TÍTOL IV: DESENVOLUPAMENT DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES 

 

CAPÍTOL I: NORMES GENERALS

 

NORMA 4.1.01 ÒRGANS ACTUANTS

 

1.- El desenvolupament de les Normes Subsidiàries correspondrà a l’Ajuntament, en l’àmbit de les seves específiques competències, sense perjudici de la participació dels particulars, segons s’estableix en la Llei del sòl i les presents normes.

 

2.- Correspondrà als distints Departaments ministerials, Organismes autònoms o Empreses públiques adscrites als mateixos, el desenvolupament de les infraestructures, serveis i equipaments en les seves respectives atribucions.

 

 

NORMA 4.1.02 PLANS PARCIALS, PLANS ESPECIALS I ESTUDIS DE DETALL

 

1.- Per al desplegament de les Normes Subsidiàries es formaran, d’acord amb allò que s’ha previst en la Llei del  sòl, en els seus Reglaments de desenvolupament i en aquestes normes, Plans parcials i Plans especials.

 

2.- Per a l’aplicació de les NN.SS. en sòl urbà es podran formular, quan sigui necessari, Estudis de detall amb alguna o algunes de les següents finalitats:

 

Assenyalament d’alineacions i rasants d’elements o trams de la xarxa viària en el sòl urbà, en desenvolupament de les previsions contingudes en el planejament, i completar les que ja hi estiguessin fixades.

Reajustar o adaptar les alineacions i rasants assenyalades als instruments de planejament per al sòl urbà, podent concretar els traçats, sense reduir en cap cas la superfície del viari i altres espais públics i sense incrementar les edificabilitats ni alterar els aprofitaments assignats.

Ordenar els volums edificatoris, respectant sempre les determinacions del planejament quant a l’ocupació de sòl, edificabilitat i altures màximes, densitat de població i usos permesos i prohibits.

 

Es redactaran Estudis de detall en aquells casos en que així ho disposin les NN.SS. o el seu planejament de desenvolupament i amb finalitat que en aquells s’hi estableixi. Així mateix s’elaboraran quan l’Ajuntament ho consideri necessari, per pròpia iniciativa o a proposta d’interessat, en atenció a les circumstàncies urbanístiques d’una actuació o emplaçament determinats.

 

 

NORMA 4.1.03 DESENVOLUPAMENT MITJANÇANT PLANS ESPECIALS

 

1.-        Sistemes generals.

 

a).-       Podrà acudir-se, en tot cas, a la formació de Plans especials, per a qualsevol dels objectius a què fa referència l’article 17 de la Llei del sòl (RD 1346/1976, de 9 d’abril) i en particular, de conformitat amb el seu paràgraf 2n, per a l’execució dels elements dels sistemes generals i complementaris a través dels quals es defineix l’estructura general i orgànica del territori.

 

b).-       El desenvolupament de les infraestructura bàsiques relatives a les comunicacions terrestres i marítimes es formularan mitjançant Plans especials, de conformitat amb allò que s’ha establit en l’article 77 del Reglament de planejament urbanístic.

 

El Port d’Alcúdia s’ordenarà i regulará segons el Pla especial, aprovat definitivament amb prescripcions el 20 de febrer de 2004 (BOIB n. 28, de 26.02.04), d’acord amb el que estableix la Llei 27/1992, de 24 de novembre, de ports de l’Estat i de la marina mercant i per la Llei 48/2003, de 26 de novembre, així com per la norma 45 del Pla territorial de Mallorca.

 

2.-        Àmbit d’intervenció paisatgística AIP-V.

 

D’acord amb el Pla territorial de Mallorca en l’àmbit d’intervenció paisatgística AIP-V (antiga central tèrmica d’Alcúdia) s’haurà de desenvolupar un pla especial l’elaboració del qual, tramitació i aprovació serà competència del Consell de Mallorca, d’acord amb les següents objectius:

 

-           Condicionar l’edifici central per a un ús dotacional socio-cultural.

-           Crear un parc empresarial i de serveis.

-           Crear una gran zona verda a l’extrem est.

-           Ordenar l’àmbit afectat mitjançant la creació de vials interiors, preferentment per a vianants, que assegurin una continuïtat entre el nucli del Port d’Alcúdia, el port comercial i el nucli residencial d’Alcanada.

-           En qualsevol cas, els terrenys compresos dins del domini públic marítim terrestre no poden qualificar-se d’espai lliure públic a l’efecte del comput dels estàndards dotacionals atesa la seva condició demanial.

 

            Principis rectors:

 

-           Ordenació, recuperació i millora dels valors ambientals, paisatgístics i patrimonials de l’entorn.

-           Millora de les dotacions i equipaments del sistema turístic territorial.

-           Integració de les infraestructures, de les instal·lacions, dels equipaments i de les edificacions incloses a l’àmbit en un model paisatgístic coherent.

-           Incorporació de polítiques de sostenibilitat territorial i foment de la seva difusió en el lloc.

-           Foment de la recuperació de teixits urbans històrics deteriorats.

-           Millora de la connexió per a vianants i vehicles no motoritzats entre les trames urbanes del port d’Alcúdia i d’Alcanada, fomentant la mobilitat sostenible i el transport públic.

-           Tractament vegetal de reforestació perimetral de les edificacions, infraestructures i equipaments del conjunt.

-           Ordenació paisatgística: S’establirà d’acord amb les directrius d’ordenació d’aquesta norma.

-           Règim transitori: entre tant no es desenvolupi el pla especial, i en el marc del que estableixen les normes d’ordenació del PTIM, només seran autoritzables aquelles actuacions que no contradiguin els objectius, principis rectors, mesures d’adequació ambiental i directrius d’ordenació incloses en aquesta norma.

 

Directrius d’ordenació i paràmetres de desnvolupament del pla especial.

 

-           Superfície de l’actuació: 7,59 Ha.

-           Usos prevists: terciaris de tot tipus, equipaments i infraestructures.

-           Aprofitament lucratiu màxim: 0,3 m2/m2.

-           Alçades màximes: s’han de definir en el Pla Especial, sense superar la cota superior de l’edifici principal de l’antiga central.

-           Reserva d’espais lliures: almenys 18.000 m2.

-           Regeneració d’un espai lliure adjacent a l’antiga central, entre aquesta i el front litoral (antiga pedrera) que incorpori els elements de valor patrimonial presents dins un parc urbà equipat per a diferents usos cívics (àgora, passeig, miradors,...).

-           Adequar la plataforma circumdant a les instal·lacions del nou equipament de la central, amb definició d’espais lliures i d’accés, procurant la reforestació en la mesura en que sigui possible.

-           S’ha de regularitzar el límit amb l’àrea portuària del Port comercial d’Alcúdia, de manera que en millori l’explotació, assignant-li la part d’aprofitament lucratiu que li correspongui.

-           S’ha de garantir la connexió per a vianants entre el port esportiu del port d’Alcúdia i la zona residencial d’Alcanada, configurant un itinerari cívic continu d’accés a l’equipament de l’antiga central d’un mínim de 15 m d’amplada, facilitant una possible solució en passarel·la elevada sobre l’accés al port comercial.

-           S’ha de tenir en compte dins l’àmbit d’actuació la presència d’un parc de combustibles líquids, una subestació d’energia elèctrica i una planta dessaladora d’aigua marina. Es procurarà la seva integració paisatgística i la reubicació dins el mateix àmbit cas de ser necessari.

 

Mesures d’adequació ambiental:

 

-           A Les àrees enjardinades de nova creació s’hi utilitzaran preferentment espècies vegetals autòctones amb baix consum d’aigua i sistemes de rec de baix consum. No obstant, es podran mantenir en la seva actual configuració els jardins històrics existents a l’àmbit.

-           A les zones properes al front litoral s’utilitzarà preferentment vegetació de ribera marítima.

-           Per a la rehabilitació integral d’edificis existents, instal·lacions o noves edificacions, si n’és el cas, seran d’aplicació plena les normes 42, 44 i 45 del PTIM d’adopció de mesures bioclimàtiques i de prevenció de contaminació acústica i lumínica, en tant que siguin compatibles amb la protecció dels valors paisatgístics i patrimonials de l’entorn.

-           Es preveurà la recollida selectiva de residus en zones protegides de la vista.

 

            Finalment, el pla especial haurà de complir amb la Llei 22/1988 de costes i el seu Reglamentl, així com amb la norma 1.3.01 relativa a aquesta Llei. A més, prèviament a la seva aprovació serà preceptiu l’informe de la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i el Mar.

 

Tramitació i aprovació del pla especial:

 

            D’acord amb la Disposició transitòria desena del PTIM aquests plans especials s’hauran d’aprovar inicialment abans que transcorrin dos anys comptats a partir de l’endemà de la publicació al BOIB de la seva aprovació definitiva  i durant aquest període se suspèn la tramitació i aprovació dels instruments i projectes que impliquin transformació urbanística del sòl dins la delimitació de l’AIP. No obstant, l’esmentat desplegament d’instruments urbanístics –d’ordenació i de gestió-, de projectes d’obres d’urbanització, d’edificació o d’implantació d’activitats, es podrà realitzar encara que no s’hagi aprovat inicialment el pla especial corresponent, quan les correlatives fitxes de l’Annex III n’estableixin les determinacions particulars específiques; en aquest cas caldrà que els esmentats instruments urbanístics i projectes d’obres d’urbanització s’ajustin a les previsions establertes a les fitxes dels AIP i que la proposta se sotmeti a previ informe favorable del Consell Insular de Mallorca que haurà d’emetre’s en el termini màxim de quaranta-cinc dies. En el cas que transcorrin els dos anys assenyalats sense que el Pla especial s’hagi aprovat inicialment, s’aixecarà automàticament la suspensió esmentada en l’apartat anterior i podran tramitar-se i aprovar-se tots els instruments i projectes que legitimin la transformació urbanística del sòl, l’edificació o la implantació d’usos a sòl rústic previ informe preceptiu favorable del Departament del Consell de Mallorca, competent en ordenació del territori, sobre la seva compatibilitat amb els objectius, principis rectors i directrius d’ordenació de cada AIP, i que haurà d’emetre’s en el termini màxim de trenta dies.

 

            Conveni europeu del paisatge: 

 

D’acord amb la norma 39.4 del PTIM, l’AIP-V, el pla especial justificarà el compliment del Conveni europeu del paisatge.

 

Prevaldrà el contingut del PTIM vigent a cada moment sense prejudici del nou contingut que no contradigui l’anterior.

 

3.-        Àrea de reconversió territorial ART 10.4 municipal.

 

Segons el que assenyala l’apartat 1 de la norma 4.2.03 per al sector urbanitzable AN-1. Als efectes de la gestió, obtenció i urbanització de les zones de cessió que han de completar l’equipament esportiu del municipi d’Alcúdia, el PRT o, si escau, el Pla especial del sector AS-6 es desenvoluparà, dins el primer quadrienni, preferentment mitjançant el sistema de cooperació. L’esmentat Pla especial podrà determinar la divisió del sector en fases tant per al Projecte de reparcel·lació com per a l’execució de la urbanització.

 

Condicions per al desenvolupament del Pla especial del sector AS-6:

 

3.1.-     Àmbit total de l’actuació (m2): 198.404.

 

3.2.-     Usos no lucratius del sector AS-6

 

-           Àmbit del sector: 146.850 m2

-           Superfície mínima d’espais lliures públics (ELP): 10 %

-           Superfície mínima de sòl de reserva per a sistemes generals d’equipament esportiu (SSGG-EQ-E): 20 %

-           Superfície mínima d’equipament esportiu (EQ-E): 5 %

-           Superfície mínima d’espai per a viari (V) i equipaments (EQ): 15 %

-           Superfície d’usos no lucratius: 50 %

 

3.3.-     Usos lucratius del sector AS-6

 

-           Àmbit del sector: 146.850 m2

-           Superfície màxima d’espai destinat a zona hotelera i usos complementaris: 50 %

-           Superfície d’usos lucratius: 50 %

 

3.4.-     Els paràmetres i usos relatius als usos lucratius seran els de la zona hotelera baixa P (H1P) de l’annex II, amb les condicions generals de la norma 3.2.10, encara que la superfície edificable màxima del sector no podrà superar els 0,3 m2/m2 de l’àmbit total de l’actuació. Podrà destinar-se un 30 % de l’aprofitament total (no necessàriament vinculat a l’ús hoteler) als usos lucratius complementaris, d’acord amb la definició de l’article 2.2.02 i els paràmetres màxims de l’annex II, següents: Comercial (subzona segons determini el Pla especial i sense ús residencial annex, encara que, quan es desenvolupi només en planta baixa, l’ocupació podrà ser de fins al 80 %), serveis (SS) i esportiu privat (SED). Al voltant de l’estació de serveis (ES) existent, situada en sòl urbà, podrà preveure’s una zona d’infraestructures destinada a ampliar la seva superfície de parcel·la, en aquest cas el Pla especial fixarà els paràmetres urbanístics màxims d’aquesta àrea.

 

3.5.-     El sistema general d’espais lliures públics de l’antic AN-1 no podrà estar sotmès a cap transformació de la seva coberta vegetal pel que no es podran instal·lar equipaments, ni enjardinaments i no es podrà utilitzar com a franja lliure de matolls o vegetació per a la lluita contra els incendis forestals. En qualsevol cas, d’acord amb l’article 39.1 de la LECO, les actuacions en aquesta àrea hauran de ser prèviament informades per la Conselleria de Medi Ambient.

 

3.6.-     3.6.-     Els vials i espai lliure públic i privat, hauran de garantir la seguretat de les persones, amb mesures de neteja, clareig o d’establiment d’una franja perimetral de manera que se separi la massa forestal del perímetre de la urbanització. A més i a aquests efectes, el pla especial inclourà la redacció d’un pla d’autoprotecció.

 

3.7.-     En l’àmbit de l’antic sector AS-6, en estar en una zona inundable segons l’INUNBAL, d’acord amb l’article 105.4 del PHIB, s’hauran d’elaborar els estudis hidrològics i hidràulics corresponents quant a aquest risc.

 

            D’altra banda, d’acord amb l’article 108 del PHIB, a les zones inundables o potencialment inundables, estaran prohibits els usos següents:

 

- En zona de baixa probabilitat d’inundació, tret que compti amb les mesures preventives suficients per garantir la no afecció al domini públic hidràulic, es prohibeixen les instal·lacions o activitats d’emmagatzematge de substàncies contaminants relacionades a l’apartat D de l’annex 3 del PHIB.

- A la zona de probabilitat mitjana, a més del previst a l’apartat anterior, es prohibeixen amb caràcter general les instal·lacions  destinades  a  serveis  públics  essencials  o  que  comportin  un  alt  nivell  de  risc  en  situacions d’avinguda. A més, l’Administració hidràulica podrà imposar condicions al projecte.

- A les zones de probabilitat alta d’inundació es prohibeixen amb caràcter general els usos previstos als apartats anteriors  i  els  usos  i  edificacions  que  comportin  un  risc  potencial  de  pèrdua  de  vides  humanes.  A  més, l’Administració hidràulica podrà imposar condicions al projecte.

- A les zones potencialment inundables es prohibiran els usos anteriors en funció dels resultats dels estudis hidrometeorològics i hidrològicohidràulics necessaris.

- Les limitacions concretes al fet que han d’estar subjectes els usos del sòl i activitats en cadascuna de les tres zones, seran objecte d’una anàlisi detallada a cada zona inundable o potencialment inundable.

 

 

3.7.-     En l’àmbit de l’antic sector AS-6, en estar en una zona inundable segons l’INUNBAL, d’acord amb l’article 105.4 del PHIB, s’hauran d’elaborar els estudis hidrològics i hidràulics corresponents quant a aquest risc.

 

            D’altra banda, d’acord amb l’article 108 del PHIB, a les zones inundables o potencialment inundables, estaran prohibits els usos següents:

 

- En zona de baixa probabilitat d’inundació, tret que compti amb les mesures preventives suficients per garantir la no afecció al domini públic hidràulic, es prohibeixen les instal·lacions o activitats d’emmagatzematge de substàncies contaminants relacionades a l’apartat D de l’annex 3 del PHIB.

- A la zona de probabilitat mitjana, a més del previst a l’apartat anterior, es prohibeixen amb caràcter general les instal·lacions  destinades  a  serveis  públics  essencials  o  que  comportin  un  alt  nivell  de  risc  en  situacions d’avinguda. A més, l’Administració hidràulica podrà imposar condicions al projecte.

- A les zones de probabilitat alta d’inundació es prohibeixen amb caràcter general els usos previstos als apartats anteriors  i  els  usos  i  edificacions  que  comportin  un  risc  potencial  de  pèrdua  de  vides  humanes.  A  més, l’Administració hidràulica podrà imposar condicions al projecte.

- A les zones potencialment inundables es prohibiran els usos anteriors en funció dels resultats dels estudis hidrometeorològics i hidrològicohidràulics necessaris.

- Les limitacions concretes al fet que han d’estar subjectes els usos del sòl i activitats en cadascuna de les tres zones, seran objecte d’una anàlisi detallada a cada zona inundable o potencialment inundable.

           


 

 

NORMA 4.1.04 ADEQUACIÓ A LES NORMES SUBSIDIÀRIES

 

1.- Els Plans parcials d’ordenació i els Plans especials no podran modificar les previsions de les Normes Subsidiàries, excepte en aquells casos previstos expressament per la legislació vigent.

 

2.- Es permetrà la modificació de l’ordenació establerta per les NN.SS. en qualssevol de les zones, excepte a casc antic que serà amb caràcter excepcional, mitjançant un Estudi de detall d’àmbit mínim d’una illeta, quan l’ordenació proposada presenti, a judici de la Corporació municipal, clars avantatges per a la ciutat.

 

Els Estudis de detall mantindran les determinacions fonamentals de les Normes Subsidiàries. En especial, no podran introduir, en contra d’allò que s’ha previst en elles, alteracions que suposin major edificabilitat, major aprofitament privat del sòl o minva dels espais destinats a sistemes.

 

En cas d’aprovació de l’Estudi de detall, l’Ajuntament podrà fixar el termini màxim que consideri procedent per a la presentació de la sol·licitud de llicència i del projecte corresponent.

 

L’illeta situada entre els carrers Bisbe Pont i Fuente Ventura (plànol 5.5.5) es regularà mitjançant l’Estudi de detall aprovat, encara que s’admetran ajustos i, justificadament, la seva modificació mantenint els paràmetres urbanístics fixats.

 

 

NORMA 4.1.05 DOCUMENTACIÓ DELS PLANS I PROJECTES

 

1.- La documentació dels distints instruments de planejament que es redactin en desplegament de les previsions de les presents Normes Subsidiàries s’adaptaran a les estipulacions contingudes en la Llei del sòl i els seus Reglaments, així com en les altres disposicions vigents que els s’apliquin.

 

2.- Els plans d’informació i els de projecte requerits si escau, es redactaran conforme a les escales mínimes següents:  

- Plans parcials: Escala 1/1.000

- Plans especials en sòl urbà: Escala 1/500

- Altres Plans especials i Estudis de detall: Escala a determinar, en cada cas, pels Serveis tècnics municipals en funció de la finalitat dels mateixos, amb una escala mínima d’1/500 per als Estudis de detall.

- Projectes d’urbanització: La mateixa escala, en els plans de planta i perfils longitudinals, que l’empleada en els Plans parcials o especials que desenvolupin.

- Els plans parcel·laris: Escala 1/500.

 


A més dels exemplars impresos necessaris per a la tramitació, la documentació es presentarà en suport informàtic compatible amb la cartografia i els sistemes informàtics de l’Ajuntament d’Alcúdia, sobre els quals es tramitarà, la informació tècnica necessària.

 

 

NORMA 4.1.06 UNITATS D’ACTUACIÓ I SECTORS EN SÒL URBÀ

 

1.-        Unitat d’actuació 1 (UA-1)

 

1.1.-     Situació, àmbit i objecte:

 

La unitat d’actuació UA-1 comprèn els terrenys públics i privats situats entre Es camí des Puig i l’Estany Petit, al sud i a l’est de l’Hotel Lagomonte (també s’inclou el tros del Camí des Puig i canal annex fins l’Avgda. Pere Mas i Reus), delimitats en el plànol 6.2.1 (sector AS-11).

 

El seu objecte és aconseguir una nova parcel·la turística, adaptada al POOT, que permeti incrementar el nivell turístic de la zona, el condicionament del Camí des Puig i la canalització del canal o torrent annex al mateix i les obres de dotació de serveis del tros comprès entre l’Avgda. Pere Mas i Reus i la unitat d’actuació. Finalment, també té per objecte concloure la gestió de l’àmbit de la mateixa mitjançant la corresponent dotació de serveis i cessió de terrenys públics resultant.

 

1.2.-     Ordenació de la unitat d’actuació:

 

a).-       Plànol d’ordenació n. 5.6.3.

 

b).-       Cessions obligatòries: Xarxa viària de l’àmbit de la UA.

 

c).-       Ordenació del sòl lucratiu: Zona hotelera baixa P (H1P).

 

1.3.-     Gestió urbanística:

 

a).-       La cessió del sòl de cessió obligatòria es tramitarà mitjançant un Projecte de compensació.

 

b).-       Dotació de serveis.

 

-           S’haurà d’ajustar a les exigències de les Normes Subsidiàries i les persones o entitats titulars del sòl lucratiu sufragar-les a la seva totalitat.

-           Li correspondrà, des de l’Avgda. Pere Mas i Reus i en una longitud de 450 m., executar el vial que confronta amb la unitat.

-           La dotació de serveis inclourà l’execució del Vial des Puig, amb una vorera de tres (3) metres d’amplada, arborada i il·luminada, així com  la sèquia de quatre (4) metres a executar conforme a les prescripcions dels organismes competents. Les obres tindran el nivell de qualitat pròpies del pla d’embelliment de la zona.

 

1.4.-     Actuació sense transformació urbanística.

 

2.-        Unitat d’actuació 2 (UA-2)

 

2.1.-     Situació, àmbit i objecte:

 

Comprèn els terrenys públics i privats situats entre el Camí des Puig, l’Estany Petit i el Carrer Amsterdam (també s’inclou el tros del Camí des Puig i el canal annex fins l’Avgda. Tucàn), delimitats en el plànol 6.2.1 (sector AS-11).

 

El seu objecte és aconseguir una nova parcel·la turística, adaptada al POOT, que permeti incrementar el nivell turístic de la zona, així com el condicionament del Camí des Puig, la canalització del canal o torrent annex al mateix i les obres de dotació de serveis del tros comprès entre la unitat d’actuació i l’Avgda. Tucàn. Finalment, també es pretén concloure la gestió de l’àmbit de la mateixa mitjançant la corresponent dotació de serveis i la cessió de terrenys públics resultant.

 


2.2.-     Ordenació de la unitat d’actuació:

 

a).-       Plànol d’ordenació n. 5.6.3.

 

b).-       Cessions obligatòries: Zones verdes públiques de l’àmbit, xarxa viària peotonal i aparcament.

 

c).-       Ordenació del sòl lucratiu: Zona hotelera baixa P (H1P).

 

2.3.-     Gestió urbanística:

 

a).-       La cessió del sòl de cessió obligatòria es tramitarà mitjançant un Projecte de compensació.

 

b).-       Dotació de serveis:

 

-           S’haurà d’ajustar a les exigències de les Normes Subsidiàries i les persones o entitats titulars del sòl lucratiu sufragar-les a la seva totalitat.

-           La dotació de serveis inclourà l’execució del Vial des Puig, amb vorera de tres (3) metres d’amplada, arborada i il·luminada, així com la sèquia de quatre (4) metres a executar conforme a les prescripcions dels organismes competents. Les obres tindran el nivell de qualitat pròpies del pla d’embelliment de la zona. Li correspondrà també executar els 200 m. de longitud de l’esmentat vial que confronten amb la unitat d’actuació 1 (UA-1) de forma que es completi tot el traçat.

 

2.4.-     Actuació sense transformació urbanística.

 

3.-        Unitat d’actuació 3 (UA-3).

 

3.1.-     Situació, àmbit i objecte:

 

Comprèn els terrenys públics i privats situats entre l’Avgda.Tucàn, el Ranxo Andalús, els Hotels Reina i el parc públic de Maristany, delimitats en el plànol n. 5.6 (sector AS-10).

 

El seu objecte és aconseguir una nova parcel·la turística, adaptada al POOT, que permeti incrementar el nivell turístic de la zona i un espai lliure públic junt al parc públic de Maristany. Finalment, també es pretén concloure la gestió del seu àmbit amb la dotació de serveis i cessió de terrenys públics resultants.

 

3.2.-     Ordenació de la unitat d’actuació:

 

a).-       Plànol d’ordenació n. 5.6

 

b).-       Cessions obligatòries: Zones verdes públiques i xarxa viària.

 

c).-       Ordenació del sòl lucratiu: Zona hotelera baixa P (H1P)

 

3.3.-     Gestió urbanística:

 

a).-       La cessió del sòl de cessió obligatòria es tramitarà mitjançant un Projecte de compensació.

 

b).-       La dotació de serveis s’haurà d’ajustar a les exigències de les Normes Subsidiàries i les persones o entitats titulars del sòl lucratiu sufragar-les a la seva totalitat.

 

3.4.-     Actuació sense transformació urbanística.

 

4.-        Unitat d’actuació 4 (UA-4).

 

Aquesta unitat d’actuació es configura com dos sub unitats vinculades. La sub unitat UA-4a es correspon amb l’àmbit aprovat en les NN.SS. adaptades al POOT i a la LEN, amb les modificacions puntuals que s’han incorporat posteriorment, i podrà continuar la seva tramitació de forma independent. La sub unitat UA-4b es correspon amb el sòl classificat com a urbà en la present revisió. El desenvolupament de la sub unitat UA-4b es troba vinculat al de la UA-4a i els usos esportius previstos en ella a la parcel·la d’ús turístic.

 


4.1.-     Sub unitat d’actuació 4a (UA-4a).

 

4.1.1.- Situació, àmbit i objecte:

 

Aquesta sub unitat d’actuació es correspon amb l’antiga UA-6. Es troba situada en el Port d’Alcúdia, entre el Carrer Teodoro Canet i Bisbe Pont, en el sector AS-4 (anterior sector AS-5), amb una superfície total de l’àmbit de 60.000 m2.

 

El seu objecte és aconseguir un gran aparcament de superfície que permeti cobrir una part important de les necessitats generades per la peotonalització de la primera línia del Port i dotar la zona d’una àrea docent-cultural que permeti construir el nou centre escolar i una zona cívic-social. També es pretén la creació d’una nova parcel·la hotelera, adaptada al POOT, de 30.000 m2 de superfície que permeti la transformació de places obsoletes.

 

4.1.2.- Ordenació:

 

a).-       Plànol d’ordenació n. 5.5, 5.5.3 i 5.5.5.

 

b).-       Cessions obligatòries: Espai lliure públic (6.000 m2), parcel·la per a equipament docent, cultural i guarderia (6.000 m2), parcel·la per a equipament cívic-social (1.700 m2), vials i aparcament públic (16.300 m2). La parcel·la destinada a ús cívic-social també podrà destinar-se a incrementar la superfície de la parcel·la docent i cultural. Total del sòl de cessió: 30.000 m2. A més a més, la cessió de l’aprofitament lucratiu que es fixa en el quinze per cent (15 %) d’aquest aprofitament i que podrà entregar-se en terrenys del sòl urbà situats en el Port d’Alcúdia o en metàl·lic.

 

c).-       Sòl lucratiu: Parcel·la hotelera de 30.000 m2.

 

d).-       Ordenació del sòl lucratiu: Zona hotelera mitja P (H2P).

 

4.1.3.- Gestió urbanística:

 

a).-       El promotor únic de l’actuació formalitzarà d’immediat les cessions així com està establert en els compromisos adquirits amb l’Ajuntament i aprovats pel Ple municipal.

 

b).-       La dotació de serveis del sòl de cessió pública haurà de complir les exigències específiques assenyalades en aquestes normes. L’Ajuntament aportarà el quinze per cent (15 %) del seu cost, d’acord amb el que estableixen els compromisos adquirits amb el promotor, sempre que estiguin urbanitzats amb el mateix nivell d’infraestructura i qualitat exigible a la unitat.

 

4.2.-     Sub unitat d’actuació 4b (UA-4b).

 

4.2.1.- Situació, àmbit i objecte:

 

Es situa confrontant amb la UA-4a i la superfície del seu àmbit és de 7.810 m2. El seu objecte és aconseguir una oferta turística de més qualitat en agregar una parcel·la per a usos esportius que quedi vinculada a l’hotelera.

 

4.2.2.- Ordenació:

 

a).-       Plànol d’ordenació n. 5.5, 5.5.3, 5.5.5 i plànols generals.

 

b).-       Paràmetres urbanístics:

 

La superfície i dimensions mínimes de la parcel·la es correspondrà amb l’àmbit de la sub unitat i en cas de cessió d’espais públics (vials, aparcaments, etc.) amb l’àmbit resultant.

 

-           Ocupació màxima de les edificacions i instal·lacions cobertes (%): 15


-           Edificabilitat màxima de les edificacions i instal·lacions cobertes (m2/m2): 0,15

-           Altura reguladora màxima (m): 8

-           Nombre màxim de plantes: B+1P

-           Separació mínima a vies, ELP i partions (m): 3

-           Separació mínima entre edificis a la mateixa parcel·la (m): 6

-           Superfície mínima de jardins privats (%): 40

 

La planta soterrani, quan es destini a aparcaments o a instal·lacions i serveis no computarà com a edificabilitat. La seva ocupació màxima no podrà superar el 40 % de la superfície de la parcel·la.

 

4.2.4.- Règim d’usos.

 

L’ús serà exclusivament el d’espai lliure privat i esportiu, és a dir: jardins, instal·lacions esportives i piscines descobertes i cobertes, aparcaments i instal·lacions pròpies de l’activitat, és a dir: club social amb bar i restaurant, gimnàs, saunes, vestidors, lavabos i botiga d’efectes esportius i de productes relacionats amb l’activitat. Serà condició indispensable, per a la construcció de l’edifici social, garantir prèviament la construcció del complex esportiu i no podrà entrar en funcionament fins que no s’hagin fet les instal·lacions esportives. La llicència d’activitat estarà condicionada al fet que es mantinguin en servei les instal·lacions esportives.

 

L’ús residencial està prohibit i la seva superfície no podrà incrementar la densitat turística de 1/60 de l’àmbit de la UA-4a.

 

4.3.-     Gestió urbanística:

 

El sistema de gestió serà per compensació de propietari únic i d’acord amb el conveni urbanístic subscrit.

 

4.4.-     Actuació sense transformació urbanística.

 

5.-        Unitat d’actuació 5 (UA-5).

 

5.1.-     Situació, àmbit i objecte:

 

Aquesta unitat d’actuació es correspon amb l’antiga UA-8. Es troba situada a l’àmbit del complex Bellevue (sector AS-10) i el seu objecte es eliminar del complex aquelles edificacions i instal·lacions que per les seves característiques constructives, tipològiques o d’emplaçament, es consideren negatives per la seva qualitat turística, així com completar la seva gestió urbanística d’acord amb el que es detalla en aquest apartat.

 

5.2.-     Ordenació de la unitat d’actuació:

 

a).-       La seva ordenació és la que es conté en els documents annexes a aquesta norma: Plànol d’ordenació del sector (plànol 5.7), normes d’edificació i de zonificació parcel·lació i ús.

 

b).-       Paràmetres edificatoris transitoris de les zones urbanístiques (E5d1, E5d2, E5d3, H3b1, H3b2 i H3c).

 

c).-       Cessions obligatòries: Sistema d’espais lliures públics, xarxa viària i aparcaments (determinats en el plànol 5.7 d’ordenació de la unitat).

 

d).-       Els edificis que, es troben expresament assenyalats en el plànol 5.7 i que per les seves característiques constructives o pel seu emplaçament resultin degradants per al complex es declaren expresament fora d’ordenació i hauran d’ésser enderrocats.

 

e).-       L’ordenació de la xarxa viària queda definida a l’esmentat plànol 5.7 i en el plànol n. 4.1, general. No obstant, la secció actual del vial principal de la urbanització resulta inadequat a l’actual trànsit per la qual cosa s’haurà de remodelar i les parcel·les que donen en el seu enfront reordenar-se, sense disminució de la superfície total dels terrenys destinats a sòl públic, ni l’aprofitament global dels terrenys lucratius.

 


5.3.-     Gestió urbanística de la unitat d’actuació.

 

a).-       Mitjançant un Projecte de compensació haurà de formalitzar-se la cessió del sòl de cessió obligatória definida i detallada en el plànol 5.7.

 

b).-       S’haurà de constituir una entitat urbanística col·laboradora per al seu manteniment amb les funcions següents:

 

-           El manteniment i conservació dels vials, així com de les seves zones verdes i demés elements ornamentals, siguin aquests de caràcter públic o privat.

-           La netetja interior, enllumenat i serveis, sense perjudici de l’adscripció a la titularitat pública dels que corresponguin a l’Ajuntament.

-           Mantenir els vials que comuniquen el complex amb l’exterior sempre oberts al pas de vehicles i vianants.

-           Mantenir, utilitzar i explotar les instal·lacions esportives actualment en funcionament.

 

Les anteriors obligacions cessaran en el moment en que l’Ajuntament reclami per així mateix la gestió, individual o col·lectiva, dels esmentats serveis. L’esmentat règim no afecta a l’obligatorietat de realitzar les cessions a l’Ajuntament que s’hauran de materialitzar en el menor tempos possible.

 

c).-       Una vegada completades totes les cessions, es podrà tramitar la legalització del complex. Per a això s’haurà de garantir de forma simultània, complint les condicions establertes en l’article 384 del RLOUSM, l’enderrocament de les edificacions declarades en aquesta norma com a fora d’ordenació i assenyalades en el plànol 5.7. Queden excloses de la legalització les edificacions o instal·lacions que estiguessin sotmeses a expedients sancionadors en vies de tramitació.

 

5.4.-     Actuació sense transformació urbanística.

 

6.-        Unitat d’actuació 6 (UA-6)

 

6.1.-     Situació, àmbit i objecte:

 

Aquesta unitat d’actuació es correspon amb l’antiga UA-9. Es troba entre l’Avgda. de Mèxic, d’Itàlia, del Casino i el carrer del Verderol, delimitada en el plànol n. 5.6.2 (sector AS-10).

 

El seu objecte es millorar les condicions de parcel·la dels complexes turístics existents, remodelant el seu traçat en planta i peotonitzant el carrer Tord i Verderol, així com incrementant el nivell turístic de la zona. És també objecte de la unitat d’actuació completar la gestió urbanística de la zona, així com la legalització dels complexes turístics existents i el compliment dels compromisos establerts amb les persones propietàries que permetran ampliar i completar una zona verda propera (sector AS-11).

 

6.2.-     Ordenació de la unitat d’actuació:

 

a).-       Plànol d’ordenació n. 5.6.2.

 

b).-       Cessions obligatòries: Una zona verda pública formada per les antigues parcel·les n. 233 i 235 situades en el Carrer Bèlgica (sector AS-11) i la compensació de la resta del valor del sòl de vial declassificat amb solars edificables o en metàl·lic.

 

c).-       Ordenació del sòl lucratiu: Zona extensiva mixta turística (E5T).

 

6.3.-     Gestió urbanística.

 

a).-       La cessió del sòl de cessió obligatòria i la determinació del sòl edificable es tramitarà mitjançant un Projecte de compensació.

 

b).-       La dotació de serveis s’haurà d’ajustar a les exigències de les Normes Subsidiàries, incloure el Carrer Verderol i sufraga la seva totalitat les persones o entitats titulars del sòl lucratiu.

 


c).-       Una volta tramitats els Projectes de compensació i de dotació de serveis, s’haurà de sol·licitar, d’acord amb les noves normes urbanístiques aplicables, la legalització del complex i s’aplicarà, en el que no resulti legalitzable, el previst en la legislació sobre disciplina urbanística.

 

6.4.-     Actuació sense transformació urbanística.

 

7.-        Unitat d’actuació 8 (UA-8).

 

7.1.-     Situació, àmbit i objecte:

 

Aquesta unitat d’actuació es troba situada en la carretera d’Alcanada (plànol 5.5) i el seu àmbit coincideix amb el conjunt del poblat projectat del l’Arquitecte Ferragut. L’objecte del mateix és la cessió pública, gratuïta i ordenada de forma adequada per a la seva utilització de la zona verda prevista pel planejament, la millora de les infraestructures, la documentació de les edificacions existents i la seva protecció segons el Catàleg de protecció del patrimoni, així com la limitació de la densitat residencial de la zona d’acord amb els criteris generals de la revisió de les NN.SS.

 

7.2.-     Ordenació i gestió urbanística.

 

Haurà de presentar-se projecte de compensació amb la cessió de la zona verda, estudi de detall de volums de les edificacions existents i projecte de dotació de serveis. Prèviament a autoritzar-se obres en alguna edificació haurà de justificar-se el compliment de la fitxa AC-25 del Catàleg de protecció del patrimoni i, en qualsevol cas, no podrà augmentar-se la densitat residencial actualment existent en el sector ni l’índex d’intensitat d’ús residencial d’1/400. 

 

El sistema de gestió serà per compensació.

 

7.3.-     Actuació sense transformació urbanística.

 

8.-        Unitat d’actuació 12 (UA-12).

 

8.1.-     Situació, àmbit i objecte:

 

Aquesta unitat d’actuació es troba situada en Ciutat d’Alcúdia i el seu objecte és aconseguir l’obertura de la continuació del Carrer de la Sinia (plànol 5.1 i 5.1.1) i completar una illeta d’ús residencial (I1) que resulta incompatible amb el d’equipament, aconseguint una configuració coherent de la trama urbana de la zona.

 

8.2.-     Ordenació de volums i gestió urbanística.

 

Com a conseqüència de l’obertura de l’esmentat vial s’originen dos illetas diferenciades, una d’elles amb l’ús d’equipament públic en la qual es troba situat l’actual edifici de l’Auditori i una altra que es regularitza amb l’ús ja existent de zona intensiva baixa (I1).

           

El sistema de gestió serà per compensació.

 

8.3.-     Actuació amb transformació urbanística de dotació. En la seva conseqüència haurà de cedir-se, lliure de càrregues d’urbanització, el 10% de l’aprofitament mitjà ponderat i el 15% de l’increment de l’aprofitament mitjà ponderat atribuït.

 

9.-        Sector de sòl urbà CA-2.

 

El sector de sòl urbà CA-2 de ciutat d’Alcúdia (BOIB n. 30, de 10.03.01) va ser objecte d’una delimitació i divisió en els següents tres sectors: CA-2.1 (És Vidriell 1), CA-2.2 (És Vidriell 2) i CA-2.3 (És Molinot). Els esmentats sectors hauran, per poder-se desenvolupar, de ser objecte d’un Projecte de compensació, d’urbanització o, si escau de dotació de serveis, i de cessió dels espais lliures públics, espai viari i, d’acord amb el que estableix la  legislació del sòl, de percentatge corresponent de l’aprofitament lucratiu del sector a favor de l’administració. L’índex d’intensitat d’ús residencial (habitatge/m2 solar), d’acord amb el criteri d’aquestes normes, del sector CA-2.1 i CA-2.2 serà d’1/25 o d’1/30 quan, excepte per a una profunditat edificable de fins a 12 metres, s’apliqui sobre una ocupació superior al 60 % de la parcel·la i, en l’àmbit del sector CA-2.3, no es podran superar els 290 habitatges. Aquests hauran de fixar-se per illetas o parcel·les en el corresponent Projecte de compensació que serà vinculant per a l’obtenció de les llicències d’obres.

 

CA-2.1 i CA-2.2: Actuació sense transformació urbanística.

 

CA-2.3: Actuació amb transformació urbanística de urbanització. En la seva conseqüència haurà de cedir-se, lliure de càrregues d’urbanització, el 15% de l’aprofitament mitjà ponderat. A més a més, haurà de reservar-se el 30% de l’edificabilitat residencial a habitatge sotmès a algun règim de protecció pública.

 

10.-      Sector de sòl urbà CA-5.

 

El sector de sòl urbà CA-5 de ciutat d’Alcúdia ha estat ja objecte d’un projecte de compensació i de dotació de serveis, definitivament aprovats. No obstant això, amb la finalitat d’obtenir una millora urbanística en les illetas que s’alineen amb la carretera i en les edificacions que es convertiran en la façana d’entrada a la ciutat, el planejament ha incorporat una ordenació de detall d’aquestes edificacions i dels espais urbans que les envolten. El porxe lineal que es permet en planta baixa i al llarg de la façana principal, assenyalat en el plànol d’ordenació amb la trama de porxo, haurà de ser objecte d’un estudi de detall que determini les seves condicions estètiques i d’integració en l’entorn. L’espai sota del porxe es configura com de propietat privada i ús públic, podent-se edificar en planta soterrani amb els usos permesos en aquestes normes urbanístiques.

 


Les persones propietàries de les illetas afectades per la modificació de l’ordenació urbanística o, si escau, la Junta de compensació, haurà d’executar a càrrec seu els vials, aparcaments i zones verdes de conformitat amb l’ordenació de detall incorporada al planejament i cedir-los a l’Ajuntament lliure i gratuïtament.

 

Les edificacions a construir en l’àmbit d’aquest sector hauran de complir les condicions d’estètica establertes en l’apartat 12 de la norma 3.3.01.

 

Actuació sense transformació urbanística.

 

 

 

 

 

 

CAPÍTOL II: NORMES PARTICULARS PER AL DESPLEGAMENT DEL SÒL URBANITZABLE

 

NORMA 4.2.01 ORDENACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE, DEFINICIÓ I TIPOLOGIA DE SECTORS

 

1.- El sòl urbanitzable i els seus sectors d’actuació es delimitaran en els següents plànols d’ordenació: Plànol núm. 1 (Classificació del sòl), plànol núm. 6.1 (Alcúdia nord i Ciutat d’Alcúdia: Sòl urbanitzable), plànol núm. 6.1.1 (Ordenació sòl urbanitzable: AN-1) i plànol núm. 6.2 (Alcúdia sud: Sòl urbanitzable).

 

2.- S’entén per sector, als efectes de les presents Normes Subsidiàries, cadascuna de les unitats territorials en què es divideix el sòl urbanitzable als efectes de la seva ordenació urbanística.

 

3.- Es distingeixen els següents tipus de sectors, segons el seu ús global:  

 

a).- Residencial.

 

Correspon als sectors destinats, de forma predominant, a l’ús residencial de caràcter permanent.  

 

b).- Industrial.

 

Correspon als sectors destinats al desenvolupament de l’ús industrial amb caràcter exclusiu, o en els que existeixi una àrea residencial o d’equipament en situació de vora del sòl  urbà i que serveixi d’element complementari d’aquest sòl urbà i alhora separador del residencial i de l’industrial. En aquest cas es redueixen els usos industrials als compatibles amb aquesta situació.  

 

c).- Serveis.

 

Correspon als sectors destinats al desenvolupament preferent de l’equipament civicosocial col·lectiu i/o dels centres de les activitats i instal·lacions complementàries per al servei urbà.  

 

d).- Turistic-residencial o de segona residència.

 

Correspon als sectors especialitzats en l’ús residencial de temporada de baixa densitat, traduït, especialment, de forma dominant, en el desenvolupament extensiu d’habitatges unifamiliars i/o blocs d’apartaments de petita dimensió.  

 

4.- Els sectors de sòl urbanitzable, segons la seva situació d’ordenació actual, es distingeixen en:

 

a).- Sectors amb Pla parcial aprovat i executat que, amb els modificacions introduïdes, l’ordenació dels quals queda plenament integrada en aquestes Normes Subsidiàries.

 

b).- Sectors amb Pla parcial aprovat i sense executar que hauran d’ésser revisats i, si procedeix, adaptats a allò que s’ha establit en aquestes normes i en el Pla territorial de Mallorca.

 

c).- Sectors de nova ordenació a desenvolupar segons les determinacions de les presents normes.

 

 

NORMA 4.2.02 NORMES PARTICULARS DE PLANEJAMENT PARCIAL PER ALS SECTORS DE NOVA ORDENACIÓ

 


1.- Àmbit de l’ordenació.

 

L’ordenació de cada sector haurà d’efectuar-se  mitjançant un únic Pla parcial que comprengui la total superfície d’aquest , podent, no obstant això, programar-se la seva execució mitjançant un o diversos polígons.

 

2.- Paràmetres generals de l’ordenació.

 

S’especifiquen, per a cada sector, al quadre de nuclis i sectors, en els plànols d’ordenació núm. 6.1 i 6.2, així com a les fitxes de normes de zonificació, parcel·lació i ús.

 

Les intensitats globals definides en les urbanitzable de  nova creació, es refereixen a usos lucratius, inclòs el deu per cent (10 %) de cessió d’aprofitament.

 

3.- Zonificació, estructura urbanística i densitat de població.

 

a).- El percentatge màxim de l’àrea de solars destinat a l’edificació privada no podrà superar el valor expressat al quadre annex núm. 2.2, havent de destinar-se el percentatge restant a vials, espais lliures públics, zones esportives privades i instal·lacions d’infraestructura.   

 

b).- L’estructura urbanística dels sectors s’orientarà d’acord amb els traçats de la xarxa viària bàsica quan aquesta estigui definida en els plànols d’ordenació. L’ordenació haurà, si procedís, de solucionar adequadament les àrees de vora contigües al sòl urbà, de manera que quedi assegurada la continuïtat de la xarxa viària i regularitzades les alineacions i tipologies d’edificació en les esmentades àrees.

   

c).- Les zones d’equipament públic hauran de localitzar-se de forma agrupada i es tendirà a situar-les en posicions pròximes a les àrees de sòl urbà adjacents, quan aquestes existeixin.    

 

d).- En els sectors de caràcter turístic, es dissenyarà una  xarxa completa i integrada d’itineraris de vianants, amb pautes de traçat autònomes respecte a la xarxa viària de circulació rodada, afavorint l’accessibilitat als espais lliures públics i la resta de zones d’equipament comunitari, així com l’ordenació de circuits de passeig i la connexió amb els sectors o nuclis confrontants, si procedís. L’amplària mínima dels passos per als vianants serà de sis (6) metres.

 

e).- Índexs d’intensitat d’ús.

 

Les figures de planejament sectorial de desenvolupament determinaran, per a cada qualificació o zona d’ordenació que contemplin els respectius índexs d’intensitat d’ús, havent de justificar adequadament que el resultat de l’aplicació dels mateixos no supera la capacitat màxima assignada en aquestes Normes Subsidiàries.

 

El càlcul dels índexs d’intensitat de l’ús residencial i turístic, les propostes d’exoneració de la seva fixació i la justificació de complir amb les capacitats màximes de població previstes per aquestes normes, es farà d’acord amb el que estableix el Decret 2/1996, de 16 de gener, sobre regulació de capacitats de població en els instruments de planejament general i sectorial.

 

f).- Els sectors de caràcter residencial, turístic o mixt, d’acord amb l’article 6 de la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears, estaran sotmesos a la reserva del sòl corresponent al 30 % de l’edificabilitat d’ús residencial per a habitatge subjete a un règim de protecció pública que permeti establir, almenys, el seu preu màxim en venda, lloguer o d’altres formes d’accés a l’habitatge, com el dret de superfície o la concessió administrativa.

 


g).- Quan el pla o projecte derivat del mateix pugui afectar un lloc e la Xarxa Natura 2000, d’acord amb l’article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental, serà preceptiu l’informe previ de la Conselleria de Medi Ambient i s’haurà d’incorporar un estudi d’avaluació de les repercussions ambientals en relació amb els objectius de conservació i incloure les corresponents mesures correctores o, si escau, incorporar a l’estudi d’avaluació d’impacte ambiental l’estudi d’avaluació de les repercussions ambientals.

 

4.- Aparcament públic.

 

La superfície mínima destinada a aparcament públic es calcularà mitjançant el mòdul d’1 plaça d’aparcament per a vehicles de turisme per cada 100 m2 d’edificació o superfície construïda. La dotació d’aparcament públic haurà de complir les condicions estipulades en l’article 7 de l’annex al Reglament de planejament urbanístic.

 

5.- Espais lliures públics.

 

La superfície mínima destinada a parcs i jardins públics complirà el mòdul de 18 o 21 m2 per cada 100 m2 d’edificació, amb un mínim del 10 % de la superfície total ordenada. La dotació d’espais públics haurà de complir, a més de les condicions estipulades en l’annex al Reglament de planejament urbanístic, les prescripcions següents:

 

- Es procurarà que coincideixin amb zones naturalment arborades i amb els llocs preeminents, vistosos, de millors panoràmiques.

- Mai seran relegats a terrenys inhàbils per a solars ni s’adoptaran formes marginals o de sobrant de repartiment.

La seva posició serà cèntrica, poc accidentada, ben relacionada, amb els seus fronts a via pública i en el cas de projectar-se accessos als parcs i jardins mitjançant passatges de vianants, aquests no tindran ample inferior a deu (10) m.

- Les façanes de les edificacions enfront dels parcs i jardins tindran el caràcter de frontals o principals i amb un tractament digne i harmònic i en cas de requerir-se reculades de l’edificació respecte als corresponents límits dels parcs i jardins haurà d’observar-se com a mínim idèntica mesura que per a les vies públiques.

- Sent l’element primordial la vegetació, aquesta s’aplicarà amb la deguda profusió i cura, cuidant que les plantacions de les espècies siguin les apropiades a la regió, al clima i a la corresponent conservació.

- Mai hauran de superposar-se els parcs i jardins amb la utilització d’aparcaments en tot o en part, ni tampoc amb les altres superfícies pròpies de serveis viaris com són els carrers, encreuaments, places, mitjanes, voreres,  vorals, etc., i fins i tot amb les faixes de protecció  de vials o amb els passos i ubicacions d’instal·lacions  infraestructurals del servei urbanístic. 

 

 

 

6.- Equipament.

 

A més de les reserves previstes en els apartats 4 i 5 de la present norma, les dotacions d’equipament comunitari hauran de complimentar les següents estipulacions, sense perjudici del compliment dels mòduls i condicions disposats en l’annex al Reglament de planejament urbanístic:

 

a).- Reserves de sòl per a equipament comunitari en sector residencial:  

 

- Guarderia: 5 m2 de sòl per cada 100 m2 d’edificació, amb un mínim de 1.000 m2 en una parcel·la.

- Equipament cultural i docent: 10 m2/100 m2 d’edificació, amb un mínim de 2.000 m2.

- Equipament esportiu: 15 m2/100 m2 d’edificació, amb un mínim de 2.000 m2 en una parcel·la.

- Altres equipaments de caràcter civic-social, de domini públic (sanitari, assistencial, religiós, recreatiu, municipal divers, etc.): 3 m2/100 m2 d’edificació, amb un mínim de 1.000 m2, en una parcel·la.

- Equipament comercial: 80 m2 d’edificació per 100 habitants.

 

b).- Reserves de sòl per a equipament comunitari en sector de serveis:

 

Equipament comunitari: 20 % de la superfície total del sector.

 

c).- Reserves de sòl per a equipament comunitari en sector industrial:

 

- Equipament esportiu: 2 % de la superfície total ordenada, amb un mínim de 4.000 m2 en una o dues parcel·les.

- Altres equipaments de caràcter civicosocial, de domini públic: 1 % de la superfície total ordenada, amb un mínim de 2.000 m2.

- Equipament comercial: 1 % de la superfície total ordenada.

 


d).- Reserves de sòl per a equipament comunitari en sector turístic residencial:

 

- Guarderia: 2 m2/100 m2 d’edificació, amb un mínim de 1.000 m2 en una parcel·la.

- Equipament cultural i docent: 10 m2/100 m2 d’edificació, amb un mínim de 1.000 m2 en una parcel·la.

- Equipament esportiu: 20 m2/100 m2 d’edificació, amb un mínim de 4.000 m2 en una o dues parcel·les.

- Altres equipaments de caràcter civicosocial, de domini públic (sanitari, assistencial, religiós, recreatiu, municipal divers, etc):  4 m2/100 m2 d’edificació, amb un mínim de 1.000 m2 en una parcel·la.

- Equipament comercial: 2 m2/100 m2  d’edificació, amb un mínim de 1.000 m2 en una parcel·la.

 

7.- Unitat urbanística: Mòduls per a dotacions.

 

a).- En tot cas, als efectes d’establir el nombre d’habitatges de cada sector, per determinar el tipus d’unitat urbanística i els mòduls i superfícies per a dotacions, s’assimilaran els cent (100) m2 de superfície edificable destinada a qualsevol ús (excepte els destinats a les pròpies dotacions) a l’equivalent d’un habitatge.

 

b).- Les dotacions indicades en les Normes Subsidiàries tenen el caràcter de mínims i hauran de completar-se, si escau, fins a les quals fixa la Llei del sòl i el seu Reglament de planejament urbanístic.

 

c).- Les dotacions per a parc esportiu tindran la consideració de públiques i són de cessió obligatòria al municipi.

 

8.- Infraestructures d’urbanització.

 

El Pla Parcial definirà, com a mínim, el traçat i/o les característiques dels següents serveis i infraestructures d’urbanització:

 

- Xarxa viària, passos per als vianants i d’aparcaments, totalment pavimentades.

- Xarxes de distribució d’aigua potable, reg i hidrants contra incendis.

- Xarxa d’evacuació d’aigües residuals, havent d’abocar finalment a l’EDAR municipal.

- Xarxa d’evacuació d’aigües pluvials.

- Xarxa subterrània de distribució d’energia elèctrica.

- Xarxa subterrània d’enllumenat públic.

- Xarxa subterrània de tubs per a la instal·lació de telèfons, i/o de serveis per cable.

- Recollida d’escombraries.

- Enjardinament d’espais lliures públics.

- Connexions amb les xarxes generals d’abastament d’aigua i sanejament.

- Totes les xarxes d’infraestructura seran subterrànies i es conduiran sota la vorera.

- Les voreres tindran un ample mínim de dos (2) metres i, en tot cas, haurà de donar-se’ls l’ample suficient perquè puguin col·locar-se les instal·lacions sota ella.

 

A més a més, s’hauran de complir les determinacions de l’apartat 1 de la norma 2.5.15 (Control d’abocaments), del capítol IV del títol IV, les que estableix el Pla territorial de Mallorca i les altres que resulti d’aplicació, així com justificar, d’acord amb la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del renou, les previsions adequades en relació amb les edificacions i les seves distàncies a les vies de comunicació i infraestructures, vies públiques, així com a la seva distribució i insonorització.

 

9.- Entitat urbanística col·laboradora de conservació.

 

a).- Els propietaris de terrenys compresos en sectors, polígons o unitats d’actuació quedaran obligats a suportar les despeses de conservació de les obres d’urbanització i al manteniment de les dotacions i instal·lacions dels serveis, havent-se d’integrar en la corresponent entitat urbanística col·laboradora de conservació.

 

b).- Els promotors d’urbanitzacions privades gestionaran  davant l’administració urbanística l’autorització de  la corresponent Entitat urbanística col·laboradora de conservació.

 

10.- Sistema d’actuació.

 


a).- El sistema d’actuació normal per gestionar les urbanitzacions privades serà el de compensació.

 

b).- En els casos en què hagi d’acollir-se al sistema de cooperació, a causa de l’excessiu nombre d’afectats o a la falta d’acord entre ells, els propietaris hauran d’assumir íntegrament les despeses i costos que pogués implicar el canvi de sistema respecte al de compensació.

 

c).- Quan l’Ajuntament en Ple apreciés una clara utilitat pública o interès social en el desenvolupament d’un sector, polígon o unitat d’actuació en benefici de la resta de ciutadans, no incloses en el sector, polígon o unitat d’actuació, podrà acordar el sistema de cooperació o expropiació, segons millor convingui a l’interès general i s’ajusti a la legislació urbanística aplicable.

 

11.- Normes de sectors específics.

 

Una part d’aquests sectors i dels terrenys confrontants s’han qualificat pel Decret 96/2005, de 23 de setembre, d’aprovació definitiva de la revisió del Pla director sectorial energètic de les Illes Balears com a zona d’infraestructures energètiques. Amb independència de la zona afectada per l’esmentat PDS que haurà de ser objecte d’exclusió en regular-se directament per l’esmentat PDS i/o, si escau, d’ajust en relació amb la resta d’activitats admeses, es mantenen amb caràcter general les següents condicions de desenvolupament:

 

11.1.- Sector AS-17

 

a).- Definició.

 

El seu destí principal és covertir-se en centre de comunicacions amb àrea d’influència sobre el nord-est de Mallorca. L’esmentat centre s’haurà d’ordenar com una terminal mixta (viatgers i mercaderies) de transport combinat (carretera, ferrocarril i connexió portuària), amb dotació de serveis complementaris (centre comercial, emmagatzemament i manipulació de mercaderies, etc.).

 

b).- Condicions generals.

 

- Superfície del sector (hà): 12

- Tipus d’ordenació: Aïllada

- Densitat màxima (hab/hà): 10

- Aprofitament global màxim (m2/m2): 0,4

- Àrea de solar edificable respecte de la superfície ordenada (%): 40

- Amplària mínima de vies públiques de trànsit rodat (m): 12

- Nombre d’aparcaments públics (plaça/m2 d’edificació): 1/100. Mínim: 10 % de la superfície enjardinada.

- Superfície destinada a parcs i jardins públics (%): 20

 

c).- Condicions particulars.

- Superfície mínima de solar (m2): 1.000

- Dimensions mínimes de solar (façana/fons): 20/20

- Ocupació màxima de solar (%): 40

- Percentatge mínim d’àrees de jardins privats al solar (%): 20

 

d).- Règim d’usos d’acord amb la classificació, definició i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03:  

 

- Residencial: Habitatge unifamiliar annex.

- Serveis o terciari (S, B, P): Establiments públics i administratiu.

- Equipaments (S, B, P): Recreatiu, esportiu, administratiu institucional, religiós, cultural, docent i sanitari-assistencial.

- Activitats i instal·lacions complementàries (S, B, P): Abastiment (B, D), magatzems (B, D), transports (B, D), parcs i tallers (B, D) i instal·lacions infraestructurals (B, D).

Industrial: No.


e).- La superfície del sector no afectada per l’àmbit de la zona d’infraestructures energètiques prevista en el Decret 96/2005, de 23 de setembre, podrà dividir-se en subsectors per al seu desplegament sempre que els mateixos compleixin proporcionalment amb els estàndards que li corresponguin i els accessos responguin a un criteri de conjunt.

 

11.2.- Sector AS-18.

 

a).- Condicions generals i particulars.

 

- Coeficient d’edificabilitat neta màxim (m3/m2): 3

- Superfície total edificable màxima (m2/m2): 1

- Reculades mínims de les edificacions respecte de les partions del solar: L’altura (exceptuant xemeneies) amb un mínim de trenta (30) metres.

- Altura dels edificis: No es limita.

- Ocupació màxima (%): 40

- Els nivells d’immissió es mantindran inferiors al setanta i cinc per cent (75 %) dels de les situacions considerades admissible en el Decret 833/1975 i el nivell de renous es mantindrà inferior als quaranta decibelios (40 dB) a l’exterior dels seus tancaments.

- L’empresa propietària de la central tèrmica d’Es Murterar haurà de disposar, a l’interior del seu recinte, dels aparcaments necessaris per a cobrir la totalitat de places que genera el funcionament de la central. Podran distribuir-se en excluses destinades a aquest ús o en zones interiors degudament assenyalades d’acord amb les normes específiques de seguretat.

 

b).- Règim d’usos d’acord amb la classificació, definició i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03:

 

- L’únic ús permès és el de les instal·lacions d’una central tèrmica de generació d’energia elèctrica i edificis complementaris.

- Es permetran els habitatges per al personal de vigilància, sempre que quedin separades com a mínim deu (10) metres de les instal·lacions i edificis industrials.

 

c).- Protecció del medi ambient.

 

L’emissió de contaminants a l’atmosfera no podrà superar els valors límit legalment establerts i en particular es compliran les següents disposicions o normes que les substitueixin.

 

- Llei 38/1972, de 22 de desembre (BOE de 26.12.72).

- Decret 833/75, de 6 de febrer, que desenvolupa la Llei 38/1972 (BOE de 22.04.75).

- Reial Decret 1643/1985, d’1 d’agost, modifica índex 002 del Decret 833/75 (BOE de 23.03.79).

- Reial Decret 717/1987, de 27 de maig, modifica el R.D. 833/1975 (BOE de 06.06.87).

- Reial Decret 646/1991, de 22 d’abril, estableix noves normes sobre limitació a les emissions a l’atmosfera d’agents contaminants procedents de grans instal·lacions de combustió (BOE de 25.04.81).

 

d).- Infraestructures d’enllumenat, protecció contra incendis i manteniment de zones verdes.

 

- Com que el sector es destina a l’ús exclusiu de producció d’energia elèctrica a parcel·la única i per a una major seguretat de les instal·lacions, l’enllumenat dels vials públics i de les zones verdes públiques es realitzarà des de lluminàries situades en els terrenys privats, després de les tanques de tancament i amb càrrec a GESA.

- Les instal·lacions de protecció contra-incendis de la totalitat del sector seran projectades i mantingudes en servei per i a càrrec de GESA.

- També GESA tendrà al seu càrrec l’esment, condicionament, sembrada i manteniment de les zones verdes públiques i de les zones perimetrals de protecció, havent-les de dotar d’espècies autòctones a les quals periòdicament netejarà de la pol·lució de la central.

 

11.2.- Sector AS-19.

 


a).- Condicions generals.

 

- Extensió d’Es Murterar Ús industrial (ZI-M).

- Superfície del sector (hà): 6,28

- Tipus d’ordenació: Aïllada

- Densitat màxima (Hab/hà): 1

- Aprofitament global màxim dels usos lucratius (m2/m2): 0,105

- Àrea de solar edificable respecte de la superfície ordenada (%): 60

- Amplada mínima de vies públiques de trànsit rodat (m): 12

- Superfície mínima d’aparcaments públics: Segons AS-18

- Superfície destinada a parcs i jardins públics (%): 10

 

b).- Condicions particulars.

 

- Superfície mínima de solar: Segons AS-18

- Dimensions mínimes de solar: Segons AS-18

- Ocupació màxima de solar (%): 15

- Percentatge mínim d’àrees de jardins privats en el solar: ZPP

 

c).-  Règim d’usos d’acord amb la classificació, definició i condicions generals de la norma 2.2.02 i 2.2.03:

 

El règim d’usos permesos serà el mateix que per al sector AS-18, amb la particularitat de que l’índex d’intensitat d’ús residencial (Ir) serà de 1/30.000.

 

d).- Condicions per aplicació de la Llei de costes.

 

- L’aprofitament global màxim no pot superar l’aprofitament mitjà del sòl urbanitzable del municipi que és de 0,94 m3/m2.

- El sector és afectat per una zona de servitud de protecció, amb una amplada de cent (100) metres mesurats des del límit inferior de la ribera de la mar.

- El règim jurídic de la zona de protecció és l’establert en els articles 24 i 25 de la Llei de costes i el seu reglament. No obstant, s’haurà de prendre en consideració que la central tèrmica d’Es Murterar és una infraestructura bàsica del sistema energètic de les Balears i que en alguns aspectes no es podran complir totes les limitacions que de forma general preveu la Llei de costes.

 

 

NORMA 4.2.03 SECTORS AMB PLANEJAMENT PARCIAL APROVAT

 

1.- Sector AN-1.

 

a).- Definició i condicions del sector.

 

Es tracta d’un sector urbanitzable, amb Pla parcial aprovat, que es recull, amb modificacions en el plànol 6.1.1 (ordenació del sòl urbanitzable), de 32 hà de superfície, amb un aprofitament lucratiu de 0,206 m2/m2 i amb una densitat màxima de 24,4 hab/hà.

 

El Pla parcial o, si s’escau, el Projecte d’urbanització haurà d’incorporar els aspectes següents introduïts per les Normes Subsidiàries:

 

- Supressió de vials segons plànol n. 6.1.1

- Normes d’edificació.

- Normes d’estètica.

- Definició d’elements urbanístics.


- El Projecte d’urbanització s’haurà de sotmetre a informe de la Direcció General de Recursos Hídrics als efectes de l’afectació del sector per dos torrents i les seves zones de protecció.

- Aquest sector es troba afectat per una àrea de reconversió territorial (ART) d’actuació directa pel que, d’acord amb el que estableix el Pla territorial de Mallorca, les NN.SS. recullen l’esmentada delimitació que haurà d’incorporar-se al Pla parcial, en cas de requerir la seva modificació, o, en tot cas, al Projecte d’urbanització, així com complir-se amb allò que s’ha establert pel PTI en la fitxa corresponent. 

 

b).- Normes d’edificació i règim d’usos.

 

Les normes d’edificació i el règim d’usos són els definits per a la zona extensiva (E) i extensiva club (E4).

 

 

 

 

CAPÍTOL III: NORMES PARTICULARS PER AL DESPLEGAMENT DELS SISTEMES GENERALS

 

NORMA 4.3.01 RÈGIM I DESENVOLUPAMENT DELS SISTEMES GENERALS

 

1.- Desenvolupament dels sistemes generals.

 

En desplegament de les determinacions de les Normes Subsidiàries relatives als Sistemes Generals es preveu la redacció, almenys, dels següents instruments de planejament:

 

            Pla especial de la xarxa de sanejament municipal.

 

2.-        Els sistemes generals i els Plans parcials.

 

No podrà procedir-se a l’aprovació dels Plans parcials de desenvolupament del sòl urbanitzable fins tant no quedi garantida l’execució dels sistemes generals que siguin necessaris per al seu funcionament.

 

3.-        Sistemes generals portuaris.

 

a).-       El Port esportiu ubicat a la zona de serveis del Port d’Alcúdia, es classifica com un sistema general a sòl urbà i la seva ordenació es remet a la continguda en la concessió administrativa atorgada en el Consell de Ministres de 29.07.88 i les seves modificacions posteriors.

 

b).-       Ports i instal·lacions portuàries i complementàries competència de l’administració autonòmica.

 

En el domini públic marítim-terrestre, s’aplicaran les determinacions de la Llei 10/2005, de 14 de juny, de ports de les Illes Balears. La zona de servei dels ports d’Es Barcarés i port esportiu de Bonaire (El Cocodrilo), d’acord amb l’article 12 de l’esmentada Llei, es qualifica com a sistema general portuari, encara que són criteri d’aquestes NN.SS. els següents:

 

-           No permetre cap nou port esportiu o dàrsena esportiva al litoral municipal.

-           Limitar, de forma restringida i suficientment justificada, les ampliacions dels ports esportius ja existents, sempre i quan l’Ajuntament les consideri oportunes i convenients per a l’interès general i per als objectius de les presents Normes Subsidiàries.

-           Permetre les les obres necessàries per al manteniment de les instal·lacions existents, així com la millora de les condicions de funcionalitat i de la seva seguretat.

 

4.-        Camp de golf.

 

Queda integrat en aquestes NN.SS. l’equipament esportiu del camp de golf d’Alcanada i instal·lacions complementàries en la forma en què va ser atorgat el seu interès general. Les instal·lacions podran ser objecte de reforma i adequació a les necessitats de l’explotació, admetent-se petites ampliacions fins a un 10 % del volum existent sempre que formin part del volum principal.

 

5.-        Sistema general d’equipament municipal divers.

 


La parcel·la de titularitat municipal, confrontant amb el sector de sòl urbà CA-5 i actualment destinada a punt verd, es qualifica com a sistema general d’equipament públic divers en sòl rústic. Les seves condicions d’edificació seran les assenyalades en la norma 3.2.13 (serveis generals) i els usos admesos seran els de l’ús municipal divers de la norma 2.2.02, encara que prèviament a qualsevol autorització i/o activitat que comporti edificació s’haurà de tramitar un informe de sostenibilitat ambiental d’acord amb allò que s’ha assenyalat en l’article 15 de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears.

 

6.-        Sistema general d’equipament públic docent.

 

Queda integrat en aquestes NN.SS. l’equipament públic docent i espai lliure públic situat en el carrer de l’Eclipsi en la forma en què va ser atorgat el seu interès general, com a sistema general d’equipament docent i espai lliure públic en sòl rústic. Les actuals instal·lacions podran ser objecte de reforma i adequació a les necessitats de l’activitat, admetent-se ampliacions d’edificabilitat i ocupació fins a un 30 % de l’existent.

 

7.-        Sistema general d’espais lliures públics de La Victòria.

 

En el sistema general d’espais lliures públics de la Victòria, qualificat com ANEI i inclòs majoritàriament en zona LIC i ZEPA, només es permetrà el manteniment de les construccions i instal·lacions ja existents o aquelles destinades a l’evitació de riscos naturals.

 

En el sistema general d’equipament comunitari cultural i recreatiu (CR) existent (alberg La Victòria) seran autoritzables les obres d’higiene, seguretat, salubritat, reforma i consolidación, rehabilitació, modernització o millora de les condicions estètiques i de funcionalitat, així com les necessàries per al compliment de les normes de prevenció d’incendis, accessibilitat, codi tècnic de l’edificació i les instal·lacions d’infraestructures pròpies de l’edificació, sempre que les ampliacions no superin un 10% de la superfície construïda i de l’ocupació ja existents i sempre que formin part del volum principal de l’edificació.

 

En qualsevol cas, prèviament a la llicència, es requerirà l’autorització de Costas i de la Direcció General de Recursos Hídrics. A més, d’acord amb la LECO, els projectes inclouran un annex justificatiu d’integració en l’entorn i, si escau, de repercussions mediambientals. A més, cada actuació requerirà l’informe favorable de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat.

 

Així mateix, per a desenvolupar l’activitat serà necessari disposar d’un pla d’autoprotecció i implantar les mesures previstes en el seu desenvolupament. A més, abans de l’inici de les obres s’hauran d’adoptar les següents mesures:

 

- Realitzar una franja de protecció perimetral de 30 m d’ample des de les edificacions on no existirà acumulació de combustible vegetal amb un desbrossament selectiu i poda de la massa arbòria que permet trencar la continuïtat vertical i horitzontal de la vegetació.

- Netejar les franges longitudinals del vial d’accés per a deixar una franja de 5 m d’ample mínim sense acumulació de combustible vegetal amb un desbrossament selectiu i poda de la massa arbòria que permet trencar la continuïtat vertical i horitzontal de la vegetació.

 

S'ha de mantenir un mínim d'un metre de neteja , comptador des de cadascun dels límits exteriors de la via. (CIOUTU 30/12/2021)

 

- El pla de seguretat i salut a redactar pel constructor de les obres haurà de tenir en compte el possible risc d’incendi forestal durant l’execució de les obres i aquestes s’executaran fora de l’època de major risc d’incendi.”

 

 

 

 

 

NORMA 4.3.02 PLA ESPECIAL DE LA XARXA DE SANEJAMENT MUNICIPAL

 

Les determinacions de l’ordenació del Pla especial de la xarxa de sanejament municipal, respondran als següents objectius i condicionaments:

 

- Execució de les obres corresponents a les infraestructures de sanejament territorial, excloent les de caràcter secundari o local.

- Definició de la reglamentació d’abocaments a la xarxa general en funció del sistema de depuració triat.

- Definició, si s’escau, de les característiques de les obres d’enganxament o presa a executar en el desenvolupament dels sectors de sòl urbanitzable.

- L’esmentat Pla haurà d’estar executat en el termini de sis anys.

 

 

NORMA 4.3.03 PLANS ESPECIALS D’ORDENACIÓ DEL LITORAL

 

Les platges del municipi podran ser objecte d’ordenació detallada, de forma completa o per trams, d’acord amb l’indicat a l’article 3 del Decret 72/1994, de 26 de maig, sobre plans d’ordenació del litoral. La seva iniciativa  correspondrà, de conformitat amb l’article 8, a l’Ajuntament i el procediment es subjectarà a l’establert a l’article 9 i següents de l’esmentat decret.

 

Aquestes platges són les següents: Cap de Bou, Marina d’Alcúdia, Barcarès, Morer Vermell, Sant Joan, Sant Pere, Alcanada i, finalment, el tros sud de la platja d’Alcúdia, que es recullen en el plànol n. 2 de les NN.SS.

 

 

NORMA 4.3.04 PARCS PÚBLICS

 

La zona humida denominada en aquestes Normes Subsidiàries de Maristany està situada entre l’Avinguda del Tucà i la Carretera del Port de l’Alcúdia i la seva delimitació queda plasmada en el plànol 3.1. Es tracta d’una zona humida l’entorn de la qual està alterat per l’activitat urbanitzadora i que aquestes Normes Subsidiàries han qualificat en el plànol 2 (Estructura general i orgànica del territori) com parc públic, a obtenir mitjançant convenis urbanístics o per expropiació. Els usos en aquest només podran ser públics i queden restringits exclusivament als educatius, d’interpretació mediambiental i d’oci o esportius a l’aire lliure sense que resultin pertorbadors del medi natural.

 

El desenvolupament del parc públic es realitzarà en dues etapes, una que consistirà en la recuperació ambiental de la zona humida i l’altra en l’ordenació del perímetre accessible per a l’observació del medi natural humit i el seu entorn.

 

 

 

 

CAPÍTULO IV: NORMAS DE URBANIZACIÓN

 

NORMA 4.4.01 CONDICIONES GENERALES

 


1.- Deures dels propietaris de sòl urbanitzable.

 

Els propietaris dels terrenys situats en sòl urbanitzable estan obligats al compliments dels següents deures legals:

 

a).- Entregar a l’Administració competent el sòl reservat per a vials, espais lliures, zones verdes i restants dotacions públiques incloses en la pròpia actuació o adscrites a ella per a la seva obtenció.

 

b).- Entregar a l’Administració competent, amb destí a patrimoni públic de sòl, el sòl lliure de càrregues d’urbanització corresponent al 15 % de l’edificabilitat mitjana ponderada de l’actuació o de l’àmbit superior de referència en què aquesta s’inclogui.

 

c).- Costejar i, si escau, executar totes les obres d’urbanització previstes en l’actuació corresponent, així com les infraestructures de connexió amb les xarxes generals de serveis i les d’ampliació i reforçament de les existents fora de l’actuació que aquesta demandi per la seva dimensió i característiques específiques, sense perjudici del dret a reintegrar-se de les despeses d’instal·lació de les xarxes de serveis a càrrec de les seves empreses prestadores, en els termes establits en la legislació aplicable.

 

d).- Entregar a l’Administració competent, junt amb el sòl corresponent, les obres i infraestructures a què es refereix l’apartat anterior que hagin de formar part del domini públic com a suport immoble de les instal·lacions pròpies de les xarxes de dotacions i serveis, així com també les esmentades instal·lacions quan estiguin destinades a la prestació de serveis de titularitat pública.

 

e).- Garantir el reallotjament dels ocupants legals que es precisi desallotjar d’immobles situats dins l’àrea de l’actuació i que constitueixin la seva residència habitual, així com el retorn quan tinguin dret a ell, en els termes establits en la legislació vigent.

 

f).- Indemnitzar als titulars de drets sobre les construccions i edificacions que hagin de ser demolides i les obres, instal·lacions, plantacions i sembrats que no puguin conservar-se.

 

2.- Projectes d’urbanització.

 

Aquestes normes s’aplicaran als projectes d’urbanització en sòl urbà o urbanitzable i en els projectes d’obres ordinàries en sòl urbà.

 

Les dotacions i previsions d’aquests serveis s’ajustaran, com a mínim, a allò que s’ha determinat en les presents normes o, si no n’hi ha, en la reglamentació específica establida pels Organismes competents.

 

Les conduccions i canalitzacions seran subterrànies i seguiran, excepte casos excepcionals, el traçat de la  xarxa viària, els espais lliures públics i zones de protecció, situant-se preferentment sota les voreres. La il·luminació complirà el que disposa la norma 4.4.04.

 

En tots els casos els projectes d’urbanització compliran amb el vigent Decret 110/2010, de 15 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament per a la millora de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques.

 

 

NORMA 4.4.02 ABASTAMENT D’AIGUA, REG I HIDRANTS CONTRA INCENDIS

 

1.- Dotacions mitjanes mínimes:

 

a).- Seran les establertes al Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el codi tècnic de l’edificació i en particular del document bàsic HS 4.

 

b).- El cabal màxim diari s’obtindrà multiplicant per 1,50 el cabal mitjà diari.

 


c).- El cabal màxim horari s’obtindrà multiplicant per 2,40 el cabal mitjà diari.

 

2.- Xarxa de distribució:

 

a).- Serà equipada amb boques de reg i hidrants contra incendis.

 

b).- Excepte que es justifiqui la seva impossibilitat, la instal·lació serà del tipus mallat.

 

c).- La separació màxima entre dos costats oposats d’una malla serà de cinc-cents (500) metres i cada malla abastirà com a màxim a 2.000 habitants a àrees residencials intensives i a 850 habitants a àrees residencials de baixa densitat.

 

d).- Excepte que es justifiqui, el diàmetre mínim de les canonades serà de 100 mm. i en cap cas inferior a 80 mm.

 

e).- La pressió estàtica a qualsevol punt de la xarxa no serà superior a 60 m.c.d.a.

 

f).- La pressió de la xarxa serà com a mínim (H+10 m.c.d.a), essent (H) el desnivell, mesurat en metres, entre la rasant de la via pública en el punt més baix de la façana del solar i la major cota d’arrencada de coberta.

 

 

NORMA 4.4.03 CLAVEGUERAM I EVACUACIÓ D’AIGÜES PLUVIALS

 

a).- La xarxa serà del tipus separatiu i, quan existeixi Pla especial de la xarxa de sanejament, l’abocament d’aigües residuals s’efectuarà a la xarxa general municipal en forma i condicions específiques imposades pel Pla especial per a cada tipus d’activitat.

 

b).- Excepte que es justifiqui, el diàmetre mínim de les conduccions serà de 400 mm. i en cap cas inferior a 300 mm.

 

c).- Es disposaran pous de registre en els canvis de direcció, rasant i en alineacions rectes a distàncies no superiors a 50 m.

 

d).- A les capçaleres de la xarxa, adossades al primer pou de registre, es construiran cambres de descàrrega automàtiques de 0,60 m3 de capacitat mínima.

 

e).- Les dotacions d’aigües residuals a tenir en compta seran les establertes per a l’abastiment d’aigua.

 

f).- La velocitat en cada tros serà menor de 4 m/seg. i major de 0,6 m/seg..

 

g).- Els percentatges de les pendents mínimes en els ramals inicials seran, en cada cas, els que indiquin els serveis tècnics municipals. Els cabals d’aigües de pluja a evacuar s’establiran conforme a les instruccions tècniques de carreteres i a la normativa vigent.

 

 

NORMA 4.4.04 ENLLUMENAT PÚBLIC

 

a).- La instal·lació d’enllumenat públic s’ajustarà, en el referent al disseny dels punts de llum, a les instruccions tècniques per a l’enllumenat urbà i a la normativa vigent.

 

b).- A les àrees turístic-residencials i zones d’interès paisatgístic, sempre que es tracti de vies amb trànsit rodat poc important, l’altura màxima dels punts de llum serà de quatre (4) metres i l’estesa elèctrica d’enllumenat públic complirà les prescripcions contingudes en les instruccions tècniques vigents i en el Reglament electrotècnic per a baixa tensió.

 


c).- Els projectes d’urbanització i dotació de serveis, d’acord amb el que estableix el Pla territorial de Mallorca i la Llei 3/2005, de 20 d’abril, en relació amb la il·luminació, hauran de complir amb les condicions següents:

 

- Les lluminàries no seran del tipus globus, sinó amb pantalles on la bombeta no podrà sobresortir de l’interior.

- No s’utilitzaran reflectors que dispersin la llum cap al cel i la inclinació de la lluminària serà paral·lela a l’horitzó.

- El disseny del sistema d’enllumenat s’haurà de basar en el criteri d’eficiència energètica, amb les condicions i la consecució dels nivells luminotècnics establits en els apartats següents.

- Enllumenat amb projectors de superfícies horitzontals (instal·lacions esportives, aparcaments, etc.): S’han d’instal·lar asimètrics sense inclinació o bé instal·lar-los simètrics amb reixetes adequades contra l’enlluerni.

- La inclinació de les lluminàries, quan tècnicament sigui possible i no impliqui una pèrdua d’il·luminació, serà paral·lela a l’horitzó.

- L’enfosquiment intern de l’hemisferi superior de les lluminàries que tinguin globus de plàstic o similars serà del 50 %.

- S’instal·laran bombetes de menor consum en aquells llocs on el nivell luminotècnic sigui excessiu, en relació amb els valors de seguretat recomanats.

- Limitacions del flux de l’hemisfèric superior (% màxim del flux que una lluminària emet sobre el pla horitzontal respecte del flux total que emet la mateixa col·locada en la posició d’instal·lació), segons el plànol de contaminació lumínica: En zona E-1: 0 %, en zona E-2: Igual o menor al 5 %, en zona E3: Igual o menor al 15 % i en zona E-4: Igual o menor al 25 %. Excepte, en la zona E-3 i E-4, la il·luminació de monuments, altres elements o zones d’interès cultural, històric o turístic especial. Aquestes zones, d’acord amb l’article 5 de la Llei 3/2005, de 20 d’abril, es correspondran també amb les de vulnerabilitat a la contaminació lumínica als efectes del compliment de l’article 6 i 7 de l’esmentada Llei. A aquests efectes, les bombetes de vapor de mercuri se substituiran per altres, com a mínim, de vapor de sodi d’alta pressió i, en àrees on aquest tipus de llum sigui imprescindible per raons de seguretat, per altres de vapor de sodi de baixa pressió.

- El paviment de les calçades de les vies de trànsit, d’acord amb l’article 8 de la Llei 3/2005, de 20 d’abril, seran de característiques i propietats reflectores adequades a les instal·lacions d’enllumenat públic. 

- La il·luminació haurà de complir amb el Reial decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’eficàcia energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior.

 

NORMA 4.4.05 ENERGIA ELÈCTRICA I ESTACIONS TRANSFORMADORES

 

a).- Condicions generals:

 

Es complirà amb el que disposa el vigent Reglament electrotècnic per a baixa tensió, instruccions tècniques complementàries i normes de la companyia subministradora.

 

b).- Estacions transformadores:

 

- Preferentment es situaran integrades a l’edificació.

- En zona residencial i situació aïllada, hauran de respectar la reculada general a vials, passos per als vianants i espais lliures públics. La reculada a les altres partions de la parcel·la serà el mínim establert per la companyia subministradora, havent de quedar el seu perímetre degudament tancat.

- Excepcionalment, en aquells casos en els quals es justifiqui la impossibilitat o la millor conveniència, d’acord amb la ordenació dels espais públics, es podrà reduir o eliminar la reculada a vials mitjançant un Estudi de detall que justifiqui a més la seva integració en l’entorn.

- Les edificacions situades a solars confrontants amb una E.T. hauran de complir, respecte d’aquesta, les reculades pròpies de la zona on s’emplaci.

 

 

NORMA 4.4.06 INSTAL·LACIÓ TELEFÓNICA I/O DE SERVEIS PER CABLE

 

La xarxa completa de tubs subterranis, integrada en els sistemes generals del servei, hauran de complir les especificacions tècniques de les companyies concessionàries del servei.

 

 

 

NORMA 4.4.07 PROJECTE D’URBANITZACIÓ DE ZONES VERDES

 

a).- El projecte d’urbanització d’un espai lliure públic és el destinat a concretar les obres en el referent a les seves dotacions, arbrat, enjardinament i condicionament general que estableixen les determinacions de les Normes Subsidiàries, dels Plans parcials o especials que les desenvolupen o, en cas no estar definides en el planejament, que assenyalin els serveis tècnics municipals.

 

b).- Aquest projecte haurà de recollir tota la documentació precisa per definir de forma completa les obres de jardineria de la urbanització, comprenent les de condicionament d’arbusts i ornamental, així com les edificacions auxiliars i, si s’escau, les xarxes d’energia elèctrica, enllumenat i distribució d’aigua que complementin el conjunt.

 

c).- Sense perjudici de la regulació establerta a les ordenances que li siguin d’aplicació, els projectes d’urbanització hauran de complir com a mínim les condicions següents:

 

- Es delimitaran les diferents àrees de tractament de sòl, havent-se de solucionar correctament la separació entre aquestes.

- S’hauran de dotar de suficients punts de reg a l’objecte de permetre un adient servei a la totalitat de les zones enjardinades.

- S’haurà de disposar d’il·luminació correcta a la totalitat de les zones pavimentades i, al manco, en un quaranta per cent (40 %) de les zones enjardinades.

- S’haurà de resoldre adientment l’evacuació d’aigües de pluja i el drenatge de les diferent àrees, a l’objecte d’evitar embassaments i acumulació de llot.

- Es disposarà del suficient i adient mobiliari urbà (bancs, i papereres, etc.).

- L’Ajuntament, com a receptor dels espais lliures públics, podrà supervisar les condicions de qualitat d’urbanització al·ludides, reservant-se la facultat d’introduir les modificacions oportunes, tant de disseny com de qualitat de les instal·lacions.