TÍTOL IV: DESENVOLUPAMENT DE LES NORMES
SUBSIDIÀRIES
1.- El desenvolupament de les
Normes Subsidiàries correspondrà a l’Ajuntament, en l’àmbit de les seves
específiques competències, sense perjudici de la participació dels particulars,
segons s’estableix en
2.- Correspondrà als distints
Departaments ministerials, Organismes autònoms o Empreses públiques adscrites
als mateixos, el desenvolupament de les infraestructures, serveis i equipaments
en les seves respectives atribucions.
NORMA 4.1.02 PLANS PARCIALS, PLANS
ESPECIALS I ESTUDIS DE DETALL
1.- Per al desplegament de les
Normes Subsidiàries es formaran, d’acord amb allò que s’ha previst en
2.- Per a l’aplicació de les
NN.SS. en sòl urbà es podran formular, quan sigui necessari, Estudis de detall
amb alguna o algunes de les següents finalitats:
Assenyalament d’alineacions i
rasants d’elements o trams de la xarxa viària en el sòl urbà, en
desenvolupament de les previsions contingudes en el planejament, i completar
les que ja hi estiguessin fixades.
Reajustar o adaptar les
alineacions i rasants assenyalades als instruments de planejament per al sòl
urbà, podent concretar els traçats, sense reduir en cap cas la superfície del
viari i altres espais públics i sense incrementar les edificabilitats ni
alterar els aprofitaments assignats.
Ordenar els volums
edificatoris, respectant sempre les determinacions del planejament quant a
l’ocupació de sòl, edificabilitat i altures màximes, densitat de població i
usos permesos i prohibits.
Es redactaran Estudis de
detall en aquells casos en que així ho disposin les NN.SS. o el seu planejament
de desenvolupament i amb finalitat que en aquells s’hi estableixi. Així mateix
s’elaboraran quan l’Ajuntament ho consideri necessari, per pròpia iniciativa o
a proposta d’interessat, en atenció a les circumstàncies urbanístiques d’una
actuació o emplaçament determinats.
NORMA
4.1.03 DESENVOLUPAMENT MITJANÇANT PLANS ESPECIALS
1.- Sistemes
generals.
a).- Podrà
acudir-se, en tot cas, a la formació de Plans especials, per a qualsevol dels
objectius a què fa referència l’article 17 de la Llei del sòl (RD 1346/1976, de
9 d’abril) i en particular, de conformitat amb el seu paràgraf 2n, per a
l’execució dels elements dels sistemes generals i complementaris a través dels
quals es defineix l’estructura general i orgànica del territori.
b).- El
desenvolupament de les infraestructura bàsiques relatives a les comunicacions
terrestres i marítimes es formularan mitjançant Plans especials, de conformitat
amb allò que s’ha establit en l’article 77 del Reglament de planejament
urbanístic.
El Port d’Alcúdia s’ordenarà i regulará segons el Pla especial, aprovat
definitivament amb prescripcions el 20 de febrer de 2004 (BOIB n. 28, de
26.02.04), d’acord amb el que estableix la Llei 27/1992, de 24 de novembre, de
ports de l’Estat i de la marina mercant i per la Llei 48/2003, de 26 de
novembre, així com per la norma 45 del Pla territorial de Mallorca.
2.- Àmbit
d’intervenció paisatgística AIP-V.
D’acord amb el Pla territorial de Mallorca en l’àmbit d’intervenció
paisatgística AIP-V (antiga central tèrmica d’Alcúdia) s’haurà de desenvolupar
un pla especial l’elaboració del qual, tramitació i aprovació serà competència
del Consell de Mallorca, d’acord amb les següents objectius:
- Condicionar
l’edifici central per a un ús dotacional socio-cultural.
- Crear
un parc empresarial i de serveis.
- Crear
una gran zona verda a l’extrem est.
- Ordenar
l’àmbit afectat mitjançant la creació de vials interiors, preferentment per a
vianants, que assegurin una continuïtat entre el nucli del Port d’Alcúdia, el
port comercial i el nucli residencial d’Alcanada.
- En
qualsevol cas, els terrenys compresos dins del domini públic marítim terrestre no poden
qualificar-se d’espai lliure públic a l’efecte del comput dels estàndards dotacionals atesa la seva condició demanial.
Principis
rectors:
- Ordenació, recuperació i millora dels
valors ambientals, paisatgístics i patrimonials de l’entorn.
- Millora
de les dotacions i equipaments del sistema turístic territorial.
- Integració
de les infraestructures, de les instal·lacions, dels equipaments i de les
edificacions incloses a l’àmbit en un model paisatgístic coherent.
- Incorporació de polítiques de
sostenibilitat territorial i foment de la seva difusió en el lloc.
- Foment
de la recuperació de teixits urbans històrics deteriorats.
- Millora
de la connexió per a vianants i vehicles no motoritzats entre les trames
urbanes del port d’Alcúdia i d’Alcanada, fomentant la mobilitat sostenible i el
transport públic.
- Tractament
vegetal de reforestació perimetral de les edificacions, infraestructures i
equipaments del conjunt.
- Ordenació
paisatgística: S’establirà d’acord amb les directrius d’ordenació d’aquesta
norma.
- Règim
transitori: entre tant no es desenvolupi el pla especial, i en el marc del que
estableixen les normes d’ordenació del PTIM, només seran autoritzables aquelles
actuacions que no contradiguin els objectius, principis rectors, mesures
d’adequació ambiental i directrius d’ordenació incloses en aquesta norma.
Directrius d’ordenació i paràmetres de desnvolupament del pla especial.
- Superfície
de l’actuació: 7,59 Ha.
- Usos
prevists: terciaris de tot tipus, equipaments i infraestructures.
- Aprofitament
lucratiu màxim: 0,3 m2/m2.
- Alçades
màximes: s’han de definir en el Pla Especial, sense superar la cota superior de
l’edifici principal de l’antiga central.
- Reserva
d’espais lliures: almenys 18.000 m2.
- Regeneració
d’un espai lliure adjacent a l’antiga central, entre aquesta i el front litoral
(antiga pedrera) que incorpori els elements de valor patrimonial presents dins
un parc urbà equipat per a diferents usos cívics (àgora, passeig,
miradors,...).
- Adequar
la plataforma circumdant a les instal·lacions del nou equipament de la central,
amb definició d’espais lliures i d’accés, procurant la reforestació en la
mesura en que sigui possible.
- S’ha de regularitzar el límit amb
l’àrea portuària del Port comercial d’Alcúdia, de manera que en millori
l’explotació, assignant-li la part d’aprofitament lucratiu que li correspongui.
- S’ha
de garantir la connexió per a vianants entre el port esportiu del port
d’Alcúdia i la zona residencial d’Alcanada, configurant un itinerari cívic
continu d’accés a l’equipament de l’antiga central d’un mínim de 15 m
d’amplada, facilitant una possible solució en passarel·la elevada sobre l’accés
al port comercial.
- S’ha de tenir en compte dins l’àmbit
d’actuació la presència d’un parc de combustibles líquids, una subestació
d’energia elèctrica i una planta dessaladora d’aigua marina. Es procurarà la
seva integració paisatgística i la reubicació dins el mateix àmbit cas de ser
necessari.
Mesures d’adequació ambiental:
- A
Les àrees enjardinades de nova creació s’hi utilitzaran preferentment espècies
vegetals autòctones amb baix consum d’aigua i sistemes de rec de baix consum.
No obstant, es podran mantenir en la seva actual configuració els jardins
històrics existents a l’àmbit.
- A
les zones properes al front litoral s’utilitzarà preferentment vegetació de
ribera marítima.
- Per
a la rehabilitació integral d’edificis existents, instal·lacions o noves
edificacions, si n’és el cas, seran d’aplicació plena les normes 42, 44 i 45
del PTIM d’adopció de mesures bioclimàtiques i de prevenció de contaminació
acústica i lumínica, en tant que siguin compatibles amb la protecció dels
valors paisatgístics i patrimonials de l’entorn.
- Es
preveurà la recollida selectiva de residus en zones protegides de la vista.
Finalment,
el pla especial haurà de complir amb la Llei 22/1988 de costes i el seu
Reglamentl, així com amb la norma 1.3.01 relativa a aquesta Llei. A més,
prèviament a la seva aprovació serà preceptiu l’informe de la Direcció General
de Sostenibilitat de la Costa i el Mar.
Tramitació i aprovació del pla especial:
D’acord
amb la Disposició transitòria desena del PTIM aquests plans especials s’hauran
d’aprovar inicialment abans que transcorrin dos anys comptats a partir de
l’endemà de la publicació al BOIB de la seva aprovació definitiva i durant aquest període se suspèn la
tramitació i aprovació dels instruments i projectes que impliquin transformació
urbanística del sòl dins la delimitació de l’AIP. No obstant, l’esmentat
desplegament d’instruments urbanístics –d’ordenació i de gestió-, de projectes
d’obres d’urbanització, d’edificació o d’implantació d’activitats, es podrà
realitzar encara que no s’hagi aprovat inicialment el pla especial
corresponent, quan les correlatives fitxes de l’Annex III n’estableixin les
determinacions particulars específiques; en aquest cas caldrà que els esmentats
instruments urbanístics i projectes d’obres d’urbanització s’ajustin a les
previsions establertes a les fitxes dels AIP i que la proposta se sotmeti a
previ informe favorable del Consell Insular de Mallorca que haurà d’emetre’s en
el termini màxim de quaranta-cinc dies. En el cas que transcorrin els dos anys
assenyalats sense que el Pla especial s’hagi aprovat inicialment, s’aixecarà
automàticament la suspensió esmentada en l’apartat anterior i podran
tramitar-se i aprovar-se tots els instruments i projectes que legitimin la transformació
urbanística del sòl, l’edificació o la implantació d’usos a sòl rústic previ
informe preceptiu favorable del Departament del Consell de Mallorca, competent
en ordenació del territori, sobre la seva compatibilitat amb els objectius,
principis rectors i directrius d’ordenació de cada AIP, i que haurà d’emetre’s
en el termini màxim de trenta dies.
Conveni
europeu del paisatge:
D’acord amb la norma 39.4 del PTIM, l’AIP-V, el pla especial justificarà
el compliment del Conveni europeu del paisatge.
Prevaldrà el contingut del PTIM vigent a cada moment sense prejudici del
nou contingut que no contradigui l’anterior.
3.- Àrea
de reconversió territorial ART 10.4 municipal.
Segons el que assenyala l’apartat 1 de la norma 4.2.03 per al sector
urbanitzable AN-1. Als efectes de la gestió, obtenció i urbanització de les
zones de cessió que han de completar l’equipament esportiu del municipi
d’Alcúdia, el PRT o, si escau, el Pla especial del sector AS-6 es
desenvoluparà, dins el primer quadrienni, preferentment mitjançant el sistema
de cooperació. L’esmentat Pla especial podrà determinar la divisió del sector
en fases tant per al Projecte de reparcel·lació com per a l’execució de la
urbanització.
Condicions per al desenvolupament del Pla especial del sector AS-6:
3.1.- Àmbit
total de l’actuació (m2): 198.404.
3.2.- Usos
no lucratius del sector AS-6
- Àmbit
del sector: 146.850 m2
- Superfície
mínima d’espais lliures públics (ELP): 10 %
- Superfície
mínima de sòl de reserva per a sistemes generals d’equipament esportiu
(SSGG-EQ-E): 20 %
- Superfície
mínima d’equipament esportiu (EQ-E): 5 %
- Superfície
mínima d’espai per a viari (V) i equipaments (EQ): 15 %
- Superfície
d’usos no lucratius: 50 %
3.3.- Usos
lucratius del sector AS-6
- Àmbit
del sector: 146.850 m2
- Superfície
màxima d’espai destinat a zona hotelera i usos complementaris: 50 %
- Superfície
d’usos lucratius: 50 %
3.4.- Els
paràmetres i usos relatius als usos lucratius seran els de la zona hotelera
baixa P (H1P) de l’annex II, amb les condicions generals de la norma 3.2.10,
encara que la superfície edificable màxima del sector no podrà superar els 0,3
m2/m2 de l’àmbit total de l’actuació. Podrà destinar-se un 30 % de
l’aprofitament total (no necessàriament vinculat a l’ús hoteler) als usos
lucratius complementaris, d’acord amb la definició de l’article 2.2.02 i els
paràmetres màxims de l’annex II, següents: Comercial (subzona segons determini
el Pla especial i sense ús residencial annex, encara que, quan es desenvolupi
només en planta baixa, l’ocupació podrà ser de fins al 80 %), serveis (SS) i
esportiu privat (SED). Al voltant de l’estació de serveis (ES) existent,
situada en sòl urbà, podrà preveure’s una zona d’infraestructures destinada a
ampliar la seva superfície de parcel·la, en aquest cas el Pla especial fixarà
els paràmetres urbanístics màxims d’aquesta àrea.
3.5.- El
sistema general d’espais lliures públics de l’antic AN-1 no podrà estar sotmès
a cap transformació de la seva coberta vegetal pel que no es podran instal·lar
equipaments, ni enjardinaments i no es podrà utilitzar com a franja lliure de
matolls o vegetació per a la lluita contra els incendis forestals. En qualsevol
cas, d’acord amb l’article 39.1 de la LECO, les actuacions en aquesta àrea
hauran de ser prèviament informades per la Conselleria de Medi Ambient.
3.6.- 3.6.- Els vials i espai lliure públic
i privat, hauran de
garantir la seguretat de les persones, amb mesures de neteja, clareig o d’establiment d’una franja
perimetral de manera que se separi la massa forestal del perímetre de
la urbanització. A més i
a aquests efectes, el pla especial inclourà la redacció d’un pla
d’autoprotecció.
3.7.- En l’àmbit de l’antic
sector AS-6, en estar en una zona inundable segons l’INUNBAL, d’acord amb l’article 105.4 del
PHIB, s’hauran d’elaborar els estudis hidrològics
i hidràulics corresponents quant a aquest risc.
D’altra banda, d’acord amb l’article 108 del PHIB, a les
zones inundables o potencialment
inundables, estaran prohibits
els usos següents:
- En zona de baixa probabilitat
d’inundació, tret que compti amb les mesures preventives suficients per
garantir la no afecció
al domini públic hidràulic, es prohibeixen les instal·lacions o activitats d’emmagatzematge de substàncies
contaminants relacionades a
l’apartat D de l’annex 3 del
PHIB.
- A la zona de probabilitat
mitjana, a més del previst a l’apartat anterior, es prohibeixen amb caràcter general les instal·lacions destinades a serveis públics essencials o que comportin un alt nivell de risc en situacions d’avinguda. A més,
l’Administració hidràulica podrà imposar condicions
al projecte.
- A les zones de probabilitat alta d’inundació es prohibeixen amb caràcter general els usos
previstos als apartats anteriors i
els
usos i edificacions que comportin un risc potencial
de pèrdua de
vides humanes. A més, l’Administració hidràulica podrà imposar condicions al projecte.
- A les zones potencialment inundables es prohibiran
els usos anteriors en funció dels resultats
dels estudis hidrometeorològics i hidrològicohidràulics necessaris.
- Les limitacions concretes al fet que
han d’estar subjectes els usos del sòl i activitats en cadascuna de les
tres zones, seran objecte d’una anàlisi
detallada a cada zona inundable o potencialment
inundable.
3.7.- En l’àmbit de l’antic
sector AS-6, en estar en una zona inundable segons l’INUNBAL, d’acord amb l’article 105.4 del
PHIB, s’hauran d’elaborar els estudis hidrològics
i hidràulics corresponents quant a aquest risc.
D’altra banda, d’acord amb l’article 108 del PHIB, a les
zones inundables o potencialment
inundables, estaran prohibits
els usos següents:
- En zona de baixa probabilitat
d’inundació, tret que compti amb les mesures preventives suficients per
garantir la no afecció
al domini públic hidràulic, es prohibeixen les instal·lacions o activitats d’emmagatzematge de substàncies
contaminants relacionades a
l’apartat D de l’annex 3
del PHIB.
- A la zona de probabilitat
mitjana, a més del previst a l’apartat anterior, es prohibeixen amb caràcter general les instal·lacions destinades a serveis públics essencials o que comportin un alt nivell de risc en situacions d’avinguda. A més,
l’Administració hidràulica podrà imposar condicions
al projecte.
- A les zones de probabilitat alta d’inundació es prohibeixen amb caràcter general els usos
previstos als apartats anteriors i
els
usos i edificacions que comportin un risc potencial
de pèrdua de
vides humanes. A més, l’Administració hidràulica podrà imposar condicions al projecte.
- A les zones potencialment inundables es prohibiran
els usos anteriors en funció dels resultats
dels estudis hidrometeorològics i hidrològicohidràulics necessaris.
- Les limitacions concretes al fet que
han d’estar subjectes els usos del sòl i activitats en cadascuna de les
tres zones, seran objecte d’una anàlisi
detallada a cada zona inundable o potencialment
inundable.
NORMA 4.1.04 ADEQUACIÓ A LES NORMES
SUBSIDIÀRIES
1.- Els Plans parcials
d’ordenació i els Plans especials no podran modificar les previsions de les
Normes Subsidiàries, excepte en aquells casos previstos expressament per la
legislació vigent.
2.- Es permetrà la modificació
de l’ordenació establerta per les NN.SS. en qualssevol de les zones, excepte a
casc antic que serà amb caràcter excepcional, mitjançant un Estudi de detall
d’àmbit mínim d’una illeta, quan l’ordenació proposada presenti, a judici de
Els Estudis de detall
mantindran les determinacions fonamentals de les Normes Subsidiàries. En
especial, no podran introduir, en contra d’allò que s’ha previst en elles,
alteracions que suposin major edificabilitat, major aprofitament privat del sòl
o minva dels espais destinats a sistemes.
En cas d’aprovació de l’Estudi
de detall, l’Ajuntament podrà fixar el termini màxim que consideri procedent
per a la presentació de la sol·licitud de llicència i del projecte
corresponent.
L’illeta situada entre els
carrers Bisbe Pont i Fuente Ventura (plànol 5.5.5) es regularà mitjançant
l’Estudi de detall aprovat, encara que s’admetran ajustos i, justificadament,
la seva modificació mantenint els paràmetres urbanístics fixats.
NORMA 4.1.05 DOCUMENTACIÓ DELS PLANS I
PROJECTES
1.- La documentació dels distints
instruments de planejament que es redactin en desplegament de les previsions de
les presents Normes Subsidiàries s’adaptaran a les estipulacions contingudes en
2.- Els plans d’informació i
els de projecte requerits si escau, es redactaran conforme a les escales
mínimes següents:
- Plans parcials: Escala
1/1.000
- Plans especials en sòl urbà:
Escala 1/500
- Altres Plans especials i
Estudis de detall: Escala a determinar, en cada cas, pels Serveis tècnics
municipals en funció de la finalitat dels mateixos, amb una escala mínima
d’1/500 per als Estudis de detall.
- Projectes d’urbanització: La
mateixa escala, en els plans de planta i perfils longitudinals, que l’empleada
en els Plans parcials o especials que desenvolupin.
- Els plans parcel·laris:
Escala 1/500.
A més dels exemplars impresos
necessaris per a la tramitació, la documentació es presentarà en suport
informàtic compatible amb la cartografia i els sistemes informàtics de
l’Ajuntament d’Alcúdia, sobre els quals es tramitarà, la informació tècnica
necessària.
NORMA 4.1.06 UNITATS D’ACTUACIÓ I SECTORS
EN SÒL URBÀ
1.-
Unitat d’actuació 1 (UA-1)
1.1.-
Situació, àmbit i objecte:
La unitat d’actuació UA-1 comprèn els terrenys públics i
privats situats entre Es camí des Puig i l’Estany Petit, al sud i a l’est de
l’Hotel Lagomonte (també s’inclou el tros del Camí des Puig i canal annex fins
l’Avgda. Pere Mas i Reus), delimitats en el plànol 6.2.1 (sector
AS-11).
El seu
objecte és aconseguir una nova parcel·la turística, adaptada al POOT, que permeti
incrementar el nivell turístic de la zona, el condicionament del Camí des Puig
i la canalització del canal o torrent annex al mateix i les obres de dotació de
serveis del tros comprès entre l’Avgda. Pere Mas i Reus i la unitat d’actuació.
Finalment, també té per objecte concloure la gestió de l’àmbit de la mateixa
mitjançant la corresponent dotació de serveis i cessió de terrenys públics
resultant.
1.2.- Ordenació de la unitat d’actuació:
a).- Plànol d’ordenació n. 5.6.3.
b).- Cessions obligatòries: Xarxa viària de l’àmbit de la UA.
c).- Ordenació del sòl lucratiu: Zona hotelera baixa P (H1P).
1.3.- Gestió urbanística:
a).- La cessió del sòl de cessió obligatòria es tramitarà mitjançant
un Projecte de compensació.
b).- Dotació de serveis.
- S’haurà
d’ajustar a les exigències de les Normes Subsidiàries i les persones o entitats titulars del
sòl lucratiu sufragar-les a la seva totalitat.
- Li
correspondrà, des de l’Avgda. Pere Mas i Reus i en una longitud de 450 m.,
executar el vial que confronta amb la unitat.
- La dotació
de serveis inclourà l’execució del Vial des Puig, amb una vorera de tres (3)
metres d’amplada, arborada i il·luminada, així com la sèquia de quatre (4) metres a executar
conforme a les prescripcions dels organismes competents. Les obres tindran el
nivell de qualitat pròpies del pla d’embelliment de la zona.
1.4.- Actuació sense transformació urbanística.
2.- Unitat d’actuació 2 (UA-2)
2.1.- Situació, àmbit i objecte:
Comprèn
els terrenys públics i privats situats entre el Camí des Puig, l’Estany Petit i
el Carrer Amsterdam (també s’inclou el tros del Camí des Puig i el canal annex
fins l’Avgda. Tucàn), delimitats en el plànol 6.2.1 (sector AS-11).
El seu
objecte és aconseguir una nova parcel·la turística, adaptada al POOT, que
permeti incrementar el nivell turístic de la zona, així com el condicionament
del Camí des Puig, la canalització del canal o torrent annex al mateix i les
obres de dotació de serveis del tros comprès entre la unitat d’actuació i
l’Avgda. Tucàn. Finalment, també es pretén concloure la gestió de l’àmbit de la
mateixa mitjançant la corresponent dotació de serveis i la cessió de terrenys
públics resultant.
2.2.- Ordenació de la unitat d’actuació:
a).- Plànol d’ordenació n. 5.6.3.
b).- Cessions obligatòries: Zones verdes públiques de l’àmbit, xarxa
viària peotonal i aparcament.
c).- Ordenació del sòl lucratiu: Zona hotelera baixa P (H1P).
2.3.- Gestió urbanística:
a).- La cessió del sòl de cessió obligatòria es tramitarà mitjançant
un Projecte de compensació.
b).- Dotació de serveis:
- S’haurà
d’ajustar a les exigències de les Normes Subsidiàries i les persones o entitats titulars del sòl lucratiu sufragar-les a la seva totalitat.
- La dotació
de serveis inclourà l’execució del Vial des Puig, amb vorera de tres (3) metres
d’amplada, arborada i il·luminada, així com la sèquia de quatre (4) metres a
executar conforme a les prescripcions dels organismes competents. Les obres tindran
el nivell de qualitat pròpies del pla d’embelliment de la zona. Li correspondrà
també executar els 200 m. de longitud de l’esmentat vial que confronten amb la
unitat d’actuació 1 (UA-1) de forma que es completi tot el traçat.
2.4.- Actuació sense transformació urbanística.
3.- Unitat d’actuació 3 (UA-3).
3.1.- Situació, àmbit i objecte:
Comprèn
els terrenys públics i privats situats entre l’Avgda.Tucàn, el Ranxo Andalús,
els Hotels Reina i el parc públic de Maristany, delimitats en el plànol n. 5.6
(sector AS-10).
El seu
objecte és aconseguir una nova parcel·la turística, adaptada al POOT, que permeti
incrementar el nivell turístic de la zona i un espai lliure públic junt al parc
públic de Maristany. Finalment, també es pretén concloure la gestió del seu
àmbit amb la dotació de serveis i cessió de terrenys públics resultants.
3.2.- Ordenació de la unitat d’actuació:
a).- Plànol d’ordenació n. 5.6
b).- Cessions obligatòries: Zones verdes públiques i xarxa viària.
c).- Ordenació del sòl lucratiu: Zona hotelera baixa P (H1P)
3.3.- Gestió urbanística:
a).- La cessió del sòl de cessió obligatòria es tramitarà mitjançant
un Projecte de compensació.
b).- La dotació de
serveis s’haurà d’ajustar a les exigències de les Normes Subsidiàries i les persones o entitats titulars del
sòl lucratiu sufragar-les a la seva totalitat.
3.4.- Actuació sense transformació urbanística.
4.- Unitat d’actuació 4 (UA-4).
Aquesta
unitat d’actuació es configura com dos sub unitats vinculades. La sub unitat UA-4a
es correspon amb l’àmbit aprovat en les NN.SS. adaptades al POOT i a la LEN,
amb les modificacions puntuals que s’han incorporat posteriorment, i podrà
continuar la seva tramitació de forma independent. La sub unitat UA-4b es
correspon amb el sòl classificat com a urbà en la present revisió. El
desenvolupament de la sub unitat UA-4b es troba vinculat al de la UA-4a i els
usos esportius previstos en ella a la parcel·la d’ús turístic.
4.1.- Sub unitat d’actuació 4a (UA-4a).
4.1.1.- Situació, àmbit i objecte:
Aquesta
sub unitat d’actuació es correspon amb l’antiga UA-6. Es troba situada en el
Port d’Alcúdia, entre el Carrer Teodoro Canet i Bisbe Pont, en el sector AS-4
(anterior sector AS-5), amb una superfície total de l’àmbit de 60.000 m2.
El seu
objecte és aconseguir un gran aparcament de superfície que permeti cobrir una
part important de les necessitats generades per la peotonalització de la
primera línia del Port i dotar la zona d’una àrea docent-cultural que permeti
construir el nou centre escolar i una zona cívic-social. També es pretén la
creació d’una nova parcel·la hotelera, adaptada al POOT, de 30.000 m2 de
superfície que permeti la transformació de places obsoletes.
4.1.2.- Ordenació:
a).- Plànol d’ordenació n. 5.5, 5.5.3 i 5.5.5.
b).- Cessions
obligatòries: Espai lliure públic (6.000 m2), parcel·la per a equipament
docent, cultural i guarderia (6.000 m2), parcel·la per a equipament
cívic-social (1.700 m2), vials i aparcament públic (16.300 m2). La parcel·la
destinada a ús cívic-social també podrà destinar-se a incrementar la superfície
de la parcel·la docent i cultural. Total del sòl de cessió: 30.000 m2. A més a
més, la cessió de l’aprofitament lucratiu que es fixa en el quinze per cent (15
%) d’aquest aprofitament i que podrà entregar-se en terrenys del sòl urbà
situats en el Port d’Alcúdia o en metàl·lic.
c).- Sòl lucratiu: Parcel·la hotelera de 30.000 m2.
d).- Ordenació del sòl lucratiu: Zona hotelera mitja P (H2P).
4.1.3.- Gestió urbanística:
a).- El promotor
únic de l’actuació formalitzarà d’immediat les cessions així com està establert
en els compromisos adquirits amb l’Ajuntament i aprovats pel Ple municipal.
b).- La dotació de
serveis del sòl de cessió pública haurà de complir les exigències específiques
assenyalades en aquestes normes. L’Ajuntament aportarà el quinze per cent (15
%) del seu cost, d’acord amb el que estableixen els compromisos adquirits amb
el promotor, sempre que estiguin urbanitzats amb el mateix nivell
d’infraestructura i qualitat exigible a la unitat.
4.2.- Sub unitat d’actuació 4b (UA-4b).
4.2.1.- Situació, àmbit i objecte:
Es
situa confrontant amb la UA-4a i la superfície del seu àmbit és de 7.810 m2. El
seu objecte és aconseguir una oferta turística de més qualitat en agregar una
parcel·la per a usos esportius que quedi vinculada a l’hotelera.
4.2.2.- Ordenació:
a).- Plànol d’ordenació n. 5.5, 5.5.3, 5.5.5 i plànols generals.
b).- Paràmetres urbanístics:
La
superfície i dimensions mínimes de la parcel·la es correspondrà amb l’àmbit de
la sub unitat i en cas de cessió d’espais públics (vials, aparcaments, etc.)
amb l’àmbit resultant.
- Ocupació màxima de les edificacions i instal·lacions
cobertes (%): 15
- Edificabilitat màxima de les edificacions i instal·lacions
cobertes (m2/m2): 0,15
- Altura reguladora màxima (m): 8
- Nombre màxim de plantes: B+1P
- Separació mínima a vies, ELP i partions (m): 3
- Separació mínima entre edificis a la mateixa parcel·la (m):
6
- Superfície mínima de jardins privats (%): 40
La
planta soterrani, quan es destini a aparcaments o a instal·lacions i serveis no
computarà com a edificabilitat. La seva ocupació màxima no podrà superar el 40
% de la superfície de la parcel·la.
4.2.4.- Règim d’usos.
L’ús
serà exclusivament el d’espai lliure privat i esportiu, és a dir: jardins,
instal·lacions esportives i piscines descobertes i cobertes, aparcaments i
instal·lacions pròpies de l’activitat, és a dir: club social amb bar i
restaurant, gimnàs, saunes, vestidors, lavabos i botiga d’efectes esportius i
de productes relacionats amb l’activitat. Serà condició indispensable, per a la
construcció de l’edifici social, garantir prèviament la construcció del complex
esportiu i no podrà entrar en funcionament fins que no s’hagin fet les
instal·lacions esportives. La llicència d’activitat estarà condicionada al fet
que es mantinguin en servei les instal·lacions esportives.
L’ús
residencial està prohibit i la seva superfície no podrà incrementar la densitat
turística de 1/60 de l’àmbit de la UA-4a.
4.3.- Gestió urbanística:
El
sistema de gestió serà per compensació de propietari únic i d’acord amb el
conveni urbanístic subscrit.
4.4.- Actuació sense transformació urbanística.
5.- Unitat d’actuació 5 (UA-5).
5.1.- Situació, àmbit i objecte:
Aquesta
unitat d’actuació es correspon amb l’antiga UA-8. Es troba situada a l’àmbit
del complex Bellevue (sector AS-10) i el seu objecte es eliminar del complex
aquelles edificacions i instal·lacions que per les seves característiques
constructives, tipològiques o d’emplaçament, es consideren negatives per la
seva qualitat turística, així com completar la seva gestió urbanística d’acord
amb el que es detalla en aquest apartat.
5.2.- Ordenació de la unitat d’actuació:
a).- La seva
ordenació és la que es conté en els documents annexes a aquesta norma: Plànol
d’ordenació del sector (plànol 5.7), normes d’edificació i de zonificació
parcel·lació i ús.
b).- Paràmetres edificatoris transitoris de les zones urbanístiques
(E5d1, E5d2, E5d3, H3b1, H3b2 i H3c).
c).- Cessions obligatòries:
Sistema d’espais lliures públics, xarxa viària i aparcaments (determinats en el
plànol 5.7 d’ordenació de la unitat).
d).- Els edificis
que, es troben expresament assenyalats en el plànol 5.7 i que per les seves
característiques constructives o pel seu emplaçament resultin degradants per al
complex es declaren expresament fora d’ordenació i hauran d’ésser enderrocats.
e).- L’ordenació
de la xarxa viària queda definida a l’esmentat plànol 5.7 i en el plànol n.
4.1, general. No obstant, la secció actual del vial principal de la
urbanització resulta inadequat a l’actual trànsit per la qual cosa s’haurà de
remodelar i les parcel·les que donen en el seu enfront reordenar-se, sense
disminució de la superfície total dels terrenys destinats a sòl públic, ni
l’aprofitament global dels terrenys lucratius.
5.3.- Gestió urbanística de la unitat d’actuació.
a).- Mitjançant un
Projecte de compensació haurà de formalitzar-se la cessió del sòl de cessió
obligatória definida i detallada en el plànol 5.7.
b).- S’haurà de
constituir una entitat urbanística col·laboradora per al seu manteniment amb
les funcions següents:
- El
manteniment i conservació dels vials, així com de les seves zones verdes i
demés elements ornamentals, siguin aquests de caràcter públic o privat.
- La netetja
interior, enllumenat i serveis, sense perjudici de l’adscripció a la
titularitat pública dels que corresponguin a l’Ajuntament.
- Mantenir els vials que comuniquen el complex amb l’exterior
sempre oberts al pas de vehicles i vianants.
- Mantenir, utilitzar i explotar les instal·lacions
esportives actualment en funcionament.
Les
anteriors obligacions cessaran en el moment en que l’Ajuntament reclami per
així mateix la gestió, individual o col·lectiva, dels esmentats serveis.
L’esmentat règim no afecta a l’obligatorietat de realitzar les cessions a
l’Ajuntament que s’hauran de materialitzar en el menor tempos possible.
c).- Una vegada
completades totes les cessions, es podrà tramitar la legalització del complex.
Per a això s’haurà de garantir de forma simultània, complint les condicions
establertes en l’article 384 del RLOUSM, l’enderrocament de les edificacions
declarades en aquesta norma com a fora d’ordenació i assenyalades en el plànol
5.7. Queden excloses de la legalització les edificacions o instal·lacions que
estiguessin sotmeses a expedients sancionadors en vies de tramitació.
5.4.- Actuació sense transformació urbanística.
6.- Unitat d’actuació 6 (UA-6)
6.1.- Situació, àmbit i objecte:
Aquesta
unitat d’actuació es correspon amb l’antiga UA-9. Es troba entre l’Avgda. de
Mèxic, d’Itàlia, del Casino i el carrer del Verderol, delimitada en el plànol
n. 5.6.2 (sector AS-10).
El seu
objecte es millorar les condicions de parcel·la dels complexes turístics
existents, remodelant el seu traçat en planta i peotonitzant el carrer Tord i
Verderol, així com incrementant el nivell turístic de la zona. És també objecte
de la unitat d’actuació completar la gestió urbanística de la zona, així com la
legalització dels complexes turístics existents i el compliment dels
compromisos establerts amb les
persones propietàries que permetran ampliar i completar una zona verda propera
(sector AS-11).
6.2.- Ordenació de la unitat d’actuació:
a).- Plànol d’ordenació n. 5.6.2.
b).- Cessions
obligatòries: Una zona verda pública formada per les antigues parcel·les n. 233
i 235 situades en el Carrer Bèlgica (sector AS-11) i la compensació de la resta
del valor del sòl de vial declassificat amb solars edificables o en metàl·lic.
c).- Ordenació del sòl lucratiu: Zona extensiva mixta turística
(E5T).
6.3.- Gestió urbanística.
a).- La cessió del
sòl de cessió obligatòria i la determinació del sòl edificable es tramitarà
mitjançant un Projecte de compensació.
b).- La dotació de
serveis s’haurà d’ajustar a les exigències de les Normes Subsidiàries, incloure
el Carrer Verderol i sufraga la seva totalitat les persones o entitats titulars del
sòl lucratiu.
c).- Una volta
tramitats els Projectes de compensació i de dotació de serveis, s’haurà de
sol·licitar, d’acord amb les noves normes urbanístiques aplicables, la
legalització del complex i s’aplicarà, en el que no resulti legalitzable, el
previst en la legislació sobre disciplina urbanística.
6.4.- Actuació sense transformació urbanística.
7.- Unitat d’actuació 8 (UA-8).
7.1.- Situació, àmbit i objecte:
Aquesta
unitat d’actuació es troba situada en la carretera d’Alcanada (plànol 5.5) i el
seu àmbit coincideix amb el conjunt del poblat projectat del l’Arquitecte
Ferragut. L’objecte del mateix és la cessió pública, gratuïta i ordenada de
forma adequada per a la seva utilització de la zona verda prevista pel
planejament, la millora de les infraestructures, la documentació de les
edificacions existents i la seva protecció segons el Catàleg de protecció del
patrimoni, així com la limitació de la densitat residencial de la zona d’acord
amb els criteris generals de la revisió de les NN.SS.
7.2.- Ordenació i gestió urbanística.
Haurà
de presentar-se projecte de compensació amb la cessió de la zona verda, estudi
de detall de volums de les edificacions existents i projecte de dotació de
serveis. Prèviament a autoritzar-se obres en alguna edificació haurà de
justificar-se el compliment de la fitxa AC-25 del Catàleg de protecció del
patrimoni i, en qualsevol cas, no podrà augmentar-se la densitat residencial
actualment existent en el sector ni l’índex d’intensitat d’ús residencial
d’1/400.
El
sistema de gestió serà per compensació.
7.3.- Actuació sense transformació urbanística.
8.- Unitat d’actuació 12 (UA-12).
8.1.- Situació, àmbit i objecte:
Aquesta
unitat d’actuació es troba situada en Ciutat d’Alcúdia i el seu objecte és
aconseguir l’obertura de la continuació del Carrer de la Sinia (plànol 5.1 i
5.1.1) i completar una illeta d’ús residencial (I1) que resulta incompatible
amb el d’equipament, aconseguint una configuració coherent de la trama urbana
de la zona.
8.2.- Ordenació de volums i gestió urbanística.
Com a
conseqüència de l’obertura de l’esmentat vial s’originen dos illetas
diferenciades, una d’elles amb l’ús d’equipament públic en la qual es troba situat
l’actual edifici de l’Auditori i una altra que es regularitza amb l’ús ja
existent de zona intensiva baixa (I1).
El
sistema de gestió serà per compensació.
8.3.- Actuació amb transformació
urbanística de dotació. En la seva conseqüència haurà de cedir-se, lliure de
càrregues d’urbanització, el 10% de l’aprofitament mitjà ponderat i el 15% de
l’increment de l’aprofitament mitjà ponderat atribuït.
9.- Sector de sòl urbà CA-2.
El
sector de sòl urbà CA-2 de ciutat d’Alcúdia (BOIB n. 30, de 10.03.01) va ser
objecte d’una delimitació i divisió en els següents tres sectors: CA-2.1 (És
Vidriell 1), CA-2.2 (És Vidriell 2) i CA-2.3 (És Molinot). Els esmentats
sectors hauran, per poder-se desenvolupar, de ser objecte d’un Projecte de
compensació, d’urbanització o, si escau de dotació de serveis, i de cessió dels
espais lliures públics, espai viari i, d’acord amb el que estableix la legislació del sòl, de percentatge
corresponent de l’aprofitament lucratiu del sector a favor de l’administració.
L’índex d’intensitat d’ús residencial (habitatge/m2 solar), d’acord amb el
criteri d’aquestes normes, del sector CA-2.1 i CA-2.2 serà d’1/25 o d’1/30
quan, excepte per a una profunditat edificable de fins a 12 metres, s’apliqui
sobre una ocupació superior al 60 % de la parcel·la i, en l’àmbit del sector
CA-2.3, no es podran superar els 290 habitatges. Aquests hauran de fixar-se per
illetas o parcel·les en el corresponent Projecte de compensació que serà
vinculant per a l’obtenció de les llicències d’obres.
CA-2.1
i CA-2.2: Actuació sense transformació urbanística.
CA-2.3:
Actuació amb transformació urbanística de urbanització. En la seva conseqüència
haurà de cedir-se, lliure de càrregues d’urbanització, el 15% de l’aprofitament
mitjà ponderat. A més a més, haurà de reservar-se el 30% de l’edificabilitat
residencial a habitatge sotmès a algun règim de protecció pública.
10.- Sector de sòl urbà CA-5.
El
sector de sòl urbà CA-5 de ciutat d’Alcúdia ha estat ja objecte d’un projecte
de compensació i de dotació de serveis, definitivament aprovats. No obstant
això, amb la finalitat d’obtenir una millora urbanística en les illetas que
s’alineen amb la carretera i en les edificacions que es convertiran en la
façana d’entrada a la ciutat, el planejament ha incorporat una ordenació de
detall d’aquestes edificacions i dels espais urbans que les envolten. El porxe
lineal que es permet en planta baixa i al llarg de la façana principal,
assenyalat en el plànol d’ordenació amb la trama de porxo, haurà de ser objecte
d’un estudi de detall que determini les seves condicions estètiques i
d’integració en l’entorn. L’espai sota del porxe es configura com de propietat
privada i ús públic, podent-se edificar en planta soterrani amb els usos
permesos en aquestes normes urbanístiques.
Les persones propietàries de les
illetas afectades per la modificació de l’ordenació urbanística o, si escau, la
Junta de compensació, haurà d’executar a càrrec seu els vials, aparcaments i
zones verdes de conformitat amb l’ordenació de detall incorporada al
planejament i cedir-los a l’Ajuntament lliure i gratuïtament.
Les
edificacions a construir en l’àmbit d’aquest sector hauran de complir les
condicions d’estètica establertes en l’apartat 12 de la norma 3.3.01.
Actuació
sense transformació urbanística.
CAPÍTOL II: NORMES PARTICULARS PER AL
DESPLEGAMENT DEL SÒL URBANITZABLE
NORMA 4.2.01 ORDENACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE,
DEFINICIÓ I TIPOLOGIA DE SECTORS
1.- El sòl urbanitzable i els
seus sectors d’actuació es delimitaran en els següents plànols d’ordenació:
Plànol núm. 1 (Classificació del sòl), plànol núm. 6.1 (Alcúdia nord i Ciutat
d’Alcúdia: Sòl urbanitzable), plànol núm. 6.1.1 (Ordenació sòl urbanitzable:
AN-1) i plànol núm. 6.2 (Alcúdia sud: Sòl urbanitzable).
2.- S’entén per sector, als
efectes de les presents Normes Subsidiàries, cadascuna de les unitats
territorials en què es divideix el sòl urbanitzable als efectes de la seva
ordenació urbanística.
3.- Es distingeixen els
següents tipus de sectors, segons el seu ús global:
a).- Residencial.
Correspon als sectors
destinats, de forma predominant, a l’ús residencial de caràcter permanent.
b).- Industrial.
Correspon als sectors
destinats al desenvolupament de l’ús industrial amb caràcter exclusiu, o en els
que existeixi una àrea residencial o d’equipament en situació de vora del
sòl urbà i que serveixi d’element complementari
d’aquest sòl urbà i alhora separador del residencial i de l’industrial. En
aquest cas es redueixen els usos industrials als compatibles amb aquesta
situació.
c).- Serveis.
Correspon als sectors
destinats al desenvolupament preferent de l’equipament civicosocial col·lectiu
i/o dels centres de les activitats i instal·lacions complementàries per al
servei urbà.
d).- Turistic-residencial o de
segona residència.
Correspon als sectors
especialitzats en l’ús residencial de temporada de baixa densitat, traduït,
especialment, de forma dominant, en el desenvolupament extensiu d’habitatges
unifamiliars i/o blocs d’apartaments de petita dimensió.
4.- Els sectors de sòl urbanitzable,
segons la seva situació d’ordenació actual, es distingeixen en:
a).- Sectors amb Pla parcial
aprovat i executat que, amb els modificacions introduïdes, l’ordenació dels
quals queda plenament integrada en aquestes Normes Subsidiàries.
b).- Sectors amb Pla parcial
aprovat i sense executar que hauran d’ésser revisats i, si procedeix, adaptats
a allò que s’ha establit en aquestes normes i en el Pla territorial de
Mallorca.
c).- Sectors de nova ordenació
a desenvolupar segons les determinacions de les presents normes.
NORMA 4.2.02 NORMES PARTICULARS DE
PLANEJAMENT PARCIAL PER ALS SECTORS DE NOVA ORDENACIÓ
1.- Àmbit de l’ordenació.
L’ordenació de cada sector
haurà d’efectuar-se mitjançant un únic
Pla parcial que comprengui la total superfície d’aquest , podent, no obstant
això, programar-se la seva execució mitjançant un o diversos polígons.
2.- Paràmetres generals de
l’ordenació.
S’especifiquen, per a cada
sector, al quadre de nuclis i sectors, en els plànols d’ordenació núm. 6.1 i
6.2, així com a les fitxes de normes de zonificació, parcel·lació i ús.
Les intensitats globals
definides en les urbanitzable de nova
creació, es refereixen a usos lucratius, inclòs el deu per cent (10 %) de
cessió d’aprofitament.
3.- Zonificació, estructura
urbanística i densitat de població.
a).- El percentatge màxim de
l’àrea de solars destinat a l’edificació privada no podrà superar el valor
expressat al quadre annex núm. 2.2, havent de destinar-se el percentatge
restant a vials, espais lliures públics, zones esportives privades i
instal·lacions d’infraestructura.
b).- L’estructura urbanística
dels sectors s’orientarà d’acord amb els traçats de la xarxa viària bàsica quan
aquesta estigui definida en els plànols d’ordenació. L’ordenació haurà, si
procedís, de solucionar adequadament les àrees de vora contigües al sòl urbà,
de manera que quedi assegurada la continuïtat de la xarxa viària i
regularitzades les alineacions i tipologies d’edificació en les esmentades
àrees.
c).- Les zones d’equipament
públic hauran de localitzar-se de forma agrupada i es tendirà a situar-les en
posicions pròximes a les àrees de sòl urbà adjacents, quan aquestes
existeixin.
d).- En els sectors de
caràcter turístic, es dissenyarà una xarxa
completa i integrada d’itineraris de vianants, amb pautes de traçat autònomes
respecte a la xarxa viària de circulació rodada, afavorint l’accessibilitat als
espais lliures públics i la resta de zones d’equipament comunitari, així com
l’ordenació de circuits de passeig i la connexió amb els sectors o nuclis
confrontants, si procedís. L’amplària mínima dels passos per als vianants serà
de sis (6) metres.
e).- Índexs d’intensitat d’ús.
Les figures de planejament
sectorial de desenvolupament determinaran, per a cada qualificació o zona
d’ordenació que contemplin els respectius índexs d’intensitat d’ús, havent de
justificar adequadament que el resultat de l’aplicació dels mateixos no supera
la capacitat màxima assignada en aquestes Normes Subsidiàries.
El càlcul dels índexs
d’intensitat de l’ús residencial i turístic, les propostes d’exoneració de la
seva fixació i la justificació de complir amb les capacitats màximes de
població previstes per aquestes normes, es farà d’acord amb el que estableix el
Decret 2/1996, de 16 de gener, sobre regulació de capacitats de població en els
instruments de planejament general i sectorial.
f).- Els sectors de caràcter
residencial, turístic o mixt, d’acord amb l’article 6 de
g).- Quan el pla o projecte
derivat del mateix pugui afectar un lloc e
4.- Aparcament públic.
La superfície mínima destinada
a aparcament públic es calcularà mitjançant el mòdul d’1 plaça d’aparcament per
a vehicles de turisme per cada
5.- Espais lliures públics.
La superfície mínima destinada
a parcs i jardins públics complirà el mòdul de 18 o
- Es procurarà que
coincideixin amb zones naturalment arborades i amb els llocs preeminents, vistosos,
de millors panoràmiques.
- Mai seran relegats a
terrenys inhàbils per a solars ni s’adoptaran formes marginals o de sobrant de
repartiment.
La seva posició serà cèntrica,
poc accidentada, ben relacionada, amb els seus fronts a via pública i en el cas
de projectar-se accessos als parcs i jardins mitjançant passatges de vianants,
aquests no tindran ample inferior a deu (10) m.
- Les façanes de les
edificacions enfront dels parcs i jardins tindran el caràcter de frontals o
principals i amb un tractament digne i harmònic i en cas de requerir-se
reculades de l’edificació respecte als corresponents límits dels parcs i
jardins haurà d’observar-se com a mínim idèntica mesura que per a les vies
públiques.
- Sent l’element primordial la
vegetació, aquesta s’aplicarà amb la deguda profusió i cura, cuidant que les
plantacions de les espècies siguin les apropiades a la regió, al clima i a la
corresponent conservació.
- Mai hauran de superposar-se
els parcs i jardins amb la utilització d’aparcaments en tot o en part, ni
tampoc amb les altres superfícies pròpies de serveis viaris com són els
carrers, encreuaments, places, mitjanes, voreres, vorals, etc., i fins i tot amb les faixes de
protecció de vials o amb els passos i
ubicacions d’instal·lacions
infraestructurals del servei urbanístic.
6.- Equipament.
A més de les reserves
previstes en els apartats 4 i 5 de la present norma, les dotacions d’equipament
comunitari hauran de complimentar les següents estipulacions, sense perjudici
del compliment dels mòduls i condicions disposats en l’annex al Reglament de
planejament urbanístic:
a).- Reserves de sòl per a
equipament comunitari en sector residencial:
- Guarderia:
- Equipament cultural i
docent: 10 m2/100 m2 d’edificació, amb un mínim de
- Equipament esportiu: 15
m2/100 m2 d’edificació, amb un mínim de
- Altres equipaments de caràcter
civic-social, de domini públic (sanitari, assistencial, religiós, recreatiu,
municipal divers, etc.): 3 m2/100 m2 d’edificació, amb un mínim de
- Equipament comercial:
b).- Reserves de sòl per a
equipament comunitari en sector de serveis:
Equipament comunitari: 20 % de
la superfície total del sector.
c).- Reserves de sòl per a
equipament comunitari en sector industrial:
- Equipament esportiu: 2 % de
la superfície total ordenada, amb un mínim de
- Altres equipaments de
caràcter civicosocial, de domini públic: 1 % de la superfície total ordenada,
amb un mínim de
- Equipament comercial: 1 % de
la superfície total ordenada.
d).- Reserves de sòl per a
equipament comunitari en sector turístic residencial:
- Guarderia: 2 m2/100 m2
d’edificació, amb un mínim de
- Equipament cultural i
docent: 10 m2/100 m2 d’edificació, amb un mínim de
- Equipament esportiu: 20
m2/100 m2 d’edificació, amb un mínim de
- Altres equipaments de
caràcter civicosocial, de domini públic (sanitari, assistencial, religiós,
recreatiu, municipal divers, etc): 4
m2/100 m2 d’edificació, amb un mínim de
- Equipament comercial: 2
m2/100 m2 d’edificació, amb un mínim de
7.- Unitat urbanística: Mòduls
per a dotacions.
a).- En tot cas, als efectes
d’establir el nombre d’habitatges de cada sector, per determinar el tipus
d’unitat urbanística i els mòduls i superfícies per a dotacions, s’assimilaran
els cent (100) m2 de superfície edificable destinada a qualsevol ús (excepte
els destinats a les pròpies dotacions) a l’equivalent d’un habitatge.
b).- Les dotacions indicades
en les Normes Subsidiàries tenen el caràcter de mínims i hauran de
completar-se, si escau, fins a les quals fixa
c).- Les dotacions per a parc
esportiu tindran la consideració de públiques i són de cessió obligatòria al
municipi.
8.- Infraestructures
d’urbanització.
El Pla Parcial definirà, com a
mínim, el traçat i/o les característiques dels següents serveis i infraestructures
d’urbanització:
- Xarxa viària, passos per als
vianants i d’aparcaments, totalment pavimentades.
- Xarxes de distribució
d’aigua potable, reg i hidrants contra incendis.
- Xarxa d’evacuació d’aigües
residuals, havent d’abocar finalment a l’EDAR municipal.
- Xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials.
- Xarxa subterrània de
distribució d’energia elèctrica.
- Xarxa subterrània
d’enllumenat públic.
- Xarxa subterrània de tubs
per a la instal·lació de telèfons, i/o de serveis per cable.
- Recollida d’escombraries.
- Enjardinament d’espais
lliures públics.
- Connexions amb les xarxes
generals d’abastament d’aigua i sanejament.
- Totes les xarxes d’infraestructura
seran subterrànies i es conduiran sota la vorera.
- Les voreres tindran un ample
mínim de dos (2) metres i, en tot cas, haurà de donar-se’ls l’ample suficient
perquè puguin col·locar-se les instal·lacions sota ella.
A més a més, s’hauran de
complir les determinacions de l’apartat 1 de la norma 2.5.15 (Control
d’abocaments), del capítol IV del títol IV, les que estableix el Pla
territorial de Mallorca i les altres que resulti d’aplicació, així com
justificar, d’acord amb
9.- Entitat urbanística
col·laboradora de conservació.
a).- Els propietaris de
terrenys compresos en sectors, polígons o unitats d’actuació qu
b).- Els promotors
d’urbanitzacions privades gestionaran
davant l’administració urbanística l’autorització de la corresponent Entitat urbanística
col·laboradora de conservació.
10.- Sistema d’actuació.
a).- El sistema d’actuació
normal per gestionar les urbanitzacions privades serà el de compensació.
b).- En els casos en què hagi
d’acollir-se al sistema de cooperació, a causa de l’excessiu nombre d’afectats
o a la falta d’acord entre ells, els propietaris hauran d’assumir íntegrament
les despeses i costos que pogués implicar el canvi de sistema respecte al de
compensació.
c).- Quan l’Ajuntament en Ple
apreciés una clara utilitat pública o interès social en el desenvolupament d’un
sector, polígon o unitat d’actuació en benefici de la resta de ciutadans, no
incloses en el sector, polígon o unitat d’actuació, podrà acordar el sistema de
cooperació o expropiació, segons millor convingui a l’interès general i
s’ajusti a la legislació urbanística aplicable.
11.- Normes de sectors
específics.
Una part d’aquests sectors i
dels terrenys confrontants s’han qualificat pel Decret 96/2005, de 23 de
setembre, d’aprovació definitiva de la revisió del Pla director sectorial
energètic de les Illes Balears com a zona d’infraestructures energètiques. Amb
independència de la zona afectada per l’esmentat PDS que haurà de ser objecte
d’exclusió en regular-se directament per l’esmentat PDS i/o, si escau, d’ajust
en relació amb la resta d’activitats admeses, es mantenen amb caràcter general
les següents condicions de desenvolupament:
11.1.- Sector AS-17
a).- Definició.
El seu destí principal és covertir-se
en centre de comunicacions amb àrea d’influència sobre el nord-est de Mallorca.
L’esmentat centre s’haurà d’ordenar com una terminal mixta (viatgers i
mercaderies) de transport combinat (carretera, ferrocarril i connexió
portuària), amb dotació de serveis complementaris (centre comercial,
emmagatzemament i manipulació de mercaderies, etc.).
b).- Condicions generals.
- Superfície del sector (hà):
12
- Tipus d’ordenació: Aïllada
- Densitat màxima (hab/hà): 10
- Aprofitament global màxim
(m2/m2): 0,4
- Àrea de solar edificable
respecte de la superfície ordenada (%): 40
- Amplària mínima de vies
públiques de trànsit rodat (m): 12
- Nombre d’aparcaments públics
(plaça/m2 d’edificació): 1/100. Mínim: 10 % de la superfície enjardinada.
- Superfície destinada a parcs
i jardins públics (%): 20
c).- Condicions particulars.
- Superfície mínima de solar
(m2): 1.000
- Dimensions mínimes de solar
(façana/fons): 20/20
- Ocupació màxima de solar
(%): 40
- Percentatge mínim d’àrees de
jardins privats al solar (%): 20
d).- Règim d’usos d’acord amb
la classificació, definició i condicions generals de la norma 2.2.02 i
2.2.03:
- Residencial: Habitatge
unifamiliar annex.
- Serveis o terciari (S, B,
P): Establiments públics i administratiu.
- Equipaments (S, B, P): Recreatiu, esportiu, administratiu
institucional, religiós, cultural, docent i sanitari-assistencial.
- Activitats i instal·lacions complementàries (S, B, P):
Abastiment (B, D), magatzems (B, D), transports (B, D), parcs i tallers (B, D)
i instal·lacions infraestructurals (B, D).
Industrial: No.
e).- La superfície del sector
no afectada per l’àmbit de la zona d’infraestructures energètiques prevista en el
Decret 96/2005, de 23 de setembre, podrà dividir-se en subsectors per al seu
desplegament sempre que els mateixos compleixin proporcionalment amb els
estàndards que li corresponguin i els accessos responguin a un criteri de
conjunt.
11.2.- Sector AS-18.
a).- Condicions generals i particulars.
- Coeficient d’edificabilitat
neta màxim (m3/m2): 3
- Superfície total edificable
màxima (m2/m2): 1
- Reculades mínims de les
edificacions respecte de les partions del solar: L’altura (exceptuant
xemeneies) amb un mínim de trenta (30) metres.
- Altura dels edificis: No es
limita.
- Ocupació màxima (%): 40
- Els nivells d’immissió es
mantindran inferiors al setanta i cinc per cent (75 %) dels de les situacions
considerades admissible en el Decret 833/1975 i el nivell de renous es
mantindrà inferior als quaranta decibelios (40 dB) a l’exterior dels seus
tancaments.
- L’empresa propietària de la
central tèrmica d’Es Murterar haurà de disposar, a l’interior del seu recinte,
dels aparcaments necessaris per a cobrir la totalitat de places que genera el
funcionament de la central. Podran distribuir-se en excluses destinades a
aquest ús o en zones interiors degudament assenyalades d’acord amb les normes
específiques de seguretat.
b).- Règim d’usos d’acord amb
la classificació, definició i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03:
- L’únic ús permès és el de
les instal·lacions d’una central tèrmica de generació d’energia elèctrica i
edificis complementaris.
- Es permetran els habitatges
per al personal de vigilància, sempre que quedin separades com a mínim deu (10)
metres de les instal·lacions i edificis industrials.
c).- Protecció del medi
ambient.
L’emissió de contaminants a
l’atmosfera no podrà superar els valors límit legalment establerts i en
particular es compliran les següents disposicions o normes que les
substitueixin.
- Llei 38/1972, de 22 de
desembre (BOE de 26.12.72).
- Decret 833/75, de 6 de
febrer, que desenvolupa
- Reial Decret 1643/1985, d’1
d’agost, modifica índex 002 del Decret 833/75 (BOE de 23.03.79).
- Reial Decret 717/1987, de 27
de maig, modifica el R.D. 833/1975 (BOE de 06.06.87).
- Reial Decret 646/1991, de 22
d’abril, estableix noves normes sobre limitació a les emissions a l’atmosfera
d’agents contaminants procedents de grans instal·lacions de combustió (BOE de
25.04.81).
d).- Infraestructures
d’enllumenat, protecció contra incendis i manteniment de zones verdes.
- Com que el sector es destina
a l’ús exclusiu de producció d’energia elèctrica a parcel·la única i per a una
major seguretat de les instal·lacions, l’enllumenat dels vials públics i de les
zones verdes públiques es realitzarà des de lluminàries situades en els
terrenys privats, després de les tanques de tancament i amb càrrec a GESA.
- Les instal·lacions de
protecció contra-incendis de la totalitat del sector seran projectades i
mantingudes en servei per i a càrrec de GESA.
- També GESA tendrà al seu
càrrec l’esment, condicionament, sembrada i manteniment de les zones verdes
públiques i de les zones perimetrals de protecció, havent-les de dotar
d’espècies autòctones a les quals periòdicament netejarà de la pol·lució de la
central.
11.2.- Sector AS-19.
a).- Condicions generals.
- Extensió d’Es Murterar Ús
industrial (ZI-M).
- Superfície del sector (hà):
6,28
- Tipus d’ordenació: Aïllada
- Densitat màxima (Hab/hà): 1
- Aprofitament global màxim
dels usos lucratius (m2/m2): 0,105
- Àrea de solar edificable
respecte de la superfície ordenada (%): 60
- Amplada mínima de vies
públiques de trànsit rodat (m): 12
- Superfície mínima
d’aparcaments públics: Segons AS-18
- Superfície destinada a parcs
i jardins públics (%): 10
b).- Condicions particulars.
- Superfície mínima de solar:
Segons AS-18
- Dimensions mínimes de solar:
Segons AS-18
- Ocupació màxima de solar
(%): 15
- Percentatge mínim d’àrees de
jardins privats en el solar: ZPP
c).- Règim d’usos d’acord amb la classificació,
definició i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03:
El règim d’usos permesos serà
el mateix que per al sector AS-18, amb la particularitat de que l’índex
d’intensitat d’ús residencial (Ir) serà de 1/30.000.
d).- Condicions per aplicació
de
- L’aprofitament global màxim
no pot superar l’aprofitament mitjà del sòl urbanitzable del municipi que és de
0,94 m3/m2.
- El sector és afectat per una
zona de servitud de protecció, amb una amplada de cent (100) metres mesurats
des del límit inferior de la ribera de la mar.
- El règim jurídic de la zona
de protecció és l’establert en els articles 24 i 25 de
NORMA 4.2.03 SECTORS AMB PLANEJAMENT
PARCIAL APROVAT
1.- Sector AN-1.
a).- Definició i condicions
del sector.
Es tracta d’un sector
urbanitzable, amb Pla parcial aprovat, que es recull, amb modificacions en el
plànol 6.1.1 (ordenació del sòl urbanitzable), de 32 hà de superfície, amb un
aprofitament lucratiu de 0,206 m2/m2 i amb una densitat màxima de 24,4 hab/hà.
El Pla parcial o, si s’escau,
el Projecte d’urbanització haurà d’incorporar els aspectes següents introduïts
per les Normes Subsidiàries:
- Supressió de vials segons
plànol n. 6.1.1
- Normes d’edificació.
- Normes d’estètica.
- Definició d’elements
urbanístics.
- El Projecte d’urbanització
s’haurà de sotmetre a informe de
- Aquest sector es troba
afectat per una àrea de reconversió territorial (ART) d’actuació directa pel que,
d’acord amb el que estableix el Pla territorial de Mallorca, les NN.SS.
recullen l’esmentada delimitació que haurà d’incorporar-se al Pla parcial, en
cas de requerir la seva modificació, o, en tot cas, al Projecte d’urbanització,
així com complir-se amb allò que s’ha establert pel PTI en la fitxa
corresponent.
b).- Normes d’edificació i
règim d’usos.
Les normes d’edificació i el
règim d’usos són els definits per a la zona extensiva (E) i extensiva club
(E4).
CAPÍTOL III: NORMES PARTICULARS PER AL
DESPLEGAMENT DELS SISTEMES GENERALS
NORMA 4.3.01 RÈGIM I DESENVOLUPAMENT DELS
SISTEMES GENERALS
1.- Desenvolupament dels
sistemes generals.
En desplegament de les determinacions de les Normes
Subsidiàries relatives als Sistemes Generals es preveu la redacció, almenys,
dels següents instruments de planejament:
Pla especial de la xarxa de
sanejament municipal.
2.- Els sistemes
generals i els Plans parcials.
No
podrà procedir-se a l’aprovació dels Plans parcials de desenvolupament del sòl
urbanitzable fins tant no quedi garantida l’execució dels sistemes generals que
siguin necessaris per al seu funcionament.
3.- Sistemes
generals portuaris.
a).- El Port esportiu
ubicat a la zona de serveis del Port d’Alcúdia, es classifica com un sistema
general a sòl urbà i la seva ordenació es remet a la continguda en la concessió
administrativa atorgada en el Consell de Ministres de 29.07.88 i les seves
modificacions posteriors.
b).- Ports i
instal·lacions portuàries i complementàries competència de l’administració
autonòmica.
En el
domini públic marítim-terrestre, s’aplicaran les determinacions de la Llei
10/2005, de 14 de juny, de ports de les Illes Balears. La zona de servei dels
ports d’Es Barcarés i port esportiu de Bonaire (El Cocodrilo), d’acord amb
l’article 12 de l’esmentada Llei, es qualifica com a sistema general portuari,
encara que són criteri d’aquestes NN.SS. els següents:
- No permetre
cap nou port esportiu o dàrsena esportiva al litoral municipal.
- Limitar, de
forma restringida i suficientment justificada, les ampliacions dels ports
esportius ja existents, sempre i quan l’Ajuntament les consideri oportunes i
convenients per a l’interès general i per als objectius de les presents Normes
Subsidiàries.
- Permetre les
les obres necessàries per al manteniment de les instal·lacions existents, així
com la millora de les condicions de funcionalitat i de la seva seguretat.
4.- Camp de golf.
Queda
integrat en aquestes NN.SS. l’equipament esportiu del camp de golf d’Alcanada i
instal·lacions complementàries en la forma en què va ser atorgat el seu interès
general. Les instal·lacions podran ser objecte de reforma i adequació a les
necessitats de l’explotació, admetent-se petites ampliacions fins a un 10 % del
volum existent sempre que formin part del volum principal.
5.- Sistema
general d’equipament municipal divers.
La
parcel·la de titularitat municipal, confrontant amb el sector de sòl urbà CA-5
i actualment destinada a punt verd, es qualifica com a sistema general
d’equipament públic divers en sòl rústic. Les seves condicions d’edificació
seran les assenyalades en la norma 3.2.13 (serveis generals) i els usos admesos
seran els de l’ús municipal divers de la norma 2.2.02, encara que prèviament a
qualsevol autorització i/o activitat que comporti edificació s’haurà de
tramitar un informe de sostenibilitat ambiental d’acord amb allò que s’ha
assenyalat en l’article 15 de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions
d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears.
6.- Sistema
general d’equipament públic docent.
Queda
integrat en aquestes NN.SS. l’equipament públic docent i espai lliure públic
situat en el carrer de l’Eclipsi en la forma en què va ser atorgat el seu
interès general, com a sistema general d’equipament docent i espai lliure
públic en sòl rústic. Les actuals instal·lacions podran ser objecte de reforma
i adequació a les necessitats de l’activitat, admetent-se ampliacions
d’edificabilitat i ocupació fins a un 30 % de l’existent.
7.- Sistema general d’espais lliures públics
de La Victòria.
En el sistema general d’espais lliures públics de la
Victòria, qualificat com ANEI i inclòs majoritàriament en zona LIC i ZEPA, només
es permetrà el manteniment de les construccions i instal·lacions ja existents o
aquelles destinades a l’evitació de riscos naturals.
En el sistema general d’equipament comunitari cultural i recreatiu
(CR) existent (alberg La Victòria) seran autoritzables les obres d’higiene,
seguretat, salubritat,
reforma i consolidación, rehabilitació, modernització o millora de les condicions estètiques i de funcionalitat, així com les necessàries per al compliment de les normes de prevenció d’incendis, accessibilitat, codi tècnic de l’edificació i les instal·lacions d’infraestructures
pròpies de l’edificació, sempre que les ampliacions no superin un 10% de la superfície construïda i de l’ocupació ja existents i sempre que formin part del volum principal de l’edificació.
En qualsevol cas, prèviament
a la llicència, es requerirà
l’autorització de Costas i de la Direcció
General de Recursos Hídrics. A més,
d’acord amb la LECO, els projectes inclouran
un annex justificatiu d’integració en l’entorn i, si escau, de repercussions mediambientals. A més, cada actuació requerirà l’informe favorable de la Direcció
General d’Espais Naturals i
Biodiversitat.
Així mateix,
per a desenvolupar l’activitat
serà necessari disposar d’un pla
d’autoprotecció i implantar les mesures previstes en el seu desenvolupament. A més, abans de l’inici de les obres s’hauran d’adoptar les següents mesures:
- Realitzar una franja de protecció
perimetral de 30 m d’ample des de les edificacions on no existirà acumulació de
combustible vegetal amb un desbrossament
selectiu i poda de la massa
arbòria que permet trencar la continuïtat vertical i
horitzontal de la vegetació.
- Netejar les franges longitudinals
del vial d’accés per a deixar
una franja de 5 m d’ample mínim
sense acumulació de
combustible vegetal amb un desbrossament
selectiu i poda de la massa
arbòria que permet trencar la continuïtat vertical i
horitzontal de la vegetació.
S'ha de mantenir un mínim d'un metre de neteja , comptador des de cadascun dels límits exteriors
de la via. (CIOUTU 30/12/2021)
- El pla de seguretat
i salut a redactar pel
constructor de les obres haurà de tenir
en compte el possible risc d’incendi forestal durant l’execució de les obres i aquestes s’executaran fora de l’època de major risc d’incendi.”
NORMA 4.3.02 PLA ESPECIAL DE LA XARXA DE
SANEJAMENT MUNICIPAL
Les determinacions de l’ordenació
del Pla especial de la xarxa de sanejament municipal, respondran als següents
objectius i condicionaments:
- Execució de les obres
corresponents a les infraestructures de sanejament territorial, excloent les de
caràcter secundari o local.
- Definició de la
reglamentació d’abocaments a la xarxa general en funció del sistema de
depuració triat.
- Definició, si s’escau, de
les característiques de les obres d’enganxament o presa a executar en el
desenvolupament dels sectors de sòl urbanitzable.
- L’esmentat Pla haurà d’estar executat en el termini de sis
anys.
NORMA 4.3.03 PLANS ESPECIALS D’ORDENACIÓ
DEL LITORAL
Les platges del municipi
podran ser objecte d’ordenació detallada, de forma completa o per trams,
d’acord amb l’indicat a l’article 3 del Decret 72/1994, de 26 de maig, sobre
plans d’ordenació del litoral. La seva iniciativa correspondrà, de conformitat amb l’article
Aquestes platges són les
següents: Cap de Bou, Marina d’Alcúdia, Barcarès, Morer Vermell, Sant Joan,
Sant Pere, Alcanada i, finalment, el tros sud de la platja d’Alcúdia, que es
recullen en el plànol n. 2 de les NN.SS.
La zona humida denominada en
aquestes Normes Subsidiàries de Maristany està situada entre l’Avinguda del
Tucà i
El desenvolupament del parc
públic es realitzarà en dues etapes, una que consistirà en la recuperació
ambiental de la zona humida i l’altra en l’ordenació del perímetre accessible
per a l’observació del medi natural humit i el seu entorn.
CAPÍTULO IV: NORMAS DE URBANIZACIÓN
NORMA 4.4.01 CONDICIONES GENERALES
1.-
Deures dels propietaris de sòl urbanitzable.
Els
propietaris dels terrenys situats en sòl urbanitzable estan obligats al
compliments dels següents deures legals:
a).- Entregar a
l’Administració competent el sòl reservat per a vials, espais lliures, zones
verdes i restants dotacions públiques incloses en la pròpia actuació o
adscrites a ella per a la seva obtenció.
b).- Entregar a
l’Administració competent, amb destí a patrimoni públic de sòl, el sòl lliure
de càrregues d’urbanització corresponent al 15 % de l’edificabilitat mitjana
ponderada de l’actuació o de l’àmbit superior de referència en què aquesta
s’inclogui.
c).- Costejar i, si escau,
executar totes les obres d’urbanització previstes en l’actuació corresponent,
així com les infraestructures de connexió amb les xarxes generals de serveis i
les d’ampliació i reforçament de les existents fora de l’actuació que aquesta
demandi per la seva dimensió i característiques específiques, sense perjudici
del dret a reintegrar-se de les despeses d’instal·lació de les xarxes de
serveis a càrrec de les seves empreses prestadores, en els termes establits en
la legislació aplicable.
d).- Entregar a
l’Administració competent, junt amb el sòl corresponent, les obres i
infraestructures a què es refereix l’apartat anterior que hagin de formar part
del domini públic com a suport immoble de les instal·lacions pròpies de les
xarxes de dotacions i serveis, així com també les esmentades instal·lacions
quan estiguin destinades a la prestació de serveis de titularitat pública.
e).- Garantir el reallotjament
dels ocupants legals que es precisi desallotjar d’immobles situats dins l’àrea
de l’actuació i que constitueixin la seva residència habitual, així com el
retorn quan tinguin dret a ell, en els termes establits en la legislació
vigent.
f).- Indemnitzar als titulars
de drets sobre les construccions i edificacions que hagin de ser demolides i
les obres, instal·lacions, plantacions i sembrats que no puguin conservar-se.
2.- Projectes d’urbanització.
Aquestes normes s’aplicaran
als projectes d’urbanització en sòl urbà o urbanitzable i en els projectes
d’obres ordinàries en sòl urbà.
Les dotacions i previsions
d’aquests serveis s’ajustaran, com a mínim, a allò que s’ha determinat en les
presents normes o, si no n’hi ha, en la reglamentació específica establida pels
Organismes competents.
Les conduccions i
canalitzacions seran subterrànies i seguiran, excepte casos excepcionals, el
traçat de la xarxa viària, els espais
lliures públics i zones de protecció, situant-se preferentment sota les
voreres. La il·luminació complirà el que disposa la norma 4.4.04.
En tots els casos els
projectes d’urbanització compliran amb el vigent Decret 110/2010, de 15 d’octubre,
pel qual s’aprova el Reglament per a la millora de l’accessibilitat i la
supressió de barreres arquitectòniques.
NORMA 4.4.02 ABASTAMENT D’AIGUA, REG I
HIDRANTS CONTRA INCENDIS
1.- Dotacions mitjanes
mínimes:
a).- Seran les establertes al
Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el codi tècnic de
l’edificació i en particular del document bàsic HS 4.
b).- El cabal màxim diari
s’obtindrà multiplicant per 1,50 el cabal mitjà diari.
c).- El cabal màxim horari
s’obtindrà multiplicant per 2,40 el cabal mitjà diari.
2.- Xarxa de distribució:
a).- Serà equipada amb boques
de reg i hidrants contra incendis.
b).- Excepte que es justifiqui
la seva impossibilitat, la instal·lació serà del tipus mallat.
c).- La separació màxima entre
dos costats oposats d’una malla serà de cinc-cents (500) metres i cada malla
abastirà com a màxim a 2.000 habitants a àrees residencials intensives i a 850
habitants a àrees residencials de baixa densitat.
d).- Excepte que es justifiqui,
el diàmetre mínim de les canonades serà de
e).- La pressió estàtica a
qualsevol punt de la xarxa no serà superior a
f).- La pressió de la xarxa
serà com a mínim (H+
NORMA 4.4.03 CLAVEGUERAM I EVACUACIÓ D’AIGÜES PLUVIALS
a).- La xarxa serà del tipus separatiu
i, quan existeixi Pla especial de la xarxa de sanejament, l’abocament d’aigües
residuals s’efectuarà a la xarxa general municipal en forma i condicions
específiques imposades pel Pla especial per a cada tipus d’activitat.
b).- Excepte que es justifiqui,
el diàmetre mínim de les conduccions serà de
c).- Es disposaran pous de
registre en els canvis de direcció, rasant i en alineacions rectes a distàncies
no superiors a
d).- A les capçaleres de la
xarxa, adossades al primer pou de registre, es construiran cambres de
descàrrega automàtiques de
e).- Les dotacions d’aigües
residuals a tenir en compta seran les establertes per a l’abastiment d’aigua.
f).- La velocitat en cada tros
serà menor de 4 m/seg. i major de 0,6 m/seg..
g).- Els percentatges de les
pendents mínimes en els ramals inicials seran, en cada cas, els que indiquin
els serveis tècnics municipals. Els cabals d’aigües de pluja a evacuar
s’establiran conforme a les instruccions tècniques de carreteres i a la
normativa vigent.
NORMA 4.4.04 ENLLUMENAT PÚBLIC
a).- La instal·lació
d’enllumenat públic s’ajustarà, en el referent al disseny dels punts de llum, a
les instruccions tècniques per a l’enllumenat urbà i a la normativa vigent.
b).- A les àrees
turístic-residencials i zones d’interès paisatgístic, sempre que es tracti de
vies amb trànsit rodat poc important, l’altura màxima dels punts de llum serà
de quatre (4) metres i l’estesa elèctrica d’enllumenat públic complirà les
prescripcions contingudes en les instruccions tècniques vigents i en el
Reglament electrotècnic per a baixa tensió.
c).- Els projectes
d’urbanització i dotació de serveis, d’acord amb el que estableix el Pla
territorial de Mallorca i
- Les lluminàries no seran del
tipus globus, sinó amb pantalles on la bombeta no podrà sobresortir de
l’interior.
- No s’utilitzaran reflectors
que dispersin la llum cap al cel i la inclinació de la lluminària serà
paral·lela a l’horitzó.
- El disseny del sistema
d’enllumenat s’haurà de basar en el criteri d’eficiència energètica, amb les
condicions i la consecució dels nivells luminotècnics establits en els apartats
següents.
- Enllumenat amb projectors de
superfícies horitzontals (instal·lacions esportives, aparcaments, etc.): S’han
d’instal·lar asimètrics sense inclinació o bé instal·lar-los simètrics amb
reixetes adequades contra l’enlluerni.
- La inclinació de les
lluminàries, quan tècnicament sigui possible i no impliqui una pèrdua
d’il·luminació, serà paral·lela a l’horitzó.
- L’enfosquiment intern de
l’hemisferi superior de les lluminàries que tinguin globus de plàstic o
similars serà del 50 %.
- S’instal·laran bombetes de
menor consum en aquells llocs on el nivell luminotècnic sigui excessiu, en
relació amb els valors de seguretat recomanats.
- Limitacions del flux de l’hemisfèric superior (% màxim
del flux que una lluminària emet
sobre el pla horitzontal
respecte del flux total que emet la mateixa col·locada en la posició d’instal·lació), segons el plànol de contaminació lumínica: En zona E-1: 0 %, en zona E-2: Igual
o menor al 5 %, en zona E3: Igual o menor al 15 % i en zona E-4: Igual o menor
al 25 %. Excepte, en la zona E-3 i E-4, la il·luminació
de monuments, altres elements o zones d’interès cultural, històric o turístic especial. Aquestes zones, d’acord amb l’article 5 de
- El paviment de les calçades
de les vies de trànsit, d’acord amb l’article 8 de
- La il·luminació haurà de
complir amb el Reial decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el
Reglament d’eficàcia energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior.
NORMA 4.4.05 ENERGIA ELÈCTRICA I ESTACIONS
TRANSFORMADORES
a).- Condicions generals:
Es complirà amb el que disposa
el vigent Reglament electrotècnic per a baixa tensió, instruccions tècniques
complementàries i normes de la companyia subministradora.
b).- Estacions
transformadores:
- Preferentment es situaran
integrades a l’edificació.
- En zona residencial i
situació aïllada, hauran de respectar la reculada general a vials, passos per
als vianants i espais lliures públics. La reculada a les altres partions de la
parcel·la serà el mínim establert per la companyia subministradora, havent de
qu
- Excepcionalment, en aquells
casos en els quals es justifiqui la impossibilitat o la millor conveniència,
d’acord amb la ordenació dels espais públics, es podrà reduir o eliminar la
reculada a vials mitjançant un Estudi de detall que justifiqui a més la seva
integració en l’entorn.
- Les edificacions situades a
solars confrontants amb una E.T. hauran de complir, respecte d’aquesta, les
reculades pròpies de la zona on s’emplaci.
NORMA 4.4.06 INSTAL·LACIÓ TELEFÓNICA I/O
DE SERVEIS PER CABLE
La xarxa completa de tubs
subterranis, integrada en els sistemes generals del servei, hauran de complir
les especificacions tècniques de les companyies concessionàries del servei.
NORMA 4.4.07 PROJECTE D’URBANITZACIÓ DE
ZONES VERDES
a).- El projecte d’urbanització
d’un espai lliure públic és el destinat a concretar les obres en el referent a
les seves dotacions, arbrat, enjardinament i condicionament general que
estableixen les determinacions de les Normes Subsidiàries, dels Plans parcials
o especials que les desenvolupen o, en cas no estar definides en el
planejament, que assenyalin els serveis tècnics municipals.
b).- Aquest projecte haurà de
recollir tota la documentació precisa per definir de forma completa les obres
de jardineria de la urbanització, comprenent les de condicionament d’arbusts i
ornamental, així com les edificacions auxiliars i, si s’escau, les xarxes
d’energia elèctrica, enllumenat i distribució d’aigua que complementin el
conjunt.
c).- Sense perjudici de la
regulació establerta a les ordenances que li siguin d’aplicació, els projectes
d’urbanització hauran de complir com a mínim les condicions següents:
- Es delimitaran les diferents
àrees de tractament de sòl, havent-se de solucionar correctament la separació
entre aquestes.
- S’hauran de dotar de
suficients punts de reg a l’objecte de permetre un adient servei a la totalitat
de les zones enjardinades.
- S’haurà de disposar
d’il·luminació correcta a la totalitat de les zones pavimentades i, al manco,
en un quaranta per cent (40 %) de les zones enjardinades.
- S’haurà de resoldre
adientment l’evacuació d’aigües de pluja i el drenatge de les diferent àrees, a
l’objecte d’evitar embassaments i acumulació de llot.
- Es disposarà del suficient i
adient mobiliari urbà (bancs, i papereres, etc.).
- L’Ajuntament, com a receptor
dels espais lliures públics, podrà supervisar les condicions de qualitat
d’urbanització al·ludides, reservant-se la facultat d’introduir les
modificacions oportunes, tant de disseny com de qualitat de les instal·lacions.