni històric i, quant
a la zona arqueològica, mitjançant la redacció d’un Pla especial.
4.- En la norma
2.4.02 es regulen els condicions específiques de protecció del conjunt històric
artístic d’Alcúdia i del Pla especial assenyalat en l’apartat anterior.
5.- Les
intervencions admeses en les edificacions i elements catalogats es regeixen pel
que disposa les respectives fitxes i, en el que no s’assenyali expressament,
per les normes generals segons nivell i grau de protecció. En tot cas, la
regulació general d’usos queda condicionada per la protecció assenyalada en les
fitxes del catàleg i l’afecció per la catalogació l’assenyalada en els plànols.
6.- Rutes d’interès
cultural i paisatgístic.
D’acord amb el
que estableix la norma 49 i 50 del Pla territorial de Mallorca i sense
perjudici de la possibilitat de redacció pel Consell de Mallorca d’un Pla
especial, el planejament incorpora (plànol 7.1) els traçats de les rutes d’interès
cultural i paisatgístic que en el terme municipal d’Alcúdia es concreten en les
següents rutes d’interès cultural:
a).- Ruta
arqueològica: Ciutat romana de Pollentia.
b).- Ruta dels
castells: Recinte murallats.
c).- Ruta del
gòtic: Recinte medieval, església de Santa Anna i antic hospital.
La zona de
protecció al voltant dels elements es determina en el Catàleg de protecció del
patrimoni i per a la resta de la ruta s’aplicaran les proteccions determinades
en aquestes normes i especialment en la norma
5.2.12.
7.- Catàleg de
protecció del patrimoni històric.
7.1.- Nivells
de protecció.
Nivell de
protecció integral. Aquest tipus de protecció implica una preservació íntegra
del bé a protegir, això és, sense possibilitat alguna de canvi que impliqui una
modificació en la seva estructura, distribució i elements d’acabat. Aixó
implica el manteniment del seu ús original o un altre compatible amb l’adequat
manteniment i protecció del bé, permetent-se només obres de conservació,
restauració i en casos excepcionals, de recuperació d’algunes de les seves
característiques originals.
Nivell de
protecció parcial. Molts edificis, malgrat la seva importància, precisen per a
la continuïtat en el seu ús original d’adaptacions a determinades condicions
actuals, com pugui ésser el cas d’un edifici residencial o un destinat a
determinats serveis. Això obliga a establir diverses categories de protecció
parcial en funció del tipus d’obres admissibles per a tal edifici, en funció
del seu valor i del seu estat de conservació, sempre conservant íntegres les seves
parts essencials i la seva volumetria.
Nivell de
protecció ambiental. Qu
7.2.- Graus de
protecció.
S’estableixen
cinc graus de protecció que afecten a totes les edificacions catalogades segons
sigui el seu valor arquitectònic o ambiental i el seu estat de conservació.
A.- Correspon a
la categoria de protecció integral. Abasta aquelles edificacions que pel seu
valor arquitectònic i la continuïtat en el seu ús originari o d’un altre
compatible amb l’adequat manteniment i protecció del bé, exigeixen una
conservació en el seu estat primigeni, admetent-se tan sols aquelles obres que
estiguin encaminades a la seva consolidació, conservació i restauració.
B.- Correspon a
la categoria de protecció parcial. Integren aquesta categoria els edificis que
presenten, dins el conjunt urbà, un alt valor arquitectònic i ambiental, per la
seva tipologia, estat de conservació, elements singulars i espais
complementaris (zones de jardí, àrees de servei, dipòsits d’aigua, etc.). També s’inclouen en aquesta categoria de protecció les zones
de jardí i de caràcter paisatgístic, així com els elements arquitectònics i
constructius que les acompanyen.
En els edificis
amb aquest grau de protecció podran dur-se a terme obres de consolidació,
conservació, restauració i rehabilitació, així com reestructuració en parts no
bàsiques de l’edifici (annexes i afegits) que poguessin existir.
C.- Correspon a
la categoria de protecció parcial. Integren aquesta categoria els edificis que
presenten un elevat valor arquitectònic i ambiental, si bé pel seu mal estat de
conservació o per haver sofert ja reformes o transformacions en el passat, no
assoleixen el nivell d’importància que els qualificats com a B.
En aquests
tipus d’edificis podran dur-se a terme obres de consolidació, conservació,
restauració i rehabilitació, així com reestructuració, aquesta darrera sempre
que no afecti més d’un 50 % del volum total de l’edifici.
R.- Correspon a
la categoria de protecció ambiental. Protecció de tipus estructural. Inclou
aquells edificis que mancats de la importància dels edificis classificats com
C, reuneixin, per les seves característiques tipològiques, suficients mèrits
per merèixer una protecció dels seus elements essencials.
Les obres que
es permeten en aquest tipus d’edificis són les següents: Consolidació,
conservació, restauració, rehabilitació i reestructuració, aquesta darrera
sempre que no afecti més d’un 75 % del volum total de l’edifici.
S.- Correspon a
la categoria de protecció ambiental. Són aquelles edificacions que
individualment manquin d’aquells elements i característiques arquitectòniques
que poguessin justificar la seva protecció com a elements individualitzats,
però que constitueixin en conjunt un element definidor del paisatge urbà per
les seves característiques tipològiques i constructives. També s’inclouen en
aquesta categoria aquells edificis que, havent estat d’una gran importància en el passat,
conserven a l’actualitat tan sols algun element de la façana que ens indica la
seva antiga importància: portal de pedra, alguna finestra decorada, etc.
En aquests edificis
és essencial la preservació de la façana, amb els principals elements que el
defineixen i les seves dimensions originals, podent-se dur a terme en aquesta
només obres de consolidació, conservació i restauració.
A l’interior d’aquestes
edificacions es permetran obres de conservació, consolidació, restauració,
rehabilitació i reestructuració del total del volum existent, així com un
augment de volum a partir del segon aiguavés paral·lel al carrer, amb la
finalitat de millorar les condicions d’habitabilitat, sempre que ho permeti la
normativa.
7.3.- Elements
patrimonials no recollits en les fitxes del casc antic.
Aquells
elements amb valor patrimonial que no han estat recollits expressament en les
fitxes del Catàleg, hauran de preservar-se i no podran ser objecte d’obres que
alterin les seves característiques fonamentals.
8.-
Definicions.
8.1.- Restauració.
Són obres la finalitat
de les quals és la de
reposar o retornar a l’edifici o una part del mateix a les seves característiques originals.
Als efectes
estructurals es permetran solucions actuals per complir amb
la normativa vigent sempre
que els acabats dels elements estructurals
restaurats siguin similars als originals.
Pel que respecta a la resta d’elements constructius s’utilitzaran si és possible els mateixos
que els utilitzats en la seva construcció original o de no
existir aquests s’utilitzaran
de similars característiques
sempre que no contravinguin
la normativa vigent.
8.2.- Conservació.
Són obres per
al manteniment de totes les condicions
estructurals i elements estructurals de l’edifici o de l’element a protegir per mantenir-lo en perfecte estat de salubritat i ornament exterior i
interior. Es consideren dins aquest
apartat les eventuals reparacions de tots aquells elements i instal·lacions que es trobin en
mal estat (coberta, canalons d’aigües, instal·lacions sanitàries, etc.)
i també les estrictes obres de manteniment,
com a reparacions d’enrajolats, referits o pintures.
Per això, es permetran les obres d’adequació a les normatives de construcció, tècniques i de salubritat vigents.
8.3.- Consolidació.
Són obres de recuperació
d’elements de les estructures resistents,
el seu reforç o reparació, amb eventual substitució parcial d’aquestes, per assegurar l’estabilitat
de l’edifici i de les seves
parts més resistents. Als edificis de protecció integral
les obres hauran de realitzar-se
amb els mateixos
materials i sistemes constructius originals.
Quan no sigui
possible utilitzar materials iguals als originals per
no ser adequats a la vigent
normativa tècnica, de salubritat
o seguretat, es permetrà la
utilització d’altres materials que les compleixin,
auque sempre que l’acabat definitiu i recognoscible sigui igual a l’original.
8.4.- Rehabilitació.
Són obres de rehabilitació
les d’adequació, millora de
les condicions d’habitabilitat
o redistribució de l’espai
interior, mantenint en tot
cas les característiques estructurals
de l’edifici (estructura portant)
i els aspectes fonamentals de la tipologia
encara que no necessàriament de manera mimètica.
Es permetrà, excepte en els elements protegits en les fitxes del Catàleg, l’augment de tamany o l’obertura de nous buits en façanes o patis interiors sempre que els mateixos siguin necessaris per adequar-se a la normativa d’habitabilitat
o d’accessibilitat vigents.
Aquestes noves obertures haurien de seguir el ritme compositiu
de la seva respectiva façana.
Queden
també incloses en aquest tipus d’obres les de substitució de les instal·lacions
existents o la implantació
de les noves segons la normativa vigent
o les costums actuals.
8.5.- Reestructuració.
Són obres de reestructuració
les d’adequació, transformació
i redistribució de l’espai
interior i exterior de l’edifici, incloent
la possibilitat de demolició
i substitució parcial o total d’elements
estructurals.
Es podrà augmentar el tamany o obrir nous buits
en façana sempre que no s’afectin els elements
protegits en les fitxes del
Catàleg i se segueixin els criteris compositius
de la façana original.
En els casos on, segons
el planejament vigent, sigui possible l’augment d’una o més plantes, es podrà realitzar el citat remunti sempre que arquitectònica i estèticament s’adeqüi i integri a l’edifici original.
8.6.- Reconstrucció.
Són obres amb
la finalitat d’aixecar una
nova construcció en un solar o part
vacant del mateix que reprodueixi l’edifici o construcció precedent.
Aquest tipus
d’obres s’han d’ajustar, almenys, als elements definitoris
de les característiques arquitectòniques,
tipològiques o ambientals essencials que van caracteritzar
la construcció precedent i,
en tot cas, s’han d’eliminar els afegits que desvirtuïn la seva tipologia.
8.7.-
Obra nova.
Són obres de construcció
de nova planta sobre solars existents
o les que puguin sorgir de
la substitució d’edificis
conforme al planejament vigent.
Aquestes vindran limitades pels paràmetres d’edificació definits en els ordenances particulars de les zones i per aquesta
normativa.
A les
obres de nova construcció hauran
de mantenir-se i conservar-se aquells
elements constructius de l’edificació anterior que tinguin
alguna rellevància arquitectònica
o històrica.