TÍTOL V: NORMES
D’EDIFICACIÓ A SÒL RÚSTIC
CAPÍTOL I:
DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL
NORMA 5.1.01
ÀMBIT I DISPOSICIONS GENERALS
Les normes
d’aquest Títol s’aplicaran en els terrenys classificats com a sòl rústic,
havent-se de complir en tot cas les determinacions establertes a
1.- Constitueix
el sòl rústic:
a).- Aquelles
àrees que les NN.SS. delimiten i qualifiquen com a tals, per considerar-les
inadequades per al desenvolupament urbà..
b).- Les àrees
del territori municipal a les quals s’han de complir alguna de les següents
funcions:
-
Desenvolupament de processos ecològics bàsics.
- Suport de les
activitats lligades al sector primari de l’economia a conservar, protegir o
potenciar.
- Manteniment de valors paisatgístics i
culturals independents.
2.- El sòl
rústic ha de ser preservat de totes aquelles actuacions que impliquin la
instauració del fet urbà. Per altra banda, en aquelles parts que siguin objecte
d’especial protecció s’hauran d’aplicar les mesures tendents a evitar la pèrdua
de les seves funcions o degradació dels seus valors, realitzant-se les
actuacions que suposin un millor i més racional aprofitament del territori.
3.- Publicitat.
Queda prohibida, de conformitat amb la
disposició addicional novena de les Directrius d’ordenació territorial, la
publicitat a sòl rústic, encara que, d’acord amb el Pla territorial de
Mallorca, no es considerarà publicitat els indicadors, integrats a l’entorn, i
la retolació d’establiments informatius de l’activitat que s’hi desenvolupi de
dimensió inferior a
4.- Protecció
de la vegetació.
El respecte al
paisatge exigeix un tractament especial de protecció al arbrat i a les masses
de vegetació. Les curtes i tales hauran d’ésser degudament justificades i
autoritzades i sempre que siguin compatibles amb les mesures adients per a la
defensa de l’arbrat i vegetació, que en el seu lloc constitueixin l’ambient
paisatgístic i es mantingui la flora pròpia de la zona.
5.- Abocadors
d’escombraries.
A les àrees de
sòl rústic protegit queden prohibits els abocadors d’escombraries.
Es distingeixen
dues grans àrees de sòl rústic, d’acord amb les característiques que posseeixin
i les funcions que han de complir: Sòl rústic protegit i sòl rústic comú.
1.- Sòl rústic
protegit
Són aquelles
àrees sostretes al desenvolupament urbà, per a les quals, pels seus valors
excepcionals, la preservació de la fauna i la flora i el manteniment de la
biodiversitat, s’estableix un règim especial diferent del general. Està format
per cinc categories:
a).- Àrees
naturals d’especial interès d’alt nivell de protecció (AANP): Són les definides
per
b).- Àrees
naturals d’especial interès (ANEI): Són les definides per
c).- Àrees
rurals d’interès paisatgístic (ARIP): Són les definides per
Dins d’aquesta
categoria el Pla territorial de Mallorca ha distingit una subcategoria: Àrees d’interès
paisatgístic boscoses (ARIP-B) per aquelles àrees que presenten una superfície
forestal o boscosa.
d).- Àrees de
prevenció de riscs (APR): Són les que presenten un manifest risc d’inundació, d’incendi,
d’erosió o de despreniment, independentment de la seva inclusió a les
categories abans esmentades.
e).- Àrees de
protecció territorial (APT): Són, amb independència de la seva inclusió a les
categories abans esmentades, les delimitades en el Pla territorial de Mallorca.
De conformitat amb el que estableixen les DOT, s’ha distingit les corresponents
a la costa i a les carreteres.
2.- Sòl rústic
comú
És el
constituït per la resta dels terrenys que pertanyen a àrees sostretes del
desenvolupament urbà i que no es trobin incloses a cap de les cinc categories
de sòl rústic protegit. Està format per tres categories:
a).- Àrees d’interès
agrari (AIA): Són les zones de regadiu i àrees amb explotacions agràries
susceptibles, per la seva proximitat, d’ésser regades amb aigües depurades,
així com les superfícies destinades a cultius.
Dins d’aquesta categoria el Pla territorial de Mallorca ha distingit dos
subcategories: Àrees d’interès agrari intensiu (AIA-I) i àrees d’interès agrari
extensiu (AIA-E).
b).- Àrees de transició (AT): Són les àrees que han estat així delimitades
pel Pla territorial de Mallorca a partir del sòl classificat com a urbà i
urbanitzable, destinades a les previsions de futur creixement urbà i a
l’harmonització de les diferents classes de sòl.
Dins d’aquesta categoria el Pla territorial de Mallorca ha distingit dos
subcategories: Àrees de transició de creixement (AT-C) i àrees de transició
d’harmonització (AT-H).
c).- Àrees de sòl rústic de règim general (SRG): Seran les constituïdes per
la resta de sòl rústic comú.
Dins d’aquesta categoria el Pla territorial de Mallorca ha distingit una
subcategoria: Àrees de sòl rústic de règim general forestal (SRG-F).
3.- Unitats d’integració paisatgística i ambiental d’àmbit supramunicipal
i del valor paisatgístic.
A les anteriors àrees de sòl rústic, d’acord amb el que estableix el Pla
territorial de Mallorca, se superposen, als efectes, si s’escau, de corregir la
superfície mínima de parcel·la per poder edificar un habitatge unifamiliar
aïllat, els àmbits de planejament coherent supramunicipal (APCS) i quant a les
condicions d’edificació i d’integració paisatgística, les unitats d’integració
i àmbits de valoració paisatgística (UP i VP) següents:
a).- Unitats
paisatgístiques:
- UP-1: Serra
Nord i
- UP-3: Badies del Nord.
- UP-8: Raiguer.
b).- Valoració paisatgística:
- VP-1: Valoració paisatgística moderada.
- VP-2: Valoració paisatgística alta, molt alta o extraordinària.
c).- Àmbits de planejament coherent
supramunicipal:
- APCS-2: Badies del Nord i
- APCS-7: Raiguer (UP-8).
NORMA 5.1.03 ZONES DE
POSSIBLE RISC DE
CONTAMINACIÓ D’AQÜÍFERS
Els projectes que es presentin en aquestes àrees, relatius a usos o activitats admesos, hauran d’incorporar mesures tendents a
evitar la contaminació d’aqüífers,
d’acord amb les mesures que
dicti
En cap cas s’autoritzaran
en les ZPR de contaminació d’aqüífers
en sòl rústic les activitats classificades com insalubres o perilloses, com tampoc cap tipus d’abocament o emmagatzemament de substàncies tòxiques per a la salut humana o per als recursos naturals. El sistema
per a l’evacuació d’aigües fecals en els habitatges unifamiliars, situades a les zones assenyalades en els plànols com
de risc baix, mitjà o alt, serà
individual i mitjançant fossa
sèptica o depuradora d’acord
amb les condicions de l’apartat 5 de l’article 2.5.15.
NORMA 5.1.04 XARXA NATURA 2000
Quan el pla o projecte derivat del mateix pugui afectar un lloc de
CAPÍTOL II:
CONDICIONS GENERALS
NORMA 5.2.01
SEGREGACIONS I PARCEL·LACIONS A SÒL RÚSTIC
1.- Segregació
o parcel·lació.
a).- Tots els
actes de parcel·lació o segregació de finques o terrenys a sòl rústic qu
b).- A sòl
rústic queden prohibides les parcel·lacions urbanístiques.
c).-
L’existència d’una parcel·lació il·legal a sòl rústic comportarà la denegació
de les llicències que es poguessin sol·licitar i la paralització immediata de
les obres.
d).- No es
podran realitzar segregacions que donin com a resultat parcel·les amb una
edificació existent que superi l’edificabilitat màxima establerta per a cada
una de les zones definides en aquestes normes i per a cada una de les
activitats relacionades amb els usos permesos.
e).- Condicions
de l’unitat mínima de cultiu.
e.1).-
Parcel·les de regadiu.
- Tenir la
condició de regadiu en el cadastre de finques rústiques.
- Disposar d’un
cabal d’aigua autoritzat suficient per al seu reg.
- Disposar de
la infraestructura necessària per al reg.
- Superfície
mínima: 0,7 quarterades (
e.2).-
Parcel·les de secà.
- La que no és
de regadiu, excloses aquelles parcel·les considerades terreny forestal.
- Superfície
mínima: 3,5 quarterades (
f).- Si la
parcel·la que es pretén segregar-se d’una finca s’estén per més d’un terme
municipal, amb unitats mínimes de cultiu diferents, se li aplicarà la de menor
extensió.
2.- Superfície
mínima de parcel·la afectada per diverses qualificacions.
Si una
parcel·la és afectada per diverses qualificacions, per determinar si compleix
amb l’exigència de parcel·la mínima, es verificarà comprovant que la suma de
percentatges de superfície de cada zona respecte de la superfície exigible per
a cadascuna d’elles és igual o superior a cent (100). No es podrà
comptabilitzar, per aconseguir la superfície mínima, les àrees incloses a zones
de major protecció que no admetin l’ús que es pretén, exceptuant que es trobi inclosa
a una àrea de protecció territorial (APT).
L’edificació
haurà, en tot cas, de situar-se a la zona de terreny la categoria del qual
tingui menor protecció.
3.- Superfície
mínima de parcel·la resultant d’una agrupació.
Per determinar
la parcel·la mínima aplicable, quan aquesta provingui de l’agrupació de dues o
més parcel·les, es prendrà la data de constitució com a finca independent de la
més antiga que compleixi amb la superfície que li resulti exigible.
La parcel·la
mínima exigible a l’agrupació de parcel·les que, de forma individual, no
aconsegueixin la superfície mínima aplicable a cada una d’elles en funció de la
data de constitució com a finca independent, serà la que correspongui a la
parcel·la constituïda com a finca independent més recent amb la que
s’aconsegueixi, si escau, l’esmentada superfície.
Per completar
la superfície mínima d’una finca no s’admetrà la segregació del romanent d’una
altre finca que no compleixi amb el mínim exigible, salvat que aquesta,
simultàniament s’agrupi a una altre que ho compleixi.
4.- En la
normativa corresponent es determinen els valors mínims dels paràmetres definits
anteriorment, entenent-se per tals els
mínims, per sota dels quals es considera la parcel·la inedificable. No obstant
això, s’admetrà la seva edificació quan la parcel·la compleixi les condicions
de superfície i ample mínims a l’entrada en vigor de les presents NN.SS. i com
a conseqüència d’una actuació pública, d’acord amb el que estableix la
disposició addicional onzena de
5.-
Segregacions als efectes de l’ús d’habitatge unifamiliar.
En sòl rústic,
quan les ordenances particulars de les zones ho permetin, podrà implantar-se
l’ús d’habitatge unifamiliar només quan la parcel·la, a més de complir amb la
superfície mínima fixada en aquestes normes, d’acord amb el que estableix el
Pla territorial de Mallorca, procedeixi d’una divisió, segregació o
fragmentació practicada abans del 16 de juliol de 1997 o que, si ho ha estat
entre aquesta data i el 13 de juliol de 1999, no hagi donat lloc, simultània o
successivament a més de cinc (5) unitats registrals independents, exclosa la
finca matriu i excepte que s’hagin reagrupat per sota d’aquest límit. En
parcel·les que procedeixin d’una divisió, segregació o fragmentació practicada
després del 13 de juliol de 1999 només quan les parcel·les provinguin d’una
primera divisió, segregació o fragmentació practicada en document públic en
virtut de donació de pares a fills o a fills de fills premorts o a causa
d’herència entre pares i fills (inclosa la substitució per al cas de
premoriència i la successió per dret de representació), limitada l’excepció, en
ambdós supòsits, a un màxim d’una parcel·la per fill i un sol cop. Aquesta
excepció ja no es podrà aplicar a les noves fragmentacions que es puguin fer de
les parcel·les resultants d’aquesta primera.
Juntament amb
la sol·licitud inicial de llicència, s’haurà de presentar un certificat expedit
pel Registre de
NORMA 5.2.02 ADAPTACIÓ
DE LES INFRAESTRUCTURES AL MEDI FÍSIC RURAL
1.- Les xarxes
elèctriques de baixa i mitja tensió, les línies telefòniques i els dipòsits de
G.L.P. que s’instal·lin en el sòl rústic hauran d’enterrar-se, excepte que per
raons excepcionals l’Ajuntament autoritzi la seva instal·lació aèria.
2.- En el cas
d’instal·lacions aèries, sense perjudici de l’exigència reglamentària de la
realització d’un Estudi d’avaluació d’impacte ambiental per a aquelles
actuacions que així ho exigís la legislació vigent, s’haurà de realitzar un
estudi justificatiu d’adaptació al medi físic per a les actuacions a sòl rústic
compreses en els següents casos:
a).-
Edificacions i instal·lacions destinades a un ús no contingut entre els
permesos en el règim general d’usos, llevat dels habitatges unifamiliars.
b).- Les obres
destinades a activitats extractives de qualsevol índole.
c).- Les obres
i infrastructures corresponents a canalitzacions aèries o subterrànies de les
xarxes bàsiques de serveis generals.
3.- L’estudi
justificatiu d’adaptació al medi físic s’incorporarà a la documentació
presentada per a l’obtenció de la corresponent llicència d’obres o, si escau,
de la corresponent declaració d’interès general. S’hauran de recollir en ells
els següents aspectes:
a).- Justificació
de la idoneïtat de l’emplaçament respecte d’altres alternatives possibles.
b).-
Justificació del compliment de la legislació vigent quant a protecció del medi
ambient i protecció del patrimoni.
4.- Es donarà
especial rellevància a la consideració de l’impacte derivat dels següents
aspectes:
a).- Avaluació
de les necessitats de subministrament d’aigua i energia en qualsevol de les
seves formes, amb expressió de la font de subministrament, traçat de les xarxes
des del seu origen i dimensionat
d’aquestas.
b).- Descripció
dels sistemes d’eliminació de residus líquids, sòlids o gasosos, es
consideraran especialment les garanties de no contaminació dels aqüífers.
c).- Avaluació,
si escau, dels nivells de producció de renous i vibracions.
d).- Descripció
dels moviments de terra, així com d’altres operacions que produeixin
transformacions rellevants en el medi geològic, com rases per a canalitzacions,
pous, fonamentacions especials, etc.
e).- Avaluació
de les transformacions que es poguessin produir als cicles biològics per
alteració de la fauna i flora en el medi preexistent.
f).- Avaluació
de l’impacte visual produït per la implantació, podent-se exigir amb aquesta
finalitat perspectives, fotomuntatges o qualsevol altra documentació útil a
l’efecte.
5.- Les
instal·lacions per al transport i distribució d’energia elèctrica i estacions
transformadores d’energia elèctrica hauran de complir amb les següents
condicions establertes a l’article 21 del Decret 96/2005, de 23 de setembre,
d’aprovació definitiva de la revisió del Pla director sectorial energètic de
les Illes Balears:
5.1.-
Subministraments elèctrics.
a).- Esteses en
baixa tensió (tensions inferiors a 1 kV).
Les xarxes de
baixa tensió a sòl rústic hauran de complir l’establert a
- Quan
l’interès territorial o medi-ambiental determini la inconveniència del
soterrament.
- Quan
En tot cas, les
xarxes hauran de complir l’establert en el Reglament electrotècnic de baixa
tensió i, quan siguin soterrades, hauran de discórrer per camins públics o, en
el seu defecte, per camins privats o per zones privades, adoptant-se, en
aquests dos darrers casos, les servituds necessàries per a possibilitar l’accés
a qualsevol punt de les instal·lacions per part del gestor de la xarxa.
b).- Esteses a
mitja tensió (tensions inferiors a 66 kV i superiors a 1 kV).
Seran
soterrades les derivacions en mitja tensió necessàries per alimentar des de la
xarxa existent fins l’estació transformadora o centre de maniobra i mesura,
quan el subministrament s’efectuï en mitja tensió, exceptuant en els mateixos
casos assenyalats en l’apartat anterior.
Les connexions,
juntament amb els dispositius de maniobra i protecció necessaris, es faran a la
mateixa torre des de la qual es realitzi la unió. Aquestes derivacions hauran
de discórrer per camins públics o privats, adoptant-se, en aquest darrer cas,
les servituds necessàries per possibilitar al gestor de la xarxa l’accés a
qualsevol punt de les instal·lacions.
c).- Estacions
transformadores:
Hauran de
complir les normes tècniques aprovades per Resolució de
Les noves
línies de mitja tensió troncals, és a dir que cap dels seus punts de
discontinuïtat sigui una estació transformadora i que d’elles es derivin línies
d’alimentació a subministres, podran ésser aèries en la mesura en que discorrin
per traçats prèviament existents, o que la seva instal·lació obeeixi a la
necessitat d’incrementar la potència disponible o per augmentar el grau de
fiabilitat de la xarxa o el nivell de qualitat del servei global. Aquests
aspectes seran determinats per
5.2.-
Distribució d’energia elèctrica en alta tensió (tensions inferiors a 220 kV i
superiors a 15 kV).
Excepte que a
la planificació es determini el contrari, les esteses de la xarxa de transport
planificada podran ésser aèries. Les esteses d’alta tensió, en el cas que siguin
d’alimentació a usuaris finals, podran ser soterrades en la mesura que
discorrin per camins públics o privats establint-se, si n’és el cas, les
servituds necessàries per possibilitar al titular de la xarxa l’accés a
qualsevol punt de les instal·lacions.
6.-
Infraestructures.
Les
infraestructures, segons definició de la norma 5.3.01, que per les seves
característiques necessàriament hagin de situar-se al sòl rústic, d’acord amb
el que estableix el Pla territorial de Mallorca, es limiten a les següents:
a).- En AANP:
S’admeten les del tipus E-2 (vies de
transport) recollides en el PDS de carreteres i, condicionades a l’obtenció de
la declaració d’interès general, quan es justifiqui la impossibilitat de la
seva ubicació en sòls de menor protecció, les següents: Del tipus E-1 (petites
infrastructures) destinades a tractament de residus, E-3 (conduccions, esteses
i instal·lacions de telecomunicacions) i E-5 (grans instal·lacions tècniques
destinades a tractament de residus).
b).- En ANEI, ARIP, APR i SRG-F:
Condicionades a
l’obtenció de la declaració d’interès general s’admeten: Les del tipus E-1
(petites infraestructures) i E-2 (vies de transport) que estiguin recollides en
el PDS de carreteres i noves línies fèrries recollides en el PDS de transports.
En el cas d’obertura de nous camins només s’autoritzaran quan siguin d’ús i
domini públics. Les del tipus E-3 (conduccions i esteses) i E-5 (grans
instal·lacions tècniques de serveis de caràcter no lineal) sempre que siguin
grans superfícies d’estacionament de vehicles a l’aire lliure de titularitat
pública, infrastructures hidràuliques, energètiques i de tractament de residus.
c).- En APT, AIA, AT i SRG:
Condicionades a
l’obtenció de la declaració d’interès general s’admeten: Les del tipus E-1
(petites infraestructures), E-2 (vies de transport i camins), que estiguin
recollides en el PTI o en els corresponents PDS, E-3 (conduccions i esteses) i
E-5 (grans infrastructures tècniques de caràcter no lineal). Les marines seques
o superfícies d’hivernatge d’embarcacions només es permetran a AT-H.
d).- Amb
caràcter general al sòl rústic del terme municipal es prohibeixen els parcs i
instal·lacions de tipus eòlic, així com les seves instal·lacions
complementàries o semblants.
NORMA 5.2.03 CONDICIONS
DE L’EDIFICACIÓ, ÀMBIT D’APLICACIÓ I DISPOSICIONS GENERALS
1.- Condicions
generals.
a).- Els
habitatges, les edificacions, instal·lacions auxiliars i les declarades d’interès
general es regularan, amb caràcter general, per les condicions d’edificació
establertes en el present Capítol. Queden exclosos tots aquells edificis que s’incloguin
en el Catàleg de protecció d’edificis d’interès històric, arquitectònic, típic
o tradicional del municipi, pels quals s’hauran d’observar les normes de
protecció allà establertes.
b).- Amb
caràcter supletori regiran a sòl rústic les ordenances d’edificació referides
al sòl urbà per a l’ordenació d’edificació aïllada i la qualificació
urbanística més restrictiva d’entre les zones extensives en tipologia d’habitatge
unifamiliar aïllat, en tot allò que no vengui expressament regulat al present
Capítol.
c).- Es recomana que les zones que s’hagin de
pavimentar, llevat de les destinades a recollida d’aigües de pluja, es
realitzin amb materials permeables, evitant els asfalts i formigons, i
utilitzant les tècniques pròpies de l’emplaçament corresponent.
d).- Les aigües
residuals generades no podran ser abocades a pous negres o rases filtrants.
Serà obligatori l’ús de fosses sèptiques o d’estacions depuradores completamenl
estanques, homogades, dimensionades en funció dels habitants i amb capacitat
per a deu dies. La utilització de l’efluent per a reg de la finca dependrà de
la disponibilitat de terreny a la parcel·la i estarà en funció de la
vulnerabilitat a la contaminació d’aqüifers que es descriu a les normes 5.1.03
i 2.5.15.
e).- El sistema
per a l’evacuació d’aigües fecals en els habitatges unifamiliars serà
individual i mitjançant fosses sèptiques o depuradores amb desbast de filtres o
reixes netejables i com a mínim tres càmeres (anaeròbia, aeròbia i dipòsit d’aigües
tractades), amb rendiment voltant al vuitanta per cent (80 %). Els dipòsits que
continguin aigües residuals s’hauran de separar com a mínim a deu (10) metres
dels dipòsits d’aigua potable i piscines i a cinc (5) metres dels límits del
terreny. A més, es situaran a la part més baixa dels terrenys amb pendent per
evitar la contaminació de les instal·lacions d’aigua potable.
f).- Quan es
realitzin qualsevol de les activitats regulades per aquestes normes o s’executin
edificacions o instal·lacions permeses, s’hauran de prendre les mesures
oportunes perquè l’escorrentia de les aigües de pluja no arrossegui terres que
suposin el deteriorament del territori.
g).- Totes les
instal·lacions destinades a un millor aprofitament de les energies renovables
que estiguin degudament estudiades i documentades podran ser admeses encara que
incompleixin els paràmetres d’altura de les edificacions. El seu emplaçament
minimitzarà, en qualsevol cas, l’impacte ambiental.
2.- Medició de
l’altura total.
L’altura total
de les edificacions a sòl rústic es mesurarà, d’acord amb l’establert en el Pla
territorial de Mallorca, des del nivell de la planta baixa de l’edifici fins al
coronament de la coberta.
El nivell
superior del forjat de la planta baixa no podrà en cap punt, respecte del
terreny natural, sobrepassar l’altura d’un (1) metre quan el terreny sigui
sensiblement pla i d’un metre i cinquanta centímetres (1.50) quan no ho sigui.
Es considerarà que un terreny és pla quan la línia recta imaginaria que uneixi
dos punts qualssevol del terreny natural, situats en la projecció de l’edifici
o terrassa, disposi d’una pendent inferior al deu per cent (10 %) respecte a un
pla horitzontal.
3.- Condicions
de posició i d’implantació de les edificacions.
a).- Les
edificacions no podran situar-se sobre penya-segats o cims. Quan se situïn en
terrenys amb marges, qualsevol punt de l’edificació o porxo, haurà de
separar-se de la vora del marge inferior una distància mínima igual a l’altura
d’aquest.
b).- Les
edificacions, d’acord amb el que estableix el Pla territorial de Mallorca, en
ubicar-se dins la parcel·la, hauran de salvaguardar la condició rústica dels
terrenys, la protecció de les característiques generals del paisatge, la
reducció de l’impacte visual i complir amb les següents condicions d’implantació:
L’edificació,
en parcel·les amb pendent mitjana superior al 10 %, haurà de situar-se en les
àrees de menys desnivell de tal forma que s’evitin grans anivellacions i
desmunts.
Dins la unitat
paisatgística 1 i zones: ANEI, ARIP, APR, APT, AIA i SRG-F, no es podran situar
les noves edificacions en àrees amb pendent major al 20 %.
4.- Normes que
regulen l’edificació i instal·lacions d’interès general.
a).- Les
activitats relacionades amb usos no prohibits, diferents dels admesos o de l’habitatge
unifamiliar, hauran d’obtenir, prèviament a la llicència, la declaració d’interès
general per
b).- La
declaració d’interès general podrà atorgar-se a totes aquelles activitats que,
respectant les limitacions que, d’acord amb els usos s’estableixin,
transcendeixin els mers interessos individuals, siguin compatibles amb el grau
de protecció de la zona i, en el cas de que suposin la construcció de noves
edificacions, resultin de necessària ubicació en el sòl rústic.
c).- Les
declaracions d’interès general es dirigiran preferentment a fomentar les
activitats que suposin la preservació d’edificis o instal·lacions de valor
etnològic o arquitectònic o la implantació, previ la seva adequació, al que
disposa el Títol IV de
d).- El
procediment per a l’autorització d’aquestes activitats serà el de l’article 37
de
5.- Establiments turístics a sòl rústic.
a).- S’hauran de
realitzar d’acord amb el que determina el Decret 13/2011, de 25 de febrer, i la
normativa autonòmica que ho completi, modifiqui o substitueixi.
b).- L’ús
turístic no pot implicar a les edificacions existents que siguin adients, de
conformitat amb l’apartat anterior, a la prestació de serveis turístics en el
medi rural, sobre tot en les catalogades, canvis dels elements que defineixen
les seves característiques tipològiques, estètiques o històriques.
c).- Sense
perjudici de la preceptiva declaració responsable d’inici d’activitat turística
segons el que preveu
d).- En els
casos de una nova edificació o ampliació d’edificis existents, l’Ajuntament
podrà exigir la comprovació, mitjançant l’oportú Estudi d’avaluació d’impacte
ambiental, que suposa un impacte paisatjístic assumible i no resulta
perjudicial per a l’entorn.
e).- L’oferta
turística, que per les seves característiques necessàriament hagi de situar-se
al sòl rústic amb l’objectiu de preservar edificis o instal·lacions de valor
etnològic o arquitectònic, d’acord amb el que estableix el Pla territorial de
Mallorca, es limita a l’hotel de cinc estrelles i al compliment de les següents
condicions:
- Que s’estableixi
en construccions anteriors al 14 de juliol de 1956 (al volum edificat anterior
a aquesta data se li denomina nucli original).
- La superfície
edificada destinada a hotel no superi l’1 % de superfície de la parcel·la
vinculada, excepte que es tracti de conversió d’agroturismes o d’hotels rurals
ja autoritzats i existents a l’entrada en vigor del PTI.
- Disposi d’informe
favorable de
- No
sobrepassar les 120 places d’allotjament o les 60 unitats d’allotjament
turístic.
- Podran,
excepte en ARIP-B, complementar-se amb instal·lacions esportives a l’aire
lliure i disposar de les edificacions complementàries estrictament necessàries
per a realitzar l’esmentada activitat.
- Per a una
oferta turística de màxima qualitat, la superfície edificada existent es pot
ampliar sempre que: La superfície edificada del nucli original més la de l’ampliació
no arribi a l’1 % de la parcel·la (excepte que es tracti de conversió d’agroturismes
o d’hotels rurals ja autoritzats i existents a l’entrada en vigor del PTI), les
ampliacions de volum exteriors al nucli original, annexes o no a aquest, s’integrin
amb ell sense danyar els seus valors arquitectònics i no suposin una ampliació
de volum superior a un 20 % del nucli original. En cas de realitzar-se nous
edificis hauran de ser menors i subordinats a l’edificació del nucli original.
NORMA 5.2.04
CONDICIONS GENERALS D’ESTÈTICA I COMPOSICIÓ DE LES EDIFICACIONS
1.- Integració
en el paisatge.
a).- Les
construccions i edificacions d’adaptaran a l’entorn en que s’ubiquin,
harmonitzant i integran-se a través d’una arquitectura senzilla i racional, i
essent respectuoses amb els valors culturals i paisatgístics que aquest entorn
conté.
b).- Es
prohibeixen les excavacions que transformin sensiblement tot o part del perfil
natural del terreny de les finques rústiques, llevat d’aquelles actuacions
expresament autoritzades per
c).- Les
edificacions podran tenir una o dues plantes, admetent-se, a més, una planta
soterrani, destinada a serveis de l’edificació i a aparcament de vehicles.
2.- Composició
volumètrica i de façanes.
a).- Les noves
edificacions seran de volumetria senzilla, constituïdes bàsicament per un cos
de planta sensiblement rectangular, que tindrà les cobertes inclinades a una o
dues aigües i amb volada horitzontal a les façanes principal i posterior.
b).- Al cos
principal se li podran afegir diversos volums menors o secundaris, amb coberta
plana o inclinada indistintament, però, en cap cas, podran emmascarar el volum
principal.
c).- Els panys
de murs cecs seran un element compositiu preponderant, de manera que la
superfície de buits de l’edifici serà sempre molt inferior a la dels panys
massissos. Les finestres seran rectangulars, més altes que no amples, llevat de
finestrons i lluernes, amb l’excepció del que s’estableix per a edificacions i
instal·lacions auxiliars.
d).- Les cobertes
seran inclinades amb acabat a base teula àrab, permetent-se un altre tipus de
cobertes tradicionals només en cossos i elements complementaris i sempre que
aquestes no superin el vint per cent (20 %) de la superfície total ocupada per
l’edificació principal. A la coberta hauran de qu
e).- No es
permetrà la successió reiterativa d’arcs suportant porxes, terrasses o d’altres
buits oberts en façana, així com la utilització d’elements constructius que
denotin un origen o un destí en desacord amb el de l’edificació, com per
exemple merlets i baluards. L’ús d’arcs serà amb caràcter excepcional,
justificant una adequada integració en la composició de façana, i restringit a
portes i porxos en planta baixa. En tot cas, els porxes no podran superar el
vint per cent (20 %) de la superfície ocupada per la resta de l’edificació.
3.- Materials.
a).- S’evitaran
les coloracions estridents, al temps que es recomana l’ús dels materials
naturals i tradicionals de la zona. Els tancaments exteriors dels buits de
façanes, finestres i portals es realitzaran amb fusta o amb materials
metal·lics. Amb ambdós casos es seguirà formalment la tipologia de la
fusteria tradicional fins i tot quant a
colors d’acabat.
b).- L’aspecte
visual dels materials i acabats de les façanes serà de la gamma de la pedra, de
marès o dels ocres-terra. Es prohibeixen els acabats amb elements constructius
vistos del tipus maó, bloc de formigó i semblant.
c).- Els
paviments de terrassa hauran d’ésser de pedra natural sense polir o de rajoles
de color ocre de terra local o semblant.
d).- Els
paretons de terrassa seran massissos o bé baranes senzilles de ferro o fusta
formades amb muntants verticals, similars a les tradicionals.
4.- La nova
construcció d’edificacions o canvi d’ús d’altres ja existents, d’ús habitatge
unifamiliar, d’acord amb el que estableix el Pla territorial de Mallorca, haurà
de complir, a més a més, amb les següents condicions:
a).- El
programa i la distribució del conjunt de les dependències, de forma inequívoca,
constituirà un únic habitatge unifamiliar, no podent, a aquests efectes,
incloure espais de comunicació vertical ni dependències auxiliars, d’estar,
menjar, cuinar o dormir, que distorsionin, per la seva reiteració o pel seu
excessiu número, el caràcter unifamiliar de l’habitatge.
b).- Les
dependències que conformin l’habitatge, destinades a morada de les persones, es
desenvoluparan en un únic edifici i, totes elles, tendran accés des de
l’interior del mateix. Només es podran desenvolupar en edificacions separades
de la principal les dependències que no siguin obligatòries en la composició de
l’habitatge i tinguin usos de servei o complementaris a aquesta. La seva
superfície edificada haurà de resultar coherent amb el programa plantejat i el
seu volum, altura i aparença no podran emmascarar l’edifici principal.
A sòl rústic es
podran construir piscines amb les següents condicions:
a).- Quan es
trobi annexa a un habitatge unifamiliar i compleixi amb la separació mínima a
partions i vials de deu (10) metres.
b).- No es permetrà
la construcció de més d’una piscina per parcel·la, amb independència de poder
obtenir, previ autorització de
c).- La suma de
la superfície dels elements constructius (terrasses descobertes, pèrgoles,
etc.), piscina, safareig per a reg i altres edificacions no superarà tres per
cent (3 %) d’ocupació de la parcel·la dins de
d).- Seran de
planta sensiblement rectangular i, excepte les integrades en establiments
turístics en el medi rural, la superfície màxima de la làmina de mirall d’aigua
no podrà superar els cinquanta (50) m2.
e).- Les
piscines hauran d’estar encastades al terreny natural i no podran sobresortir
d’aquest una altura superior a un (1) metre mesurat en qualsevol punt del seu
perímetre. Els espais exteriors hauran de complir amb les condicions
establertes en la norma 5.2.07.
f).-
L’acabament interior serà en tons blancs, grisos o verds per a una millor
integració en el paisatge i no es permet l’acabament interior en color blau
turquesa.
NORMA 5.2.06
CONSTRUCCIONS QUE GUARDIN RELACIÓ AMB
Es consideraran
construccions que guardin relació amb la naturalesa i destí de la finca les que
no es destinin a l’ús d’habitatge i formin part d’una explotació agrària,
entesa com el conjunt de béns i drets organitzats empresarialment pel seu
titular en l’exercici de l’activitat agrària o ramadera, amb finalitats de mercat i que constitueix en
si mateixa una explotació econòmica. S’estableix la següent classificació
d’aquestes construccions: Edificacions, instal·lacions auxiliars, casetes
d’eines, hivernacles, safareigs i
construccions rústiques tradicionals.
La sol·licitud
de llicència d’obres referides a aquestes construccions haurà d’ajustar-se al
procediment assenyalat en l’article 4 del Decret 147/2002, de 13 de desembre,
pel qual es desenvolupa
Excepte
exoneració del seu compliment, d’acord amb l’article 21.3 de
1.-
Edificacions i instal·lacions auxiliars.
S’entendran com
a tals totes aquelles construccions que, sense estar destinades ni
condicionades a l’estada de persones són necessàries per a l’explotació
agropecuària de la finca, així com les destinades a emmagatzematge i primeres
transformacions de productes agrícoles de producció pròpia.
Les
edificacions i instal·lacions auxiliars s’ajustaran a les condicions generals
d’edificació per al sòl rústic i a les condicions particulars següents:
a).- Els buits
d’il·luminació i ventilació es situaran a una alçada superior als dos (2)
metres des del corresponent trespol interior.
b).- L’altura
màxima i nombre de plantes de les edificacions d’ús agrari o ramader serà la
corresponent a la zona en la es trobi i, quan no es determini, la de l’article
16 de
c).- Per a
aquelles edificacions o instal·lacions auxiliars que, pel seu destí o
finalitat, mereixen notòriament un tractament singular s’admetran les
condicions particulars de volumetria i acabats adients a la seva finalitat,
sempre que es respectin tots els paràmetres reguladors, excepte els referits a
l’altura de l’edificació.
2.- Casetes
d’eines.
S’entendrà per
caseta d’eines tota edificació destinada a emmagatzemament de qualsevol tipus
d’elements propis per a l’explotació de la finca on aquella es situï, amb total
exclusió del seu ús com a habitatge. Les casetes d’eines s’ajustaran a les
condicions generals d’edificació per al sòl rústic i a les condicions
particulars següents:
a).- Només
poden tenir una (1) planta i una alçada màxima de tres metres i cinquanta
centímetres (3,50). Les separacions mínimes a partions seran de deu (10) metres
i entre edificis a la mateixa parcel·la de cinc (5) metres.
b).- S’hauran
de construir seguint el procediment tradicional amb murs o folres de pedra
natural del lloc i coberta inclinada de teula àrab color arena, les portes i
finestres seran de fusta i es correspondran amb l’ús que allotgi l’edificació.
3.- Hivernacles i safareigs.
a).- Hivernacles.
Són aquelles
construccions lleugeres i translúcides, provisionals o fitxes, destinades a la
protecció dels cultius i d’alçada màxima inferior a tres metres i cinquanta
centímetres (3,50).
b).- Safareigs.
Es permetran
dipòsits d’aigua destinats a l’ús agrícola-ramader. Els acabats s’hauran
d’ajustar al que es disposa a la norma 5.2.05, encara que els murs i la solera
s’hauran de deixar directament revocats i sense enrajolar.
4.- Construccions
rústiques i tradicionals.
a).- Sense
perjudici del que es disposi a la normativa reguladora del Catàleg de protecció
d’edificis d’interès històric, arquitectònic, típic o tradicional del municipi,
s’hauran de conservar les construccions rústiques tradicionals (barraques de
roter, barraques de carboner, canaletes, sínies, pous, molins, aljubs, etc.).
b).- Es podran
dur a terme totes les restauracions i modificacions tendents a conservar la funcionalitat
de les construccions rústiques tradicionals sempre que no estiguin catalogades,
no s’alterin substancialment les seves característiques estètiques,
tipològiques i constructives, i l’ús guardi relació amb el destí agrícola o
ramader.
c).- En els
molins extractors d’aigua es podran instal·lar uns nous tipus de pales.
NORMA 5.2.07 MOVIMENTS
DE TERRA
1.- Queden
prohibides les excavacions a cel obert i els desmunts i terraplenats que
transformen sensiblement tot o part del perfil natural del terreny de les
finques rústiques, llevat d’aquelles actuacions autoritzades per
2.- Els
desmunts i terraplenats per a la construcció de vies i camins es procurarà que
afectin el menys possible als valors paisatgístics i vegetació del lloc i es
prenguin les mesures oportunes per a les millores i reposicions ambientals.
3.- Els
moviments de terres hauran d’obtenir la corresponent llicència municipal i
tendran exclusivament finalitats agràries o de adaptació dels exteriors de les
edificacions. Els bancals excavats en el terreny hauran de seguir la topografia existent i només
es podran realitzar amb la finalitat exclusiva d’adaptar l’edificació al mateix
o l’obertura del camí d’accés a l’esmentada edificació. Els aterrassaments
consecutius hauran de tenir una dimensió en planta no inferior a la seva altura
i guardar entre sí una distància que causi el menor impacte paisatgístic
possible.
4.- Les
excavacions o el rebliment de terrenys no podrà afectar a una superfície
superior al cinc per mil (0,5 %) a sòl rústic protegit i a l’u per cent (1 %) a
sòl rústic comú de la superfície total de la parcel·la, exceptuant, amb
caràcter excepcional, quan estiguin basades i justificades en el corresponent
projecte d’explotació agrària. Els bancals, tant excavats com elevats en el
terreny, s’hauran de deixar acabats a base de folres o murs de pedra natural
del lloc.
5.- Condicions
de la parcel·la no ocupada per l’edificació.
La part de la
parcel·la no ocupada per l’edificació ni per la resta d’elements constructius,
d’acord amb el que estableix el Pla territorial de Mallorca, haurà de mantenir-se
en estat natural o en explotació agrícola, ramadera o forestal.
En
NORMA 5.2.08 TANCAT DE
FINQUES
1.- Tant a les
partions com a l’interior de la finca es permetran les tanques necessàries per
a la seva explotació racional amb les següents condicions:
a).- Massisses,
d’altura no superior a un (1) metre, realitzades en paredat tradicional de
pedra o peces de marès no revocats. Per damunt d’elles es podrà col·locar un
filferro o reixeta fins una altura de dos metres i vint centímetres (2,20).
Quan no siguin d’obra, seran de malla metàl·lica ampla (en
b).- Es
prohibeixen expressament els murs realitzats a base de peces prefabricades o
ceràmiques, vistes.
c).- Les obres de
reparació, recrescut, ampliació o aixamfranat, etc. en murs existents es
realitzaran amb idèntics materials als de la tanca original.
d).- Les
altures es consideraran a cada punt del terreny natural.
e).- Excepte en
el cas d’horts i d’explotacions intensives, hauran de deixar-se separacions o
obertures necessàries per permetre el pas d’aigua i de la fauna silvestre.
2.- Reculada de
tanques.
En aquelles
finques a les quals s’hagi de realitzar un nou tancat s’hauran de complir les
següents condicions:
a).- El pla
exterior de les tanques que donin a la xarxa viària s’hauran de recular segons
la taula següent:
- Xarxa de
carreteres: Els estipulats per la legislació vigent.
- Camins: Dos
metres i trenta centímetres (2,30) de l’eix del camí.
b).- En realitzar-se
aquestes noves tanques s’hauran d’excavar les cunetes.
c).- En els
encreuaments de viari les reculades s’efectuaran deixant un xamfrà de quatre
(4) metres.
3.- S’hauran de
conservar i restaurar els tancaments existents de parcel·les i tanques de paret
seca. Només es permetran la seva demolició parcial per a l’ampliació del viari,
havent-se de reposar amb el mateix aparell i altura a la mateixa alineació, o
per qu
D’acord amb el
que estableix el Pla territorial de Mallorca, els projectes hauran de detallar
la tipologia, l’altura i les condicions dels murs de pedra seca dels camins
inclosos en el Catàleg de protecció del patrimoni, així com les actuacions
previstes per a la seva conservació. Aquests murs només podran eliminar-se per
motiu d’utilitat pública, en aquest cas hauran de ser reconstruïts segons allò
que s’ha assenyalat en l’apartat anterior.
NORMA 5.2.09 CAMINS I CONNEXIONS
1.- Camins.
A sòl rústic no
es podran obrir camins amb característiques urbanes o que excedeixin de les
necessitats agràries de la finca a la qual serveixen. L’obertura de nous camins,
així com qualssevol altres obres a realitzar sobre camins existents (com
ampliacions de calçada o realització de ferms) estaran subjectes a prèvia
llicència municipal. Les sol·licituds d’obertura de camins hauran d’anar
acompanyades d’una justificació fonamentada a les necessitats agràries de la
finca i informada favorablement per
L’autorització
justificada d’obertura de nous camins comportarà l’obligació de la seva
integració en l’entorn, tant en la seva adaptació al terreny com quant a
materials d’acabat, coloracions, evacuació d’aigües, etc. Quan l’autorització
es refereixi a la reforma dels existents, aquesta comportarà l’obligació de la
conservació de les seves característiques definitòries de més interès i també
la seva restauració, adequació i millora del tipus de ferm, així com la seva
amplària i murs de pedra seca d’acord amb allò que s’ha assenyalat en la norma
2.5.08.
2.- Regulació
de les connexions.
Les entrades a
predis o altres connexions amb la xarxa viària que interrompin la cuneta
lateral ho faran en un ample màxim de quatre (4) metres, col·locant una
conducció de drenatge de trenta (30) centímetres de diàmetre, que doni
continuïtat a la cuneta i discorrent per baix de l’accés a la finca.
a).- Les
activitats extractives ja existents, en el relatiu a la seva ubicació i als
plans de restauració de l’espai natural afectat per les mateixes, s’hauran
d’ajustar al Decret 61/1999, de 28 de maig, d’aprovació definitiva de la
revisió del Pla director sectorial de pedreres.
b).- Les
pedreres incloses a l’annex IV del PDS de pedreres hauran de tramitar la seva
incorporació, complint l’establert a la seva Disposició transitòria primera,
apartat 2n, i en el Decret 77/1997, d’11 de juny, havent de qu
En aquesta
situació es troba la pedrera de Ca Na Siona que no podrà realitzar cap
activitat extractiva a la zona inclosa en ARIP i tampoc podrà ampliar el seu
actual àmbit, quedant el mateix, de conformitat amb l’establert en la
disposició addicional segona del PDS de pedreres, circunscrit, com a màxim, al
de la concessió.
c).- A la
totalitat del terme municipal es prohibeix la implantació de noves pedreres,
d’acord amb el que s’estableix per a cada zona que es divideix el sòl rústic al
qual s’ha estès el criteri que
NORMA 5.2.11 PROTECCIÓ
DE LES ZONES TURÍSTIQUES
1.- Zones
limítrofes de protecció costera.
a).-
Delimitació de les zones limítrofes de protecció costera.
Les zones limítrofes
de protecció costera comprenen una franja, a partir de la línea de costa i
paral·lela a la mateixa, constituïda per terrenys no susceptibles d’ésser
urbanitzats, situats entre els límits laterals de cada zona d’una amplada
mínima de mil (1.000) metres. Quan la morfologia de la costa i de la
classificació del sòl ho permetin, serà constituïda pels terrenys que
s’assenyalen en el plànols corresponents.
b).- Naturalesa
i règim urbanístic del sòl.
Les zones
limítrofes de protecció costera hauran de mantenir la seva condició de sòl no
urbanitzable i seran sotmeses, a més a més de a les limitacions establertes en
raó de la seva qualificació, si s’escau, a
2.- Àrea de
protecció posterior (APP)
a).-
Delimitació de l’àrea de protecció posterior
En els límits
posteriors de les zones turístiques, no confrontants amb les zones limítrofes
de protecció costera, s’ha delimitat una àrea de protecció posterior que
comprèn una franja a partir del sòl classificat com a urbà o urbanitzable, amb
una amplada mínima de cinc-cents (500) metres, exceptuant quan aquesta
distància produeix un encavalcament amb l’àrea de protecció posterior
corresponent a una altre zona turística o quan es produeixen interferències amb
el sòl urbà i la seva àrea de possible desenvolupament.
Els límits de
l’àrea, si el seu règim urbanístic ho permet, podran ésser modificats per la
seva ubicació, si s’escau, de terrenys qualificats com a zona de reserva i
dotacional.
b).- Naturalesa
i règim urbanístic del sòl.
- L’àrea de
protecció posterior és un sòl rústic en el qual no podran autoritzar-se els
usos que puguin afectar negativament a l’activitat turística de la zona.
- Per tal de
valorar l’esmentada afectació l’Ajuntament exigirà un informe previ de
l’Administració competent en matèria turística per a l’autorització de
qualsevol obra, instal·lació o activitat en el sòl rústic inclòs en una àrea de
protecció posterior.
- El seu règim
urbanístic, és sotmès, a més a més del planejament general i a les seves
limitacions en funció de la seva qualificació urbanística, si s’escau, a
- A l’àrea de
protecció posterior, així com a les zones limítrofes de protecció costera,
totes les parets de tancaments de parcel·les, inclòs les que confronten amb
carreteres i camins i les que continguin tanques dins d’una mateixa finca
registral, hauran d’ésser d’acord amb les condicions determinades a la norma
5.2.08.
- La composició
de volums, ordenació de buits, cobertes i materials emprats a les edificacions
hauran d’ésser de tipologia tradicional, d’acord amb la norma 5.2.04 i 5.2.06.
- L’Ajuntament,
amb la participació de l’Administració competent en matèria turística i altres
organismes també competents, podrà impulsar programes de recuperació
paisatgística i actuacions singulars per reduir l’impacte negatiu de les
actuals edificacions i instal·lacions que no s’adeqüen a aquestes normes.
NORMA 5.2.12 TRAJECTES
PINTORESCOS I RUTES D’INTERÉS CULTURAL I PAISATGÍSTIC
En general, en
carreteres i camins de trajecte pintoresc no es permetrà que la situació, massa
o altura de les construccions o dels seus elements o murs limitin excessivament
el camp visual per contemplar les belleses naturals o trenquin l’harmonia del
paisatge. S’entendran que constitueixen trajecte pintoresc tots els llocs
subjectes a protecció del paisatge o s’incorporin voluntàriament com a
recorreguts paisatgístic i culturals o àrees recreatives de titularitat
privada, d’acord amb el que preveu l’article 22 de les Directrius d’ordenació
territorial.
A les rutes
culturals i paisatgístiques establertes pel Pla territorial de Mallorca que
s’incorporen a aquestes normes en l’annex I i en la documentació gràfica
(plànol: 7.1) i als seus elements se’ls aplicarà també la protecció de visuals
assenyalada en l’apartat anterior. En elles i en el seu entorn es prohibeix
qualsevol acció que pugui alterar els seus valors patrimonials.
CAPÍTOL III: NORMES
REGULADORES DELS USOS
NORMA 5.3.01
CLASSIFICACIÓ I DEFINICIONS DELS USOS
1.- Activitats
del sector primari.
a).- De
caràcter extensiu:
Són les pròpies
de les explotacions agràries, ramaderes i forestals i d’altres com l’apicultura
i similars, caracteritzades pel seu caràcter extensiu, siguin de secà o de
regadiu. Seran destinades a preparar la terra per a l’obtenció dels cultius
agrícoles, de les pastures i farratges o dels forestals i l’activitat
cinegètica a vedats no intensius. Inclou les construccions necessàries per
desenvolupar les diferents tasques lligades a l’explotació.
b).- De
caràcter intensiu:
Aquestes
activitats són les mateixes que les de l’apartat anterior, però diferenciades
pel seu caràcter intensiu, d’acord amb els criteris establerts per l’organisme
corresponent, així com també la piscicultura. Inclouen les construccions i
instal·lacions pròpies d’aquestes activitats, com són els hivernacles, les
infraestructures de reg, les granges i magatzems de certes dimensions, les
instal·lacions lligades a explotacions piscícoles intensives i altres similars.
c).-
Complementàries:
Seran
considerades així l’agroturisme, el turisme rural, les granges cinegètiques,
les posades, les cases de colònies, els refugis i altres instal·lacions
destinades a l’estada i allotjament de grups i, en general, els oferiments
complementaris compatibles amb els objectius de conservació i protecció del sòl
rústic. En qualsevol cas s’entendran compreses en aquest apartat les activitats
complementàries a les quals es refereix
2.- Activitats
del sector secundari.
a).- Indústria
de transformació agrària:
Són les
activitats destinades a magatzematge, separació, classificació, manipulació o
primer tractament industrial dels productes agraris i al seu envàs per
comerciar-los i distribuir-los en el corresponent mercat. S’hi inclouen les
construccions i infraestructures que necessàriament s’han d’ubicar en aquest
tipus de sòl per al desenvolupament d’aquestes activitats, sempre adequades a
les condicions d’integració establertes en el Pla territorial de Mallorca.
S’exclouen les edificacions noves i el tractamente de productes que no siguin
de la producció de la pròpia explotació a les àrees naturals d’especial interès
d’alt nivell de protecció.
b).- Indústria
en general:
Són les
activitats destinades a l’obtenció, la transformació o el transport de
productes a partir de les matèries primes. S’hi inclouen les construccions i
infraestructures que necessàriament s’han d’ubicar en aquest tipus de sòl per
al desenvolupament d’aquestes activitats, sempre adequant-se a les condicions
de la norma 5.2.04.
3.-
Equipaments.
a).-
Equipaments sense construcció:
Es refereix a
equipaments situats a terrenys no afectes a explotacions agràries, els quals es
defineixen en l’apartat 1.c. Consisteix en l’adaptació d’un espai, sense
implicar transformació de les seves característiques inicials, per a activitats
d’oci i temps lliure de diferent classe,
de caràcter concentrat o no, com són: Àrees recreatives, embarcadors, escars,
ancoratges, activitats de temporada lligades a la platja. S’inclouran les
instal·lacions de taules, barbacoes, fonts, serveis sanitaris desmuntables i
socorrisme, jocs de nens, papereres, aparcaments i la xarxa viària interna
destinada a tasques de manteniment, serveis i vigilància, així com les
derivades de les concessions de temporada en el litoral.
b).- Resta
d’equipaments:
Consisteix en
la transformació de les característiques d’un espai per permetre la realització
d’una activitat, o per a instal·lacions i construccions de nova planta
destinades a les activitats d’oci, recreatives, científiques, culturals,
comercials i de magatzement, educacionals, soci-assistencials i al turisme de
certes dimensions que, per les seves característiques, necessàriament s’han de
situar a sòl rústic. S’inclouen, a manera d’exemple, els camps de golf i el seu
oferiment complementari d’acord amb la seva legislació específica, campings,
parcs zoològics o circuits esportius.
4.- Altres
activitats.
a).-
Extractives:
Són activitats
encaminades a l’extracció dels recursos minerals en explotacions a cel obert o
en el subsòl o les auxiliars destinades a l’extracció i primer tractament dels
recursos geològics situats a la mateixa zona.
b).-
Infraestructures.
Són un conjunt
ampli d’instal·lacions superficials, subterrànies o àrees, de caràcter local o
supra municipal amb alternatives de localització restringides, necessàries per
a la creació i el funcionament d’una organització qualsevol.
b.1.- Petites
infraestructures (E-1):
Torres, antenes
i estacions de telecomunicacions, de navegació i altres instal·lacions de
comunicació d’impacte semblant, així com també les infraestructures hidràuliques,
energètiques i de tractament de residus, de superfície no superior a
b.2.- Vies de
transport (E-2):
Inclou
autopistes, autovies, carreteres, ferrocarrils i les seves instal·lacions
complementàries.
b.3.-
Conduccions i esteses (E-3):
Són un conjunt
de xarxes de transport o distribució d’energia elèctrica, aigua,
telecomunicacions, sanejament i similars i altres línies d’estesa aèries o
soterrades, juntament amb els suports i les instal·lacions complementàries a la
xarxa.
b.4.- Ports i ports esportius (E-4):
S’inclouen les instal·lacions destinades a
l’atracament d’embarcacions per al transport de passatgers i mercaderies i les
instal·lacions necessàries per a la càrrega i descàrrega, magatzement i
tractament de mercaderies, àrees de reparació i moviment i totes les altres
superfícies, construccions, emplaçaments i serveis associats a aquest tipus
d’infraestructures, així com els ports esportius, d’oci i de pesca i les seves
superfícies annexes.
b.5.- Grans
instal·lacions tècniques de serveis de caràcter no lineal (E-5):
Grans
superfícies d’estacionament de vehicles a l’aire lliure, infraestructures
hidràuliques, energètiques i de tractament de residus, de superfície superior a
c).- Habitatge
unifamiliar aïllat.
Es tracta de la
construcció d’edificis unifamiliars destinats a habitatge de nova planta en el
sòl rústic, vinculats o no a l’explotació agrària.
d).- Protecció
i educació ambiental.
Són les
activitats pròpies de la protecció i l’educació ambiental. Comprèn les
instal·lacions necessàries per portar-lo a terme: Habilitació de camins i
accessos, instal·lacions d’observació, centres d’interpretació, aules de la
natura, granges escola, passos sobre rierons o torrents, miradors i similars.
NORMA 5.3.02 LIMITACIONS DELS USOS AL VOLTANT DELS POUS DE
SUBMINISTRAMENT
D’acord amb el
que estableixen els articles
1.- Zona de
restricció absoluta: La compresa dins un perímetre de
2.- Zona de
restricció màxima: La compresa dins un perímetre de
a).- Usos i
activitats prohibides: Pedreres, mines i extraccions d’àrids, fosses sèptiques
i nous cementeris, emmagatzematge i tractament de residus sòlids, dipòsits i
distribució de fertilitzants i plaguicides, reg amb aigües residuals,
emmagatzematge, transport i tractament d’hidrocarburs, líquids i sòlids
inflamables, productes químics i farmacèutics, productes radioactius,
indústries alimentàries i escorxadors, acampada i zones de bany, injecció de
residus i substàncies contaminants, sondejos petrolífers, enterrament de
cadàvers d’animals i estacions de servei.
b).- Usos i
activitats condicionades a l’autorització de
3.- Zona de
restricció moderada: La compresa dins un perímetre de
a).- Usos i
activitats prohibides: Injectar residus i substàncies contaminants en el subsòl
i emmagatzemar, transportar i tractar productes radioactius.
b).- Usos i
activitats condicionades a l’autorització favorable de
CAPÍTOL IV: RÈGIM DELS
EDIFICIS EXISTENTS
NORMA 5.4.01 EDIFICIS
EXISTENTS A SÒL RÚSTIC
1.- En els
edificis existents, construïts a l’empara de la normativa anterior a la vigent
en sòl rústic, seran d’aplicació les disposicions generals contingudes al
Capítol VII del Títol II d’aquestes normes urbanístiques i, en particular, les
següents:
a).-
L’incompliment de la parcel·la mínima establerta en les disposicions
particulars de cada zona, quan es tracti de parcel·les constituïdes amb anterioritat
a l’aprovació inicial de aquestes NN.SS., es considerarà com l’incompliment
d’un paràmetre edificatori més a efectes d’establir en qual situació es troba
l’edifici segons les normes esmentades.
La condició de
parcel·la mínima es permetrà que no es compleixi, en les parcel·les on l’ús
unifamiliar estigui permès, sempre que no s’hagin esgotat la resta de
paràmetres edificatoris, fins un màxim de
En les zones de
parcel·lacions il·legals no serà possible l’ampliació d’edificis i
instal·lacions en les parcel·les que incomplissin el mínim exigit.
b).- Els
edificis existents, situats en AIA i SRG i destinats a un ús industrial del
sector secundari, podran obtenir l’autorització d’activitat, d’acord amb les
condicions i procediment establert en la disposició addicional segona del Pla
territorial de Mallorca, mitjançant l’obtenció de la declaració d’interès
general.
c).- En les
edificacions i instal·lacions existents en àrees naturals d’alt nivell de
protecció (AANP) i àrees naturals d’especial interès (ANEI), que no es trobin
en situació de fora d’ordenació, només es permetran les obres següents:
- Obres de
reforma, conservació, rehabilitació, restauració i consolidació, sempre que no
suposin augment de volum.
- Dotacions
subterrànies de serveis per a edificacions existents amb restitució integral de
l’aspecte inicial del terreny.
A les
edificacions i instal·lacions existents, en la resta de categories de sòl
rústic, que no es trobin en situació de fora d’ordenació, es permetran les
obres de reforma, conservació, rehabilitació, restauració i consolidació i, a
més a més, en les parcel·les on l’ús estigui permès, les obres d’ampliació quan
no hagin exhaurit l’ocupació i edificabilitat màxima permesa segons la
categoria de la zona i, per a l’ús d’habitatge unifamiliar, fins al límit
establert en l’apartat 1.a.
d).- Les
edificacions rústiques tradicionals i les construïdes amb llicència abans de
l’aprovació inicial d’aquestes Normes Subsidiàries, que no compleixin amb les
reculades mínimes a partions podran, quan estigui admès en les condicions
particulars de les zones, ampliar-se complint amb la resta dels paràmetres
establerts en aquestes normes, així com amb la separació mínima als vials i a
la pròpia amplària màxima de l’edifici existent, en les condicions descrites en
els apartats següents. En aquest apartat no s’inclouen les edificacions
situades en àrees de protecció territorial (APT) de carreteres.
e).- En les
àrees de protecció territorial (APT) de les carreteres només es permetran les
construccions i instal·lacions vinculades a l’execució, entreteniment i servei
de les obres públiques, així com les edificacions i instal·lacions d’utilitat
general que no admetin una localització alternativa a l’exterior d’elles. En
les esmentades franges queden, per tant, prohibides les obres de construcció,
reconstrucció o ampliació de qualsevol tipus d’edificacions, exceptuant les que
resultassin imprescindibles per a la conservació i manteniment de les
existents, que hauran d’ésser degudament autoritzades. Tot això, sense
perjudici del compliment de les diverses disposicions vigents d’aplicació en la
matèria.
2.-
Edificacions catalogades.
En les
edificacions incloses en el Catàleg d’edificis historicoartístics, estaran
permeses les obres de conservació, rehabilitació, restauració i consolidació i
les de reforma assenyalades en cadascuna de les fitxes particulars. Quan les
obres d’ampliació no estiguin prohibides, aquestes hauran de respectar les
condicions límit d’edificació per a cada àrea de les presents normes, així com
armonitzar arquitectònica i paisatgísticament amb l’edifici original i
l’entorn.
3.- Condició
d’habitatge existent a sòl rústic
Per tal de que
una construcció existent tingui la consideració d’habitatge, aquesta haurà de
complir, d’acord amb l’establert pel Pla territorial de Mallorca, els requisits
següents:
a).- Que la
tipologia, la distribució i el programa de l’edificació siguin els propis d’un
habitatge rural tradicional, que presenti característiques arquitectòniques, tipològiques
i constructives inequívoques pròpies d’edificació d’habitatge, tal com es
coneix a Mallorca, així com una superfície útil mínima de
b).- Que
s’hagués construït a l’empara d’autorització. No serà exigible l’aportació de
la llicència municipal en cas d’habitatges existents abans de l’entrada en
vigor de
c).- No tindran
la consideració d’habitatge existent aquelles edificacions per a la reforma de
les quals sigui necessari que s’actuï sobre elements estructurals,
arquitectònics bàsics de l’edificació, fent necessària la reconstrucció, llevat
que es tracti d’actuacions parcials en cobertes o forjats o que es tracti
d’habitatges catalogats pel planejament vigent. Igualment, la demolició de
l’habitatge existent suposarà la pèrdua d’aquest ús i la subjecció al règim de
nova construcció d’edificacions o canvi d’ús.
d).- Les
ampliacions s’hauran d’integrar a l’habitatge existent i en cap cas no podrà
donar lloc a cossos d’edificació funcionalment independents destinats a usos
residencials.
4.- Condicions
de les construccions existents que guardin relació amb la naturalesa i destí de
la finca.
Les
construccions existents que guardin relació amb la naturalesa i destí de la
finca que no es destinin a l’ús d’habitatge, d’acord amb la definició de la
norma 5.2.06, podran ser objecte de rehabilitació i reforma quan es tracti
d’edificacions amb valor etnològic i tipologia tradicional mallorquina sempre
que es mantingui la seva estructura bàsica i no es realitzin demolicions
substancials que suposin la reconstrucció de l’edificació.
CAPÍTOL V: NORMES
PARTICULARS PER AL SÒL RÚSTIC PROTEGIT
NORMA 5.5.01 ÀREES
NATURALS D’ESPECIAL INTERÈS D’ALT NIVELL DE PROTECCIÓ (AANP)
1.- Condicions
de parcel·lació.
a).- Només s’autoritzaran
aquelles segregacions determinades legalment i, amb informe previ favorable de
b).- Les noves
parcel·les només podran tenir accés per camins existents que apareixen grafiats
a la cartografia de les Normes Subsidiàries.
2.- Règim d’usos
permesos.
A les àrees
naturals d’especial interès d’alt nivell de protecció (AANP) només es
permetran, d’acord amb la classificació i definició de la norma 5.3.01, els
usos següents:
a).- Sector
primari.
- Activitats
extensives: Admeses.
- Activitats intensives:
Prohibides, excepte, mitjançant l’obtenció de la declaració d’interès general,
les situades en àrees declarades com espais naturals protegits per
- Activitats
complementàries: Prohibides, excepte, mitjançant l’obtenció de la declaració d’interès
general, les que no es trobin en: els sistemes dunars, els illots, les zones
humides, els cims, els barrancs, els penya-segats, els penyals més
significatius i els terrenys qualificats com a element paisatgístic singular,
excepte si es tracta refugis de muntanya dins d’una xarxa pública i en edificis
existents, sempre que no hagin estat edificats en contra del planejament
urbanístic vigent en el moment de ser construïts. S’hi inclou també l’ús d’aparcament
vinculat a l’esmentada activitat. Quan el desenvolupament d’aquesta activitat
requereixi l’ús d’edificacions, només es permetrà la utilització de les
existents, sempre que no hagin estat edificades en contra del planejament
urbanístic vigent en el moment de la seva construcció.
b).- Sector
secundari.
- Indústria i
transformació agrària: Prohibides, excepte, mitjançant l’obtenció de la declaració
d’interès general, les que s’ubiquin en edificis existents que no hagin estat
edificats en contra del planejament urbanístic vigent en el moment de ser
construïts i que siguin activitats de tractament de productes de la mateixa
explotació, la qual pot ser discontínua però sempre en parcel·les ubicades a
sòl rústic protegit. En àrees declarades com espais naturals protegits per
- Indústria general: Prohibida.
c).- Equipaments.
- Sense construcció: Prohibits, excepte els derivats de les concessions de
temporada en el litoral, incloent els aparcaments lligats a aquestes activitats
que s’autoritzin segons la normativa sectorial en matèria de costes i litoral.
- Resta d’equipaments: Prohibits.
d).- Altres.
- Activitats
extractives: Prohibides.
- Infraestructures:
Prohibides, excepte les determinades en la norma 5.2.02.
- Habitatge
unifamiliar: Prohibit.
- Protecció i
educació ambiental: Condicionada a l’obtenció de la declaració d’interès
general.
NORMA 5.5.02 ÀREES
NATURALS D’ESPECIAL INTERÈS (ANEI)
1.- Condicions
de parcel·lació.
a).- Només
s’autoritzaran aquelles segregacions determinades legalment i, amb informe
previ favorable de
b).- Les noves
parcel·les només podran tenir accés per camins existents que apareixen grafiats
a la cartografia de les Normes Subsidiàries.
2.- Condicions
d’edificació.
Les
construccions que guardin relació amb la naturalesa i destí de la finca, quan
aquest ús estigui permès, es podran edificar, previ informe favorable de
Es prohibeix la
seva situació en penya-segats, coronació de turons, penyals o cornises naturals
i la distància de separació dels seus caires superiors i inferiors serà una
distància igual a la seva altura, de forma que la seva vista quedi lliure
d’obstacles.
3.- Paràmetres
d’edificació.
- Ocupació
màxima de la parcel·la per les edificacions i els elements constructius (%): 3
- Coeficient
d’edificabilitat màxima (%): 2
- Volum màxim a
un sol edifici (m3): 1.500
- Altura total
(m): 7
- Nombre màxim
de plantes: B+1P
- Separacions
mínimes a partions (m): 20 i a zona forestal: 40
- Separacions
mínimes entre edificis a una mateixa parcel·la (m): 5
4.- Règim
d’usos permesos.
a).- Sector
primari.
- Activitats
extensives: Admeses.
- Activitats intensives:
Condicionades a l’obtenció de la declaració d’interès general amb els següents
requisits addicionals: Garantir la recollida i depuració dels residus generats
per les activitats ramaderes intensives, el manteniment de la massa arbòria
existent, incloent la renovació d’exemplars morts per, almenys, el mateix
nombre d’exemplars joves de la mateixa espècie i el d’aquells conreus que
tinguin per objecte el manteniment de poblacions naturals d’animals. No podran
ubicar-se hivernacles.
- Activitats
complementàries: Condicionades a l’obtenció de la declaració d’interès general,
les activitats següents: Serveis
turístics en el medi rural segons la seva normativa específica (hotel rural,
agroturisme i altres ofertes complementàries), venda directa dels productes de
la seva explotació i activitat artesanal realitzada en la seva explotació,
segons regulació de la legislació agrària, granja cinegètica, alberg, refugi,
casa de colònies i altres instal·lacions destinades a l’allotjament de grups i,
en general, les ofertes complementàries compatibles amb la conservació de
l’espai natural i protecció del sòl rústic sempre que l’activitat pretesa sigui
complementària d’una explotació agrària i que el seu volum edificat i de
construcció d’instal·lacions quedi integrat a l’interior d’una construcció
existent amb anterioritat a l’entrada en vigor del PTI.
b).- Sector
secundari.
- Indústria i
transformació agrària: Prohibides, excepte, mitjançant l’obtenció de la
declaració d’interès general, les que s’ubiquin en edificis existents que no
hagin estat edificats en contra del planejament urbanístic vigent en el moment
de ser construïts i que siguin activitats de tractament de productes de la
mateixa explotació, la qual pot ser discontínua però sempre en parcel·les ubicades
a sòl rústic protegit. Els edificis existents seran ampliables fins un màxim
d’un 20 % de la seva superfície degut a necessitats funcionals pròpies de
l’activitat.
- Indústria
general: Prohibida.
c).-
Equipaments.
- Sense
construcció: Condicionats a l’obtenció de la declaració d’interès general.
- Resta
d’equipaments: Prohibits.
d).- Altres.
- Activitats
extractives: Prohibides, excepte en pedreres ja existents a l’entrada en vigor
de
-
Infraestructures: Condicionades a l’obtenció de la declaració d’interès general
i limitades a les determinades en la norma 5.2.02.
- Habitatge
unifamiliar: Prohibit.
- Protecció i
educació ambiental: Condicionada a l’obtenció de la declaració d’interès
general.
NORMA 5.5.03 ÀREES RURALS D’INTERÈS PAISATGÍSTIC (ARIP)
1.- Condicions
de parcel·lació.
a).-
S’autoritzaran aquelles segregacions determinades legalment i, amb informe
previ favorable de
b).- Les noves
parcel·les només podran tenir accés per camins existents que apareixen grafiats
a la cartografia de les Normes Subsidiàries.
2.- Condicions
d’edificació.
a).- Superfície
mínima de parcel·la per a l’ús d’habitatge (m2): 50.000
b).- Les
construccions que guardin relació amb la naturalesa i destí de la finca, quan
aquest ús estigui permès, es podran edificar, previ informe favorable de
Es prohibeix la
seva situació en penya-segats, coronació de turons, penyals o cornises naturals
i la distància de separació dels seus caires superiors i inferiors serà una
distància igual a la seva altura, de forma que la seva vista quedi lliure
d’obstacles.
3.- Paràmetres
d’edificació.
Les
construccions destinades a l’ús d’habitatge que es permetin i es pretinguin
situar en aquestes àrees hauran de complir amb els següents paràmetres:
- Ocupació màxima
de la parcel·la per les edificacions i els elements constructius (%): 3
- Coeficient
d’edificabilitat màxima (m2/m2): 0,015
-
Edificabilitat màxima per a l’ús d’habitatge (m2): 500
- Volum màxim a
un sol edifici (m3): 1.500
- Altura total
(m): 7
- Nombre màxim
de plantes: B+1P
- Separacions
mínimes a partions (m): 10
- Separacions
mínimes entre edificis a una mateixa parcel·la (m): 5
- Nombre màxim
d’habitatges per parcel·la: 1
4.- Règim
d’usos permesos.
a).- Sector
primari.
- Activitats extensives:
Admeses.
- Activitats
intensives: Condicionades a l’obtenció
de la declaració d’interès general amb els següents requisits addicionals:
Garantir la recollida i depuració dels residus generats per les activitats
ramaderes intensives, el manteniment de la massa arbòria existent, incloent la
renovació d’exemplars morts per, almenys, el mateix nombre d’exemplars joves de
la mateixa espècie i el d’aquells conreus que tinguin per objecte el
manteniment de poblacions naturals d’animals.
- Activitats complementàries:
Condicionades a l’obtenció de la declaració d’interès general, les
activitats següents: Serveis turístics
en el medi rural segons la seva normativa específica (hotel rural, agroturisme
i altres ofertes complementàries). Excepte en ARIP-B, els hotels rurals podran
complementar-se amb instal·lacions esportives a l’aire lliure i disposar de les
edificacions complementàries estrictament necessàries per a realitzar
l’esmentada activitat. A més a més, alguna de les següents: Venda directa dels productes
de la seva explotació i activitat artesanal realitzada en la seva explotació,
segons regulació de la legislació agrària, granja cinegètica, alberg, refugi,
casa de colònies i altres instal·lacions destinades a l’allotjament de grups i,
en general, les ofertes complementàries compatibles amb la conservació de
l’espai natural i protecció del sòl rústic sempre que l’activitat pretesa sigui
complementària d’una explotació agrària i que el seu volum edificat i de
construcció d’instal·lacions quedi integrat a l’interior d’una construcció
existent amb anterioritat a l’entrada en vigor del PTI.
b).- Sector
secundari.
- Indústria i
transformació agrària: Condicionades a l’obtenció de la declaració d’interès
general amb els següents requisits addicionals: Que s’ubiqui en edificis
existents que no hagin estat edificats en contra del planejament urbanístic
vigent en el moment de ser construïts i que siguin activitats de tractament de
productes de la mateixa explotació, la qual pot ser discontínua però sempre en
parcel·les ubicades a sòl rústic protegit o SRG-F. Els edificis seran
ampliables fins un màxim d’un 20 % de la seva superfície degut a necessitats
funcionals pròpies de l’activitat.
- Indústria
general: Prohibida.
c).-
Equipaments.
- Sense
construcció: Condicionats a l’obtenció de la declaració d’interès general.
- Resta
d’equipaments: Condicionats a l’obtenció de la declaració d’interès general,
els següents: L’ús científic, cultural o esportiu i, en edificis existents o
pedreres inactives a l’entrada en vigor del PTI, l’ús d’oci o recreatiu. En
edificis existents, l’ús comercial o d’emmagatzemament. L’oferta turística
queda limitada al que s’ha determinat en la norma 5.2.03.
d).- Altres.
- Activitats
extractives: Prohibides, excepte en pedreres ja existents a l’entrada en vigor
de
-
Infraestructures: Condicionades a l’obtenció de la declaració d’interès general
i limitades a les determinades en la norma 5.2.02.
- Habitatge
unifamiliar: En ARIP, condicionat al tràmit previst a l’article 36 de
- Protecció i
educació ambiental: Condicionada a l’obtenció de la declaració d’interès
general.
NORMA 5.5.04 ÀREES DE
PREVENCIÓ DE RISCOS (APR)
1.- Condicions de parcel·lació i
d’edificació.
Per ésser àrees delimitades de
forma independent a la seva inclusió a altres categories de sòl rústic, les
condicions de parcel·lació i edificació seran les corresponents a les àrees a
les quals pertanguin, exceptuant les
mesures preventives a adoptar i les condicions d’ús establertes en aquesta
norma. No obstant, amb independència de l’ocupació i edificabilitat permesa a
la zona subjacent, en cap cas la suma de la superfície de les edificacions i
dels elements constructius superarà una ocupació màxima del 3 % i un coeficient
d’edificabilitat màxim de 0,02 m2/m2.
2.- Les intervencions públiques i
privades incorporaran, als seus criteris de disseny i localització, la
necessitat de reduir els efectes de riscos, com ara els d’inundacions, incendis
forestals, contaminació d’aqüífers, despreniments i erosions i incorporaran les
mesures necessàries per evitar l’increment de la seva incidència en el
territori. Els criteris per a aquesta regulació seran les següents:
2.1.- Àrees de prevenció de
riscos de inundacions.
Són àrees de terreny pla situades
als laterals d’algun dels torrents, zones humides, albufera o llacunes
susceptibles, per la seva cota topogràfica i natura del substrat geològic, de
risc d’inundació després de forts episodis plujosos.
El planejament general, d’acord
amb la norma 43 del Pla territorial de Mallorca i els articles 77 i 78 del Pla
hidrològic dels Illes Balears, ha incorporat les àrees de prevenció de riscos
(APR) d’inundacions del PTI com a zones de risc d’inundacions (ZRI) i ha
delimitat les zones d’inundació potencial (ZIP) que es corresponen amb les
zones ja delimitades de possible risc (ZPR) d’inundació no incloses en la
categoria anterior.
a).- Queda prohibida, d’acord amb
l’article 78.1 del Pla hidrològic de les Illes Balears, la realització de
qualsevol obra que interrompi el funcionament hidràulic de la xarxa de drenatge
natural del territori o que per la seva localització o disseny pugui actuar com
un dic en el curs de les aigües, cosa que pot provocar que augmentin els danys
potencials de les inundacions. En queden exclosos els dics de defensa i la
resta d’actuacions orientades específicament a controlar els processos d’inundació.
b).- Les infraestructures lineals hauran d’incorporar
al disseny els passos d’aigua necessaris per a les avingudes corresponents al
tipus d’obra que es tracti, adequadament dimensionats per permetre la
circulació de les aigües fins i tot en les més grans avingudes previsibles. Els
plans de manteniment de les esmentades infraestructures incorporaran les feines
de neteja d’aquests passos que garanteixin el seu funcionament i permetin
mantenir-hi el pas del cabal de disseny.
c).- En cap cas s’autoritzaran en
zones amb risc d’inundació les activitats classificades com insalubres o
perilloses, com tampoc cap tipus d’abocament o emmagatzematge de substàncies
tòxiques per a la salut humana o per als recursos naturals.
d).- Les obres a realitzar a les zones de servitud
per a ús públic i policia dels canals dels torrents, de conformitat amb el
Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text
refós de
No obstant això l’anterior i de
conformitat amb l’article 78 del Reglament del domini públic hidràulic, des de
l’aprovació definitiva de les NN.SS., en les zones de policia situades en sòl
urbà no es requerirà l’esmentada autorització prèvia a la llicència de
En la zona de servitud no podrà
autoritzar-se cap edificació, exceptuant les plantacions i les de caràcter
excepcional previstes en l’article 7, apartat 2, de l’esmentat Reglament. Les
edificacions i usos a realitzar a la zona de policia se subjectaran a allò que
s’ha previst en els articles 9, 14 i 78 de l’esmentat Reglament del domini
públic hidràulic, així com als articles corresponents del Pla hidrològic de les
Illes Balears (RD 378/2001, de 6 d’abril).
e).- En les zones d’inundació
potencial (ZIP), els projectes de sol·licitud de llicència urbanística a sòl
urbà i els Plans parcials a sòl urbanitzable, d’acord amb l’article 77.5 del
Pla hidrològic de les Illes Balears, hauran d’elaborar els estudis hidrològics
i hidràulics corresponents i, si s’escau, incorporar els criteris de disseny i
localització de les mesures correctores necessàries per reduir i evitar el risc
d’inundacions. A més, serà necessària, fins la delimitació i ordenació de les
zones inundables, segons l’article 77 del Pla hidrològic i d’acord amb l’article
78, l’autorització prèvia de
Excepte que els projectes d’obra
i activitat incorporin un estudi hidro-geològic de la zona i adoptin les
mesures correctores necessàries per reduir i evitar el risc potencial d’inundacions,
els soterranis hauran de garantir la seva
estanqueitat i la planta baixa haurà de situar-se a un nivell igual o superior
als cinquanta (50) centímetres de la rasant del terreny en cada punt del seu
perímetre. Les activitats i productes que, si escau, es puguin emmagatzemar en
les edificacions no podran ser causa, en cas d’una eventual inundació, de
contaminació.
2.2.- Àrees de prevenció de
riscos de incendis:
Són àrees
de terreny on existeix una massa arbòria important pel que revesteixen, en funció de la seva densitat de combustible, distints
nivells de perill d’incendi. En les zones assenyalades com de risc (APR) d’incendis s’hauran de complir amb els preceptes
relatius a incendis forestals previstos a
a).- Mesures a adoptar a urbanitzacions i zones confrontants.
- Comtemplar
una faixa de defensa contra els incendis
forestals de
- Condicions de la faixa perimetral: La distància
mínima entre arbres, mesurada en el peu, serà de
- En qualsevol cas, les actuacions que suposin una afecció a la vegetació forestal hauran de comptar amb autorització de l’organisme competent en matèria de gestió forestal.
- També s’haurà de comtemplar un doble vial d’accés
a la urbanització, és a dir, o bé un vial per entrada i un per sortida o bé un vial suficientment ample com perquè un camió
hi pugui donar la volta. A
cada costat dels vials d’accés a la urbanització s’haurà de realitzar i mantenir una faixa de
- S’establiran punts de subministrament d’aigua en tot el perímetre d’aquesta faixa i, al menys, una sortida d’aigua per als cotxes
de bombers cada
- Quan a menys de
- És necessari
que als vials d’accés a la urbanització hi hagi senyalització
explicativa del perill d’incendi
forestal.
- Les infraestructures preventives dels incendis forestals, com ara els punts
de subministrament d’aigua,
també han d’estar senyalitzats
de forma que siguin fàcils d’identificar.
b).- Mesures a adoptar per
als habitatges aïllats a sòl rústic.
A les àrees assenyalades en els plànols com de prevenció de risc (APR) d’incendi, els projectes relatius a usos o activitats que suposin vivenda hauran d’incorporar mesures de seguretat
vial per garantir l’accés
de persones i vehicles, dipòsits
d’aigua per a una primera situació d’emergència, així com actuacions
a la vegetació en un radi
de
c).- Mesures a adoptar a les zones
edificades, limítrofs i interiors a terreny forestal.
Amb independències del
compliment de les mesures establides en el
Decret 125/2007, de 5 d’octubre,
pel qual es dicten normes sobre l’ús del foc
i es regula l’exercici de determinades activitats susceptibles d’incrementar el risc d’incendi forestal, a les zones edificades, limítrofs i interiors a terreny forestal, d’acord amb l’article
11 de l’esmentat Decret, s’hauran d’adoptar les mesures següents:
- Deixar una franja de
- En
qualsevol cas aquesta
franja haurà de complir les condicions previstes en el punt 2 i 3 de l’apartat 2.2.a
anterior.
- Disposar
preferentment de dues vies d’accés alternatives
o, en cas d’impossibilitat, l’accés únic ha de finalitzar en un fons
de sac de forma circular de
- En
zones d’alt risc d’incendi forestal, serà necessari que les zones edificades disposin almenys amb un hidrant
exterior normalitzat per a la seva eficaç utilització pels serveis d’extinció d’incendis.
d).- Mesures a adoptar en relació
als abocadors.
En aplicació del Decret 101/1993, de 2 de setembre,
de mesures preventives per
a la lluita contra els incendis forestal, l’Ajuntament mantindrà una faixa de
e).- Zones de protecció en conduccions elèctriques aèries.
D’acord amb
el Decret 125/2007, de 5 d’octubre,
els titulars o concessionaris d’estesos aeris que travessin terrenys forestals hauran d’establir una zona de protecció al llarg del traçat de cada línia. L’amplària d’aquestes zones de protecció haurà de ser la necessària per evitar que la vegetació forestal
constitueixi un perill per a la conservació de la línia o un risc de produir incendis forestals i ocuparà almenys el corredor de la línia elèctrica, més
f).- Mesures complementàries
per a les edificacions sense continuïtat amb la trama urbana i situades en
un entorn forestal amb risc endogen i exogen d’incendi:
- Les sortides de les xemeneies estaran protegides amb malla metàl·lica de llum inferior a 1 centímetre.
- S’haurà de procedir a la retirada de les restes vegetals
procedents de la tala d’arbres
en un termini màxim de 10 dies i de les altres restes vegetals en un termini màxim de 20 dies des de la seva generació.
- En cas d’obres, hauran d’extremar-se les precaucions durant l’ús de maquinària susceptible de
generar espires.
- Es procurarà evitar la
ubicació d’habitatges en zones forestals on concorrin alguna de les condicions següents: Valls estrets i depressions entre elevacions pronunciades del terreny, xemeneies naturals i zones on un possible incendi pugui incidir directament sobre les construccions.
En vessants inclinades més d’un 25 %, llocs encaixonats on pugui produir-se
l’acumulació de fums i en àrees especialment exposades a vents perillosos.
- El vial d’accés a l’habitatge haurà de comptar amb una faixa de protecció d’amplària mínima
- A l’exterior de l’habitatge es recomana l’existència d’una presa d’aigua.
- Als jardins i tancaments dels habitatges s’evitarà la utilització de materials inflamables com per exemple plàstics,
així com la implantació de vegetació que en
cremar es propagui ràpidament.
g).- Prevenció de riscos
d’incendis.
D’acord amb
l’annex 2 del Pla
territorial de les Illes Balears en matèria de protecció civil
(PLATERBAL), en el cas d’incendis es proposen les següents estratègiques de planificació:
- Construir i mantenir
una xarxa de camins de muntanya prou densa per donar accessibilitat a les grans masses forestals,
tant per protecció com per
explotació.
- Construir i mantenir tallafocs.
- Dissenyar una política
d’assentaments controlats
en zones arborades per assegurar la prevenció, la detecció i l’extinció dels focs.
- Canalitzar
l’afluència de visitants cap a àrees forestals
especialment equipades.
En tot cas, en
els nuclis de població aïllada, urbanitzacions, àrees recreatives i semblants, situades en zones
de risc d’incendi forestal, s’hauran de redactar i implantar plans d’autoprotecció d’incendis forestals.
2.3.- Àrees
de prevenció de riscos de despreniments:
Són àrees de
terreny situades a zones de forta pendent i tipus de sòl inestable que per la
seva natura muntanyosa i l’existència d’afloraments rocosos en la seva part
superior són susceptibles de caiguda per fractura.
Els projectes
que es presentin, en les zones assenyalades en els plànols com de risc de
despreniments, relatius a usos o activitats admesos hauran d’incorporar mesures
de protecció adequades per evitar aquest risc.
2.4.- Àrees de prevenció de
riscos d’erosions:
Són àrees de possible perill d’erosió
en funció del pendent del terreny, baixa densitat de la vegetació i nivell d’impermeabilitat
del terreny
Els projectes que es presentin a
aquestes àrees relatius a usos o activitats admesos, hauran d’incorporar
mesures que evitin el perill de risc d’erosió.
3.- Règim d’usos permesos.
A les àrees de prevenció de
riscos (APR) delimitades pel Pla territorial de Mallorca, sense perjudici de la
preceptiva obtenció de l’informe previ de l’Administració competent en matèria
medi ambient, només es permetran els usos següents:
a).- Sector primari.
- Activitats extensives: Admeses.
- Activitats intensives:
Condicionades a l’obtenció de la declaració d’interès general amb els següents
requisits addicionals: Garantir la recollida i depuració dels residus generats
per les activitats ramaderes intensives, el manteniment de la massa arbòria
existent, incloent la renovació d’exemplars morts per, almenys, el mateix
nombre d’exemplars joves de la mateixa espècie i el d’aquells conreus que
tinguin per objecte el manteniment de poblacions naturals d’animals.
- Activitats complementàries:
Condicionades a l’obtenció de la declaració d’interès general, les
activitats següents: Serveis turístics
en el medi rural segons la seva normativa específica (hotel rural, agroturisme
i altres ofertes complementàries). Els hotels rurals podran complementar-se amb
instal·lacions esportives a l’aire lliure i disposar de les edificacions
complementàries estrictament necessàries per a realitzar l’esmentada activitat.
A més a més, alguna de les següents: Venda directa dels productes de la seva
explotació i activitat artesanal realitzada en la seva explotació, segons
regulació de la legislació agrària, granja cinegètica, alberg, refugi, casa de
colònies i altres instal·lacions destinades a l’allotjament de grups i, en
general, les ofertes complementàries compatibles amb la conservació de l’espai
natural i protecció del sòl rústic sempre que l’activitat pretesa sigui
complementària d’una explotació agrària i que el seu volum edificat i de
construcció d’instal·lacions quedi integrat a l’interior d’una construcció
existent amb anterioritat a l’entrada en vigor del PTI.
b).- Sector secundari.
- Indústria i transformació
agrària: Condicionades a l’obtenció de la declaració d’interès general amb els
següents requisits addicionals: Que s’ubiqui en edificis existents que no hagin
estat edificats en contra del planejament urbanístic vigent en el moment de ser
construïts i que siguin activitats de tractament de productes de la mateixa
explotació, la qual pot ser discontínua però sempre en parcel·les ubicades a
sòl rústic protegit o SRG-F. Els edificis seran ampliables fins un màxim d’un
20 % de la seva superfície degut a necessitats funcionals pròpies de l’activitat.
- Indústria general: Prohibida.
c).- Equipaments.
- Sense construcció: Condicionats
a l’obtenció de la declaració d’interès general.
- Resta d’equipaments:
Condicionats a l’obtenció de la declaració d’interès general, els següents: L’ús
científic, cultural o esportiu i, en edificis existents o pedreres inactives a
l’entrada en vigor del PTI, l’ús d’oci o recreatiu. En edificis existents, l’ús
comercial o d’emmagatzemament. L’oferta turística queda limitada al que s’ha
determinat en la norma 5.2.03.
d).- Altres.
- Activitats extractives:
Prohibides.
- Infraestructures: Condicionades
a l’obtenció de la declaració d’interès general i limitades a les determinades
en la norma 5.2.02.
- Habitatge unifamiliar:
Condicionat al tràmit previst a l’article 36 de
- Protecció i educació ambiental:
Condicionada a l’obtenció de la declaració d’interès general.
NORMA 5.5.05 ÀREES DE
PROTECCIÓ TERRITORIAL (APT)
1.- Condicions
de parcel·lació i d’edificació.
Per ésser àrees
delimitades de forma independent a la seva inclusió a altres categories de sòl
rústic, les condicions de parcel·lació i edificació seran les corresponents a
les àrees a les quals pertanguin, exceptuant
les condicions d’ús establertes en aquesta norma. No obstant, amb
independència de l’ocupació i edificabilitat permesa a la zona subjacent, en
cap cas la suma de la superfície de les edificacions i dels elements constructius
superarà una ocupació màxima del 3 % i un coeficient d’edificabilitat màxim de
0,02 m2/m2.
A les àrees de
protecció territorial (APT) de carreteres només es permetran les construccions
i instal·lacions vinculades a l’execució, entreteniment i servei de les obres
públiques, així com les edificacions i instal·lacions d’utilitat pública i
interès social que no admetin una localització alternativa a l’exterior de les
mateixes. A les esmentades franges queden, per tant, prohibides les obres de
construcció, reconstrucció o ampliació de qualsevol tipus d’edificacions, a
excepció de les que resultassin imprescindibles per a la conservació i
manteniment de les existents, que hauran d’ésser degudament autoritzades. Tot
això, sense perjudici del compliment de les diverses disposicions vigents d’aplicació
en la matèria.
2.- Règim
d’usos permesos.
a).- Sector
primari.
- Activitats
extensives: Admeses.
- Activitats
intensives: Condicionades a l’obtenció de la declaració d’interès general amb els
següents requisits addicionals: Garantir la recollida i depuració dels residus
generats per les activitats ramaderes intensives, el manteniment de la massa
arbòria existent, incloent la renovació d’exemplars morts per, almenys, el
mateix nombre d’exemplars joves de la mateixa espècie i el d’aquells conreus
que tinguin per objecte el manteniment de poblacions naturals d’animals.
- Activitats
complementàries: Condicionades a l’obtenció de la declaració d’interès general,
les activitats següents: Serveis turístics
en el medi rural segons la seva normativa específica (hotel rural, agroturisme
i altres ofertes complementàries). Els hotels rurals podran complementar-se amb
instal·lacions esportives a l’aire lliure i disposar de les edificacions
complementàries estrictament necessàries per a realitzar l’esmentada activitat.
A més a més, alguna de les següents: Venda directa dels productes de la seva
explotació i activitat artesanal realitzada en la seva explotació, segons
regulació de la legislació agrària, granja cinegètica, alberg, refugi, casa de
colònies i altres instal·lacions destinades a l’allotjament de grups i, en
general, les ofertes complementàries compatibles amb la conservació de l’espai
natural i protecció del sòl rústic sempre que l’activitat pretesa sigui
complementària d’una explotació agrària i que el seu volum edificat i de
construcció d’instal·lacions quedi integrat a l’interior d’una construcció
existent amb anterioritat a l’entrada en vigor del PTI.
b).- Sector
secundari.
- Indústria i
transformació agrària: Condicionades a l’obtenció de la declaració d’interès
general amb els següents requisits addicionals: Que s’ubiqui en edificis
existents que no hagin estat edificats en contra del planejament urbanístic
vigent en el moment de ser construïts i que siguin activitats de tractament de
productes de la mateixa explotació, la qual pot ser discontínua però sempre en
parcel·les ubicades a sòl rústic protegit o SRG-F. Els edificis seran
ampliables fins un màxim d’un 20 % de la seva superfície degut a necessitats
funcionals pròpies de l’activitat.
- Indústria
general: Prohibida.
c).-
Equipaments.
- Sense
construcció: Condicionats a l’obtenció de la declaració d’interès general.
- Resta
d’equipaments: Prohibits.
d).- Altres.
- Activitats
extractives: Prohibides, excepte en pedreres ja existents a l’entrada en vigor
de
-
Infraestructures: Condicionades a l’obtenció de la declaració d’interès general
i limitades a les determinades en la norma 5.2.02.
- Habitatge
unifamiliar: Prohibit.
- Protecció i
educació ambiental: Condicionada a l’obtenció de la declaració d’interès
general.
CAPÍTOL VI: NORMES
PARTICULARS PER AL SÒL RÚSTIC COMÚ
NORMA 5.6.01 ÀREES
D’INTERÈS AGRARI (AIA)
1.- Condicions
de parcel·lació.
a).-
S’autoritzaran aquelles segregacions determinades legalment i, amb informe
previ favorable de
b).- Les noves
parcel·les només podran tenir accés per camins existents que apareixen grafiats
a la cartografia de les Normes Subsidiàries.
2.- Condicions
d’edificació.
a).- Superfície
mínima de parcel·la per a l’ús d’habitatge (m2): 14.000 en parcel·les anteriors
al 02.05.84 i
b).- Les
construccions que guardin relació amb la naturalesa i destí de la finca, quan
aquest ús estigui permès, es podran edificar, previ informe favorable de
3.- Paràmetres
d’edificació.
Les
construccions destinades a l’ús d’habitatge que es permetin i es pretinguin
situar en aquestes àrees hauran de complir amb els següents paràmetres:
- Ocupació
màxima de la parcel·la per les edificacions i els elements constructius (%): 3
- Coeficient
d’edificabilitat màxima (m2/m2): 0,02
-
Edificabilitat màxima per a l’ús d’habitatge (m2): 500
- Volum màxim a
un sol edifici (m3): 1.500
- Altura total
(m): 8
- Nombre màxim
de plantes: B+1P
- Separacions
mínimes a partions (m): 10
- Separacions
mínimes entre edificis a una mateixa parcel·la (m): 5
- Nombre màxim
d’habitatges per parcel·la: 1
4.- Règim d’usos
permesos.
a).- Sector
primari.
- Activitats extensives: Admeses.
- Activitats intensives: Admeses.
- Activitats
complementàries: Condicionades a l’obtenció de la declaració d’interès general,
les activitats següents: Serveis
turístics en el medi rural segons la seva normativa específica (hotel rural,
agroturisme i altres ofertes complementàries). Els hotels rurals podran
complementar-se amb instal·lacions esportives a l’aire lliure i disposar de les
edificacions complementàries estrictament necessàries per a realitzar
l’esmentada activitat. A més a més, alguna de les següents: Venda directa dels
productes de la seva explotació i activitat artesanal realitzada en la seva
explotació, segons regulació de la legislació agrària, granja cinegètica, alberg,
refugi, casa de colònies i altres instal·lacions destinades a l’allotjament de
grups i, en general, les ofertes complementàries compatibles amb la conservació
de l’espai natural i protecció del sòl rústic sempre que l’activitat pretesa
sigui complementària d’una explotació agrària i que el seu volum edificat i de
construcció d’instal·lacions quedi integrat a l’interior d’una construcció
existent amb anterioritat a l’entrada en vigor del PTI.
b).- Sector
secundari.
- Indústria i
transformació agrària: Condicionades a l’obtenció de la declaració d’interès
general.
- Indústria
general: Prohibida.
c).-
Equipaments.
- Sense
construcció: Condicionats a l’obtenció de la declaració d’interès general.
- Resta d’equipaments:
Condicionats a l’obtenció de la declaració d’interès general, els següents:
L’ús científic, cultural o esportiu i, en edificis existents o pedreres
inactives a l’entrada en vigor del PTI, l’ús d’oci o recreatiu. En edificis
existents, l’ús comercial o d’emmagatzemament. L’oferta turística queda
limitada al que s’ha determinat en la norma 5.2.03.
d).- Altres.
- Activitats
extractives: Prohibides, excepte en pedreres ja existents a l’entrada en vigor
de
-
Infraestructures: Condicionades a l’obtenció de la declaració d’interès general
i limitades a les determinades en la norma 5.2.02.
- Habitatge
unifamiliar: Condicionat al tràmit previst a l’article 36 de
- Protecció i
educació ambiental: Condicionada a l’obtenció de la declaració d’interès
general.
NORMA 5.6.02 ÀREES DE
TRANSICIÓ (AT)
1.- Condicions
de parcel·lació.
a).- S’autoritzaran
aquelles segregacions determinades legalment i, amb informe previ favorable de
b).- Les noves
parcel·les només podran tenir accés per camins existents que apareixen grafiats
a la cartografia de les Normes Subsidiàries.
2.- Condicions
d’edificació.
a).- Superfície
mínima de parcel·la per a l’ús d’habitatge en AT-H (m2): 14.000 en parcel·les
anteriors al 02.05.84 i
b).- Les
construccions que guardin relació amb la naturalesa i destí de la finca, quan
aquest ús estigui permès, es podran edificar, previ informe favorable de
3.- Paràmetres
d’edificació.
Les
construccions destinades a l’ús d’habitatge que es permetin i es pretinguin
situar en aquestes àrees hauran de complir amb els següents paràmetres:
- Ocupació
màxima de la parcel·la per les edificacions i els elements constructius (%): 4,
excepte en AT dins UP-1 que no podran superar el 3 %
- Coeficient
d’edificabilitat màxima (m2/m2): 0,03. En AT dins UP-1 (m2/m2): 0,02
-
Edificabilitat màxima per a l’ús d’habitatge (m2): 500
- Volum màxim a
un sol edifici (m3): 1.500
- Altura total
(m): 8
- Nombre màxim
de plantes: B+1P
- Separacions
mínimes a partions (m): 10
- Separacions
mínimes entre edificis a una mateixa parcel·la (m): 5
- Nombre màxim
d’habitatges per parcel·la: 1
4.- Règim
d’usos permesos.
a).- Sector
primari.
- Activitats extensives: Admeses.
- Activitats intensives: Admeses.
- Activitats
complementàries: Condicionades a l’obtenció de la declaració d’interès general,
les activitats següents: Serveis
turístics en el medi rural segons la seva normativa específica (hotel rural,
agroturisme i altres ofertes complementàries). Els hotels rurals podran
complementar-se amb instal·lacions esportives a l’aire lliure i disposar de les
edificacions complementàries estrictament necessàries per a realitzar
l’esmentada activitat. A més a més, alguna de les següents: Venda directa dels
productes de la seva explotació i activitat artesanal realitzada en la seva
explotació, segons regulació de la legislació agrària, granja cinegètica,
alberg, refugi, casa de colònies i altres instal·lacions destinades a
l’allotjament de grups i, en general, les ofertes complementàries compatibles
amb la conservació de l’espai natural i protecció del sòl rústic sempre que
l’activitat pretesa sigui complementària d’una explotació agrària i que el seu
volum edificat i de construcció d’instal·lacions quedi integrat a l’interior
d’una construcció existent amb anterioritat a l’entrada en vigor del PTI.
b).- Sector
secundari.
- Indústria i
transformació agrària: Condicionades a l’obtenció de la declaració d’interès
general.
- Indústria
general: Prohibida.
c).-
Equipaments.
- Sense
construcció: Condicionats a l’obtenció de la declaració d’interès general.
- Resta
d’equipaments: Condicionats a l’obtenció de la declaració d’interès general,
els següents: Docent, educacional, socioassistencial, sanitari, científic,
cultural o esportiu i, en edificis existents o pedreres inactives a l’entrada
en vigor del PTI, l’ús d’oci o recreatiu. En edificis existents, l’ús comercial
o d’emmagatzemament. L’oferta turística queda limitada al que s’ha determinat
en la norma 5.2.03.
d).- Altres.
- Activitats
extractives: Prohibides.
-
Infraestructures: Condicionades a l’obtenció de la declaració d’interès general
i limitades a les determinades en la norma 5.2.02.
- Habitatge
unifamiliar: En AT-H, condicionat al tràmit previst a l’article 36 de
- Protecció i
educació ambiental: Condicionada a l’obtenció de la declaració d’interès
general.
NORMA 5.6.03 SÒL
RÚSTIC DE RÈGIM GENERAL (SRG)
1.- Condicions
de parcel·lació.
a).-
S’autoritzaran aquelles segregacions determinades legalment i, amb informe
previ favorable de
b).- Les noves
parcel·les només podran tenir accés per camins existents que apareixen grafiats
a la cartografia de les Normes Subsidiàries.
2.- Condicions
d’edificació.
a).- Superfície
mínima de parcel·la per a l’ús d’habitatge (m2): 14.000 en parcel·les anteriors
al 02.05.84 i
b).- Les
construccions que guardin relació amb la naturalesa i destí de la finca, quan
aquest ús estigui permès, es podran edificar, previ informe favorable de
3.- Paràmetres
d’edificació.
Les
construccions destinades a l’ús d’habitatge que es permetin i es pretinguin
situar en aquestes àrees hauran de complir amb els següents paràmetres:
- Ocupació
màxima de la parcel·la per les edificacions i els elements constructius (%): 4,
excepte en SRG-F que no podran superar el 3 %
- Coeficient
d’edificabilitat màxima (m2/m2): 0,03. En SRG-F (m2/m2): 0,02
-
Edificabilitat màxima per a l’ús d’habitatge (m2): 500
- Volum màxim a
un sol edifici (m3): 1.500
- Altura total
(m): 8
- Nombre màxim
de plantes: B+1P
- Separacions
mínimes a partions (m): 10
- Separacions
mínimes entre edificis a una mateixa parcel·la (m): 5
- Nombre màxim
d’habitatges per parcel·la: 1
4.- Règim
d’usos permesos.
a).- Sector
primari.
- Activitats extensives: Admeses.
- Activitats intensives: Admeses.
- Activitats
complementàries: Condicionades a l’obtenció de la declaració d’interès general,
les activitats següents: Serveis
turístics en el medi rural segons la seva normativa específica (hotel rural, agroturisme
i altres ofertes complementàries). Els hotels rurals podran complementar-se amb
instal·lacions esportives a l’aire lliure i disposar de les edificacions
complementàries estrictament necessàries per a realitzar l’esmentada activitat.
A més a més, alguna de les següents: Venda directa dels productes de la seva
explotació i activitat artesanal realitzada en la seva explotació, segons
regulació de la legislació agrària, granja cinegètica, alberg, refugi, casa de
colònies i altres instal·lacions destinades a l’allotjament de grups i, en
general, les ofertes complementàries compatibles amb la conservació de l’espai
natural i protecció del sòl rústic sempre que l’activitat pretesa sigui
complementària d’una explotació agrària i que el seu volum edificat i de
construcció d’instal·lacions quedi integrat a l’interior d’una construcció
existent amb anterioritat a l’entrada en vigor del PTI.
b).- Sector
secundari.
- Indústria i
transformació agrària: Condicionades a l’obtenció de la declaració d’interès
general i, en SRG-F, a més a més, amb els següents requisits addicionals: Que
s’ubiqui en edificis existents que no hagin estat edificats en contra del
planejament urbanístic vigent en el moment de ser construïts i que siguin
activitats de tractament de productes de la mateixa explotació, la qual pot ser
discontínua però sempre en parcel·les ubicades a sòl rústic protegit o SRG-F.
Els edificis seran ampliables fins un màxim d’un 20 % de la seva superfície
degut a necessitats funcionals pròpies de l’activitat.
- Indústria
general: Prohibida, excepte les existents a l’entrada en vigor del PTI i
anteriors a l’1 de gener de 1.996 situades en SRG, que siguin autoritzades
d’acord amb el que estableix la disposició addicional segona del PTI.
c).-
Equipaments.
- Sense
construcció: Condicionats a l’obtenció de la declaració d’interès general.
- Resta
d’equipaments: Condicionats a l’obtenció de la declaració d’interès general,
els següents: L’ús científic, cultural o esportiu i, en edificis existents o
pedreres inactives a l’entrada en vigor del PTI, l’ús d’oci o recreatiu. En
edificis existents, l’ús comercial o d’emmagatzemament. L’oferta turística
queda limitada al que s’ha determinat en la norma 5.2.03.
d).- Altres.
- Activitats
extractives: Prohibides, excepte en pedreres ja existents a l’entrada en vigor
de
-
Infraestructures: Condicionades a l’obtenció de la declaració d’interès general
i limitades a les determinades en la norma 5.2.02.
- Habitatge
unifamiliar: Condicionat al tràmit previst a l’article 36 de
- Protecció i
educació ambiental: Condicionada a l’obtenció de la declaració d’interès
general.